Mural al centre de Penelles | Josep Maria Montaner
Branded content

10 propostes per descobrir el patrimoni de les Terres de Lleida

Una ruta circular pel Segrià, la Noguera, la Segarra, el Pla d'Urgell i les Garrigues

Mural al centre de Penelles | Josep Maria Montaner

Catalunya és un país de patrimoni, i enguany, quan viatjar a l'altra punta de món no forma part de les nostres prioritats, és una bona oportunitat per (re)descobrir-lo de la mà de NacióDigital.

El patrimoni cultural pot ser material, des de les restes de civilitzacions més antigues que s'han desenvolupat en aquest país fins a l'època contemporània amb l'impacte de la revolució industrial i l'energia. Però també immaterial, vinculat a les festes, tradicions, llegendes i a la manera d'obtenir recursos naturals i relacionar-se amb el medi. De fet, molt sovint patrimoni cultural i patrimoni natural van estretament vinculats ja que és impossible saber on comença la cultura i on ho fa la natura.
 

En aquesta nova entrega de “Catalunya, país de patrimoni” et proposem fer una ruta circular a les Terres de Lleida. 10 propostes que comencen a la capital de Ponent amb el majestuós turó de la Seu Vella i que acaben amb les pintures rupestres de la Roca dels Moros del Cogul, a les Garrigues. La ruta inclou patrimoni ferroviari, astronòmic, natural, medieval, contemporani, ibèric i de memòria històrica.

  1. El turó de la Seu Vella de Lleida
  2. El Tren dels Llacs
  3. El Centre d'Interpretació de l'Or del Segre
  4. Parc Astronòmic Montsec
  5. Castell de Montsonís
  6. Poble pintat de Penelles
  7. Estany d'Ivars i Vila-sana
  8. Línia de Defensa Republicana L-2 de la Segarra
  9. Els Vilars d'Arbeca
  10. La Roca dels Moros del Cogul



L'itinerari està pensat tant per fer-lo de manera íntegra començant a Lleida i acabant al Cogul, a pocs quilòmetres de la capital de Ponent. Ara bé, també es pot fer per sectors: el Segrià, la Noguera i el Pla d'Urgell-les Garrigues. També es poden descartar els punts més allunyats –per exemple el Parc Astronòmic Montsec i la Línia de Defensa Republicana de la Segarra- per poder-la fer amb només dos dies. Comencem?

La Seu Vella presideix Lleida. Foto: La Paeria


1. El conjunt monumental de la Seu Vella, un compendi de la història de Lleida


En un lloc realment privilegiat i al bell mig de la ciutat de Lleida, s’alça el conjunt monumental del Turó de la Seu Vella. Està format per la mateixa Seu Vella o catedral antiga, el Castell del Rei-Suda, la fortificació militar que envolta tot el turó i diverses restes arqueològiques que ajuden a entendre el present.

El joc de volums i perfils que generen són un compendi de la història de Lleida i del turó en particular. La posició estratègica d’aquest tossal, enlairat en un paisatge de plana, ben comunicat en totes direccions i amb la proximitat del riu Segre, van permetre des de l’antiguitat una ocupació ininterrompuda. La molt probable Iltirta ibèrica, la Ilerda romana i la Larida musulmana romanen sota el seu subsòl, així com l’excel·lent barri gòtic que s’hi va gestar de forma majestuosa a l’època medieval. La Seu Vella i el Castell del Rei en són els testimonis més destacats.

Les pèrdues irreparables i els usos indesitjables arribarien amb l’època moderna i els conflictes bèl·lics d’abast europeu, quan tot el turó va ser arrasat i en el seu lloc es bastí, de forma progressiva, una fortificació militar. Els dos únics edificis no enderrocats, catedral i castell, van ser transformats en tristes casernes militars, ús que malauradament es perllongaria fins a l’any 1948. Es va iniciar aleshores una lenta i encoratjadora restauració, encara vigent.

La Seu Vella, a banda de ser l'edifici més destacat del conjunt monumental del turó, 
és l'element clau de l'skyline de la ciutat. Definida com una de les millors produccions artístiques de l’arquitectura catalana del segle XIII, i per extensió de l’arquitectura medieval europea, és una catedral singular que no deixa indiferent ningú. L’arquitectura comparteix protagonisme amb una escultura d’altíssima qualitat conservada en capitells, cornises, mènsules, portalades...

Situat a la part més alta del turó, el Castell del Rei és el seu guardià i sentinella. Popularment és conegut amb el nom de la Suda, veu àrab que significa àrea urbana closa. Va ser el palau on residia el monarca durant les seves estades a Lleida. La seva construcció respon a diferents etapes situades entre finals del segle XII i el segle XIV, motiu pel qual hi conviuen formes romàniques i gòtiques. 

Va ser l’edifici civil més notable de la ciutat i un important centre de decisió política. En el Castell del Rei s’hi van celebrar Corts en diverses ocasions, si bé les més significatives van ser les de l’any 1214, quan un nen de només 6 anys, el futur Jaume I el Conqueridor, va ser coronat rei per aragonesos i catalans. També s’hi van signar grans acords com els Pariatges d’Andorra (1278 i 1288) o la Querimònia de la Vall d‘Aran (1313).

Les visites guiades a la Seu Vella es reprendran a partir del 3 d'octubre mentre que el Castell del Rei caldrà visitar-lo per lliure. Per altra banda, alguns dels elements escultòrics de la Seu Vella estan exposats al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, un altre element imprescindible per conèixer el patrimoni de les comarques de Ponent.


Més informació

Tota la informació al web del conjunt monumental del turó de la Seu Vella.


El Tren dels Llacs passant per un dels embassaments del trajecte. Foto: FGC


2. El Tren dels Llacs: el millor paisatge ferroviari


El Tren dels Llacs ofereix un dels viatges ferroviaris més especials de Catalunya. Es tracta d'un servei turístic de la línia Lleida-La Pobla de Segur, una de les poques del país que no està electrificada i passa per un paisatge de plana, embassaments i congostos. Es va posar en funcionament el 2009 i és una activitat imprescindible per als amants del ferrocarril i de la història. 

El viatge transcorre per la dreta del riu Segre des de Lleida fins a Balaguer per una via única en un itinerari planer fins arribar a les primeres muralles muntanyoses de Sant Llorenç de Montgai i Camarasa. Ben aviat, el tren passa a formar part de la conca del riu Noguera Pallaresa que l'acompanyarà, entre embassaments i serralades com el Montsec, fins a la Pobla de Segur, la darrera parada. Per arribar-hi, el tren haurà passat per un total de 40 túnels i 58 ponts en els 89 quilòmetres de traçat.

Des del cor del Segrià fins al Pallars Jussà, el tren travessa fins a quatre embassaments: Sant Llorenç de Montgai, Camarasa, Cellers i Sant Antoni. Uns “llacs” ideats el primer terç del segle XX per assegurar el subministrament agrícola i elèctric i que actualment han esdevingut un espai per a esports nàutics.

L'impacte de la pandèmia ha obligat a modificar el calendari d'una temporada del Tren dels Llacs que aquest octubre encara tindrà cinc circulacions. Viatges amb el tren històric format per dues màquines dièsel i quatre cotxes d'època, un element de patrimoni ferroviari de gran valor.


Més informació

Tota la informació, horaris i tarifes al web del Tren dels Llacs.


Activitat de cerca d'or al riu Segre a Balaguer. Foto: Museu de la Noguera


3. Centre d’Interpretació de l’Or de Balaguer: buscadors d’or per un dia al Segre


El Centre d'Interpretació de l'Or del Segre, situat a Balaguer, és un equipament únic a Catalunya. Té com a objectiu fer recerca i difusió de la història de l'explotació de l'or al riu Segre i divulgar la pràctica d'extracció artesanal d'aquest metall preciós.

L'equipament està ubicat a l'edifici annex al molí de l'Esquerrà, un antic molí fariner que va ser reformat al segle XIX i que va mantenir aquesta funció fins ben entrats els anys 80 del segle passat. L'edifici estava format per una planta baixa, un pis superior, les golfes i un soterrani on se situava la maquinària del molí.

