Catalunya va registrar 148 desnonaments durant l'estat d'alarma

La moratòria de desallotjaments del govern espanyol no dona cobertura a totes les famílies en situació de vulnerabilitat

per NacióDigital , 25 de setembre de 2020 a les 13:30 |
Protesta contra un desnonament a l'Hospitalet de Llobregat | Ricard Novella
"Queden suspesos des d'avui i fins que es compleixin sis mesos del final de l'estat d'alarma tots els desnonaments sense alternativa habitacional de les llars vulnerables". Aquest és l'anunci que va fer el vicepresident espanyol, Pablo Iglesias, el 31 de març en roda de premsa a la Moncloa per anunciar les mesures preses pel Consell de Ministres en matèria de lloguers. Però Iglesias va ser imprecís. Ni tots els desnonaments han quedat suspesos ni totes les famílies empobrides es poden acollir a la normativa. Bona prova d'això és que a Catalunya es van produir 148 desnonaments entre l'abril i el juny.

Una xifra que representa el 10,7% del total de desnonaments registrats a l'estat espanyol. Catalunya, que habitualment lidera el rànquing, ha quedat en tercera posició durant el segon trimestre, per darrere d'Andalusia i el País Valencià. 


Durant el segon trimestre del 2020 va ingressar 757 judicis verbals per ocupació il·legal d'habitatges propietat de persones físiques, entitats sense ànim de lucre o entitats públiques que tinguin habitatge social. És un 20,6% menys que en el segon trimestre del 2019. 

Dels 148 desnonaments executats a Catalunya durant l'estat d'alarma, 119 van ser per impagament del lloguer i 21 pel de la hipoteca. D'altra banda, es van presentar 3.387 execucions hipotecàries, un 12,2% menys que en la mateixa franja de l'any passat. Catalunya aquí sí que és líder, amb el 24,4% del total de l'Estat.



Els afectats són persones que no tenien dret a acollir-se a la moratòria ordenada pel govern espanyol. La mesura estatal estableix que només es tindrà en compte la vulnerabilitat en cas que aquesta estigui causada per la crisi sanitària de la Covid-19 i sempre que els afectats no tinguin alternativa habitacional. 


El text detalla que les persones que podran demanar l'ajornament del llançament hauran d'haver patit un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) al seu lloc de treball, haver perdut la feina, haver reduït la seva jornada per assumir tasques de cures o haver vist reduïts els ingressos en el conjunt de la unitat familiar en comparació amb el mes anterior. Concretament, els ingressos del mes anterior a la sol·licitud no poden superar els 1.614 euros, el resultat de multiplicar per tres l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples.

Alhora, s'haurà de complir el requisit que l'import de l'arrendament, més les despeses de subministrament i totes les relacionades directament amb l'habitatge -com el telèfon o les despeses de la comunitat- siguin igual o superiors al 35% dels ingressos conjunts de tota la unitat familiar. Es calcularan els ingressos de la persona afectada, el seu cònjuge o parella de fet inscrita i els fills de la parella.

La PAH ja ha reclamat una ampliació i pròrroga de la moratòria de desnonaments. Una demanda a la qual també s'ha sumat l'Ajuntament de Barcelona. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació