29
de setembre
del
2020
Actualitzat
el
08
d'octubre
a la
13:22h
Aquest any ha demostrat "la capacitat de resistència del llibre", malgrat la crisi pandèmica. "Ha estat un any difícil, però la recuperació ha estat millor del que pensàvem". Ho ha dit Josep Ramoneda, president del Grup 62 en l'acte de presentació de les novetats de l'editorial per al nou curs. Tot i les dificultats, Ramoneda ha destacat que han pogut preservar els dos criteris centrals de la casa: continuar fent la programació habitual i engegar els projectes que són les aportacions significatives del grup a la creació editorial.
Dels grans projectes engegats que apareixeran properament, Ramoneda n'ha destacat tres: l'edició moderna del Tirant lo Blanch, l'obra Vides catalanes que han fet història, dirigit per Borja de Riquer, que recull un centenar de biografies i d'alguna manera és la continuïtat de la Història mundial de Catalunya presentada fa dos anys i que mostra l'èxit de la divulgació històrica. I, en tercer lloc, la creació d'un premi d'assaig junt amb l'Acadèmia de Bones Lletres, que vol ser una aposta forta pel pensament en el camp de les humanitats.
L'escriptor Màrius Serra tindrà cura de l'edició moderna de Tirant lo Blanch. Rosales n'ha destacat el seu perfil de bon novel·lista i lingüista reconegut. "No és una adaptació en sentit de reducció -ha explicat Rosales-, sinó un trasllat al català contemporani de l'obra completa de Joanot Martorell". Serra ho ha explicat com "un repte majúscul". Ha definit l'obra com "una novel·la espill", perquè reflecteix, com un mirall, un moment de l'evolució humana com és el pas de l'edat mitjana al Renaixement. Sortirà el 4 de novembre.
En línia al que ha dit Ramoneda ("la gent vol llegir"), Emili Rosales, director de 62, ha corroborat el mateix sobre la resiliència del llibre. "La gent ha tornat a les llibreries", ha afirmat, subratllant l'encert que va suposar el Sant Jordi d'estiu o el manteniment de la Setmana del Llibre. Rosales ha destacat la bona acollida del Premi Proa de novel·la, així com l'aparició de nous talents, com Laia Aguilar, amb el seu Pluja d'estels, Carlota Gurt, Marc Artigau o Gemma Ruiz.
Rosales ha explicat algunes edicions immediates, com el primer volum de l'obra completa de Joan Maragall, una edició crítica de Josep Carner i l'acord amb la Fundació Alfons el Magnànim per reprendre l'edició de l'obra completa de Joan Fuster, com també l'obra completa de Martí i Pol. També apareixerà la Història de la Segona República Espanyola que va escriure Josep Pla. En el terreny de l'assaig, destaca El fill del xofer, de Jordi Amat, que s'endinsa en l'aventura biogràfica i tràgica d'Alfons Quintà.
Hi ha, en el terreny de la recuperació d'obres clàssiques, l'Esperant Godot, de Samuel Beckett, les Grans esperances de Charles Dickens i el Fahrenheit 451 de Ray Bradbury, un dels grans autors de ciència-ficció que va demostrar una gran capacitat de prospectiva sobre el món que vindria.
Dels grans projectes engegats que apareixeran properament, Ramoneda n'ha destacat tres: l'edició moderna del Tirant lo Blanch, l'obra Vides catalanes que han fet història, dirigit per Borja de Riquer, que recull un centenar de biografies i d'alguna manera és la continuïtat de la Història mundial de Catalunya presentada fa dos anys i que mostra l'èxit de la divulgació històrica. I, en tercer lloc, la creació d'un premi d'assaig junt amb l'Acadèmia de Bones Lletres, que vol ser una aposta forta pel pensament en el camp de les humanitats.
L'escriptor Màrius Serra tindrà cura de l'edició moderna de Tirant lo Blanch. Rosales n'ha destacat el seu perfil de bon novel·lista i lingüista reconegut. "No és una adaptació en sentit de reducció -ha explicat Rosales-, sinó un trasllat al català contemporani de l'obra completa de Joanot Martorell". Serra ho ha explicat com "un repte majúscul". Ha definit l'obra com "una novel·la espill", perquè reflecteix, com un mirall, un moment de l'evolució humana com és el pas de l'edat mitjana al Renaixement. Sortirà el 4 de novembre.
En línia al que ha dit Ramoneda ("la gent vol llegir"), Emili Rosales, director de 62, ha corroborat el mateix sobre la resiliència del llibre. "La gent ha tornat a les llibreries", ha afirmat, subratllant l'encert que va suposar el Sant Jordi d'estiu o el manteniment de la Setmana del Llibre. Rosales ha destacat la bona acollida del Premi Proa de novel·la, així com l'aparició de nous talents, com Laia Aguilar, amb el seu Pluja d'estels, Carlota Gurt, Marc Artigau o Gemma Ruiz.
Rosales ha explicat algunes edicions immediates, com el primer volum de l'obra completa de Joan Maragall, una edició crítica de Josep Carner i l'acord amb la Fundació Alfons el Magnànim per reprendre l'edició de l'obra completa de Joan Fuster, com també l'obra completa de Martí i Pol. També apareixerà la Història de la Segona República Espanyola que va escriure Josep Pla. En el terreny de l'assaig, destaca El fill del xofer, de Jordi Amat, que s'endinsa en l'aventura biogràfica i tràgica d'Alfons Quintà.
Hi ha, en el terreny de la recuperació d'obres clàssiques, l'Esperant Godot, de Samuel Beckett, les Grans esperances de Charles Dickens i el Fahrenheit 451 de Ray Bradbury, un dels grans autors de ciència-ficció que va demostrar una gran capacitat de prospectiva sobre el món que vindria.