INHABILITACIÓ DE TORRA

Independentistes i comuns clamen contra una sentència que «ataca» la democràcia

Els partits constitucionalistes, disposats a explorar si és possible presentar una candidatura alternativa a la presidència de Torra

per Sara González / Jordi Velert , 28 de setembre de 2020 a les 14:26 |
Quim Torra acompanyat de la plana major de l'independentisme | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de setembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La sentència era esperada i la bateria de reaccions també. Independentistes i comuns han lamentat la inhabilitació del president Quim Torra, una sentència per no despenjar a temps una pancarta que molts dels seus dirigents han definit com un "atac a la democràcia" i a la sobirania de Catalunya. En paral·lel, els partits constitucionalistes han manifestat el seu respecte pel veredicte judicial i partits com el PSC ja han avançat que estan disposats a mantenir converses per veure si és possible una candidatura alternativa a la presidència de caràcter "instrumental" per convocar eleccions. 

L'allau de missatges de suport a Torra per part de l'independentisme s'ha estès tant per les xarxes socials com per les diferents roda de premsa convocades d'urgència. La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha demanat "una resposta a l'alçada del moment històric" i ha reclamat "unitat estratègica" per treballar plegats contra un "adversari comú". "El president Torra sempre ens tindrà al costat", ha assegurat Vilalta, que ha demanat un govern "el més fort possible" per pilotar el país durant el període de "interinitat" per afrontar la pandèmia i seguir avançant cap a la independència.


El líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha definit la inhabilitació com "un nou atac judicial" del Suprem i de l'Estat contra la democràcia i les institucions catalanes. "La repressió contra l'independentisme no té aturador. Amnistia, autodeterminació i República Catalana", ha demanat. També l'expresident Carles Puigdemont, que va deixar en mans de Torra la presidència, ha criticat l'"estat corromput" que "interfereix" en les institucions democràtiques. "De destitució en destitució fins a la república final", ha afirmat. 
 

"Inhabilitar el president de la Generalitat per exercir el dret a la llibertat d'expressió és impropi d'un sistema democràtic", ha assegurat el president del Parlament, Roger Torrent, sobre el qual ara se situen totes les mirades per si activa el compte enrere per la tria d'un candidat alternatiu o bé per a la convocatòria de les eleccions automàtiques. 

La portaveu de JxCat, Elsa Artadi, ha denunciat que la sentència del Suprem és un nou "escàndol democràtic" i una "anomalia". Al seu parer, la decisió judicial confirma la "repressió desfermada" per l'Estat i fa evident "manca d'empatia i sensibilitat" en deixar el Govern en funcions enmig de la pandèmia sanitària i la crisi econòmica i social.

Per fer-hi front, Artadi ha apel·lat l'independentisme perquè les properes eleccions serveixin per "ratificar" el mandat de l'1-O. La dirigent del partit de Puigdemont ha apostat perquè l'independentisme reediti la majoria absoluta al Parlament i superi el 50% de vots.

El diputat de la CUP al Parlament Carles Riera ha titllat la sentència de "colpisme judicial que inhabilita drets civils i polítics" i ha cridat a la mobilització. "El poder judicial que adoctrina les noves promocions amb arengues pel rei i per la unitat d'Espanya acaba d'inhabilitar el president Quim Torra per exercir la llibertat d'expressió", ha criticat en un tuit.
 
Els comuns demanen a Torra que convoqui eleccions 

Pel que fa als comuns, el president de Podem al Congrés, Jaume Asens, ha considerat que aquest és "el cas més absurd" de la judicialització del procés i l'ha vinculat a un poder judicial "segrestat" per la dreta. La resposta a la inhabilitació del president ha de ser, segons ha dit la presidenta dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, la convocatòria d'eleccions. Tot i això, ha advertit el president que "queda temps" perquè Torra cridi a les urnes "abans que ho faci el Tribunal Suprem" per "donar la veu al poble de Catalunya" i així "protegir la institució".

"La inhabilitació és el pitjor final possible a la legislatura. Mai hauríem d'haver arribat a aquest escenari per mantenir una pancarta penjada al balcó de la Generalitat", ha assegurat en una roda de premsa al Parlament en què ha reivindicat protegir i enfortir "l'autogovern i les institucions catalanes". 

El PSC, per la seva banda, s'ha mostrat disposat a obrir converses discretes amb els partits de l'oposició per explorar si és possible presentar una candidatura alternativa a la presidència de caràcter "instrumental". És a dir, només per convocar eleccions i evitar un interinatge del Govern de quatre mesos. El líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta, ha assegurat que el seu partit respecta les decisions judicials i que la inhabilitació de Quim Torra evidencia que "ni la unilateralitat ni la il·legalitat són camins viables" i ha lamentat que el president no hagi convocat abans les eleccions. Aquesta situació, ha dit, és fruit d'un "nou fracàs de la política catalana" per situar els interessos partidistes per davant dels de país.

Cs obre converses amb PP i PSC per valorar si presenten un candidat

Des de Ciutadans han celebrat la sentència perquè al seu parer el president "es va prevaldre de la seva posició per utilitzar un edifici públic per fer propaganda política". En aquest sentit, ha defensat que "no es poden fer distincions entre ciutadans de peu i el president de la Generalitat". "Ha guanyat la llibertat i la igualtat davant la llei", ha proclamat el líder taronja al Parlament, Carlos Carrizosa.

El dirigent de Cs ha instat el president del Parlament, Roger Torrent, a proposar un candidat al ple i si no convocar eleccions. També ha explicat que ha contactat amb altres forces polítiques de l'oposició per "evitar el bloqueig de la política catalana" i per valorar si es presenta una candidatura alternativa. En concret, amb el PSC i el PP, segons ha indicat la portaveu estatal del partit, Melisa Rodríguez. Tanmateix, els tres partits sumen 57 diputats, lluny de la majoria absoluta. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació