28
de setembre
del
2020
Actualitzat
a les
19:36h
Pocs minuts després de la una del migdia, i filtrada abans a determinats mitjans, el Tribunal Suprem ha fet pública la sentència de la sala segona contra el president de la Generalitat, Quim Torra. Poques sorpreses: els cinc magistrats de l'alt tribunal -dels quals tres ja van jutjar els líders de l'1-O- han ratificat fil per randa el veredicte del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de 19 de desembre de 2019 i han confirmat la condemna d'un any i mig d'inhabilitació i una multa de 30.000 euros per un delicte de desobediència per no haver retirat en els terminis establerts una pancarta de suport als presos polítics del Palau de la Generalitat. Amb una rapidesa sorprenent, el TSJC ha ordenat l'execució de la inhabilitació i ha demanat a Torra que deixi d'exercir el càrrec avui mateix. Torra ha rebut aquesta tarda la notificació oficial de la sentència i, per tant, s'ha fet efectiva. Comença ara un període incert que acabarà en eleccions de cara al 7 de febrer.
La sentència del Suprem, de 132 pàgines i redactada pel magistrat Juan Ramón Bergudo, ratifica que Torra va desobeir de manera "contumaç i obstinada" les ordres de la Junta Electoral (JEC), i que la seva actuació no podia emmarcar-se en el dret fonamental a la llibertat d'expressió, tal com argumentava la defensa del president, exercida pels advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal. També delimita la competència de la JEC per donar ordres a la màxima institució de Catalunya -el president de la Generalitat- en tant que organisme electoral i justifica la "proporcionalitat" de la pena imposada al dirigent independentista, que xoquen amb les que han rebut altres líders polítics per fets similars però ideologia diferent. El Suprem ha descartat elevar el cas a Europa i ha tancat la porta així a la possibilitat de presentar nous recursos. Ara, la via judicial passa per demanar empara al Tribunal Constitucional i, més endavant, "creuar els Pirineus" -en paraules de Boye- i arribar al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH).
1. La "contundent, reiterada, contumaç i obstinada" resistència de Torra
En la resolució, el Tribunal Suprem es fa seus bona part dels arguments ja presentats pel TSJC en la sentència de l'any passat. Després d'analitzar tota la causa, la sala constata una "contundent, reiterada, contumaç i obstinada" resistència de Torra a acatar "un mandat investit d'autoritat i dictat conforme a la legalitat" com era, a parer dels jutges, l'ordre de la JEC. Argumenta el Suprem que "no hi ha dubte" que, a més de desatendre l'ordre de l'organisme electoral, el president tenia una "voluntat conscient i una disposició anímica inequívoca a contravenir" el seu mandat.
De la mateixa manera, la sala respon a la defensa de Torra i no es tracta de voler cometre un delicte de desobediència, sinó en voler incomplir una ordre d'una autoritat superior com, segons diuen ara els magistrats, ho és la JEC. Els advocats del president argumenten, en base a sentències del mateix Suprem, que això no és així. El tribunal també fa referència als informes dels serveis jurídics de la Generalitat i conclou que Torra -amb uns coneixements jurídics superiors a la mitjana de la població per la seva condició d'advocat- "disposava d'elements suficients sobre l'obligació d'acatar els mandats de la JEC" i sabia les conseqüències de no fer-ho.
2. L'ordre "va ser dictada per un òrgan competent"
Un dels arguments de la defensa de Torra va ser la incompetència de la JEC per donar ordres al president de la Generalitat. Boye va utilitzar, de fet, una sentència del propi Suprem per refermar la seva posició. En una entrevista a NacióDigital just després de la vista l'advocat ho deixava clar: "La Fiscalia diu que la JEC era un òrgan superior, però la jurisprudència diu clarament que no ho és, diguin el que diguin i es posin com es posin". Finalment, el Suprem ha establert que la JEC era "l'òrgan competent" per ordenar a Torra la retirada del balcó del Palau de la Generalitat i, en conseqüència, no fer-ho incorria en un delicte de desobediència.
A la sentència, el Suprem coincideix amb les tesis del TSJC i de la Fiscalia i fa referència a la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG), que atribueix a la JEC la competència durant el període electoral de "resoldre queixes, reclamacions, recursos que es dirigeixin d'acord a la llei o a qualsevol altre disposició que li atribueixi aquesta competència". "L'ordre, per tant, va ser dictada per un òrgan competent", diu l'alt tribunal. També assegura que en les al·legacions del president durant la tramitació de l'expedient no s'invocaven la falta de competència de la JEC.
3. "Com a ciutadà, Torra és lliure de fer manifestacions o actes que reflecteixin la seva identitat política"
El Suprem també descarta que la inhabilitació de Torra per penjar una pancarta al Palau de la Generalitat es pugui emmarcar dins de la llibertat d'expressió. De fet, estableix que ni el procediment ni el recurs tenen per objecte analitzar la vulneració d'aquest dret fonamental, sinó "la desobediència de les ordres reiterades d'un òrgan constitucional que té la funció de garantir la transparència i neteja dels processos electorals que exigeix la neutralitat dels poders i administracions públiques". Així, la mateixa sentència recorda que, "com a ciutadà, Torra és lliure de fer manifestacions o actes que reflecteixin la seva identitat política". "Res empara, doncs, la desobediència en què va incórrer el president de la Generalitat", diu l'alt tribunal.
Això, però, té límits en el cas dels períodes electorals. La sentència apunta que "l'exigència de neutralitat de l'administració s'aguditza" durant aquestes setmanes i recorda que les eleccions lliures també passen per "establir un marc institucional de neutralitat en què el ciutadà pugui, amb absoluta llibertat i sense interferències, decidir els termes i l'abast de la seva participació política". La resolució del Suprem també descarta que s'hagi vulnerat el dret a la presumpció d'innocència de Torra i recorda que sempre ha admès que s'havia negat a complir les ordres de la JEC.
4. "No es pot parlar d'una reacció penal desproporcionada i innecessària"
Entre els arguments de la defensa també hi havia la desproporció de les penes imposades a Torra (un any i mig d'inhabilitació i multa de 30.000 euros). El Suprem ho descarta i assegura que "no es pot parlar d'una reacció penal desproporcionada i innecessària que s'apari del principi d'intervenció mínima i d'última ràtio que en tota societat democràtica ha de tenir el recurs al dret penal". En el seu recurs, Boye recordava que la JEC només va multar amb 500 euros Pedro Sánchez per un ús electoralista de les institucions. El tribunal, però, diu que això no implica que la decisió sobre Torra sigui incorrecte o desproporcionada.
Per què? La sala considera correcta la pena d'inhabilitació perquè Torra es va negar obertament a complir una ordre d'una autoritat superior "imposant així la seva voluntat per sobre dels acords de la JEC". No inhabilitar Torra per al càrrec públic suposaria "una burla al respecte que els ciutadans deuen al bon funcionament dels poders públics", perquè permetria al dirigent independentista continuar "cometent aquesta classe de delicte en altres càrrecs, fruit directe o indirecte d'unes eleccions, pel senzill fet de traslladar-se d'un càrrec de representació política".
5. I ara què? Al Constitucional i "creuar els Pirineus"
L'independentisme donava per feta aquesta condemna i, de fet, algunes informacions periodístiques apuntaven que s'havia de fer pública la setmana passada coincidint amb la visita de Felip VI a Barcelona amb motiu del lliurament de despatxos judicials. El rei d'Espanya no va visitar la capital catalana i tot plegat va posar de manifest l'enfrontament entre el Poder Judicial i la Moncloa. La sentència descarta elevar el cas a Europa -tal com demanava Boye- i tanca d'aquesta manera la possibilitat de presentar nous recursos.
A partir d'ara, doncs, el camí de la defensa del president passa per un últim recurs d'empara al Tribunal Constitucional, que previsiblement bloquejarà el camí cap a Europa. Un cop el TC es pronunciï -poden passar mesos o anys-, els advocats de Torra tenen previst "creuar els Pirineus" i anar al Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg, on confien "obtenir la raó jurídica". Ho deia Boye fa pocs dies en conversa amb aquest diari: "Tenim la raó jurídica i ens la reconeixeran aquí o a Estrasburg". I ho ha ratificat Torra en la seva última declaració institucional al Palau de la Generalitat: "Portaré la llibertat d'expressió a Europa. I guanyarem".
La sentència del Suprem, de 132 pàgines i redactada pel magistrat Juan Ramón Bergudo, ratifica que Torra va desobeir de manera "contumaç i obstinada" les ordres de la Junta Electoral (JEC), i que la seva actuació no podia emmarcar-se en el dret fonamental a la llibertat d'expressió, tal com argumentava la defensa del president, exercida pels advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal. També delimita la competència de la JEC per donar ordres a la màxima institució de Catalunya -el president de la Generalitat- en tant que organisme electoral i justifica la "proporcionalitat" de la pena imposada al dirigent independentista, que xoquen amb les que han rebut altres líders polítics per fets similars però ideologia diferent. El Suprem ha descartat elevar el cas a Europa i ha tancat la porta així a la possibilitat de presentar nous recursos. Ara, la via judicial passa per demanar empara al Tribunal Constitucional i, més endavant, "creuar els Pirineus" -en paraules de Boye- i arribar al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH).
1. La "contundent, reiterada, contumaç i obstinada" resistència de Torra
En la resolució, el Tribunal Suprem es fa seus bona part dels arguments ja presentats pel TSJC en la sentència de l'any passat. Després d'analitzar tota la causa, la sala constata una "contundent, reiterada, contumaç i obstinada" resistència de Torra a acatar "un mandat investit d'autoritat i dictat conforme a la legalitat" com era, a parer dels jutges, l'ordre de la JEC. Argumenta el Suprem que "no hi ha dubte" que, a més de desatendre l'ordre de l'organisme electoral, el president tenia una "voluntat conscient i una disposició anímica inequívoca a contravenir" el seu mandat.
De la mateixa manera, la sala respon a la defensa de Torra i no es tracta de voler cometre un delicte de desobediència, sinó en voler incomplir una ordre d'una autoritat superior com, segons diuen ara els magistrats, ho és la JEC. Els advocats del president argumenten, en base a sentències del mateix Suprem, que això no és així. El tribunal també fa referència als informes dels serveis jurídics de la Generalitat i conclou que Torra -amb uns coneixements jurídics superiors a la mitjana de la població per la seva condició d'advocat- "disposava d'elements suficients sobre l'obligació d'acatar els mandats de la JEC" i sabia les conseqüències de no fer-ho.
2. L'ordre "va ser dictada per un òrgan competent"
Un dels arguments de la defensa de Torra va ser la incompetència de la JEC per donar ordres al president de la Generalitat. Boye va utilitzar, de fet, una sentència del propi Suprem per refermar la seva posició. En una entrevista a NacióDigital just després de la vista l'advocat ho deixava clar: "La Fiscalia diu que la JEC era un òrgan superior, però la jurisprudència diu clarament que no ho és, diguin el que diguin i es posin com es posin". Finalment, el Suprem ha establert que la JEC era "l'òrgan competent" per ordenar a Torra la retirada del balcó del Palau de la Generalitat i, en conseqüència, no fer-ho incorria en un delicte de desobediència.
A la sentència, el Suprem coincideix amb les tesis del TSJC i de la Fiscalia i fa referència a la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG), que atribueix a la JEC la competència durant el període electoral de "resoldre queixes, reclamacions, recursos que es dirigeixin d'acord a la llei o a qualsevol altre disposició que li atribueixi aquesta competència". "L'ordre, per tant, va ser dictada per un òrgan competent", diu l'alt tribunal. També assegura que en les al·legacions del president durant la tramitació de l'expedient no s'invocaven la falta de competència de la JEC.
