Acord de mínims

Les 10 llacunes de l'entesa per pilotar el Govern en funcions

El document firmat per Junts i ERC per acordar els mesos d'interinatge sense Torra no concreta com seran les sessions de control al Parlament, els equilibris de representació o la relació política amb la Moncloa

per Joan Serra Carné / Sara González, 29 de setembre de 2020 a les 21:15 |
Quim Torra, en el moment d'abandonar Palau | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de setembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'acord ha arribat tard -més tard, de fet, que la inhabilitació del mateix Quim Torra- i és de mínims. La treva pactada entre Junts i ERC per pilotar el Govern interí durant els pròxims quatre mesos -fins a la convocatòria automàtica de les eleccions- és interpretada pels partits com una vàlvula de seguretat per conviure a la Generalitat. Però el cert és que les dues pàgines en què es recull l'entesa té llacunes: punts sense resoldre que poden ser font de conflicte entre dos socis que es miren de reüll de cara als comicis.

De fet, es tracta d'un pacte de no agressió davant del temor creuat que tenen els dos partits que la situació d'interinatge pugui ser utilitzada electoralment en detriment de l'altre. Ni ERC vol ser acusada d'usurpar la presidència de la Generalitat i el lideratge del Govern ni Junts vol que la vicepresidència amb funcions de president de Pere Aragonès suposi una plataforma electoral per als republicans. Això explica perquè el document de l'acord especifica que el previsible cap de llista d'ERC assumirà "interinament funcions limitades de presidència".


Si bé es detallen les qüestions més simbòliques, com ara deixar vacants els espais físics que ocupava el president -despatx o cadira del consell executiu-, hi ha altres qüestions candents que l'acord no resolt. A continuació, els deu interrogants principals que queden en l'aire. 


1. Sessions de control i representació al Parlament

Què passarà amb les sessions de control a les quals el Govern se sotmet al Parlament? La previsió és que els consellers se sotmetin a les preguntes de l'oposició com han fet fins ara i que Aragonès respongui les preguntes que li pertoquen com a vicepresident i conseller d'Economia. L'acord no ho recull, però fonts coneixedores del pacte expliquen que no hi haurà sessions de control específiques a Aragonès com a president substitut de forma interina.


L'explicació s'emmarca en el propòsit de Junts d'impedir que la situació d'interinatge suposi una plataforma de visibilitat per a Aragonès ara que, després de la inhabilitació de Torra, és el màxim representant del Govern fins a les eleccions. No hi ha jurisprudència que determini si el vicepresident podria sotmetre's o no a aquest control parlamentari. I, precisament per això, perquè enlloc s'estableix que no pugui, partits com el PSC sostenen que el poder legislatiu ha de poder exercir el control sobre qui ostenta, encara que sigui en funcions, la màxima representació del Govern. Els socialistes estan disposats a anar al Tribunal Constitucional si no es garanteix aquests dret de l'oposició.

Una altra de les qüestions que no queda clara és com es repartirà la intervenció en els plens. Un exemple clar: aquest mateix dimecres, en el ple específic de comiat a Torra, el Govern ha d'intervenir-hi. Ho farà Aragonès? Es repartirà el temps amb un conseller de Junts? La voluntat dels socis és consolidar un tàndem d'Aragonès i la consellera de presidència, Meritxell Budó. El dia a dia parlamentari sotmetrà sovint a una prova d'estrès la convivència de la coalició.

2. Presència de Torra a la taula de diàleg

L'entesa de mínims explicita que, amb amb la intenció de respectar "la voluntat manifestada pel president Torra", el 131è president de la Generalitat "no assumirà cap rol simbòlic en relació al Govern en funcions". El text precisa, però, que Torra "restarà a disposició de l'executiu". Els partits no aporten més concrecions, però es podria interpretar que deixa la porta oberta a concedir al president inhabilitat un paper a la taula de diàleg. Junts no ho ha descartat.

La segona reunió de l'espai de negociació entre governs, que s'hauria de fer a Barcelona, encara no té data. Tampoc se n'ha pactat un ordre del dia, una tasca a la qual s'havien compromès els gabinets del mateix Torra i Pedro Sánchez aquest setembre. ERC pretén que la taula de diàleg sigui productiva i recorda que la decisió de qui representa la part catalana correspon al Govern de Catalunya. "Volem que sigui uns instrument útil. Per una foto, no hi tornarem", ha expressat Sergi Sabrià, president del grup parlamentari dels republicans, al programa Planta Baixa de TV3.

3. Coordinació entre conselleries

Tot i que el pacte de repartiment de funcions al Govern especifica que es crea un "un grup de coordinació paritari" que inclou consellers, representants dels grups parlamentaris de JxCat i ERC, i també dels propis partits, el cert és que el fet que l'executiu quedi sense presidents alimenta el perill que l'executiu actuï en compartiments estancs. Això ja es produïa en els darrers mesos -per les desconfiances mútues entre socis del Govern- i la gestió de la pandèmia en va deixar diversos episodis.

A Palau, per exemple, es va triar com a assessor per al desconfinament Oriol Mitjà mentre la conselleria de Salut treballava amb un grup propi d'experts. Un altre exemple: abans de l'inici de curs escolar, Torra va afirmar que el Govern trobaria una solució econòmica per a les famílies amb fills confinats sense un PCR positiu si la Moncloa no concretava les baixes per conciliació. Economia, però, no havia estudiat prèviament si la Generalitat hi podia fer front i va rebre amb resignació l'anunci del president. Sense Torra en exercici del càrrec i amb el vicepresident amb "funcions limitades", la coordinació entre conselleries de diferent color polític es divisa complexa. L'anomenat "grup de coordinació paritari" estarà integrat, tal com ha avançar l'agència Efe, per Meritxell Budó, Ramon Tremosa, Albert Batet i Elsa Artadi (Junts) i Pere Aragonès, Sergi Sabrià, Josep Maria Jové i Marta Rovira.

4. Decisions extraordinàries: per consens o per unanimitat?

"Qualsevol decisió extraordinària que calgui prendre haurà de tenir el consens entre els dos socis de govern", fixa el document. El cert és que no és el mateix "per consens" que per unanimitat. Amb el cessament de Torra, ERC compta amb sis representants en el Govern i Junts, amb cinc. A efectes pràctics, el partit de Carles Puigdemont té un vot menys. Davant de situacions que poden requerir una decisió ràpida i extraordinària, caldrà veure com resolen un cas de divisió entre els dos socis. 

5. Conferències de presidents

La gestió de la pandèmia va motivar que el govern espanyol multipliqués la convocatòria de conferències de presidents per informar de l'evolució de les decisions preses als executius autonòmics. Quim Torra va participar en totes les sessions telemàtiques i només va absentar-se en l'única que va tenir format presencial, a la Rioja, precisament perquè incloïa el concurs del rei Felip VI. La participació en les conferències de presidents eren atribucions que es reservava Palau, fins al punt que el discurs que hi exhibia Torra no sempre casava amb el que després pactava ERC a Madrid durant les negociacions de les pròrrogues de l'estat d'alarma. 


En l'acord presentat aquest dimarts, els socis del Govern no especifiquen si, en cas que es convoquin noves reunions aquesta tardor o hivern, Aragonès assumirà el rol de Torra en les conferències de presidents. El pacte sí que estableix deixar vacants tots els espais de president. En qualsevol cas, no detalla què passaria en la relació amb la Moncloa.

6. Presentació d'un candidat a la investidura

Fins ara, públicament els dos partits s'han compromès a no presentar un candidat alternatiu a la investidura. De fet, aquesta va ser una petició que va fer el mateix Torra abans de ser cessat. A la pràctica, però, el document no recull específicament que no es faci. Ni Junts ni ERC preveuen fer un moviment d'aquestes característiques en el termini de deu dies hàbils que s'activarà al Parlament per explorar si hi ha una alternativa viable. Però després començaran a córrer els dos mesos fins a la convocatòria electoral automàtica, temps durant el qual, un partit o l'altre, podria estar temptat de presentar un candidat. La difícil gestió de la pandèmia en els mesos més complicats de l'hivern pot ser un dels arguments.  

7. Punts compartits al programa electoral

Junts i ERC competiran a les urnes per la presidència de la Generalitat. La inhabilitació de Torra provoca que es posi en marxa aquesta pugna electoral entre partits. La formació de Carles Puigdemont i els republicans formularan propostes polítiques divergents: els primers aposten per la "confrontació intel·ligent" amb l'Estat mentre que ERC no es desdiu de la via del diàleg mentre insta l'independentisme a acumular suports.


Malgrat que les estratègies són diferents, en les converses de les darreres setmanes s'havia plantejat l'opció de consensuar punts en comú al programa electoral. Fonts de Junts parlaven de buscar una solució política "global" en la resposta a la resolució de Torra. El text de l'acord no manifesta res sobre els punts de trobada en la proposta electoral dels dos partits.

8. Interpretació de les eleccions com a "plebiscit" de l'1-O

Poques hores després de fer-se públic l'acord, Junts i ERC ja han protagonitzat el primer episodi de desacord, que denota la distància que hi ha a l'hora de definir l'estratègia de cara a les pròximes eleccions. Seguint el plantejament que va fer Torra en el seu discurs de comiat, Junts considera que els comicis que previsiblement se celebraran el 7 de febrer han de ser un "plebiscit" que doni continuïtat a l'1-O. Els republicans s'han desmarcat d'aquesta interpretació, que atribueixen exclusivament a Torra, perquè defensen que l'objectiu de l'independentisme ha de ser superar el 50% dels vots en uns comicis, fita encara no aconseguida. Fixar un nou plebiscit sense concretar què es farà l'endemà consideren que és una aposta d'alt risc. 

9. Negociació dels pressupostos generals de l'Estat

La prova del cotó sobre la credibilitat que atorguen els partits independentistes al govern de coalició espanyol es produirà amb la votació dels pressupostos generals de l'Estat. Tot i que durant la negociació entre Junts i ERC per la resposta a la inhabilitació de Torra es va plantejar que l'entesa anés més enllà del simple repartiment de funcions al Govern i també inclogués l'acció política a Madrid, finalment el document acordat no especifica cap pacte en aquest sentit.

No hi ha consensuada, doncs, una posició comuna sobre la negociació i el vot als comptes que presenti al govern espanyol. Pere Aragonès no ha deixat de mantenir contactes amb la Moncloa en les últimes setmanes en nom d'ERC. Al seu torn, Junts s'ha obert a participar de la negociació dels pressupostos, matisant el posicionament expressat, per exemple, en els debats de les pròrrogues de l'estat d'alarma.

10. Posicionament davant la reforma del delicte de sedició

El govern de Pedro Sánchez ha situat en l'òrbita pública en les darreres dues setmanes que té per objectiu aprovar de forma exprés la reforma del delicte de sedició i que començarà a tramitar els indults. Els anuncis s'han fet en un context en el qual la Moncloa malda per assegurar-se el suport d'ERC als pressupostos generals de l'Estat. Amb tot, el document de la treva amb JxCat no prefigura que els dos partits s'hagin de posicionar de la mateixa manera a l'hora de votar al Congrés la reforma del codi penal.

Els dos partits defensen que és la llei d'amnistia l'única solució integral a la repressió de l'independentisme. Amb tot, des d'ERC s'han obert a "escoltar" la reforma un cop es presenti la proposta -de portes endins, admeten que és difícil votar-hi en contra si permet la llibertat dels presos- mentre que JxCat l'ha titllat de "pastanaga" per atraure el suport d'ERC als comptes. Les dues formacions han deixat clar, però, que no renunciaran en cap cas a seguir reclamant l'amnistia.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació