entrevista

Clara Prats: «S'està treballant bé i tenim mitjans perquè la pandèmia no es desboqui»

La científica de la Universitat Politècnica analitza el moment de la pandèmia i es mostra convençuda que estem molt lluny del febrer: "la situació actual no té res a veure amb la primera onada"

per Pep Martí , 26 de setembre de 2020 a les 21:00 |
Clara Prats | Adrià Costa
"No estem al febrer". Aquesta és una frase tranquil·litzadora per començar una entrevista entorn el coronavirus. La doctora Carla Prats ens rep al seu despatx del campus de la UPC a Castelldefels i explica amb facilitat didàctica la tasca que du a terme com a investigadora del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la Politècnica i responsable de models matemàtics del Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge.

Clara Prats és una especialista en models matemàtics aplicats al combat contra malalties infeccioses, especialment la tuberculosi, un nom que transporta a un imaginari que semblaria superat, però que malauradament encara és present a casa nostra. Aquesta científica s'avé a sortir de la zona de confort per fer una cosa que ara mateix considera essencial: informar la ciutadania. I si, a més, ens reconcilia a alguns amb les matemàtiques, encara millor.   


- Expliqui breument la feina que fan en el seu grup investigador. 

- Nosaltres som un grup de recerca en biologia computacional i sistemes complexos que apliquem models matemàtics i computacionals a l'estudi de problemes biofísics i, sobretot, biomèdics. Portem entre deu i quinze anys treballant en malalties infeccioses, com la tuberculosi o la malària. Amb el tema del coronavirus, traslladem totes les dades que tenim per fer la monitorització, el seguiment i l'anàlisi i predicció en tot el que és la pandèmia.     


- En quin punt som en aquests moments?

- A nivell europeu, estem entrant en una segona onada. A l'estat espanyol portem un cert avantatge, però de fet està entrant amb força a tot Europa. És una segona onada, però, que no té res a veure amb la primera i és important subratllar-ho. Hi ha un increment generalitzat de casos, però de característiques molt diferents a la primera onada. 


- No estem al febrer. Què ens separa d'aquell moment?

- No, no estem al febrer ni al març. Bàsicament, ara tenim experiència, ja que fa sis mesos treballàvem sobre el desconegut. Els mesos de febrer, març i abril, i en la majoria de països d'Europa, la primera línia de foc eren els hospitals, mentre que ara és als centres d'atenció primària i es comença a treballar amb el test massiu de gent amb símptomes lleus, cercant sobretot els asimptomàtics, que és el gran problema d'aquesta pandèmia, que comença a ser infecciosa dos dies abans de tenir símptomes, si és que en tens. Són com contactes invisibles. Ara estem treballant en nivells molt diferents. Si en la primera onada vam començar amb el 5-6% de diagnòstic, en aquests moments, en algunes zones de l'estat es pot estar diagnosticant el 70% dels casos. 

"La primera onada va ser un tsunami, ara tenim experiència i la primera línia de foc ha passat dels hospitals als CAP"

- Ara saben moltes més coses que abans no sabien.

-  Sí. La primera onada va ser un tsunami. Tenim una primera línia que és l'atenció primària i una segona que són els hospitals, que no està compromesa encara. Ho és actualment a  Madrid, ho va ser a Lleida a l'estiu, a l'Aragó. Però a Catalunya, en general, encara no està afectada. 
 

Clara Prats Foto: Adrià Costa


- En relació a la resta d'Europa, la situació a Catalunya com es pot definir?

- A Catalunya estem en una calma tensa. Es va aconseguir frenar una pujada el mes de juliol, amb molt d'esforç i nombroses intervencions a nivell local. S'han pres mesures a Reus, a la Cerdanya, a la segona corona metropolitana. Això i la resposta de la població, que ha fet cas a les mesures de seguretat, ha fet que ens mantinguem en un nivell més o menys constant de casos, d'uns 1.000 casos diaris durant dos mesos. No hem empitjorat però tampoc hem anat a millor. Estem en un moment de calma tensa i veiem un creixement que ens preocupa molt perquè partim d'un nivell que ja és alt.        

- Hi ha un allau de dades en els mitjans. Però quines serien les dades determinants per conèixer la gravetat de la situació en un territori concret.  

- S'han de barrejar dades quantitatives i qualitatives. El fonamental és veure com evolucionen els casos. Veure quina tendència porten i combinar això amb veure a quin nivell està passant això: quanta gent contagiosa tenim, estem pujant des d'una incidència alta o baixa? Estem estancats des d'una incidència alta o baixa? Aquests dos factors són els que hem de tenir en compte. L'índex de rebrot és el que sintetitza aquests dos aspectes. Però això no és el mateix que passi a Barcelona o a la Cerdanya. Aquí entren altres elements, com són la densitat de població, i factors socioeconòmics, ja que la Covid afecta més a zones desfavorides.

- Aquesta dada és important. A què es deu?

- Ja hi ha un estudi publicat per l'Agència de Salut Pública de Barcelona sobre la primera onada i com va afectar més els barris més pobres. A Madrid també s'ha copsat. Hi ha diversos motius: sol tractar-se de zones amb pisos més petits i on més persones comparteixen espai. Pel tipus de feina que tenen, moltes persones d'aquests barris no poden fer teletreball i després hi ha un altre tema dramàtic, que és el de les quarantenes. La quarentena és molt efectiva, però s'ha de poder fer. 

- L'índex de rebrot en aquests moments quin és?

- El nombre reproductiu, la R, està en aquests moments per damunt d'1, en 1,2 o 1,4. L'índex de rebrot el que fa és agafar el nombre reproductiu, la R, i el multiplica per la taxa d'incidència dels darrers quinze dies. Per tant, l'índex de rebrot puja si augmenta la velocitat en què es propaga la pandèmia. A Catalunya, l'índex de rebrot està a 205.          

- Quina previsió es pot fer a mesura que entrem més en la tardor? 

- Si algú fa prediccions a més de tres mesos, no l'hem d'escoltar. Perquè és impossible. Es pot parlar d'escenaris, però a nivell predictiu, més enllà de les properes dues o tres setmanes, no es pot dir res. 

"No es poden fer prediccions sobre la pandèmia més enllà de dues o tres setmanes"

- I quin escenari preveu per al futur immediat?

- Tot apunta que vindran unes setmanes complicades. La fi de l'època estival i el retorn a la feina han portat a un empitjorament. Un dels problemes de fer prediccions ara mateix és que les intervencions externes (cribratges rígids, confinaments en certes zones) poden canviar el curs de la situació. S'està treballant bé en les últimes setmanes i tenim mitjans perquè l'empitjorament no es desboqui. 
 

Clara Prats a la seu de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (UPC). Foto: Adrià Costa


- Que la línia de foc torni als hospitals no és previsible?

- A Catalunya esperem que no. Aquest problema està passant a Madrid.

- Què s'ha fet malament a Madrid que aquí no s'ha fet?

- El primer que s'ha de dir és que una situació així depèn de molts factors. Però hi ha un aspecte clau, que és el moment en què es fa la intervenció. Per exemple, a Catalunya ens vam equivocar amb Lleida, on es va intervenir molt tard. Quan s'entra a la zona vermella i l'índex de rebrot passa de 100, s'han de prendre mesures. I a Lleida les primeres mesures s'adopten entre dues i tres setmanes després d'entrar en zona vermella. En canvi, quan la pujada va ser a Barcelona, el tercer dia ja es va intervenir. A Madrid tot apunta que es van fer tard les intervencions i havien de ser més enèrgiques.     

- La manca de rastrejadors ha estat la principal mancança per combatre el coronavirus en aquesta segona onada? 

- La pujada del juliol es pot associar bastant a aquest fet. Però ràpidament es va reaccionar i es va contractar més persones i es van dotar els CAP. Cal posar en valor la feina que estan fent els CAP. Un col·lapse als hospitals es veu més i és notícia que no pas si succeeix en un CAP, però hi ha situacions molt complicades en alguns centres d'atenció primària.

- Portem dues setmanes de curs escolar. Algun balanç o encara és aviat?

- Es pot fer un balanç de dir que els grups que s'han tancat són els que s'esperaven, si l'escola és un reflex del barri. I fins ara, on s'han tancat més grups és a les regions sanitàries on hi ha més casos. El tancament d'un grup s'ha de veure com una cosa positiva, significa que s'ha fet una tasca de detecció que ha funcionat. És un petit èxit de l'estratègia de mantenir les escoles obertes i que, en tot cas, sigui l'últim que tanqui. A partir d'ara haurem de veure si això provoca un increment en les dades i si hi ha transmissió significativa dins de les escoles. 

"El tancament d'un grup escolar s'ha de veure com una cosa positiva, significa que la tasca de detecció ha funcionat"

- Ha treballat molt contra la tuberculosi. La malaltia evoca passats de negror. És una malaltia oblidada?

- No està classificada com a malaltia oblidada, però sí que és una de les que fa més estralls. Causa la mort d'un milió i mig de persones a tot el món cada any i cada any hi ha deu milions de casos nous. 
 

Clara Prats: "La pujada del juliol es pot associar bastant a la manca de rastrejadors. Però es va reaccionar ràpid". Foto: Adrià Costa


- Es deu donar sobretot en entorns molt aliens al nostre.

- Aliens i no tant aliens. A Barcelona hi ha tuberculosi. El que passa és que hi ha un programa de control molt eficient. Els estudis de contactes epidemiològics es fan a Barcelona des de fa molts anys en el cas de la tuberculosi. En alguns barris té incidència, sobretot a Ciutat Vella. No és un problema de salut pública, però perquè hi ha un programa d'actuació que funciona molt bé. És la primera causa de mort per malaltia infecciosa causada per un agent únic. 

- Per què va començar a estudiar la tuberculosi?

- A vegades són casualitats de la vida. Jo vaig fer la tesi sobre models matemàtics aplicats en l'àmbit alimentari. Després vaig entrar en contacte amb el doctor Pere-Joan Cardona, de Can Ruti, un dels investigadors més reconeguts en temes de tuberculosi, junt amb la doctora Vilaplana. Ells buscaven modelitzadors i nosaltres buscàvem un tema. I ens vam posar a treballar amb ells.    

- El treball que fan pot fer que molta gent miri les matemàtiques d'una altra manera... 

- Penso que sí. Si podem trobar alguna cosa positiva d'aquesta pandèmia és que ha donat veu a la ciència, i en aquest cas, transmetre la importància d'utilitzar les matemàtiques i la gestió de dades en un tema de salut pública. 

"Una cosa és que tinguem les primeres dosis i una altra és que puguem vacunar de forma massiva, entre un punt i l'altre passaran molts mesos"

- Com porta l'exposició mediàtica?

- Ens ha fet sortir de la nostra zona de confort. Però en un context de pandèmia, la informació és molt important. Comunicar per part dels científics és necessari. Això no vol dir que el dia que s'acabi l'exposició mediàtica no tindrem una vida més tranquil·la. 

- Quan tindrem la vacuna?

- Una cosa és que tinguem les primeres dosis i una altra és que puguem vacunar de forma massiva. Entre un punt i l'altre passaran molts mesos. D'entrada, la vacuna arribarà primer a persones vulnerables i a personal sanitari i, després de mesos, a la població en general. No és el meu àmbit, però no té perquè ser una única vacuna. N'hi pot haver més d'una, orientades a diferent tipus de complicacions. Però la vacuna serà a molts mesos vista. 






 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació