El pregó que no ha agradat a Valls: Tortell Poltrona i la nova normalitat

El pallasso ha obert les festes de la Mercè amb un record per als presos polítics i els refugiats

Tortell Poltrona durant el pregó de la Mercè
Tortell Poltrona durant el pregó de la Mercè | Ajuntament de Barcelona
23 de setembre del 2020
Actualitzat el 24 de setembre a les 12:30h
Tortell Poltrona ha entrat com un tro al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. En l'ambient planava la sensació que el pregoner de la festa major de la Mercè d'enguany improvisaria. Res més lluny de la realitat. Clar, concís i amb un somriure -natural i dibuixat- Poltrona ha deixat clara quina és la seva proposta de mínims per a un món que la pandèmia amenaça de deixar cap per avall.

L'inici del pregó ha estat tota una declaració d'intencions. Carta escrita des de la presó de Lledoners, firmada per Jordi Cuixart. "Avui el virus també som nosaltres si no fem front al que ens ha portat fins aquí", deia el president d'Òmnium Cultural per boca de Poltrona. 

El record, però, no ha estat només per a Cuixart, sinó per als 2.850 represaliats per defensar el dret a l'autodeterminació. Una xifra que Òmnium va convertir en element central de la Diada d'enguany. La referència no ha agradat a tothom. El regidor de Barcelona pel Canvi, Manuel Valls, ha marxat del Saló de Cent. "Això no és un pregó", ha etzibat a Twitter. Des de Ciutadans, la regidora María luz Guilarte s'ha expressat en termes similars. "Esperàvem un pregó per a tots els barcelonins i no un discurs polític al servei d'una ideologia", ha dit.Efectivament, el pregó de Poltrona no ha estat innocu i no ha fet sentir còmode a tothom. El pallasso ha obert el seu calaix de sastre -acompanyat per la música de Joan Garriga, Muchacho i Fracisco "Rambo" Batista- i ha disparat per tot el Saló de Cent els elements del seu manifest fundacional per un nou món.

Al nou món de Poltrona no hi ha presos polítics ni represaliats, ni tampoc refugiats que fugen d'un camp en flames com el de Moria. Tampoc homes que passen per sobre de les dones ni persones que creuen que el castellà és més important que el català. Sí que hi ha un buit a l'agenda mediàtica pel Congo, Palestina o el Líban i també hi ha un espai destacat per a les dones valentes, com la seva mare. 

El programa és clar però sembla que de moment té pocs adeptes, tal com ell mateix ha reconegut. "No ens creiem res fins que no ens toca. Podríem pensar que ara seria el moment de reaccionar. Doncs no", ha lamentat. "Tenim por i volem seguretat. Ens passem pel forro senyals mundials", ha etzibat. Tot plegat per construir una nova normalitat i substituir-ne una altra que mai hauria d'haver estat considerada "normal", diu.

Des que Poltrona baixava a Barcelona des de Sarrià les coses han canviat molt i des dels seus ulls es veuen pitjor. Ell continua amb l'objectiu de fer riure la gent i explica que ara ho té més difícil amb la mascareta. Per si no se'n surt, avui ha demanat ajuda a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i a la patrona a l'hora de protegir la ciutat dels mals averanys, amb una versió cantada dels Goigs de la Mercè. Terrenal o divina, li caldrà ajuda per complir el seu objectiu. 
Arxivat a