procés català

La Generalitat considerarà efectiva la inhabilitació de Torra quan li notifiqui el TSJC

El Parlament tindrà un petit marge de dies per ajustar que les eleccions automàtiques puguin coincidir en un diumenge

per Sara González , 27 de setembre de 2020 a les 21:03 |
El president torra, flanquejat per Aragonès i Budó i acompanyat pels consellers | Adrià Costa
La Generalitat té ja enllestit l'engranatge legal que s'activarà davant la inhabilitació del Suprem al president Quim Torra. A partir d'aquest dilluns es podria saber si el cap de l'executiu català ja no pot exercir el seu càrrec. L'informe elaborat pel gabinet jurídic de la institució estableix que el cessament es considerarà efectiu no en el moment en què el Suprem ratifiqui la inhabilitació, sinó quan la remeti al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya -tribunal sentenciador en primera instància- i aquest notifiqui personalment al president la sentència ferma. Quant de temps pot passar entre un moment i l'altre és una incògnita que queda en mans dels jutges.

L'habitual és que sigui relativament ràpid, una qüestió de màxim dos dies tenint present que el president pot demanar algun aclariment, però existeix un precedent atípic: en el cas de la inhabilitació dels expresidents Artur Mas i les conselleres Irene Rigau i Joana Ortega aquest termini es va dilatar cinc setmanes. És un precedent que tenen molt present a Palau, que el que sí que descarten és que el cessament en ferm es produeixi el mateix dia de l'anunci del Suprem. Així doncs, legalment, Torra encara tindria marge per convocar eleccions fins al moment de rebre la notificació del TSJC, opció que per ara ell mateix ha descartat. En cas que sol·licités l'empara del Tribunal Constitucional, aquesta acció no tindria efectes suspensius i, per tant, no podria paralitzar la inhabilitació. 


El que sí que constata la previsió legal de la Generalitat és que s'encaixarà la inhabilitació judicial del president al marge del posicionament polític que, per exemple, s'ha expressat en votacions al Parlament. JxCat, ERC i la CUP van aprovar durant el debat de política general que només la cambra catalana cessava i escollia el president de la Generalitat, un rebuig a l'acció dels tribunals en termes polítics que no frena els efectes condemnatoris.


Un cop es produeixi la notificació de la inhabilitació, és quan administrativament es posarà en marxa la publicació del cessament de forma simultània al BOE i al DOGC i el Govern passarà a estar en funcions. Això posarà en marxa dos processos més. Per una banda, s'activarà el termini de deu dies hàbils perquè el president del Parlament consulti amb els grups si hi ha un candidat a la investidura. I, per l'altra, el consell executiu es reunirà de forma extraordinària per aprovar el decret de substitució segons el qual Pere Aragonès passaria a ser "vicepresident substitut del president", un rol que no li permetria cessar o designar consellers ni dissoldre la legislatura ni convocar eleccions.

En tot cas, només tindrà facultats per "constatar" que la legislatura s'esgota de forma automàtica. Aragonès sí que assumiria les atribucions en representació de la Generalitat i també de l'Estat, cosa que implica la relació amb les autoritats de les institucions, autonomies i ens locals, la signatura de convenis de col·laboració i cooperació amb altres territoris, nomenar els membres del Consell de Garanties Estatutàries, presidir la junta de seguretat o bé promulgar els decrets legislatius, ordenar-ne la publicació i sol·licitar la col·laboració de les autoritats estatals. També recauria sobre ell la direcció de l'acció del Govern, tasca de representació i d'organització interna que, per acord polític, es buscarà repartir amb els membres de l'executiu de JxCat. 


En el cas de l'itinerari parlamentari, l'independentisme ja ha deixat clar que no proposaran cap candidat a la presidència i Ciutadans, que ha manifestat que explorarà una entesa amb les formacions unionistes, difícilment obtindrà prou suport per fer viable una alternativa. En aquest cas, en no haver-hi una investidura fallida per activar el rellotge de dos mesos abans de la convocatòria automàtica d'eleccions, el president del Parlament haurà de fer un acte "equivalent". L'informe s'acull a la doctrina del Consell d'Estat, segons la qual es podria celebrar un ple en què Torrent notificaria i argumentaria aquesta situació a la cambra.

Un petit marge per a la data

"La data d’aquest ple del Parlament serà el dies a quo per començar el termini de dos mesos per la dissolució automàtica del Parlament si no hi ha cap candidat investit en aquest termini", fixen des del gabinet jurídic de la Generalitat. Això sí, el ple podria no celebrar-se en els deu dies preceptius, sinó que Torrent tindria uns dies de marge i podria convocar-lo pocs dies després de consumir-se aquest període. És amb aquesta escletxa de maniobra, "de dies", en cap cas de setmanes, que JxCat i ERC poden fer càlculs per assegurar que, consumits els dos mesos de termini més els 54 dies legals per a les eleccions automàtiques, les eleccions coincideixen en diumenge. Amb la calculadora a la mà, els comicis podrien situar-se entre finals de gener i mitjans de febrer.

Com funcionarà el Govern? Sobre el paper, la resposta a la pregunta té dues derivades. Per una banda, allò que estableix la pròpia llei, que delimita què pot fer i què no un executiu en funcions i que queda recollit en l'informe jurídic de la Generalitat. Per l'altra, l'acord entre JxCat i ERC per continuar convivint a Palau fins a la convocatòria automàtica de les eleccions. 

Un acord "pràcticament tancat"

L'entesa, les bases de la qual va explicar aquest diari el passat 21 de setembre, ja està quasi tancada i té com a transfons que cap dels dos partits, que es miren de reüll de cara als comicis, puguin fer de la situació un ús partidista. És per això que es procura anar al detall de fins a on podrà arribar Pere Aragonès quan assumeixi funcions que en aquests moments recauen sobre la presidència, com serà el ple en què s'expressarà suport a Torra i de quina manera s'equilibrarà la representació de JxCat i ERC al Govern. A la pràctica, serà el dia a dia la prova del cotó de fins a quin punt el pacte pot sostenir-se en el temps.

Torra ha descartat convocar eleccions malgrat la insistència d'ERC i de la CUP -i també de bona part de l'oposició- de fixar una data per posar fi a la legislatura. Constatat aquest mur infranquejable, els republicans s'han resignat a poder acordar la data només en el petit marge de dies que quedarà dins del termini de pràcticament quatre mesos d'interinatge del Govern. També en dibuixar amb JxCat com serà aquest interinatge. Si una cosa tem ERC és que el seu soci l'acusi d'"usurpar" el càrrec. Per contra, JxCat vol evitar que Aragonès aprofiti la situació com a plataforma electoral, especialment pel que fa a la relació amb el govern espanyol. Amb tot, en les darreres hores s'ha fixat el marc de la treva.


"L'acord està pràcticament tancat", reconeixen fonts coneixedores de la negociació, que asseguren que, malgrat el desacord arrossegat durant setmanes, són "optimistes" tot i ser conscients que arriben en temps de descompte. Es van produir reunions aquest dijous, n'hi ha hagut també aquest divendres i durant el cap de setmana s'espera que els dos partits acabin de tancar-ne els darrers serrells. 

L'executiu no podrà aprovar avantprojectes de llei -per tant, tampoc pressupostos-, només decrets llei. Es tracta de qüestions legals no susceptibles de negociació, motiu pel qual els dos partits s'han centrat en els aspectes amb càrrega simbòlica, com ara que Aragonès no s'asseurà a la cadira de Torra al consell executiu, no es traslladarà de despatx, mantindrà els càrrecs de confiança del president -així ho han acordat malgrat que l'informa recorda que el vicepresident tindria facultats per cessar-los- i no farà discurs de cap d'Any, detalls que ha avançat La Vanguardia.

La difícil convivència durant l'interinatge

Tenint en compte que JxCat perd la majoria al Govern, es treballa per configurar un tàndem d'Aragonès amb la conselleria de Presidència, Meritxell Budó, per equilibrar la representació dels dos partits. El partit de Carles Puigdemont no vol perdre visibilitat en la gestió en aquest epíleg de la legislatura fins a les eleccions. Un dels aspectes més sensibles és com s'afrontarà, per exemple, una eventual reunió de la taula amb la Moncloa, buc insígnia de l'estratègia del diàleg d'ERC. Formalment, qui forma part de la delegació catalana s'escull per acord de Govern, que s'haurà d'actualitzar ja que, per exemple, l'exconseller Alfred Bosch va ser un dels representants en la trobada del febrer. Una de les possibilitats és que, per acord polític, s'esculli Torra com a membre de la delegació en condició d'expresident. 

Malgrat l'esforç dels dos partits per pactar aquesta transició, les discrepàncies estratègiques enquistades fan evidents que la convivència no serà senzilla. Les negociacions entre JxCat i ERC han transcorregut mentre el president ocupa l'agenda plenament en la gestió de la pandèmia. De fet, aquest ha estat el principal argument que ha esgrimit per no signar el decret de convocatòria d'eleccions. La seva voluntat és que es faci evident que el Suprem aparta un president en plena gestió d'una crisi sanitària. Si bé no s'ha avingut a convocar les eleccions, Torra també ha rebutjat fins ara acollir-se a la "via Venturós" i ostentar de forma simbòlica la presidència malgrat la sentència. Un cop inhabilitat, sí que tindrà dret a l'oficina i les atribucions que corresponen als expresidents.

Qui no acaba d'estar satisfet amb l'itinerari fixat pels principals partits independentistes és l'independentisme civil, que ja prepara unes mobilitzacions que, en intensitat i en forma, estaran inevitablement marcades per la pandèmia. Els Mossos ja estan en alerta per la convocatòria de la mobilització dels CDR, que han fet una crida a concentrar-se a Jardinets de Gràcia a les 19.30 hores. L'ANC i Òmnium han convocat protestes davant els ajuntaments contra la sentència.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació