29
de setembre
del
2020
Actualitzat
el
30
de setembre
a les
19:11h
Divendres passat va ser un dels pitjors dies del regnat de Felip VI. Després de l'escena protagonitzada pel president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, explicitant la irritació de la magistratura per l'absència del rei en l'acte de lliurament de despatxos a nous jutges a Barcelona, i una trucada del monarca a Lesmes, lamentant no haver pogut ser a l'acte, va desfermar una crisi institucional que pot tenir conseqüències. Tot això ha coincidit amb la sentència ferma del Suprem que inhabilita el president Quim Torra.
La trucada del rei a Lesmes i l'ús que aquest en va fer va obrir una crisi entre el govern espanyol i la judicatura, però també entre Moncloa i Zarzuela. Va respondre la trucada de Felip VI a una voluntat política d'explicitar el desacord amb l'executiu de Pedro Sánchez? O es va tractar d'un error que, per gravíssim i la indiscreció del president del CGPJ, deixa també malament la perspicàcia del monarca "més preparat"?
Com sigui, el cert és que el clima institucional ha pujat de temperatura a la cúpula de l'Estat, amb ministres criticant obertament el rei sense ser desmentits per Pedro Sánchez. Aquest dilluns, els comuns han demanat la dimissió de Lesmes per haver "utilitzat" la figura del monarca, mentre la dreta mediàtica carregava contra l'executiu.
S'està davant d'una crisi institucional que es produeix just quan el Tribunal Suprem, cim del poder judicial a l'Estat, ha inhabilitat el president català. I enmig d'una pandèmia que ha dut a un xoc obert entre l'executiu espanyol i la Comunitat de Madrid. Pel que fa concretament a la Corona, té davant seu un front obert de conflictes.
La petició d'Òmnium Cultural a les autoritats suïsses perquè bloquegin els comptes del rei emèrit a la Confederació Helvètica pot complicar la situació de Joan Carles. De moment, un diputat de l'Assemblea Federal, el socialista Christian Dandrès, ja ha demanat a l'executiu suís que doni explicacions sobre el particular. A la petició s'hi han afegit més parlamentaris de diverses formacions d'esquerres.
Manca de reflexos de Palau
Aquest estiu ha estat devastador per la Zarzuela. El 3 d'agost, el rei emèrit va sortir cames ajudeu-me cap als Emirats Àrabs Units, posant terra i, sobretot, sorra del desert pel mig davant de les darreres informacions sobre els escàndols econòmics que encerclen Joan Carles I. La manca de reflexos de la Casa Reial davant la marxa de l'exrei va ser posada en evidència pel fet que es va trigar quinze dies a admetre que el pare del monarca era al Golf Pèrsic.
La institució, sota sospita
Les notícies sobre les suposades comissions de l'AVE a la Meca, enmig d'un devessall de revelacions entorn la relació entre l'emèrit i Corinna zu Wittgenstein, va fer que totes les forces progressistes reclamessin una investigació del Congrés. Molt més després de saber-se que la fiscalia suïssa investigava el monarca emèrit. Els negocis de Joan Carles van dividir el govern, amb Podem demanant una investigació, amb el suport de les forces sobiranistes, PNB, Bildu, Més País, Compromís i el BNG.
Però el PSOE s'hi va oposar, sumant-se al bloc dretà de PP, Ciutadans i Vox. També els lletrats del Congrés van considerar que no es podia investigar el rei emèrit per la seva condició d'inviolable. Però la trucada a Lesmes ha enrarit i molt l'ambient entre Zarzuela i Sánchez, i aquests dies en sectors de l'executiu socialista s'ha recordat que fins ara el PSOE s'ha oposat a tota investigació...
Persona non grata a Catalunya
Des del discurs del 3 d'octubre, la impopularitat i el descrèdit de Felip VI han anat a més a Catalunya. La seva incapacitat -en això, a diferència del seu pare- per transmetre proximitat en sectors ideològicament allunyats ha estat manifesta. De fet, la seva absència de l'acte judicial a Barcelona ha estat un exemple més d'això. El procés ha tingut un efecte letal per al rei: l'ha allunyat completament de Catalunya i alhora l'ha posat al costat de la dreta política. Si el primer fet l'ha preocupat poc, el segon li està comportant problemes creixents en àmbits liberals espanyols.
La moderació, absent
En "la crisi de la trucada", s'han delatat els trets més reaccionaris de l'Estat i a la vegada un sorprenent desconeixement de quin ha de ser el funcionament d'una monarquia parlamentària, on el rei està obligat a seguir el consell del seu primer ministre. En aquest cas, a més, el suggeriment a Felip VI perquè no anés a Barcelona tenia lògica política i volia protegir el monarca davant possibles alteracions de l'ordre. Ni el president del CGPJ ni el mateix monarca s'han estat de fer públic un desacord amb l'executiu que, en aquest cas, tenia tota la raó institucional.
El que passa a altres monarquies
En la majoria de les monarquies constitucionals europees, el paper del monarca està molt reglat i el govern lliga curt al cap de l'estat. Al Regne Unit, ja fa molts anys que s'han curat en salut. La tradició estableix que la reina, en aquest cas, obre les sessions inaugurals del Parlament amb l'anomenat Discurs de la Corona, però en fer-ho, es limita a llegir el programa de govern que li envia el primer ministre.
En el cas de Suècia, s'ha volgut mantenir el rei tan lluny de la política que va perdre la seva facultat de proposar formalment el nom del primer ministre al parlament. Ara és el president de la cambra qui fa les consultes entre els partits i proposa el candidat. A l'estat espanyol, el monarca encara conserva importants prerrogatives. Va ser Josep Pla qui va caricaturitzar les referències que es feien al model suec a Catalunya els anys setanta dient que "a Catalunya no hi ha suecs". Pel que es veu, a Espanya tampoc.
La trucada del rei a Lesmes i l'ús que aquest en va fer va obrir una crisi entre el govern espanyol i la judicatura, però també entre Moncloa i Zarzuela. Va respondre la trucada de Felip VI a una voluntat política d'explicitar el desacord amb l'executiu de Pedro Sánchez? O es va tractar d'un error que, per gravíssim i la indiscreció del president del CGPJ, deixa també malament la perspicàcia del monarca "més preparat"?
Com sigui, el cert és que el clima institucional ha pujat de temperatura a la cúpula de l'Estat, amb ministres criticant obertament el rei sense ser desmentits per Pedro Sánchez. Aquest dilluns, els comuns han demanat la dimissió de Lesmes per haver "utilitzat" la figura del monarca, mentre la dreta mediàtica carregava contra l'executiu.
S'està davant d'una crisi institucional que es produeix just quan el Tribunal Suprem, cim del poder judicial a l'Estat, ha inhabilitat el president català. I enmig d'una pandèmia que ha dut a un xoc obert entre l'executiu espanyol i la Comunitat de Madrid. Pel que fa concretament a la Corona, té davant seu un front obert de conflictes.
La petició d'Òmnium Cultural a les autoritats suïsses perquè bloquegin els comptes del rei emèrit a la Confederació Helvètica pot complicar la situació de Joan Carles. De moment, un diputat de l'Assemblea Federal, el socialista Christian Dandrès, ja ha demanat a l'executiu suís que doni explicacions sobre el particular. A la petició s'hi han afegit més parlamentaris de diverses formacions d'esquerres.
Manca de reflexos de Palau
Aquest estiu ha estat devastador per la Zarzuela. El 3 d'agost, el rei emèrit va sortir cames ajudeu-me cap als Emirats Àrabs Units, posant terra i, sobretot, sorra del desert pel mig davant de les darreres informacions sobre els escàndols econòmics que encerclen Joan Carles I. La manca de reflexos de la Casa Reial davant la marxa de l'exrei va ser posada en evidència pel fet que es va trigar quinze dies a admetre que el pare del monarca era al Golf Pèrsic.
La institució, sota sospita
Les notícies sobre les suposades comissions de l'AVE a la Meca, enmig d'un devessall de revelacions entorn la relació entre l'emèrit i Corinna zu Wittgenstein, va fer que totes les forces progressistes reclamessin una investigació del Congrés. Molt més després de saber-se que la fiscalia suïssa investigava el monarca emèrit. Els negocis de Joan Carles van dividir el govern, amb Podem demanant una investigació, amb el suport de les forces sobiranistes, PNB, Bildu, Més País, Compromís i el BNG.
Però el PSOE s'hi va oposar, sumant-se al bloc dretà de PP, Ciutadans i Vox. També els lletrats del Congrés van considerar que no es podia investigar el rei emèrit per la seva condició d'inviolable. Però la trucada a Lesmes ha enrarit i molt l'ambient entre Zarzuela i Sánchez, i aquests dies en sectors de l'executiu socialista s'ha recordat que fins ara el PSOE s'ha oposat a tota investigació...
Persona non grata a Catalunya
Des del discurs del 3 d'octubre, la impopularitat i el descrèdit de Felip VI han anat a més a Catalunya. La seva incapacitat -en això, a diferència del seu pare- per transmetre proximitat en sectors ideològicament allunyats ha estat manifesta. De fet, la seva absència de l'acte judicial a Barcelona ha estat un exemple més d'això. El procés ha tingut un efecte letal per al rei: l'ha allunyat completament de Catalunya i alhora l'ha posat al costat de la dreta política. Si el primer fet l'ha preocupat poc, el segon li està comportant problemes creixents en àmbits liberals espanyols.
La moderació, absent
En "la crisi de la trucada", s'han delatat els trets més reaccionaris de l'Estat i a la vegada un sorprenent desconeixement de quin ha de ser el funcionament d'una monarquia parlamentària, on el rei està obligat a seguir el consell del seu primer ministre. En aquest cas, a més, el suggeriment a Felip VI perquè no anés a Barcelona tenia lògica política i volia protegir el monarca davant possibles alteracions de l'ordre. Ni el president del CGPJ ni el mateix monarca s'han estat de fer públic un desacord amb l'executiu que, en aquest cas, tenia tota la raó institucional.
El que passa a altres monarquies
En la majoria de les monarquies constitucionals europees, el paper del monarca està molt reglat i el govern lliga curt al cap de l'estat. Al Regne Unit, ja fa molts anys que s'han curat en salut. La tradició estableix que la reina, en aquest cas, obre les sessions inaugurals del Parlament amb l'anomenat Discurs de la Corona, però en fer-ho, es limita a llegir el programa de govern que li envia el primer ministre.
En el cas de Suècia, s'ha volgut mantenir el rei tan lluny de la política que va perdre la seva facultat de proposar formalment el nom del primer ministre al parlament. Ara és el president de la cambra qui fa les consultes entre els partits i proposa el candidat. A l'estat espanyol, el monarca encara conserva importants prerrogatives. Va ser Josep Pla qui va caricaturitzar les referències que es feien al model suec a Catalunya els anys setanta dient que "a Catalunya no hi ha suecs". Pel que es veu, a Espanya tampoc.