27
de setembre
del
2020
Actualitzat
el
28
de setembre
a les
22:21h
"Volem estar al carrer amb una estratègia de confrontació". Així resumeixen fonts dels Comitès de Defensa de la República (CDR) del Barcelonès el seu objectiu a curt termini, en declaracions amb NacióDigital. Entre els 28 comitès de la comarca, una quinzena estan decidits a optar per aquesta via i a hores d'ara només queda per saber si les accions que duguin a terme tindran l'aval de tots els CDR o no.
Segons les mateixes fonts, l'objectiu és traslladar al carrer la seva reivindicació política principal: "El nostre missatge és que cal respectar el mandat de l'1-O i aixecar la suspensió de la declaració d'independència". "Volem ser proactius", apunten.
La lectura del context que fa aquest grup dels CDR del Barcelonès -que no té capacitat de decisió sobre tots els altres- és que en el darrer any les mobilitzacions dels comitès han anat a remolc, sobretot, de sentències judicials dels tribunals espanyols. La setmana de protestes després de la sentència del judici dels presos polítics n'és el millor exemple. Ara, tenen l'objectiu de mantenir una mobilització sostinguda en el temps i amb la voluntat de no condicionar-la a factors externs.
Tot i això és probable que en els pròxims dies la judicatura espanyola torni a macar el calendari amb la inhabilitació del president, Quim Torra. De fet, els CDR del Barcelonès ja han convocat una concentració a dos quarts de vuit del vespre als jardinets de Gràcia el dia que l'alt tribunal faci pública la inhabilitació. Precisament, el director general de la Policia, Pere Ferrer, ha signat una resolució que activa el nivell de màxima alerta del Pla Operatiu Minerva per les possibles mobilitzacions que es produeixin davant d'una sentència d'inhabilitació de Torra. Això implica modificar la distribució de la jornada del cos, amb la previsió inicial d'incrementar l'activació de les unitats antiavalots, segons ha avançatEl Periódico.
Les fonts consultades apunten que les mobilitzacions que es plantegen a partir d'ara combinen el simbolisme i l'"acció directa". "Sempre en el marc de la no-violència", puntualitzen. Una de les seves metes principals és fer arribar el missatge a la ciutadania independentista, que consideren el seu públic objectiu. "Nosaltres no cremem contenidors pel fet de cremar-los, sinó per autodefensa", argumenten.
En el seu esquema, el nou cicle de mobilitzacions marcaria dates assenyalades com l'1 o el 27 d'octubre però no se cenyiria només a dies claus del procés. Tot plegat en un context epidemiològic que dificulta la possibilitat de convocar concentracions massives. "Hem vist que amb poca gent n'hi ha prou", diuen.
ANC i Òmnium, menys potents
Les fonts consultades justifiquen l'aposta per la via de la "confrontació" a l'entendre que l'escenari de l'independentisme ha canviat. "ANC i Òmnium no tenen la potencialitat d'abans", consideren. El col·lectiu, però, es mostra partidari de teixir aliances amb l'Assemblea i també amb l'esquerra independentista.
Fonts dels CDR a escala nacional asseguren que el debat sobre l'estratègia que plantegen alguns comitès del Barcelonès no s'ha dut a terme a escala de país. Apunten, a més, que tardarà a fer-ho tenint en compte que els comitès de diferents parts del territori només es reuneixen, per ara, de manera telemàtica.
Sota la lupa de la justícia
L'aposta per la via de la "confrontació" arriba en un moment en què els CDR estan sota la lupa del sistema judicial espanyol. Fa un any l'Audiència Nacional engegava l'Operació Judes a partir d'investigacions de la Guàrdia Civil. La instrucció continua oberta a l'espera que el tribunal pugui acreditar les greus acusacions de terrorisme que apareixen al sumari.
Segons les mateixes fonts, l'objectiu és traslladar al carrer la seva reivindicació política principal: "El nostre missatge és que cal respectar el mandat de l'1-O i aixecar la suspensió de la declaració d'independència". "Volem ser proactius", apunten.
La lectura del context que fa aquest grup dels CDR del Barcelonès -que no té capacitat de decisió sobre tots els altres- és que en el darrer any les mobilitzacions dels comitès han anat a remolc, sobretot, de sentències judicials dels tribunals espanyols. La setmana de protestes després de la sentència del judici dels presos polítics n'és el millor exemple. Ara, tenen l'objectiu de mantenir una mobilització sostinguda en el temps i amb la voluntat de no condicionar-la a factors externs.
Tot i això és probable que en els pròxims dies la judicatura espanyola torni a macar el calendari amb la inhabilitació del president, Quim Torra. De fet, els CDR del Barcelonès ja han convocat una concentració a dos quarts de vuit del vespre als jardinets de Gràcia el dia que l'alt tribunal faci pública la inhabilitació. Precisament, el director general de la Policia, Pere Ferrer, ha signat una resolució que activa el nivell de màxima alerta del Pla Operatiu Minerva per les possibles mobilitzacions que es produeixin davant d'una sentència d'inhabilitació de Torra. Això implica modificar la distribució de la jornada del cos, amb la previsió inicial d'incrementar l'activació de les unitats antiavalots, segons ha avançatEl Periódico.
Les fonts consultades apunten que les mobilitzacions que es plantegen a partir d'ara combinen el simbolisme i l'"acció directa". "Sempre en el marc de la no-violència", puntualitzen. Una de les seves metes principals és fer arribar el missatge a la ciutadania independentista, que consideren el seu públic objectiu. "Nosaltres no cremem contenidors pel fet de cremar-los, sinó per autodefensa", argumenten.
En el seu esquema, el nou cicle de mobilitzacions marcaria dates assenyalades com l'1 o el 27 d'octubre però no se cenyiria només a dies claus del procés. Tot plegat en un context epidemiològic que dificulta la possibilitat de convocar concentracions massives. "Hem vist que amb poca gent n'hi ha prou", diuen.
ANC i Òmnium, menys potents
Les fonts consultades justifiquen l'aposta per la via de la "confrontació" a l'entendre que l'escenari de l'independentisme ha canviat. "ANC i Òmnium no tenen la potencialitat d'abans", consideren. El col·lectiu, però, es mostra partidari de teixir aliances amb l'Assemblea i també amb l'esquerra independentista.
Fonts dels CDR a escala nacional asseguren que el debat sobre l'estratègia que plantegen alguns comitès del Barcelonès no s'ha dut a terme a escala de país. Apunten, a més, que tardarà a fer-ho tenint en compte que els comitès de diferents parts del territori només es reuneixen, per ara, de manera telemàtica.
Sota la lupa de la justícia
L'aposta per la via de la "confrontació" arriba en un moment en què els CDR estan sota la lupa del sistema judicial espanyol. Fa un any l'Audiència Nacional engegava l'Operació Judes a partir d'investigacions de la Guàrdia Civil. La instrucció continua oberta a l'espera que el tribunal pugui acreditar les greus acusacions de terrorisme que apareixen al sumari.