INHABILITACIÓ DE TORRA

L'unionisme pugna per penjar-se la medalla d'inhabilitar Torra

PP, Vox i Ciutadans reivindiquen com a seves les denúncies a la Junta Electoral Central i defensen la seva participació en la sentència del TS

per Victor Rodrigo/ Bernat Surroca / Joan Serra Carné , 28 de setembre de 2020 a les 16:35 |
Casado, Abascal i Arrimadas reivindiquen l'inhabilitació de Torra | ND
El Tribunal Suprem ha ratificat per unanimitat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i ha inhabilitat el president de la Generalitat, Quim Torra, per un període d'un any i mig. La decisió del tribunal ha estat celebrada amb escreix per la majoria dels partits unionistes. Com una victòria i com un resultat provocat per ells mateixos, el Partit Popular, Ciutadans i Vox han assumit de manera personal la inhabilitació del president del Govern.

Pablo Casado i Teodoro García Egea han afirmat que la sentència del TS arriba gràcies a la "denúncia del PP". Els dos líders populars han escrit piulades afirmant-ho, destacant Casado que "s'han de celebrar eleccions a Catalunya el més aviat possible". García Egea reivindicaba la denúncia del PP a la Junta Electoral Central a través de dos tuits, assegurant en un d'ells que "avui Torra deixa de ser president de la Generalitat gràcies a la feina del PP". La ultradreta de Vox també ha reivindicat la seva intervenció en la inhabilitació del cap de l'executiu català. El desplegament del partit que dirigeix Santiago Abascal ha estat dels més amplis, amb vídeos on diversos membres de l'executiva expliquen "com han aconseguit inhabilitar Torra". Persones de l'equip jurídic de Vox han celebrat la inhabilitació i ho han reivindicat com a "responsables".

  Ciutadans segueix la línia dels anteriors partits i reivindica com a seva la denúncia que inicia el procediment per a la inhabilitació del president Torra. Inés Arrimadas, presidenta de la formació taronja, ha escrit una piulada on es reafirma. "Des de Ciutadans vam denunciar Torra, iniciant així una causa que ha inhabilitat Torra". El líder de l'oposició al Parlament, Carlos Carrizosa, va més enllà i afirma que avui "es posa un punt final a una etapa negra".
 

Desobediència "contumaç i obstinada"

És el primer cop que un president de la Generalitat és inhabilitat en exercici del seu càrrec. D'aquesta manera, el Govern passa a estar en funcions i amb les competències limitades, i en les pròximes hores s'activaran els mecanismes per investir un nou president o convocar automàticament noves eleccions de cara a principis d'any. El cessament serà ferm del tot quan sigui publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

En la resolució del Suprem es ratifica que Torra va desobeir de forma "contumaç i obstinada" l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC), que l'instava a retirar la pancarta a favor dels presos polítics del balcó del Palau de la Generalitat abans de les eleccions espanyols de l'abril del 2019. El text destaca que Torra és lliure de fer les manifestacions públiques d'acord amb la seva identitat política, però que no pot desobeir l'ens encarregat de garantir la neutralitat dels poders públics en períodes electorals. A banda de l'any i mig d'inhabilitació, Torra també haurà d'assumir una multa de 30.000 euros. El TSJC ja ha ordenat que s'executi la inhabilitació del president. 

La decisió del Suprem era la que ja s'havia anat apuntant en les últimes setmanes. L'alt tribunal ha confirmat que el president va desobeir les resolucions de la Junta Electoral Central (JEC), que va ordenar retirar una pancarta per la llibertat dels presos del Palau de la Generalitat abans de les eleccions espanyoles del 28 d'abril de 2019. Malgrat els esforços de la defensa de Torra, pilotada pels advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal, els cinc magistrats del Suprem han acceptat els arguments del TSJC i han descartat que el gest de Torra es pogués emmarcar dins de la llibertat d'expressió. La defensa del president preveu ara exhaurir la via espanyola -en concret, al Tribunal Constitucional (TC) i buscar justícia al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) un cop el Suprem hagi descartat elevar el cas a la judicatura europea abans de dictar sentència.

Els partits de l'oposició i també alguns sectors de l'independentisme han demanat aquestes últimes setmanes a Torra la convocatòria d'eleccions. Minuts després de la compareixença davant del Suprem, el president ja va descartar aquesta opció perquè, segons ell, "paralitzaria l'administració" i suposaria una "irresponsabilitat" en el context de pandèmia que viu Catalunya.

JxCat, ERC i la CUP han treballat aquestes últimes setmanes per acordar una resposta a la inhabilitació. Els republicans han demanat consensuar la data de les eleccions perquè no sigui el Suprem qui fixi els terminis, mentre que les anticapitalistes, que també volien pactar el calendari electoral, han proposat la "via Venturós" per al president. La CUP ja ha denunciat, però, que l'independentisme no ha pactat una resposta "de confrontació" a la inhabilitació del president. Segons les fonts consultades per NacióDigital, l'entesa entre JxCat i ERC se cenyeix al repartiment de funcions a l'executiu en l'epíleg de la legislatura i inclourà una reacció al Parlament. Torra, que podria comparèixer a la cambra un cop inhabilitat, té temps, si volgués, per convocar els comicis fins que no rebi el cessament en ferm publicat al BOE.

Abans de la vista, JxCat havia anat descartat totes les opcions de pacte a tres bandes perquè, segons la formació independentista, això hauria suposat "normalitzar la repressió". A hores d'ara, el partit que lidera Carles Puigdemont no ha concretat quina resposta cal donar a la sentència del Suprem. Sense estratègia conjunta de les forces independentistes i un cop inhabilitat en ferm, Torra queda desposseït de la possibilitat de convocar els ciutadans a les urnes i Pere Aragonès, que ocuparà el càrrec de manera interina, tampoc ho podrà fer. Amb la seva decisió, el Suprem activa el rellotge i, si cap candidat obté el suport de la majoria parlamentària -com així es preveu-, es convocaran automàticament eleccions, que serien al febrer.

Just el mateix dia que Torra va afrontar la vista al Suprem, el president del Parlament, Roger Torrent, ja va clarificar que faria córrer el rellotge de la investidura encara que no hi hagués cap candidat amb suport majoritari de la cambra. "Hem de procurar no debilitar nosaltres mateixos les institucions en un moment tan greu com el que estem vivint. Hem de ser útils a la ciutadania", va assenyalar a Catalunya Ràdio. "Sabem que el Suprem no impartirà justícia sinó venjança. Es pot donar la inhabilitació i seria molt poc responsable que no afrontéssim conjuntament i acordéssim els passos d'ara finals al final de la legislatura", va insistir el líder d'ERC.
 

Sentència sobre el cas Quim Torra by edicio naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació