poder judicial

Felip VI fa costat a la judicatura contra Sánchez i obre una crisi amb la Moncloa

El vicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, recorda al monarca el deure de mantenir la neutralitat

per Sara González , 25 de setembre de 2020 a les 19:48 |
Felip VI i Pedro Sánchez en una imatge d'arxiu | Casa Reial
La complicitat entre Felip VI i el Consell General del Poder Judicial ha acabat desembocant en una crisi de govern a la Moncloa. La judicatura ha llançat un dard contra el govern presidit per Pedro Sánchez per l'absència del rei Felip VI a l'acte d'entrega dels despatxos als nous jutges a l'Escola Judicial ubicada a Vallvidrera i la Casa Reial ha revelat després que el monarca ha trucat al president de la cúpula judicial, Carlos Lesmes, per expressar que li hauria "agradat" ser a l'acte. Tot plegat, ha provocat que el vicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, hagi reaccionat amb una piulada recordant el deure de mantenir la neutralitat institucional del rei.
El ministre de Consum, Alberto Garzón, s'ha sumat a les crítiques i ha estat més contundent que Iglesias. Ha acusat directament Felip VI de maniobrar contra l'executiu. Garzón, a més, ha retret al rei que "incompleixi" la Constitució, fent també referència a la neutralitat institucional que es pressuposa a la Casa Reial.


El primer episodi de la crisi ja oberta l'ha escenificat amb contundència Lesmes expressant obertament "l'enorme pesar" amb què la judicatura ha hagut d'encaixar la decisió de la Moncloa. El xoc entre la cúpula judicial i el govern espanyol es produeix en temps de descompte per conèixer el veredicte sobre la inhabilitació del president Quim Torra.

Precisament, és en aquest context d'un nou episodi tens per al conflicte entre Catalunya i Espanya que el govern espanyol ha valorat la conveniència de prescindir de la presència del rei en el territori més hostil per a la monarquia. La decisió, però, ha estat activament combatuda per la judicatura. "L'administració de la justícia es fa en nom de qui simbolitza la unitat i la permanència de l'Estat", ha assegurat Lesmes, que ha subratllat que "la justícia emana del poble" però "s'imparteix en nom del rei".


En les últimes hores, la cúpula judicial ja havia manifestat entre bambolines la seva disconformitat amb el fet que el rei, per primera vegada en 20 anys, no assistís a aquest acte solemne del poder judicial. Fins a tal punt, que tampoc hi ha assistit el president del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas, que ha anul·lat la seva presència a darrera hora. L'altra gran absència ha estat la de la Generalitat, ja que la consellera de Justícia, Ester Capella, no ha estat convidada a l'acte. 

Lesmes ha insistit que l'absència del monarca no es lamenta només perquè es trenca una tradició de més de dues dècades, sinó que més enllà de l'acte protocolari la presència del rei en un acte com aquest té "una enorme dimensió constitucional i política" i exemplifica la defensa de la llei en nom de tots els ciutadans espanyols. També ha argumentat que el vincle constitucional de la corona amb el poder judicial forma part de la tradició des de la Constitució de Cadis de 1812 i que serveix per reforçar la "dignitat" de la funció judicial. De fet, l'acte ha finalitzat amb un "visca el rei" que ha estat corejat pels assistents, la majoria nous jutges i professors de l'escola.

 
El president del CGPJ ha reiterat el lament de la institució judicial i ha expressat el seu desig que Felip VI pugui seguir assistint a acte acte en els anys que vindran per poder "animar amb la seva presència" a Barcelona als nous jutges. 

L'enfrontament del poder judicial amb el govern espanyol es produeix també en un moment en què la cúpula dels jutges té el mandat caducat des de fa dos anys. El PP, però, ha declinat acordar amb el PSOE la renovació tot assenyalant que Podem forma part de l'executiu i que ha carregat fortament contra la institució arran dels escàndols que esquitxen el rei emèrit Joan Carles. El bloqueig dels populars impedeix, doncs, una renovació que requereix una majoria parlamentària àmplia. 

La crítica de les associacions de jutges

La decisió del govern espanyol que ha derivat en l'absència del rei ha aixecat polseguera en diverses associacions de jutges. El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha al·legat raons de seguretat en la decisió. "Hi ha moments en què cal sacrificar alguna cosa en pro d'alguna cosa més segura", ha dit en una entrevista a la Cadena Ser.

Lesmes no ha estat l'única veu crítica amb l'absència del rei. Durant l'entrega dels despatxos, s'ha condecorat Cristina Menéndez com la millor de la promoció. La nou jutge, de 27 anys, nascuda a Pamplona i resident a Saragossa, ha pronunciat un discurs en el qual ha criticat que l'acte hagi estat motiu de disputa política. "El poder judicial no pot ser mai moneda de canvi", ha assegurat tot lamentant l'absència de companys de promoció arran de la polèmica. Menéndez ha reivindicat la independència dels jutges "lluny del control i dels interessos partidistes". 

La majoria de nous jutges, a Catalunya

56 dels 62 jutges que conformen la 69a promoció de l'Escola Judicial (33 dones i 29 homes) aniran destinats a Catalunya, on hi ha la majoria de vacants, segons el CGPJ. Els altres 6 aniran a òrgans judicials de les Balears, les Canàries i Extremadura. Els nous jutges reben aquest divendres els despatxos en un acte a Barcelona, polèmic per la decisió del govern espanyol que el Rei no hi assisteixi, tal com era habitual. Andalusia aporta 11 jutges a la nova promoció, seguida de Madrid (9), l'Aragó (7), Catalunya (6), el País Valencià (5), Castella i Lleó (4), Múrcia (4), Galícia (3) i les Balears (3). Astúries, Cantàbria, Castella la Manxa i Extremadura n'aporten 2 cadascuna, i Canàries i Navarra, 1.

La mitjana d’edat dels alumnes quan van ingressar a l’Escola Judicial el 2018 era de 28 anys, tot i que els dos més joves en tenien 23 i el més veterà, 35. Quan van arribar a l’Escola, havien dedicat una mitjana de 4 anys i 7 mesos a preparar les oposicions d’accés a la Carrera Judicial, que un 58,06% havia decidit afrontar durant l'estada a la universitat com a estudiants de Dret. Un 30,65% dels jutges en pràctiques ho va decidir abans de començar els estudis universitaris.

El 98,39% dels nous jutges va comptar amb el suport econòmic dels pares durant la preparació de l’oposició, i només el 3,23% va gaudir d’una beca. El 62,90% no té cap familiar vinculat al sector jurídic. Pel que fa al 37,10% restant, només cinc alumnes tenien com a familiar un jutge.

Pel que fa a les preferències, l’àrea penal l'escull el 27,38% dels membres de la promoció, seguida per la civil (19,05%) i la de família (13,69%). La jurisdicció de menors la tria el 10,71% dels alumnes, per davant dels Jutjats de Violència sobre la Dona (8,33%), els del Contenciós-Administratiu (7,74%) i els de Mercantil (6,55%). Un 3,57% dels membres de la promoció van expressar la preferència pels jutjats del Social i un 2,98%, pels de Vigilància Penitenciària.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació