La brúixola: 25 de setembre

Més política als tribunals

El PDECat i Puigdemont han acabat portant el seu desacord per les sigles de Junts al jutjat. En les escissions mai hi guanya cap de les parts

per Joan Serra Carné , 25 de setembre de 2020 a les 06:00 |

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Divendres de togues. La judicialització de la política ho amara tot. Mentre esperem que el Suprem ratifiqui la inhabilitació del president Torra, que totes les parts donen per feta i que agafarà el Govern sense un acord tancat de com donar-hi resposta, a Barcelona viurem dues escenes que fan evident fins a quin punt la política s'ha desplaçat als tribunals. A l'Escola Judicial de Vallvidrera la cúpula judicial entrarà els despatxos als nous jutges. Cinquanta-sis dels seixanta-dos magistrats vindran a Catalunya. Hi ha molts llocs a cobrir i poques ganes dels funcionaris de l'Estat de quedar-s'hi. L'acte a més arriba envoltat de polèmica: per qüestió de seguretat Felip VI no hi serà. Ja assumeix que Catalunya és terra hostil i el seu gest ha molestat la cúpula del poder judicial, poc acostumada als desaires dels altres poders de l'Estat.

Però l'acte més surrealista (i també inèdit) el viurem jutjat de primera instància número 3 de la Ciutat de la Justícia. El PDECat ha denunciat Junts, la formació liderada per Carles Puigdemont, per haver-li usurpat les sigles i demana que se'n prohibeixi l'ús, fet que obligaria el president a l'exili a buscar un nou nom. Segons els postconvergents quan es va crear la marca per les eleccions del 21-D es va acordar amb els independents que acabarien creant la Crida i amb el mateix president a l'exili que les sigles no es podrien usar sense acord de totes les parts. Es va convertir en partit Junts i ara Puigdemont i els seus afins la controlen i l'usen. 

El conflicte a l'espai postconvergent està enquistat i ha acabat als tribunals: ni el PDECat vol desaparèixer ni Jordi Sànchez i els independents agrupats entorn de Puigdemont volen que el seu projecte tingui res a veure amb l'antiga CDC malgrat que la majoria de companys de direcció en provenen. Ningú vol cedir i el trencament sembla segur. En les escissions mai hi guanya cap de les parts i això pot complicar-los l'escenari. Artur Mas, que fa anys que diu que l'independentisme s'ha d'unir i ara veu com no hi ha unitat ni a casa seva, intenta a la desesperada reconduir la situació. L'última proposta, formulada en una entrevista a l'ACN, és que els líders del PDECat vagin a la llista de Puigdemont com a independents per assegurar-se presència institucional i després ja en parlarem. Això, però, quadra poc amb el discurs de David Bonvehí i la direcció de marcar perfil ideològic, "centrar" el procés i revisar alguns postulats. Mas compta, això sí, amb la por d'uns i altres a un mal resultat. De moment, però, avui mesures cautelars als jutjats.  
 

Avui no et perdis

» La disputa entre el PDECat i JxCat per la marca del partit arriba als tribunals; per Bernat Surroca.

» Opinió: «La cabra siempre tira al monte»; per Enric Marín i Otto.

» La reforma de la sedició: una via per al retorn de Puigdemont?; per Bernat Surroca.

» Junqueras afirma que ni l'indult ni la reforma del Codi Penal resolen el problema de fons.

»
 Omella, un arquebisbe sense mercè; per Pep Martí.

» Opinió: «CDR de destrucció massiva»; per Jonathan Martínez.

» Futbolítica: Monbar: GAL, futbol i assassinats d’Estat; per Ramon Usall.

» Descoberts els anticossos que boicotegen el sistema immunitari dels malalts greus de Covid‑19.

»
 Fil directe: «No és país per conciliar»; per Sara González.

» Opinió: «Casa (i jardí) per a tothom»; per Kate Shea Baird i Enric Bárcena, dirigents de Barcelona en Comú.

 
Joan Serra Carné
redactor en cap de NacióDigital

Vols rebre els butlletins de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
La brúixola
Participació