28
de setembre
del
2020
Actualitzat
el
29
de setembre
a les
20:36h
El Govern de la Generalitat, escapçat. Per primera vegada, un president és inhabilitat en ple exercici de les seves funcions. De nou, els tribunals marcant el compàs de la legislatura i abocant l'executiu català a un interinatge en plena gestió de la pandèmia. Tot, per un llaç groc i una pancarta al balcó de Palau que va ser retirat més tard del que s'havia requerit. Quim Torra ha estat apartat i Pere Aragonès assumeix el timó del Govern en funcions. I els partits independentistes no han anat més enllà de denunciar un nou "atac a la democràcia" i cenyir-se a l'itinerari legal del cessament. Cadascú des de la seva seu i al marge de les mobilitzacions convocades per les entitats. L'única i breu imatge unitària, la del Govern i entitats sostenint a plaça Sant Jaume la mateixa pancarta que ha motivat la inhabilitació, no ha aconseguit dissimular que la campanya per a les eleccions ja ha començat.
Un rèquiem polític que retrata el que ha estat la legislatura: dos governs en un format per dos socis atrapats en la disputa estratègica permanent i la teranyina judicial i una desconnexió cada vegada més gran amb el moviment al carrer. Així s'activa el compte enrere cap a unes eleccions que previsiblement -i amb permís de la situació epidemiològica- se celebraran per designi automàtic previsblement el 7 de febrer. Els comicis que al gener el president va anunciar que convocaria, acabaran caient a plom per obra dels tribunals. El recentment cessat president, conscient del desencant de l'independentisme civil, ha demanat en el seu comiat que es converteixin en un nou "plebiscit" de l'1-O, en un episodi de "ruptura democràtica i pacífica" com a l'idealitzat primer octubre del 2017 que a finals de setmana es commemora. Es tracta del context que busca Carles Puigdemont perquè la seva estratègia de la "confrontació" arreli a les urnes.
Desencantat amb una autonomia que considera que és un dels principals frens per a la independència, Torra ha estat fidel fins al final al seu predecessor, que preveu culminar la reordenació de Junts aquest mateix dissabte. Ha dit que no acata la sentència i ha fet una crida perquè la ciutadania arribi allà on l'autogovern no permet, però també ha quedat clar que ha descartat la via de mantenir-se simbòlicament en el càrrec com li demanava la CUP i com ell mateix va sospesar setmanes enrere. Torra ja és expresident de la Generalitat i el Govern queda en mans d'un Aragonès que, com a vicepresident en funcions de president, haurà de pilotar les corbes polítiques, econòmiques i socials fins a la data d'unes eleccions on ell serà previsiblement el cap de cartell d'ERC.
Ni dues hores ha trigat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en ordenar que es fes efectiva avui mateix la inhabilitació ratificada per unanimitat pel Tribunal Suprem, una celeritat que no havien previst els serveis jurídics de la Generalitat. Atenent el criteri de la Fiscalia i l'acusació popular exercida per Vox, s'ha complert el càstig més sever: un any i mig d'inhabilitació i multa de 30.000 euros per desobeir de forma "contumaç i obstinada" l'ordre de la Junta Electoral Central.
La voluntat de Torra ha estat que, en tot cas, aquest moment l'enxampés visiblement implicat en la gestió de la crisi del coronavirus, el principal argument que ha esgrimit per no prémer ell el botó electoral. Després de tot un mandat farcit d'episodis carregats de simbolisme però sense sortir del carril de la legalitat -excepte el de la pancarta al balcó- i de polèmiques com la defensa de la via eslovena o l'"apreteu" als CDR, Torra s'ha limitat a complir amb l'itinerari legal que fixa el seu cessament. Amb presos i exiliats, el procés suma ara el tercer president apartat per l'acció de la justícia espanyola després d'Artur Mas -inhabilitat pel 9-N- i Carles Puigdemont -cessat pel 155-.
Una treva de mínims que ha de passar la prova del cotó
La inhabilitació ha enxampat JxCat i ERC amb una treva de mínims encarrilada, però ni tan sols tancada del tot, per transitar els quatre mesos d'interinatge. Els republicans han admès que s'han avist abocats a acordar un itinerari que no contemplava la convocatòria d'eleccions que reclamaven i que JxCat ha frenat en tot moment. "Hem concretat el trànsit a Govern i al Parlament perquè no sigui una guerra constant", admeten fonts de la negociació, que també corroboren que les eleccions seran quan marca la llei sense cap giragonsa argumental. Pere Aragonès haurà d'activar en les pròximes hores, un cop el cessament de Torra es publiqui al BOE i al DOGC, el consell executiu que aprovarà el decret de substitució i segons el quall ell serà vicepresident "en funcions de president".
L'acció del futur cap de llista d'ERC estarà limitada, per una banda, per imperatiu legal, ja que el Govern en funcions no podrà aprovar avantprojectes de llei -per tant, tampoc pressupostos-, cessar consellers o convocar eleccions. Però també per aquest pacte de convivència segellat amb JxCat per equilibrar la representació dels dos partits i que s'ha teixit partint de la desconfiança mútua: hi ha acusacions creuades d'intentar utilitzar la situació amb finalitats partidistes. El despatx de president seguirà buit (Torra mai l'ha ocupat per deferència a Puigdemont), no hi haurà discurs de cap d'any d'Aragonès, no es cessaran els càrrecs de confiança de Torra i es pretén que cap dels dos partits capitalitzi la taula de diàleg.
El dia a dia, marcat per la gestió de la pandèmia, determinarà com serà de sostenible la treva. La primera prova del cotó es viurà al Parlament. Ara, és Roger Torrent, sobre qui JxCat ha situat bona part de la responsabilitat dels entrebancs de la legislatura, qui té a les seves mans activar el rellotge del compte enrere un cop constati que no hi ha candidat viable a la presidència per substituir Torra. Els partits constitucionalistes s'han emplaçat a explorar una alternativa, però ni la suma és suficient ni l'objectiu és compartit: el PSC només acceptaria una candidatura "instrumental" per convocar eleccions immediates, mentre que Cs busca evitar uns comicis davant dels quals no tenen bones perspectives.
La decepció de la CUP i la discreció de la Moncloa
En el calendari més immediat, se celebrarà un ple sol·licitat per JxCat i ERC que previsiblement serà aquesta setmana i que ha de servir per manifestar el rebuig al cessament de Torra i perquè aquest comparegui una vegada més davant del ple. La CUP ha denunciat que l'acord dels independentistes es limiti a una proposta de resolució més assenyalar des del terreny verbal la repressió de l'Estat. A la pràctica, asseguren, aquesta és una "oportunitat perduda". De fet, han estat les entitats com ANC i Òmnium, així com els CDR, els que han promogut les mobilitzacions.
Tímida ha estat la reacció del govern de Pedro Sánchez, limitat al clàssic "respecte per les sentències judicials" en un moment en què, passat el tràngol de la inhabilitació de Torra, intentaran afermar el suport dels independentistes als pressupostos i per renovar la cúpula judicial. Només el ministre Manuel Castells ha trencat el guió de la Moncloa assegurant obertament que considerava "exagerat" inhabilitar Torra per una pancarta. Tot plegat, mentre la dreta sortia a cops de colze per lluir com un trofeu propi l'escapçament de la presidència de la Generalitat. Al cap i a la fi, la legislatura acaba perquè, en ple període electoral, PP, Ciutadans i Vox van posar en marxa una croada contra el llaç groc que ha trobat complicitat en una cúpula judicial que no dona treva a l'independentisme i, ara tampoc, a la Moncloa.
Un rèquiem polític que retrata el que ha estat la legislatura: dos governs en un format per dos socis atrapats en la disputa estratègica permanent i la teranyina judicial i una desconnexió cada vegada més gran amb el moviment al carrer. Així s'activa el compte enrere cap a unes eleccions que previsiblement -i amb permís de la situació epidemiològica- se celebraran per designi automàtic previsblement el 7 de febrer. Els comicis que al gener el president va anunciar que convocaria, acabaran caient a plom per obra dels tribunals. El recentment cessat president, conscient del desencant de l'independentisme civil, ha demanat en el seu comiat que es converteixin en un nou "plebiscit" de l'1-O, en un episodi de "ruptura democràtica i pacífica" com a l'idealitzat primer octubre del 2017 que a finals de setmana es commemora. Es tracta del context que busca Carles Puigdemont perquè la seva estratègia de la "confrontació" arreli a les urnes.
Desencantat amb una autonomia que considera que és un dels principals frens per a la independència, Torra ha estat fidel fins al final al seu predecessor, que preveu culminar la reordenació de Junts aquest mateix dissabte. Ha dit que no acata la sentència i ha fet una crida perquè la ciutadania arribi allà on l'autogovern no permet, però també ha quedat clar que ha descartat la via de mantenir-se simbòlicament en el càrrec com li demanava la CUP i com ell mateix va sospesar setmanes enrere. Torra ja és expresident de la Generalitat i el Govern queda en mans d'un Aragonès que, com a vicepresident en funcions de president, haurà de pilotar les corbes polítiques, econòmiques i socials fins a la data d'unes eleccions on ell serà previsiblement el cap de cartell d'ERC.
▶️ Podem fer realitat el nostre somni de llibertat si tenim clar que el poder és en cadascú nosaltres i en anar tots junts. Catalanes i catalans, empenyeu. Continuem endavant, sempre endavant. Per Catalunya i per la vida pic.twitter.com/9gRej5ibbF
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) September 28, 2020
Ni dues hores ha trigat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en ordenar que es fes efectiva avui mateix la inhabilitació ratificada per unanimitat pel Tribunal Suprem, una celeritat que no havien previst els serveis jurídics de la Generalitat. Atenent el criteri de la Fiscalia i l'acusació popular exercida per Vox, s'ha complert el càstig més sever: un any i mig d'inhabilitació i multa de 30.000 euros per desobeir de forma "contumaç i obstinada" l'ordre de la Junta Electoral Central.
La voluntat de Torra ha estat que, en tot cas, aquest moment l'enxampés visiblement implicat en la gestió de la crisi del coronavirus, el principal argument que ha esgrimit per no prémer ell el botó electoral. Després de tot un mandat farcit d'episodis carregats de simbolisme però sense sortir del carril de la legalitat -excepte el de la pancarta al balcó- i de polèmiques com la defensa de la via eslovena o l'"apreteu" als CDR, Torra s'ha limitat a complir amb l'itinerari legal que fixa el seu cessament. Amb presos i exiliats, el procés suma ara el tercer president apartat per l'acció de la justícia espanyola després d'Artur Mas -inhabilitat pel 9-N- i Carles Puigdemont -cessat pel 155-.
Una treva de mínims que ha de passar la prova del cotó
La inhabilitació ha enxampat JxCat i ERC amb una treva de mínims encarrilada, però ni tan sols tancada del tot, per transitar els quatre mesos d'interinatge. Els republicans han admès que s'han avist abocats a acordar un itinerari que no contemplava la convocatòria d'eleccions que reclamaven i que JxCat ha frenat en tot moment. "Hem concretat el trànsit a Govern i al Parlament perquè no sigui una guerra constant", admeten fonts de la negociació, que també corroboren que les eleccions seran quan marca la llei sense cap giragonsa argumental. Pere Aragonès haurà d'activar en les pròximes hores, un cop el cessament de Torra es publiqui al BOE i al DOGC, el consell executiu que aprovarà el decret de substitució i segons el quall ell serà vicepresident "en funcions de president".
L'acció del futur cap de llista d'ERC estarà limitada, per una banda, per imperatiu legal, ja que el Govern en funcions no podrà aprovar avantprojectes de llei -per tant, tampoc pressupostos-, cessar consellers o convocar eleccions. Però també per aquest pacte de convivència segellat amb JxCat per equilibrar la representació dels dos partits i que s'ha teixit partint de la desconfiança mútua: hi ha acusacions creuades d'intentar utilitzar la situació amb finalitats partidistes. El despatx de president seguirà buit (Torra mai l'ha ocupat per deferència a Puigdemont), no hi haurà discurs de cap d'any d'Aragonès, no es cessaran els càrrecs de confiança de Torra i es pretén que cap dels dos partits capitalitzi la taula de diàleg.
El dia a dia, marcat per la gestió de la pandèmia, determinarà com serà de sostenible la treva. La primera prova del cotó es viurà al Parlament. Ara, és Roger Torrent, sobre qui JxCat ha situat bona part de la responsabilitat dels entrebancs de la legislatura, qui té a les seves mans activar el rellotge del compte enrere un cop constati que no hi ha candidat viable a la presidència per substituir Torra. Els partits constitucionalistes s'han emplaçat a explorar una alternativa, però ni la suma és suficient ni l'objectiu és compartit: el PSC només acceptaria una candidatura "instrumental" per convocar eleccions immediates, mentre que Cs busca evitar uns comicis davant dels quals no tenen bones perspectives.
La decepció de la CUP i la discreció de la Moncloa
En el calendari més immediat, se celebrarà un ple sol·licitat per JxCat i ERC que previsiblement serà aquesta setmana i que ha de servir per manifestar el rebuig al cessament de Torra i perquè aquest comparegui una vegada més davant del ple. La CUP ha denunciat que l'acord dels independentistes es limiti a una proposta de resolució més assenyalar des del terreny verbal la repressió de l'Estat. A la pràctica, asseguren, aquesta és una "oportunitat perduda". De fet, han estat les entitats com ANC i Òmnium, així com els CDR, els que han promogut les mobilitzacions.
Tímida ha estat la reacció del govern de Pedro Sánchez, limitat al clàssic "respecte per les sentències judicials" en un moment en què, passat el tràngol de la inhabilitació de Torra, intentaran afermar el suport dels independentistes als pressupostos i per renovar la cúpula judicial. Només el ministre Manuel Castells ha trencat el guió de la Moncloa assegurant obertament que considerava "exagerat" inhabilitar Torra per una pancarta. Tot plegat, mentre la dreta sortia a cops de colze per lluir com un trofeu propi l'escapçament de la presidència de la Generalitat. Al cap i a la fi, la legislatura acaba perquè, en ple període electoral, PP, Ciutadans i Vox van posar en marxa una croada contra el llaç groc que ha trobat complicitat en una cúpula judicial que no dona treva a l'independentisme i, ara tampoc, a la Moncloa.