El Centre d'Interpretació de l'Or del Segre ofereix durant tot l'any i a tot tipus de públic visites guiades a l'espai expositiu i tallers de recerca d'or amb l'activitat “A la recerca de l'or del Segre”. A l'estiu, a més, aquests tallers es traslladen a la mateixa llera del riu per viure in situ l'activitat artesanal de la cerca de partícules d'or a les sorres i graves del Segre.

Durant tot l'any també s'ofereix el producte turístic "L'or del Segre. A la recerca del somni de Mariam", un pack complet que inclou la descoberta de la petjada de l'al-Andalús al Museu de la Noguera, seguit d'un recorregut pel nucli històric de Balaguer, visita i taller al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre i recerca artesanal d'or al riu amb degustació d'oli i vi de la Noguera. També és molt recomanable visitar el Pla d'Almatà, el jaciment d'època andalusina més gran que es conserva a Catalunya i que correspon a un dels dels barris de madina Balaguer.




L'espectacular cel del Parc Astronòmic Montsec. Foto: Oriol Clavera


4. Parc Astronòmic Montsec: el cel més fosc de Catalunya


La serra del Montsec, situada al Prepirineu, al límit de les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà, ha estat reconeguda com un dels indrets que mostren unes condicions d’observació astronòmica excepcionals. Les mesures de contaminació lumínica realitzades en la darrera dècada han mostrat que una gran part de la zona del Montsec presenta unes condicions excepcionals de foscor i el fet que les afectacions dels municipis integrants de la zona siguin molt baixes garanteix la qualitat i la preservació d’aquest autèntic patrimoni astronòmic

L'any 2012, el Montsec i el seu cel van ser avaluats per la Fundació Starlight, entitat internacional de referència en aquest camp. Es va concloure que fins a 24 termes municipals (total o parcialment) eren certificats com destinació turística Starlight mentre que 11 es van certificar com a reserva Starlight, màxima distinció per als cels excel·lents.

En aquest marc incomparable fa anys es va impulsar el Parc Astronòmic Montsec-Centre d'Observació de l'Univers (COU), situat al municipi d’Àger i gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. És un gran multiespai lúdic i és un referent a Catalunya en la docència i la divulgació de l'astronomia i les ciències de l’espai. El COU és un nexe d'unió entre el públic i el coneixement científic, acostant el visitant a l'apassionant món de la ciència i al descobriment de l'entorn del Montsec.

L'equipament consta d'un edifici central –amb els serveis del centre, una exposició permanent sobre astronomia així com espais de formació- i dos grans espais més. Per una banda, el parc de telescopis és l'espai reservat a l'observació del firmament, tant nocturn com diürn. Està format per tres edificis amb cúpules d'observació que contenen tres telescopis automàtics, un celostat per a l'observació solar i un conjunt de telescopis portàtils. 

Finalment, el denominat Ull del Montsec és una instal·lació única a tot l'Estat, essent alhora un planetari digital 3D multimèdia i una plataforma per a l'observació del cel en directe. La seva cúpula de 12 metres de diàmetre i la paret frontal s'obren completament deixant al visitant sota l'espectacular cel del Montsec.




El Castell de Montsonís es pot visitar malgrat continuar habitat. Foto: Oriol Clavera


5. El Castell de Montsonís, una fortalesa viva


El Castell de Montsonís és una magnífica fortalesa que conserva tota l'esplendor i elegància de temps passats integrada en la part alta del petit i tranquil poble de Montsonís, a la comarca de la Noguera, envoltat de terres fèrtils i d'unes meravelloses vistes.

Al principi, la fortalesa formava part d'un recinte envoltat de muralles que s'estenia per tot el turó on està situat el poble. Segons els historiadors, es tractava d'una sola torre circular de dues plantes; la primera, un estable, i la planta de dalt, per motius de seguretat, l'habitatge. Durant el segle XIV van arribar les guerres contra Castella i la invasió de mercenaris francesos, i el castell va haver de ser reconstruït.