3. "Com a ciutadà, Torra és lliure de fer manifestacions o actes que reflecteixin la seva identitat política"
El Suprem també descarta que la inhabilitació de Torra per penjar una pancarta al Palau de la Generalitat es pugui emmarcar dins de la llibertat d'expressió. De fet, estableix que ni el procediment ni el recurs tenen per objecte analitzar la vulneració d'aquest dret fonamental, sinó "la desobediència de les ordres reiterades d'un òrgan constitucional que té la funció de garantir la transparència i neteja dels processos electorals que exigeix la neutralitat dels poders i administracions públiques". Així, la mateixa sentència recorda que, "com a ciutadà, Torra és lliure de fer manifestacions o actes que reflecteixin la seva identitat política". "Res empara, doncs, la desobediència en què va incórrer el president de la Generalitat", diu l'alt tribunal.
Això, però, té límits en el cas dels períodes electorals. La sentència apunta que "l'exigència de neutralitat de l'administració s'aguditza" durant aquestes setmanes i recorda que les eleccions lliures també passen per "establir un marc institucional de neutralitat en què el ciutadà pugui, amb absoluta llibertat i sense interferències, decidir els termes i l'abast de la seva participació política". La resolució del Suprem també descarta que s'hagi vulnerat el dret a la presumpció d'innocència de Torra i recorda que sempre ha admès que s'havia negat a complir les ordres de la JEC.
4. "No es pot parlar d'una reacció penal desproporcionada i innecessària"
Entre els arguments de la defensa també hi havia la desproporció de les penes imposades a Torra (un any i mig d'inhabilitació i multa de 30.000 euros). El Suprem ho descarta i assegura que "no es pot parlar d'una reacció penal desproporcionada i innecessària que s'apari del principi d'intervenció mínima i d'última ràtio que en tota societat democràtica ha de tenir el recurs al dret penal". En el seu recurs, Boye recordava que la JEC només va multar amb 500 euros Pedro Sánchez per un ús electoralista de les institucions. El tribunal, però, diu que això no implica que la decisió sobre Torra sigui incorrecte o desproporcionada.
Per què? La sala considera correcta la pena d'inhabilitació perquè Torra es va negar obertament a complir una ordre d'una autoritat superior "imposant així la seva voluntat per sobre dels acords de la JEC". No inhabilitar Torra per al càrrec públic suposaria "una burla al respecte que els ciutadans deuen al bon funcionament dels poders públics", perquè permetria al dirigent independentista continuar "cometent aquesta classe de delicte en altres càrrecs, fruit directe o indirecte d'unes eleccions, pel senzill fet de traslladar-se d'un càrrec de representació política".
5. I ara què? Al Constitucional i "creuar els Pirineus"
L'independentisme donava per feta aquesta condemna i, de fet, algunes informacions periodístiques apuntaven que s'havia de fer pública la setmana passada coincidint amb la visita de Felip VI a Barcelona amb motiu del lliurament de despatxos judicials. El rei d'Espanya no va visitar la capital catalana i tot plegat va posar de manifest l'enfrontament entre el Poder Judicial i la Moncloa. La sentència descarta elevar el cas a Europa -tal com demanava Boye- i tanca d'aquesta manera la possibilitat de presentar nous recursos.
A partir d'ara, doncs, el camí de la defensa del president passa per un últim recurs d'empara al Tribunal Constitucional, que previsiblement bloquejarà el camí cap a Europa. Un cop el TC es pronunciï -poden passar mesos o anys-, els advocats de Torra tenen previst "creuar els Pirineus" i anar al Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg, on confien "obtenir la raó jurídica". Ho deia Boye fa pocs dies en conversa amb aquest diari: "Tenim la raó jurídica i ens la reconeixeran aquí o a Estrasburg". I ho ha ratificat Torra en la seva última declaració institucional al Palau de la Generalitat: "Portaré la llibertat d'expressió a Europa. I guanyarem".
Sentència de Quim Torra by edicio naciodigital on Scribd