30
de setembre
del
2020
Actualitzat
el
01
d'octubre
a les
20:20h
L'Estat segueix invertint a Catalunya per sota la mitjana espanyola. Així ho evidencien les dades de la inversió executada pel govern espanyol i el seu sector públic durant el primer semestre de l'any, ja que, si bé la inversió mitjana va ser de 60,1 euros per habitant -incloent només despeses territorialitzades en autonomies-, a Catalunya va ser de 52,6 euros per persona, un 12,5% per sota.
Només hi ha cinc territoris amb menys despesa per habitant que Catalunya, essent Andalusia la que la té més baixa (31,9), però també Navarra (34,8, tot i que gaudeix del concert econòmic), Canàries (36,7), La Rioja (36,7) i el País Valencià (39,9). En canvi, fins a onze comunitats van rebre més inversió per habitant, especialment Galícia (124) i Castella i Lleó (122,5), que dupliquen la xifra de Catalunya, tot i que també és molt més elevada a Extremadura (96,7) o Aragó (90,1) o, amb menys marge, a Madrid (62,5), que se situa lleugerament per sobre la mitjana.
En tot cas, la pandèmia no sembla un element rellevant a l'hora d'explicar aquestes xifres i, de fet, els recursos gastats aquest primer semestre són clarament superiors als del 2019, havent crescut d'una inversió territorialitzada total de 2.419 milions a 2.825,1. L'augment és encara més accentuat pel que fa als recursos destinats a Catalunya, que l'any passat, fins al juny, en van ser 254,4 milions i aquest arriben a 403,6.
En aquest sentit, el percentatge de la inversió rebuda a Catalunya va ser de l'11,9% del total el primer semestre de 2019 -a finals d'any va caure fins al 10,8%- i, aquest primer semestre de 2020, ha crescut a un 14,3%. Tot i això, segueix per sota del pes de Catalunya en població, ja que hi viu un 16,3% del total d'habitants de l'Estat, a més de concentrar el 19% del PIB total. El pes en inversió i en població de cada territori és el següent:
D'aquesta manera, malgrat augmentar la quantitat global de la inversió i, en especial, la que es destina a Catalunya, el repartiment segueix perjudicant el país. Un dèficit inversor crònic i amb conseqüències pel que fa a l'economia i el treball. Un informe de la Generalitat i AQR-Lab (UB) fet públic a l'agost conclou que els darrers 16 anys d'inversió escassa de l'Estat a Catalunya han comportat una caiguda de 23.820 milions al PIB i la no creació de 113.000 llocs de treball. Un altre estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona afirma que el dèficit inversor des del 2001 ha costat un 3,3% del PIB català i 111.500 llocs de treball.
Dels 403,6 milions invertits a Catalunya aquest darrer semestre, quasi 179 milions eren d'infraestructures ferroviàries -Adif, Renfe i TGV-. A banda, 72,3 milions són inversions de Ports de l'Estat, malgrat que el Port de Barcelona és un organisme amb autonomia que no rep diners de l'Estat, sinó que inverteix a partir dels propis recursos o endeutament, així que aquesta quantitat seria enganyosa. 39,6 milions s'han invertit a aeroports i 34,3 milions arriben directament del ministeri de Foment, bàsicament per a carreteres. La informació sencera es pot consultar en el següent document:
Només hi ha cinc territoris amb menys despesa per habitant que Catalunya, essent Andalusia la que la té més baixa (31,9), però també Navarra (34,8, tot i que gaudeix del concert econòmic), Canàries (36,7), La Rioja (36,7) i el País Valencià (39,9). En canvi, fins a onze comunitats van rebre més inversió per habitant, especialment Galícia (124) i Castella i Lleó (122,5), que dupliquen la xifra de Catalunya, tot i que també és molt més elevada a Extremadura (96,7) o Aragó (90,1) o, amb menys marge, a Madrid (62,5), que se situa lleugerament per sobre la mitjana.
En tot cas, la pandèmia no sembla un element rellevant a l'hora d'explicar aquestes xifres i, de fet, els recursos gastats aquest primer semestre són clarament superiors als del 2019, havent crescut d'una inversió territorialitzada total de 2.419 milions a 2.825,1. L'augment és encara més accentuat pel que fa als recursos destinats a Catalunya, que l'any passat, fins al juny, en van ser 254,4 milions i aquest arriben a 403,6.
En aquest sentit, el percentatge de la inversió rebuda a Catalunya va ser de l'11,9% del total el primer semestre de 2019 -a finals d'any va caure fins al 10,8%- i, aquest primer semestre de 2020, ha crescut a un 14,3%. Tot i això, segueix per sota del pes de Catalunya en població, ja que hi viu un 16,3% del total d'habitants de l'Estat, a més de concentrar el 19% del PIB total. El pes en inversió i en població de cada territori és el següent:
D'aquesta manera, malgrat augmentar la quantitat global de la inversió i, en especial, la que es destina a Catalunya, el repartiment segueix perjudicant el país. Un dèficit inversor crònic i amb conseqüències pel que fa a l'economia i el treball. Un informe de la Generalitat i AQR-Lab (UB) fet públic a l'agost conclou que els darrers 16 anys d'inversió escassa de l'Estat a Catalunya han comportat una caiguda de 23.820 milions al PIB i la no creació de 113.000 llocs de treball. Un altre estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona afirma que el dèficit inversor des del 2001 ha costat un 3,3% del PIB català i 111.500 llocs de treball.
Dels 403,6 milions invertits a Catalunya aquest darrer semestre, quasi 179 milions eren d'infraestructures ferroviàries -Adif, Renfe i TGV-. A banda, 72,3 milions són inversions de Ports de l'Estat, malgrat que el Port de Barcelona és un organisme amb autonomia que no rep diners de l'Estat, sinó que inverteix a partir dels propis recursos o endeutament, així que aquesta quantitat seria enganyosa. 39,6 milions s'han invertit a aeroports i 34,3 milions arriben directament del ministeri de Foment, bàsicament per a carreteres. La informació sencera es pot consultar en el següent document:
Inversió regionalitzada de l'Estat el primer semestre de 2020 by naciodigital on Scribd