El segle XVI es va iniciar un procés d'ampliació i remodelació a partir de la torre de l'antiga muralla. Tanmateix, a la segona meitat del segle XVII l'impacte de la Guerra dels Segadors també va afectar Montsonís: es va danyar la fortalesa i de nou va ser reconstruït.

Al costat del castell, l'església es va començar a edificar a la fi del segle XVII, però les obres es van aturar fins que els actuals senyors de Montsonís, els barons d'Albí, van donar al conjunt el seu aspecte actual. L'actual baró es Carles de Montoliu que continua vivint a la fortalesa, fet que es mostra amb la bandera onejant des de la torre de l'homenatge. 

De fet, va ser el primer castell privat de l'Estat en obrir al públic i acull la seu de la Fundació Castells Culturals de Catalunya, entitat que promou activitats en aquestes antigues fortaleses amb l'objectiu de salvaguardar-ne aquest important patrimoni. Una de les més destacades són les visites teatralitzades nocturnes que mostren, entre altres, l'ús de torxes i altres sistemes d'il·luminació. Permet, entre altres, veure com s'utilitzava el foc com a element de comunicació entre els castells.

Precisament, Montsonís forma part de la ruta dels castells del Sió, que ressegueix aquest curs de fluvial que va esdevenir un espai de frontera entre els segles X i XI. Es tracta d’un recorregut planer que s’endinsa en els paisatges de secà, apte per a tot tipus d’excursions familiars, tant en cotxe, com a peu o en BTT. Inclou les fortificacions de Montclar (Urgell), Florejacs, les Pallargues, Vicfred i Concabella (Segarra), així com Formós, a la Noguera.


Més informació

Tota la informació als webs del Castell de Montsonís i d'Ara Lleida.


Un del centenar de grans murals de Penelles. Foto: Josep M Montaner


6. El poble pintat de Penelles


Penelles és un petit poble de la Noguera que segurament ostenta el rècord mundial de grans murals per nombre d'habitants. La població, de tot just mig miler de persones, ja supera el centenar de graffitis de gran format i la xifra no para de créixer.

Com s'ha convertit Penelles en un referent mundial d'street art? El responsable és el Gargar Festival, un certamen que va arrencar el 2016 per dinamitzar una població gens turística i que, amb només cinc anys, ha suposat que curiosos d'arreu del país i de fora visitin aquest racó de la Noguera. El nom del festival, per cert, pretén reproduir el cant de la ganga o perdiu de garriga, un ocell local en perill d'extinció.

L'edició 2020 es va adaptar a la pandèmia: primer es va ajornar i després en va allargar la durada per evitar aglomeracions. Va comptar amb una desena d'artistes catalans i internacionals que van fer més gran aquest museu a l'aire lliure que ocupa parets de cases, places, carrers i, fins i tot, construccions agrícoles.

Una de les actuacions més singulars va ser la de l'artista Berni Puig del Konvent de Cal Rosal. Va transformar l'església de Sant Joan Baptista en un gran mural que n'ocupa tot l'interior. És una de les primeres esglésies catalanes en ús intervingudes per un artista contemporani, fet que obre les portes a la ressignificació de l'art en espais de culte.

El poble pintat de Penelles es pot visitar lliurement o bé aprofitar les visites guiades organitzades per l'Ajuntament. També hi ha a la venda una guia-mapa amb la localització i informació de tots els murals.


Més informació

Planifica la teva visita als murals al web de l'Ajuntament de Penelles.


L'estany d'Ivars i Vila-sana es va recuperar fa pocs anys. Foto: Defoto


7. Estany d'Ivars i Vila-sana, el més gran de Catalunya


L'estany d'Ivars i Vila-sana, repartit entre els termes d'Ivars d'Urgell i Vila-sana a la comarca del Pla d'Urgell, és el de major superfície de Catalunya amb més de 156 hectàrees. La profunditat màxima frega els 4 metres, té 25 illes, 8 ha de canyars de depuració i uns 3 km d'itineraris naturalístics. La seva consolidació, assecament i recuperació en poc més d'un segle i mig mostra com aquest espai d'interès natural està absolutament vinculat a l'aprofitament agrícola del territori.

Situat en una conca endorreica, la formació de l'estany es remunta a milers d'anys enrere. L'aigua s'hi acumulava i no podia drenar lateralment deixant una làmina salobre de poca profunditat que molts estius s'assecava completament. La situació va canviar radicalment amb la construcció del canal d'Urgell (1861) i l'aportació d'aigües del Segre que va provocar que la cubeta de l'actual estany rebés els desguassos de regs de conreu de tot l'entorn. La làmina d'aigua va créixer i va arribar fins a 135 hectàrees, esdevenint un dels principals estanys de Catalunya.

Fa un segle la dessecació de zones humides, tant per afavorir l'agricultura com per evitar malalties, era molt habitual. L'any 1914 hi va haver un primer intent per eliminar l'estany d'Ivars però l'oposició dels regants ho va evitar. No va ser fins al 1951 que la mesura va tirar endavant per obtenir més camps de conreu, malgrat l'opinió popular contrària.

Amb el retorn de la democràcia es van presentar els primers projectes i idees per recuperar l'antic estany. Tanmateix, els treballs no van començar finalment fins a inicis del segle XXI i van acabar el primer semestre del 2005. L'emplenament es va allargar fins al 2009, quan ja es van rebre 50.000 visitants. La naturalització de l'espai, font de biodiversitat, va ser ràpida i en els primers anys ja es van observar més de 225 espècies d'ocells.

L'estany es pot visitar per lliure o en visites guiades. Hi ha dues zones d'arribada, una a cada extrem, amb aparcament, caseta d'informació i plafons d'interpretació d'on parteix un itinerari naturalístic principal que les enllaça. Són 2,6 km, que es poden recórrer a peu o en bicicleta, amb aguaits, miradors, àrees de descans amb taules i bancs, plafons informatius, passarel·les i altres itineraris secundaris que faciliten la descoberta de l'espai.

Una proposta per descobrir el patrimoni de la comarca consisteix en comprar un forfet compartit que combina una visita guiada a l'estany d'Ivars i Vila-sana, el Museu Vestits de Paper així com l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, ubicats a Mollerussa.
 

Més informació

Planifica la visita al web de l'estany d'Ivars i Vila-sana.


L'aeròdrom de l'Aranyó, un dels punts de la ruta de memòria històrica de la Segarra. Foto: Josep Maria Montaner


8. Memòria històrica: Línia de Defensa Republicana L-2 de la Segarra

 
La “Línia L-2 - Itinerari pels espais de la Guerra Civil a la Segarra” és un projecte que forma part dels Espais de Memòria de Memorial Democràtic de Catalunya i està pensat per contribuir, des del rigor històric, al doble objectiu de recuperar la memòria col·lectiva, i de conservar i difondre els principis de llibertat i democràcia.

L'itinerari proposat pretén contribuir al coneixement de la Guerra Civil de 1936-1939 a la Segarra a partir d’un recorregut per diferents espais que ofereixen una visió aproximada d'uns esdeveniments que van marcar el present i el futur d'aquestes terres. El recorregut esdevé un recurs vàlid en l’àmbit didàctic i també turístic.

El trajecte s’emmarca dins l’espai geogràfic que va formar l’anomenada L-2 al seu pas per la Segarra, una línia de fortificació que anava de nord a sud des de la Seu d’Urgell fins a Tarragona amb l’objectiu inicial de defensar el territori català i d’aturar l’eventual avanç de l’exèrcit de Franco.

S'estructura en tres blocs temàtics a partir d’un fil conductor que posa èmfasi en l’individu i el patiment humà. El primer bloc presenta l’arbitrarietat i la represàlia en zona republicana, a partir de l’acció dels incontrolats i del SIM. El segon bloc mostra la difícil vida en la rereguarda immediata. El tercer bloc ens situarà en el context del nou règim franquista, que va perpetuar el patiment i l’exemplifica omplint presons i camps de concentració. La ruta passa per trinxeres, nius de fusellers, trinxeres cobertes, nius de metralladores, observatoris, camps d'aviació, fosses, camps de concentració així com punts on es van produir afusellaments o bombardejos.


Més informació

Tota la informació al web del Consell Comarcal de la Segarra.


La fortalesa ibèrica dels Vilars d'Arbeca. Foto: Grup d'Investigació Prehistòrica UdL


9. Els Vilars, la gran fortalesa ibèrica d'Arbeca

 
Fa uns 2.700 anys una tribu d’ilergets va aixecar el seu assentament en una plana prop de l’actual Arbeca, a les Garrigues. Era un bon indret per cultivar la terra però temien els atacs enemics i van decidir aixecar una imponent fortificació gairebé inexpugnable. Això va fer dels Vilars una construcció única en el món ibèric català i europeu i un dels punts imprescindibles de la Ruta dels Ibers.

De forma ovalada, la fortificació estava totalment emmurallada i disposava de torres de vigilància. Per accedir-hi només hi havia dues portes de petites dimensions. Si entrar a l’assentament era difícil, acostar-s’hi tampoc era feina fàcil: davant els murs, una barrera de pedres clavades al terra (chevaux-de-frise) impedien el pas de forasters a peu o a cavall. Uns grans fossars completaven les obres defensives. A l’interior, els habitatges s’organitzaven al voltant d'una plaça presidida per un gran pou.

Totes aquestes estructures són visibles actualment, gràcies als treballs de restauració i conservació del jaciment. Vist des de l’aire, es pot apreciar perfectament la seva planta ovalada i els límits de les cases rectangulars que acollien el centenar d’habitants que va tenir els Vilars.

Els ilergets hi van viure durant 400 anys i van abandonar el lloc de forma abrupta. El perquè encara és avui un misteri. La seva fortalesa tan singular s’ha convertit en un dels referents ibers de la Península.


Més informació

Tota la informació als webs dels Vilars d'Arbeca i al de la Ruta dels Ibers.


La Roca dels Moros del Cogul és Patrimoni de la Humanitat des del 1998. Foto: Nelson Souto


10. La Roca dels Moros del Cogul, pintures rupestres Patrimoni de la Humanitat


Amb 42 figures pintades i 260 elements gravats sobre la roca, la Roca dels Moros del Cogul és sens dubte un dels jaciments rupestres més importants de la península Ibèrica. De fet, el conjunt és Patrimoni de la Humanitat de la Unesco des de 1998.

Aquesta zona de les Garrigues ha estat habitada per l’home de forma ininterrompuda des del Paleolític i la cavitat es va utilitzar durant uns 5.000 anys com a lloc de culte. Els darrers caçadors-recol·lectors (VIII-V mil·lenni aC) van deixar-hi les pintures que pertanyen a l’art llevantí. 

Més tard, durant el V i II mil·lenni aC, els grups neolítics van prendre’n el relleu per dibuixar a la roca les seves creences (representacions molt diverses que s’inscriuen dins de l’art esquemàtic). Els investigadors hi han identificat també inscripcions posteriors, d’època ibèrica i romana, tot i que moltes són il·legibles.

Entre les escenes més destacades hi ha la cacera, amb la representació d’una figura humana que porta un arc i unes fletxes i que s’enfronta a un senglar. També destaquen les figures de diversos braus. La singularitat del conjunt es mostra sobretot a l'escena que s'ha anomenat "la dansa fàl·lica": un grup de dones vestides amb llargues faldilles i el cos nu s'agrupen en parelles i envolten un home amb el sexe exagerat. Es tracta d'una excepcional representació d'un acte ritual que reforça la identitat de la cova com a lloc de culte rupestre. Actualment, s'estan realitzant altres interpretacions que qüestionen la idea de la subjugació de la dona a la Prehistòria: The Past is female.







Una producció de l'equip de brand
Arnau Urgell (direcció i textos)
Clara Virgili (producció)
Guillem Bellafont (disseny)
Albert Alemany (vídeo)
Montserrat Guixé (contacte)
Amb el suport de

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

Participació