PODER JUDICIAL

Lesmes renova magistrats clau del Suprem tot i tenir el mandat caducat

El CGPJ situa Ángel Hurtado, Javier Hernández i Leopoldo Puente a la sala penal de l'alt tribunal

per Bernat Surroca , 30 de setembre de 2020 a les 12:20 |
Obertura de l'any judicial 2020. | Casa Reial
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ), amb majoria conservadora escollida pel PP de Mariano Rajoy, ha nomenat avui una desena de càrrecs clau dels principals tribunals espanyols. En concret, ha renovat tres places de la sala segona del Tribunal Suprem, la que va jutjar els líders de l'1-O i va ratificar dilluns la inhabilitació de Quim Torra. Carlos Lesmes i la majoria del govern dels jutges han situat Ángel Hurtado, Javier Hernández i Leopoldo Puente com a nous magistrats de la sala penal. La majoria conservadora, amb alguns vots del bloc progressista, ha pogut tirar endavant els nomenaments tot i el vot en blanc d'alguns vocals, contraris a continuar renovant càrrecs de la judicatura amb un mandat caducat.

A més, el CGPJ ha renovat les presidències de tres sales de l'alt tribunal. A la sala tercera hi ha situat el magistrat César Tolosa, que havia estat president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). A la sala quarta, María Luisa Segoviano, la primera dona que presideix una sala del Suprem.


El govern dels jutges fa dos anys que té el mandat caducat, però això no li ha impedit continuar fent nomenaments. N'ha fet una cinquantena des de 2018. Els d'avui, a més, coincideixen amb el conflicte obert que hi ha entre la Moncloa i el Poder Judicial després de l'absència de Felip VI a l'entrega de les carteres judicials divendres passat a Barcelona. Des que va caducar el seu mandat, el CGPJ ha nomenat 48 alts magistrats dels principals tribunals d'Espanya, dels quals 16 són del Suprem (entre altres, s'ha renovat la presidència de Marchena a la sala segona de l'alt tribunal), dos de l'Audiència Nacional, 14 en tribunals superiors i 15 en audiències provincials.


Els nous nomenaments arriben després d'una setmana convulsa. El conflicte entre la Moncloa i el Poder Judicial és públic, i fins i tot el rei -en una moviment polèmic- ha pres partit en favor de la judicatura després que el govern espanyol li recomanés no assistir a l'entrega de carteres judicials a Barcelona divendres passat, en previsió que es pogués fer pública la sentència contra Torra. Felip VI va trucar Carlos Lesmes, president del CGPJ i del Tribunal Suprem, per dir-li que "li hauria agradat" ser-hi, un gest que es va interpretar com un suport implícit del monarca al búnquer judicial que el PP protegeix per continuar controlant la cúpula judicial. 

Al mateix temps, el legislatiu -les corts espanyoles, de majoria progressista- pressionen el PP per acordar la renovació del CGPJ, però els populars s'hi oposen. El president de grup d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, una de les veus més crítiques aquests últims dies, ha qualificat aquest bloqueig de "colpisme constitucional" i ha acusat el PP d'atrinxerar-se al Poder Judicial per "guanyar amb la justícia allò que ha perdut a les urnes". L'últim intent de renovar el govern dels jutges va ser el 2018.


Renovació bloquejada des de fa dos anys

Però, com funciona el CGPJ? Aquest òrgan col·legiat exerceix les funcions de govern del Poder Judicial. Està format per 21 membres, que han de ser jutges o juristes "de prestigi", i ocupen el càrrec durant un mandat de cinc anys. Els integrants del CGPJ, que s'anomenen vocals, són designats pel Congrés (10) i el Senat (10), i escullen el seu president, que a dia d'avui és Lesmes. El president del CGPJ també és el president del Tribunal Suprem, el tribunal més alt en la jerarquia judicial espanyola. Ara, en el si del CGPJ hi ha majoria conservadora, perquè va ser el PP qui va poder designar la majoria de càrrecs. Sense anar més lluny, Carlos Lesmes, el president, va ser alt càrrec del Ministeri de Justícia durant el govern de José María Aznar.

El mandat del CGPJ va començar el 2013 i va caducar el 2018. Els vocals del govern dels jutges, però, van ser elegits durant l'onzena legislatura, amb el Congrés i el Senat controlats per la majoria absoluta del PP de Mariano Rajoy. Tot i que s'elegeixen per una majoria qualificada de tres cinquenes parts de les cambres, el CGPJ està integrat per una majoria de jutges i juristes de tarannà clarament conservador, que xoca amb la majoria que des de la moció de censura contra Rajoy, l'any 2018, predomina a les corts espanyoles.

Des d'aquell any, l'organisme està en funcions i PSOE i PP no es posen d'acord per renovar-lo. Mentrestant, la majoria conservadora continua fent nomenaments de càrrecs clau en la judicatura espanyola, una institució poc depurada durant la Transició i tradicionalment afí a les posicions polítiques més conservadores. 

El PP havia de controlar-lo amb Marchena

Per renovar els membres del CGPJ cal una majoria àmplia al Congrés i al Senat i el PP utilitza els seus 89 diputats per barrar el pas a un canvi que hauria d'haver arribat ja fa anys, si atenem a les majories que hi ha a les cambres espanyoles. Tot plegat, després que el novembre de 2018 es filtrés un missatge del portaveu del partit al Senat, Ignacio Cosidó, en què afirmava que amb el pacte amb el PSOE per renovar el CGPJ i el nomenament de Marchena com a president de l'organisme podrien controlar la sala segona "per darrere". 

Finalment, arran de l'escàndol que va provocar aquesta informació, Marchena va renunciar al càrrec i el pacte es va trencar. Des d'aleshores, la renovació està en stand by però el govern dels jutges continua nomenant els togats més importants d'Espanya.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació