JUNTS

JxCat i el PDECat intercanvien retrets al jutjat per la propietat de les sigles

L'advocat del partit de Carles Puigdemont acusa la formació de Bonvehí de voler paralitzar un competidor

per Jordi Velert Irles , Barcelona, 25 de setembre de 2020 a les 18:04 |
La batalla del PDECat amb JxCat per la propietat de les sigles Junts per Catalunya s'ha traslladat aquest divendres a seu judicial. El Partit Demòcrata demanava deixar en suspens l'ús de la marca per part de la formació del president Carles Puigdemont, per considerar que els canvis fets pels afins a Puigdemont durant l'estiu van ser irregulars i que les sigles de JxCat són propietat del PDECat. Ara serà el tribunal el que haurà de prendre una decisió, que arribarà en 10 o 15 dies, segons l'ACN.

A la llarga i tensa vista preliminar celebrada aquest divendres al jutjat de primera instància número tres de Barcelona; l'advocat de Junts, Agustí Carles, ha defensat amb insistència la nul·litat de la demanda de la formació presidida per David Bonvehí i els greus perjudicis que al seu parer pot causar una eventual prohibició d'usar la marca.


A més, segons el lletrat de JxCat, l'executiva de la formació presidida per David Bonvehí no estava legitimada per presentar la demanda sinó que ho hauria d'haver decidit el Consell Nacional del Partit Demòcrata. Carles ha afirmat a la vista que el PDECat està implicant-se en afers interns "d'un altre partit polític".

"És irreparable el dany que es farà a Junts per Catalunya si es decideixen les mesures cautelars", ha avisat l'advocat del partit de Puigdemont. Segons ha explicat, la demanda busca la "paralització d'un partit polític per part d'un altre que competeix en el mateix espai electoral", un fet que al seu parer perjudica el dret a la participació política dels 4.100 afiliats de Junts. A més, ha quantificat en 493.000 euros el "mal irreparable" que causaria la suspensió de la marca. La quantia surt de sumar la quota anual de 120 euros pel nombre de militants de JxCat.


L'advocada del PDECat acusa Junts de "pràctiques poc democràtiques"

Per la seva banda, el principal argument del Partit Demòcrata són el que consideren irregularitats en l'assemblea que va decidir el canvi de titularitat de JxCat que va permetre als afins a Puigdemont fer-se amb el control de les sigles. En aquest sentit, l'advocada del PDECat, Laia Bartomeus, ha defensat que l'ús del nom JxCat per part de la formació de Puigdemont implica una "apropiació de capital polític".


Bartomeus també ha acusat Junts de dur a terme "pràctiques poc democràtiques" per "fer creure a la ciutadania que s'està creant un partit nou" quan la marca ja existia. Pel que fa a la legitimitat de l'executiva del partit de Bonvehí per a presentar la demanda, l'advocada del PDECat ha argumentat que la decisió es va prendre de forma "verbal" per la situació sanitària i posteriorment es va ratificar.

L'assemblea en què el PDECat perd el control de les sigles

El partit de Puigdemont ha aportat l'acta de l'assemblea telemàtica del 27 de juny que va permetre situar com a president de JxCat Carles Valls, alcalde de Balenyà, que va alinear la formació -fins aquell moment, instrumental i en mans de persones afins al PDECat- amb Puigdemont. Aquesta reunió, segons el partit encapçalat per Bonvehí, va ser irregular. 

L'advocada del PDECat ha interrogat Valls per esbrinar com es va celebrar l'assemblea en què es va decidir el canvi de mans de les sigles, una reunió que va ser organitzada per l'advocat Joaquim Jubert. L'alcalde de Balenyà ha explicat que va assumir la presidència per "reactivar el partit" de cara al congrés constituent de la formació. 

 

La lletrada del PDECat ha interrogat l'expresidenta de JxCat, Laia Canet, per conèixer detalls de l'assemblea en què les sigles van canviar de mans.



A la vista també s'ha interrogat Laia Canet, presidenta del partit instrumental de JxCat fins l'assemblea telemàtica del juny. Canet ha relatat que feia temps que volia deixar el càrrec i va concretar per WhatsApp la convocatòria de la reunió en què va prendre el control de la formació Carles Valls. Per executar el canvi en el registre de partits, Canet ha afirmat que no va contactar els altres dos membres del partit en aquell moment, Pol Xart i Anna Maria Soriano. Canet, extreballadora del PDECat, ha assegurat que la formació de Bonvehí li va demanar que demandés Junts per recuperar així el control de JxCat, però va declinar fer-ho.

Xart i Soriano, també extreballadors del PDECat, han negat que se'ls notifiqués l'assemblea en què serien cessats com a dirigents de JxCat. Els dos s'han desvinculat de qualsevol activitat del partit que dirigien, i fins i tot Xart s'ha qualificat com a "passiu durant dos anys", el temps que va ser un dels tres membres de la formació instrumental. Soriano constava com a tresorera però desconeixia si JxCat disposava d'un compte corrent i restava totalment al marge de qualsevol activitat d'aquest partit. Com a Canet, el partit de Bonvehí també va demanar a Soriano que presentés una demanda contra Junts. "Vaig dir que no volia saber res d'aquest tema", ha afirmat.

Dues hores i un quart després, la jutge encarregada del cas ha tancat la vista. La magistrada té pendent decidir si concedeix al PDECat la mesura cautelar sol·licitada de bloquejar l'ús de les sigles de Junts, una acció judicial que empitjora les relacions entre el partit de Bonvehí i el de Puigdemont.

Puigdemont creu que la demanda era "evitable"

Precisament Puigdemont ha afirmat aquest divendres que la demanda del seu anterior partit era "perfectament evitable" en una relació entre dues forces que hauria de ser d'"amistat". Per la seva banda, Elsa Artadi, vicepresidenta i portaveu de la formació, sosté que no s'ha incomplert cap pacte per escrit signat amb el PDECat sobre l'ús del partit que opera sota les sigles JxCat.


Tot i el malestar dins les files postconvergents, la demanda civil no ha generat unanimitat a la cúpula. Es va presentar el 6 d'agost i es va comunicar a Jordi Sànchez, secretari general de Junts, el dia 15 del mateix mes. Feia, per tant, dues setmanes que Junts ja operava com un partit en solitari, amb Puigdemont i els presos com a principals estendards. La ruptura s'intuïa -el primer missatge públic d'Elsa Artadi com a portaveu va ser per dir que no hi hauria ni tan sols una coalició-, però ningú volia acabar de trencar la baralla.

La interposició de la demanda va motivar una fuga massiva de càrrecs del PDECat cap al nou partit. Les més sensibles van ser les de Puigdemont i els presos polítics, mentre que el president Artur Mas s'ha quedat on era i insisteix en la necessitat de trobar una via de consens que eviti la divisió definitiva. La vista arriba amb les negociacions en marxa i quan una de les possibilitats que es planteja és que el PDECat no es presenti i dirigents del partit se sumin a la llista de Junts.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació