28
de setembre
del
2020
Actualitzat
a la
13:08h
La pandèmia no afectarà el sistema de pensions, malgrat l'augment de la mortalitat. Així ho creu l'Autoritat Fiscal de Responsabilitat Fiscal (AIReF), que tot i això urgeix a elevar l'edat de jubilació. També reclama elevar el període de cotització que es fa servir per calcular l'import de la pensió des dels actuals 25 anys fins als 35 anys.
L'organisme que fins al gener presidia l'ara ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, proposa reduir les cotitzacions que paguen treballadors i empresaris per finançar les prestacions d'atur. L'AIReF també reclama que es deixin de pagar amb fons de la Seguretat Social els complements de maternitat, l'anomenada tarifa plana dels autònoms i les polítiques actives d'ocupació.
Però la principal petició de l'ens és que l'edat a què es jubilen de mitjana els espanyols augmenti dels 64,1 anys actuals fins als 66 anys, restringint les prejubilacions. Si s'adoptés aquesta mesura, l'AIReF pronostica que l'Estat s'estalviaria un 1,4% del PIB en el pagament de pensions l'any 2050. El govern espanyol comparteix aquesta recepta, tal com va explicar Escrivá recentment, però s'espera que es pronunciï la comissió del Pacte de Toledo al Congrés abans d'impulsar cap reforma del sistema de pensions.
L'avís de l'AIRef arriba quan encara cuegen les desavinences entre Escrivá i la ministra de Treball, Yolanda Díaz, partidària de mantenir invariable l'edat de jubilació per incentivar la incorporació de joves al mercat laboral.
La presidenta de l'organisme, Cristina Herrero, ha pronosticat que la pandèmia només afectarà el sistema de pensions a curt termini, "sense que tingui impacte en la demografia ni en la despesa a llarg termini". Ara bé, un dels riscos que detecta l'AIReF per la Covid-19 és una reducció de les migracions, l'estancament del mercat de treball o un allargament de la crisi que causi danys estructurals a l'economia.
Davallada puntual de l'esperança de vida pel coronavirus
La crisi sanitària reduirà l'esperança de vida a l'Estat aquest any fins als 85,3 anys en el cas de les dones —fins l'esclat del coronavirus era de 86 anys— i de 79,8 anys en el cas dels homes —fins la pandèmia era de 81 anys. Precisament la pandèmia va causar un fet inèdit al maig, quan tot just es contenia la fase més dura de la crisi sanitària. Per primer cop es registrava la davallada del nombre de pensionistes d'un mes a un altre, si bé els experts van vincular en part aquesta reducció al tancament de les oficines de la Seguretat Social durant l'estat d'alarma.
L'AIReF projecta que la pandèmia redueix però no atura l'arribada d'immigrants aquest any. En acabar el 2020 el saldo entre persones que marxen d'Espanya i nous immigrants serà positiu i equivaldrà a 150.000 persones, si es compleixen les previsions de l'ens; que realitza un pronòstic més optimista que el de l'Institut Nacional d'Estadística, de 110.000 persones.
L'organisme ha emfatitzat que la incertesa de l'evolució de la crisi fa difícil encertar en les previsions. "No sabem molt bé quant durarà la crisi, per això hem preferit suposar que no tindrà efectes sobre el creixement estructural", ha puntualitzat Esther Gordo, directora d'Anàlisi Econòmica de l'organisme.
La despesa en pensions escalarà fins al 14% del PIB el 2050
L'organisme preveu per l'any 2050 una despesa en pensions de jubilació equivalent al 14,2% del PIB. És un augment de 3,3 punts respecte al nivell de l'any passat, en què la despesa en pensions equivalia al 10,9% del PIB. L'AIReF preveu que el 2050 viuran a l'Estat 54 milions d'habitants, després que entri al territori espanyol una mitjana de 330.000 immigrants cada any. A més, la taxa de fecunditat creixerà lleugerament fins als 1,4 fills per dona —l'any passat era d'1,12 fills.
Amb aquest panorama, d'aquí a trenta anys només hi haurà dos cotitzants per cada jubilat. "Això representa el veritable repte a què ens enfrontem", ha destacat Ignacio Fernández-Huertas, director d'Anàlisi Pressupostària.
L'organisme que fins al gener presidia l'ara ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, proposa reduir les cotitzacions que paguen treballadors i empresaris per finançar les prestacions d'atur. L'AIReF també reclama que es deixin de pagar amb fons de la Seguretat Social els complements de maternitat, l'anomenada tarifa plana dels autònoms i les polítiques actives d'ocupació.
Però la principal petició de l'ens és que l'edat a què es jubilen de mitjana els espanyols augmenti dels 64,1 anys actuals fins als 66 anys, restringint les prejubilacions. Si s'adoptés aquesta mesura, l'AIReF pronostica que l'Estat s'estalviaria un 1,4% del PIB en el pagament de pensions l'any 2050. El govern espanyol comparteix aquesta recepta, tal com va explicar Escrivá recentment, però s'espera que es pronunciï la comissió del Pacte de Toledo al Congrés abans d'impulsar cap reforma del sistema de pensions.
L'avís de l'AIRef arriba quan encara cuegen les desavinences entre Escrivá i la ministra de Treball, Yolanda Díaz, partidària de mantenir invariable l'edat de jubilació per incentivar la incorporació de joves al mercat laboral.
La presidenta de l'organisme, Cristina Herrero, ha pronosticat que la pandèmia només afectarà el sistema de pensions a curt termini, "sense que tingui impacte en la demografia ni en la despesa a llarg termini". Ara bé, un dels riscos que detecta l'AIReF per la Covid-19 és una reducció de les migracions, l'estancament del mercat de treball o un allargament de la crisi que causi danys estructurals a l'economia.
Davallada puntual de l'esperança de vida pel coronavirus
La crisi sanitària reduirà l'esperança de vida a l'Estat aquest any fins als 85,3 anys en el cas de les dones —fins l'esclat del coronavirus era de 86 anys— i de 79,8 anys en el cas dels homes —fins la pandèmia era de 81 anys. Precisament la pandèmia va causar un fet inèdit al maig, quan tot just es contenia la fase més dura de la crisi sanitària. Per primer cop es registrava la davallada del nombre de pensionistes d'un mes a un altre, si bé els experts van vincular en part aquesta reducció al tancament de les oficines de la Seguretat Social durant l'estat d'alarma.
L'AIReF projecta que la pandèmia redueix però no atura l'arribada d'immigrants aquest any. En acabar el 2020 el saldo entre persones que marxen d'Espanya i nous immigrants serà positiu i equivaldrà a 150.000 persones, si es compleixen les previsions de l'ens; que realitza un pronòstic més optimista que el de l'Institut Nacional d'Estadística, de 110.000 persones.
L'organisme ha emfatitzat que la incertesa de l'evolució de la crisi fa difícil encertar en les previsions. "No sabem molt bé quant durarà la crisi, per això hem preferit suposar que no tindrà efectes sobre el creixement estructural", ha puntualitzat Esther Gordo, directora d'Anàlisi Econòmica de l'organisme.
La despesa en pensions escalarà fins al 14% del PIB el 2050
L'organisme preveu per l'any 2050 una despesa en pensions de jubilació equivalent al 14,2% del PIB. És un augment de 3,3 punts respecte al nivell de l'any passat, en què la despesa en pensions equivalia al 10,9% del PIB. L'AIReF preveu que el 2050 viuran a l'Estat 54 milions d'habitants, després que entri al territori espanyol una mitjana de 330.000 immigrants cada any. A més, la taxa de fecunditat creixerà lleugerament fins als 1,4 fills per dona —l'any passat era d'1,12 fills.
Amb aquest panorama, d'aquí a trenta anys només hi haurà dos cotitzants per cada jubilat. "Això representa el veritable repte a què ens enfrontem", ha destacat Ignacio Fernández-Huertas, director d'Anàlisi Pressupostària.