30
de setembre
del
2020
Actualitzat
a les
7:04h
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que exerceix de govern dels jutges d'Espanya, fa dos anys que té el mandat caducat. Això no li ha impedit continuar fent nomenaments de jutges en posicions clau dels principals tribunals espanyols. N'ha fet una cinquantena des de 2018. Aquest dimecres, en ple conflicte amb la Moncloa, decidirà les presidències de tres sales del Tribunal Suprem, el tribunal més important d'Espanya, i també renovarà tres places de magistrat a la sala segona de l'alt tribunal, considerada la més polititzada i que va jutjar els líders de l'1-O i dilluns va ratificar la inhabilitació del president Quim Torra. Tot plegat en ple conflicte entre Poder Judicial i la Moncloa després de l'absència de Felip VI a l'entrega de les carteres judicials divendres passat a Barcelona.
Els candidats a la sala tercera són els magistrats Eduardo Calvo Rojas, María del Pilar Teso Gamella i César Tolosa Trimiño; a la sala quarta, les candidates són María Lourdes Arastey Sahún i María Luisa Segoviano Astaburuaga; per a la presidència de la sala cinquena, han presentat candidatura Jacobo Barja de Quiroja López i Julián Sánchez Melgar (que fins ara era magistrat de la sala segona). El motiu per renovar les presidències d'aquestes sales és perquè el càrrec ha quedat vacant per final de mandat o per jubilació. La reunió del plenari també porta a l'ordre del dia la provisió de tres places a la sala segona en substitució dels magistrats Luciano Varela -que va formar part del tribunal de l'1-O-, Francisco Monterde i Alberto Jorge Barreiro.
L'organisme votarà també les presidències del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Canàries, de la sala social del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia i de la sala del contenciós-administratiu d'Astúries, i de l'Audiència d'Ourense. Des que va caducar el seu mandat, el CGPJ ha nomenat 43 alts magistrats dels principals tribunals d'Espanya, dels quals dotze són del Suprem (entre altres, s'ha renovat la presidència de Marchena a la sala segona de l'alt tribunal), dos de l'Audiència Nacional, 14 en tribunals superiors i 15 en audiències provincials.
Els nous nomenaments arriben després d'una setmana convulsa. El conflicte entre la Moncloa i el Poder Judicial és públic, i fins i tot el rei -en una moviment polèmic- ha pres partit en favor de la judicatura després que el govern espanyol li recomanés no assistir a l'entrega de carteres judicials a Barcelona divendres passat, en previsió que es pogués fer pública la sentència contra Torra. Felip VI va trucar Carlos Lesmes, president del CGPJ i del Tribunal Suprem, per dir-li que "li hauria agradat" ser-hi, un gest que es va interpretar com un suport implícit del monarca al búnquer judicial que el PP protegeix per continuar controlant la cúpula judicial.
Al mateix temps, el legislatiu -les corts espanyoles, de majoria progressista- pressionen el PP per acordar la renovació del CGPJ, però els populars s'hi oposen. El president de grup d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, una de les veus més crítiques aquests últims dies, ha qualificat aquest bloqueig de "colpisme constitucional" i ha acusat el PP d'atrinxerar-se al Poder Judicial per "guanyar amb la justícia allò que ha perdut a les urnes". L'últim intent de renovar el govern dels jutges va ser el 2018.
Renovació bloquejada des de fa dos anys
Però, com funciona el CGPJ? Aquest òrgan col·legiat exerceix les funcions de govern del Poder Judicial. Està format per 21 membres, que han de ser jutges o juristes "de prestigi", i ocupen el càrrec durant un mandat de cinc anys. Els integrants del CGPJ, que s'anomenen vocals, són designats pel Congrés (10) i el Senat (10), i escullen el seu president, que a dia d'avui és Lesmes. El president del CGPJ també és el president del Tribunal Suprem, el tribunal més alt en la jerarquia judicial espanyola. Ara, en el si del CGPJ hi ha majoria conservadora, perquè va ser el PP qui va poder designar la majoria de càrrecs. Sense anar més lluny, Carlos Lesmes, el president, va ser alt càrrec del Ministeri de Justícia durant el govern de José María Aznar.
El mandat del CGPJ va començar el 2013 i va caducar el 2018. Els vocals del govern dels jutges, però, van ser elegits durant l'onzena legislatura, amb el Congrés i el Senat controlats per la majoria absoluta del PP de Mariano Rajoy. Tot i que s'elegeixen per una majoria qualificada de tres cinquenes parts de les cambres, el CGPJ està integrat per una majoria de jutges i juristes de tarannà clarament conservador, que xoca amb la majoria que des de la moció de censura contra Rajoy, l'any 2018, predomina a les corts espanyoles.
Des d'aquell any, l'organisme està en funcions i PSOE i PP no es posen d'acord per renovar-lo. Mentrestant, la majoria conservadora continua fent nomenaments de càrrecs clau en la judicatura espanyola, una institució poc depurada durant la Transició i tradicionalment afí a les posicions polítiques més conservadores.
El PP havia de controlar-lo amb Marchena
Per renovar els membres del CGPJ cal una majoria àmplia al Congrés i al Senat i el PP utilitza els seus 89 diputats per barrar el pas a un canvi que hauria d'haver arribat ja fa anys, si atenem a les majories que hi ha a les cambres espanyoles. Tot plegat, després que el novembre de 2018 es filtrés un missatge del portaveu del partit al Senat, Ignacio Cosidó, en què afirmava que amb el pacte amb el PSOE per renovar el CGPJ i el nomenament de Marchena com a president de l'organisme podrien controlar la sala segona "per darrere".
Finalment, arran de l'escàndol que va provocar aquesta informació, Marchena va renunciar al càrrec i el pacte es va trencar. Des d'aleshores, la renovació està en stand by però el govern dels jutges continua nomenant els togats més importants d'Espanya. Avui, un nou exemple.
Els candidats a la sala tercera són els magistrats Eduardo Calvo Rojas, María del Pilar Teso Gamella i César Tolosa Trimiño; a la sala quarta, les candidates són María Lourdes Arastey Sahún i María Luisa Segoviano Astaburuaga; per a la presidència de la sala cinquena, han presentat candidatura Jacobo Barja de Quiroja López i Julián Sánchez Melgar (que fins ara era magistrat de la sala segona). El motiu per renovar les presidències d'aquestes sales és perquè el càrrec ha quedat vacant per final de mandat o per jubilació. La reunió del plenari també porta a l'ordre del dia la provisió de tres places a la sala segona en substitució dels magistrats Luciano Varela -que va formar part del tribunal de l'1-O-, Francisco Monterde i Alberto Jorge Barreiro.
L'organisme votarà també les presidències del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Canàries, de la sala social del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia i de la sala del contenciós-administratiu d'Astúries, i de l'Audiència d'Ourense. Des que va caducar el seu mandat, el CGPJ ha nomenat 43 alts magistrats dels principals tribunals d'Espanya, dels quals dotze són del Suprem (entre altres, s'ha renovat la presidència de Marchena a la sala segona de l'alt tribunal), dos de l'Audiència Nacional, 14 en tribunals superiors i 15 en audiències provincials.
Els nous nomenaments arriben després d'una setmana convulsa. El conflicte entre la Moncloa i el Poder Judicial és públic, i fins i tot el rei -en una moviment polèmic- ha pres partit en favor de la judicatura després que el govern espanyol li recomanés no assistir a l'entrega de carteres judicials a Barcelona divendres passat, en previsió que es pogués fer pública la sentència contra Torra. Felip VI va trucar Carlos Lesmes, president del CGPJ i del Tribunal Suprem, per dir-li que "li hauria agradat" ser-hi, un gest que es va interpretar com un suport implícit del monarca al búnquer judicial que el PP protegeix per continuar controlant la cúpula judicial.
Al mateix temps, el legislatiu -les corts espanyoles, de majoria progressista- pressionen el PP per acordar la renovació del CGPJ, però els populars s'hi oposen. El president de grup d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, una de les veus més crítiques aquests últims dies, ha qualificat aquest bloqueig de "colpisme constitucional" i ha acusat el PP d'atrinxerar-se al Poder Judicial per "guanyar amb la justícia allò que ha perdut a les urnes". L'últim intent de renovar el govern dels jutges va ser el 2018.
Renovació bloquejada des de fa dos anys
Però, com funciona el CGPJ? Aquest òrgan col·legiat exerceix les funcions de govern del Poder Judicial. Està format per 21 membres, que han de ser jutges o juristes "de prestigi", i ocupen el càrrec durant un mandat de cinc anys. Els integrants del CGPJ, que s'anomenen vocals, són designats pel Congrés (10) i el Senat (10), i escullen el seu president, que a dia d'avui és Lesmes. El president del CGPJ també és el president del Tribunal Suprem, el tribunal més alt en la jerarquia judicial espanyola. Ara, en el si del CGPJ hi ha majoria conservadora, perquè va ser el PP qui va poder designar la majoria de càrrecs. Sense anar més lluny, Carlos Lesmes, el president, va ser alt càrrec del Ministeri de Justícia durant el govern de José María Aznar.
El mandat del CGPJ va començar el 2013 i va caducar el 2018. Els vocals del govern dels jutges, però, van ser elegits durant l'onzena legislatura, amb el Congrés i el Senat controlats per la majoria absoluta del PP de Mariano Rajoy. Tot i que s'elegeixen per una majoria qualificada de tres cinquenes parts de les cambres, el CGPJ està integrat per una majoria de jutges i juristes de tarannà clarament conservador, que xoca amb la majoria que des de la moció de censura contra Rajoy, l'any 2018, predomina a les corts espanyoles.
Des d'aquell any, l'organisme està en funcions i PSOE i PP no es posen d'acord per renovar-lo. Mentrestant, la majoria conservadora continua fent nomenaments de càrrecs clau en la judicatura espanyola, una institució poc depurada durant la Transició i tradicionalment afí a les posicions polítiques més conservadores.
El PP havia de controlar-lo amb Marchena
Per renovar els membres del CGPJ cal una majoria àmplia al Congrés i al Senat i el PP utilitza els seus 89 diputats per barrar el pas a un canvi que hauria d'haver arribat ja fa anys, si atenem a les majories que hi ha a les cambres espanyoles. Tot plegat, després que el novembre de 2018 es filtrés un missatge del portaveu del partit al Senat, Ignacio Cosidó, en què afirmava que amb el pacte amb el PSOE per renovar el CGPJ i el nomenament de Marchena com a president de l'organisme podrien controlar la sala segona "per darrere".
Finalment, arran de l'escàndol que va provocar aquesta informació, Marchena va renunciar al càrrec i el pacte es va trencar. Des d'aleshores, la renovació està en stand by però el govern dels jutges continua nomenant els togats més importants d'Espanya. Avui, un nou exemple.