"En aquesta terra nostra, la veritat va morir fa molt de temps". La novel·la Pàtria (Tusquets, 2016) de Fernando Aramburu va ser un best-seller i un dels pocs que tractava el conflicte basc d'ETA des de la ficció i no des del relat biogràfic, l'assaig o la crònica periodística. El 10 de gener de 2011 la banda armada va fer públic el seu alto al foc "permanent, general i verificable", deixant enrere quatre dècades de violència i cicatrius en una població amb víctimes a banda i banda. Nou anys després, amb tot un procés de reconciliació que va fent via tot i les dificultats per resoldre qüestions com ara la situació dels presos, és encara difícil abordar tema amb fredor a través d'una sèrie o una pel·lícula.
L'art audiovisual, en especial el cinema, ha intentat abordar -fins ara sense massa efectivitat- la història basca de les últimes dècades. Sensibilitats fràgils, un sector de la política que segueix atiant el conflicte i la radicalització/fragmentació (Carlos Iturgaiz, estrella política dels 90, va ser candidat del PP i Cs fa uns mesos) ideològica de la societat ha convertit l'adaptació televisiva de Pàtria en esdeveniment i també en conflicte.
La polèmica artificial i l'elevada qualitat de la producció són les dues etiquetes principals que s'han enganxat a la sèrie d'Aitor Gabilondo, l'última obra sobre ETA i els anys de plom al País Basc, una temàtica que ha aparegut amb força a diverses plataformes com Netflix, Amazon i Movistar.
La minisèrie, de 10 capítols, aterra aquest diumenge a HBO. Aquesta passada setmana s'ha estrenat en el marc del Festival de Sant Sebastià, recollint crítiques positives. La feina de Gabilondo era difícil: intentar donar vida a les pàgines d'Aramburu sense ferir. El mateix autor ha afirmat que ha traslladat a la pantalla el que ell va sentir en llegir la novel·la i en va extreure a partir dels seus records i temors.
Per repercussió, qualitat interpretativa i alt nivell de producció es convertirà en una de les sèries de l'any, candidata a la gran majoria de les nominacions espanyoles. I encara que l'escenari actual de Pàtria sembli ara pacificat, Gabilondo i el seu equip han hagut d'aguantar l'últim embat de la ultradreta -i no tan ultra- nacionalista espanyola en la interpretació del relat sobre el conflicte basc malgrat que el llibre no pot ser precisament titllat de benevolent amb ETA. És l'últim exemple de la nul·la capacitat d'alguns de fer retrospectiva. Amb aquest escenari, la polèmica estava servida.
Polèmiques incitades per moviments nacionalistes i d'ultradreta
Un cartell. Dues imatges contraposades. L'assassinat d'un empresari innocent al costat -sense ser moments equiparables- d'un membre d'ETA despullat, a terra i després d'haver sigut torturat per les forces policials espanyoles. Són els elements suficients per a produir una allau d'atacs a les xarxes, proclames al boicot i baixes d'HBO perquè es considerava "un insult a les víctimes del terrorisme". Una mostra més de la radicalització dels ideològics pròxims a Vox o el PP. Només existeix un relat possible sobre el conflicte i no pot haver-hi cap dissidència. Pàtria, tant la sèrie com la novel·la, qüestionen aquest plantejament erroni.
La ultradreta espanyola ha protagonitzat diversos atacs contra les produccions que abordaven episodis històrics que incriminaven la seva ideologia. Li va passar a la pel·lícula Mientras dure la guerra, "equidistant" per alguns a l'hora de retratar el filòsof Miguel de Unamuno o "esbiaixadament d'esquerres" per com representaven Millan Astray. Molts altres documentals i pel·lícules sobre el conflicte del País Basc, com és el cas del film documental La pelota vasca, la piel contra la pieda, de Julio Medem, han rebut fortes crítiques ideològiques per com o de qui tractaven. Partits com Vox han abanderat el missatge contra el món del cinema per "no retratar de manera patriòtica" la veritable Espanya.
Les plataformes aposten per parlar del conflicte sense tabús
El cinema i les sèries han abordat la lluita armada, les biografies de diversos membres d'ETA, episodis foscos de la violència al País Basc i els moments més importants de la història del grup armat. La ficció televisiva està prenent un impuls en els últims tres anys gràcies a les principals plataformes de contingut en streaming. Aquestes han apostat per una mirada més crítica i a la recerca de responsabilitats d'aquells que van ser eximits.
La línea invisible va demostrar que els espanyols estan preparats per veure, debatre i parlar sobre altres punts de vista del terrorisme basc. Amazon Prime seguirà el rastre de totes aquestes plataformes i estrenarà a l'octubre una minisèrie documental que explicarà tot el conflicte basc des de 1968 fins al 2011. La dada és clara: ETA formarà part de tots els catàlegs de les plataformes, tornant a posar sobre la taula l'opció de revisar molts dels episodis foscos d'aquella dècada que es van deixar sota la catifa, especialment la guerra bruta. Gabilondo reivindicava en diverses entrevistes la gran quantitat d'històries "que encara queden per explicar". El relat no és únic ni el que ja ha estat explicar és inamovible. I per això l'estrena de Pàtria és rellevant.
