28
de setembre
del
2020
Actualitzat
a les
15:02h
La defensa de Tamara Carrasco, exercida per Benet Salellas, ha denunciat que la causa contra l'activista constitueix una "persecució ideològica" i que la resolució de la jutge pot suposar enviar un missatge de restricció del dret fonamental a la manifestació. En el torn d'última paraula, Carrasco ha dit que se la jutge "per qui és i què pensa", i que se l'acusa en el marc "d'una operació d'Estat" per crear "un relat de violència que no ha existit mai". "Avui es jutja si vaig fer algo il·legal. No ho sé, però era alguna cosa legítima", ha remarcat Carrasco, i ha reivindicat el dret a ser "dissident polític" i a protestar. L'activista també ha tingut un record per Adrià Carrasco, a l'exili. "No canviarem d'idees ni de principis, sempre ens hem emparat en la lluita no-violenta", ha remarcat.
Benet Salellas ha dit que el cas de Carrasco té un interès jurídic rellevant perquè se la jutge per "inducció a un acte pel qual ella ha estat exonerada de l'execució material". En el cas de Carrasco, ha estat exonerada dels desordres públics però no de la inducció. L'advocat ha dit que aquesta interpretació és novedosa en el dret penal. També ha recordat que "no s'hi val tot" ni "tirs a cegues" a l'hora d'aportar els elements de prova. "Si no s'explica com s'han aportat, es violenten drets", ha dit, i ha recordat que "ningú sap d'on va ser obtinguda la gravació". "S'ha arribat a dir que són 'fonts plurals o confidents' qui va aportar la prova", ha exclamat Salellas en la presentació de les seves conclusions, que demanen l'absolució de Carrasco.
Salellas ha posat en dubte la legalitat en l'obtenció d'aquesta nota de veu. "S'ha volgut criminalitzar una determinada ideologia", ha dit l'advocat. Segons ell, tot el cas ha estat tenyit d'excepcionalitat que suposa el primer judici per l'article 559 del Codi Penal per "inicitació a desordres públics". El tipus penal va ser criticat "per tothom" quan es va aprovar i l'advocat ha demanat aplicar les màximes garanties. "Pot ser una pendent cap a l'exercici de drets fonamentals", ha apuntat, i ha dit que en funció de la sentència es pot donar un missatge de restricció sobre l'exercici dels drets fonamentals. Salellas ha recordat també que no hi ha cap evidència que el missatge de veu de Tamara Carrasco fos públic.
L'advocat ha dit que Carrasco no "incitava" a sabotatges ni a desordres públics i ha recordat que, en tot cas, el que va passar va ser un "exercici de drets fonamentals". "L'Estat hauria de protegir aquest exercici", ha dit. Per tot plegat, ha demanat l'absolució i ha remarcat que es tracta d'un procediment de persecució ideològica.
La Fiscalia diu que Carrasco coordinava l'acció dels CDR
La Fiscalia ha elevat les seves conclusions a definitives i manté la petició de pena de set mesos de presó per un delicte d'incitació als desordres públics. Ha dit que ha quedat acreditat que l'àudio era de Tamara Carrasco i era "públic i notori" i per això el van poder obtenir les forces i cossos de seguretat de l'Estat. El fiscal ha dit que hi ha una "correspondència quasi total" entre les accions que es van dur a terme i els fets que es narren en la nota de veu de Carrasco. "Entenem que evidencia el paper rellevant de la investigada en les tasques de planificació de les accions dels CDR", ha dit.
El ministeri públic ha insistit que "no té res en contra dels CDR" i ha recordat que "aquí no es jutgen idees polítiques ni els objectius polítics dels CDR". Amb tot, ha dit que la implicació de Tamara Carrasco en els fets és evident i que "ostentava un càrrec de cert grau" en els comitès. Segons la Fiscalia, en la nota de veu de Carrasco "s'incita" els CDR a dur a terme accions per provocar desordres públics.
Carrasco nega donar directrius als CDR
Tamara Carrasco ha deixat clar aquest matí davant del jutge que en la nota de veu en què instava suposadament a fer accions en diverses localitzacions del país només "traspassava informació" i en cap cas "donava directrius" als CDR. "Traspassava informació d'una assemblea que havia estat oberta", ha dit a preguntes de la Fiscalia. Ha negat que ella fos coordinadora dels CDR i ha recordat que aquests comitès no tenen coordinadors.
A preguntes de la Fiscalia, ha dit que el que ella va dir a la nota de veu "era el que deia tothom". "Provocar el caos? Volíem fer el que era normal en una vaga", ha dit Carrasco. Segons ella, no era conscient que amb aquell àudio es pogués "alterar la pau ciutadana". "No m'ho podia imaginar. Estem acostumats a escoltar burrades més grosses. No m'imaginava arribar a estar asseguda aquí per un àudio", ha dit.
A preguntes de la defensa, que representa Benet Salellas, ha explicat que es va imprimir un mapa per poder arribar fins a una concentració, no per fer cap acte de sabotatge. Aquest mapa va ser intervingut a casa seva, juntament amb propaganda dels CDR i de la independència. "És un material que té molta gent. Guardava coses de les concentracions", ha recordat. Carrasco ha negat haver participat mai en cap acció de sabotatge o de naturalesa violenta.
No queda acreditat l'origen de l'àudio
Els testimonis de l'acusació -agents de la policia que van intervenir en l'acusació de Carrasco- no han pogut concretar d'on van treure l'àudio que incrimina Carrasco. Tots ells han dit que la nota de veu "corria per grups de WhatsApp, estava penjada a la xarxa i algun mitjà l'havia publicat" i el secretari dels atestats ha admès que "no recorda" si va aixecar un acte per l'existència d'aquest àudio.
Per part de la defensa, ha comparegut com a testimoni un expert en els CDR, que ha ratificat la versió de Carrasco segons la qual aquestes organitzacions no tenen "coordinadors" i no es plantegen la via violenta per assolir els seus objectius. El periodista Quico Sallés també ha estat citat com a testimoni i ha definit els CDR com una "plataforma oberta i molt líquida" que tenen per objectiu estratègic aconseguir "la república sempre per vies pacífiques". "No tenen una estructura orgànica ni naturalesa clandestina", ha remarcat.
La defensa de Carrasco ha remarcat que els fets del tall a Soses ja ha estat jutjat per una instància de Lleida. Salellas també ha dit que el missatge de veu de Carrasco en què insta a fer accions en diverses vies pot suposar un "llimb processal" perquè no queda clar "com ha aparegut" a la causa. D'aquesta manera, l'advocat diu que es pot produir vulneracions de drets perquè no se sap com ha aparegut aquesta prova. "Per procedir a la seva obtenció caldria una ordre judicial", ha dit el lletrat, que apunta que el missatge era privat i s'hauria pogut "violar el dret a la intimitat i el secret a les comunicacions". En aquest sentit, ha demanat expulsar de la causa aquesta prova, clau per a l'acusació. La jutgessa ha dit que ho valorarà a l'hora d'emetre sentència en funció de com vagi la pràctica de la prova.
Benet Salellas ha dit que el cas de Carrasco té un interès jurídic rellevant perquè se la jutge per "inducció a un acte pel qual ella ha estat exonerada de l'execució material". En el cas de Carrasco, ha estat exonerada dels desordres públics però no de la inducció. L'advocat ha dit que aquesta interpretació és novedosa en el dret penal. També ha recordat que "no s'hi val tot" ni "tirs a cegues" a l'hora d'aportar els elements de prova. "Si no s'explica com s'han aportat, es violenten drets", ha dit, i ha recordat que "ningú sap d'on va ser obtinguda la gravació". "S'ha arribat a dir que són 'fonts plurals o confidents' qui va aportar la prova", ha exclamat Salellas en la presentació de les seves conclusions, que demanen l'absolució de Carrasco.
Salellas ha posat en dubte la legalitat en l'obtenció d'aquesta nota de veu. "S'ha volgut criminalitzar una determinada ideologia", ha dit l'advocat. Segons ell, tot el cas ha estat tenyit d'excepcionalitat que suposa el primer judici per l'article 559 del Codi Penal per "inicitació a desordres públics". El tipus penal va ser criticat "per tothom" quan es va aprovar i l'advocat ha demanat aplicar les màximes garanties. "Pot ser una pendent cap a l'exercici de drets fonamentals", ha apuntat, i ha dit que en funció de la sentència es pot donar un missatge de restricció sobre l'exercici dels drets fonamentals. Salellas ha recordat també que no hi ha cap evidència que el missatge de veu de Tamara Carrasco fos públic.
L'advocat ha dit que Carrasco no "incitava" a sabotatges ni a desordres públics i ha recordat que, en tot cas, el que va passar va ser un "exercici de drets fonamentals". "L'Estat hauria de protegir aquest exercici", ha dit. Per tot plegat, ha demanat l'absolució i ha remarcat que es tracta d'un procediment de persecució ideològica.
La Fiscalia diu que Carrasco coordinava l'acció dels CDR
La Fiscalia ha elevat les seves conclusions a definitives i manté la petició de pena de set mesos de presó per un delicte d'incitació als desordres públics. Ha dit que ha quedat acreditat que l'àudio era de Tamara Carrasco i era "públic i notori" i per això el van poder obtenir les forces i cossos de seguretat de l'Estat. El fiscal ha dit que hi ha una "correspondència quasi total" entre les accions que es van dur a terme i els fets que es narren en la nota de veu de Carrasco. "Entenem que evidencia el paper rellevant de la investigada en les tasques de planificació de les accions dels CDR", ha dit.
El ministeri públic ha insistit que "no té res en contra dels CDR" i ha recordat que "aquí no es jutgen idees polítiques ni els objectius polítics dels CDR". Amb tot, ha dit que la implicació de Tamara Carrasco en els fets és evident i que "ostentava un càrrec de cert grau" en els comitès. Segons la Fiscalia, en la nota de veu de Carrasco "s'incita" els CDR a dur a terme accions per provocar desordres públics.
Carrasco nega donar directrius als CDR
Tamara Carrasco ha deixat clar aquest matí davant del jutge que en la nota de veu en què instava suposadament a fer accions en diverses localitzacions del país només "traspassava informació" i en cap cas "donava directrius" als CDR. "Traspassava informació d'una assemblea que havia estat oberta", ha dit a preguntes de la Fiscalia. Ha negat que ella fos coordinadora dels CDR i ha recordat que aquests comitès no tenen coordinadors.
A preguntes de la Fiscalia, ha dit que el que ella va dir a la nota de veu "era el que deia tothom". "Provocar el caos? Volíem fer el que era normal en una vaga", ha dit Carrasco. Segons ella, no era conscient que amb aquell àudio es pogués "alterar la pau ciutadana". "No m'ho podia imaginar. Estem acostumats a escoltar burrades més grosses. No m'imaginava arribar a estar asseguda aquí per un àudio", ha dit.
A preguntes de la defensa, que representa Benet Salellas, ha explicat que es va imprimir un mapa per poder arribar fins a una concentració, no per fer cap acte de sabotatge. Aquest mapa va ser intervingut a casa seva, juntament amb propaganda dels CDR i de la independència. "És un material que té molta gent. Guardava coses de les concentracions", ha recordat. Carrasco ha negat haver participat mai en cap acció de sabotatge o de naturalesa violenta.
No queda acreditat l'origen de l'àudio
Els testimonis de l'acusació -agents de la policia que van intervenir en l'acusació de Carrasco- no han pogut concretar d'on van treure l'àudio que incrimina Carrasco. Tots ells han dit que la nota de veu "corria per grups de WhatsApp, estava penjada a la xarxa i algun mitjà l'havia publicat" i el secretari dels atestats ha admès que "no recorda" si va aixecar un acte per l'existència d'aquest àudio.
Per part de la defensa, ha comparegut com a testimoni un expert en els CDR, que ha ratificat la versió de Carrasco segons la qual aquestes organitzacions no tenen "coordinadors" i no es plantegen la via violenta per assolir els seus objectius. El periodista Quico Sallés també ha estat citat com a testimoni i ha definit els CDR com una "plataforma oberta i molt líquida" que tenen per objectiu estratègic aconseguir "la república sempre per vies pacífiques". "No tenen una estructura orgànica ni naturalesa clandestina", ha remarcat.
La defensa de Carrasco ha remarcat que els fets del tall a Soses ja ha estat jutjat per una instància de Lleida. Salellas també ha dit que el missatge de veu de Carrasco en què insta a fer accions en diverses vies pot suposar un "llimb processal" perquè no queda clar "com ha aparegut" a la causa. D'aquesta manera, l'advocat diu que es pot produir vulneracions de drets perquè no se sap com ha aparegut aquesta prova. "Per procedir a la seva obtenció caldria una ordre judicial", ha dit el lletrat, que apunta que el missatge era privat i s'hauria pogut "violar el dret a la intimitat i el secret a les comunicacions". En aquest sentit, ha demanat expulsar de la causa aquesta prova, clau per a l'acusació. La jutgessa ha dit que ho valorarà a l'hora d'emetre sentència en funció de com vagi la pràctica de la prova.