05
d'octubre
del
2020
Actualitzat
a les
17:50h
La Sindicatura de Greuges, el Consell de Garanties Estatutàries o la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) són alguns dels 25 organismes públics catalans amb la renovació dels seus membres bloquejada. La inestabilitat política i la manca de voluntat d'acord entre els grups parlamentaris frustra des de fa anys el nomenament de vora un centenar de càrrecs d'aquestes institucions, que en alguns casos responen a velles majories parlamentàries o que tenen membres proposats per Unió, partit ja desaparegut.
L'imminent final de la legislatura i la proximitat d'unes noves eleccions el 14 de febrer, que podrien alterar la distribució dels escons al Parlament, són dos factors que allunyen encara més la possibilitat que els grups a la cambra catalana pactin les designacions pendents. La interinitat en la composició dels organismes s'eternitza un cop més, més tenint en compte que, en la previsió més optimista, no hi haurà govern fins a la primavera. En el millor dels casos els organismes bloquejats es podrien renovar a l'estiu. En una situació similar estan, a Espanya, el Defensor del Poble i el Consell General del Poder Judicial, que el PP no vol renovar.
"En un context de polarització i fragmentació política la batalla es trasllada a aquests organismes, que haurien de ser tècnics i que en el passat eren vistos com a més neutrals", explica el politòleg Toni Rodon. En aquest sentit, assenyala, el principal problema és de "legitimitat", en cas que la composició dels òrgans no coincideixi amb l'aritmètica política actual.
El fet que els comicis s'aproximin, a més, pot generar incentius perquè els partits que esperen tenir pitjors resultats prefereixin que es mantingui la composició actual dels ens; mentre que les formacions amb expectatives de millorar resultats prefereixen esperar a passar per les urnes per pactar una renovació dels òrgans en què puguin proposar més representants.
La 'Corpo' només té quatre dels sis consellers i estan caducats
La CCMA, empresa pública que gestiona TV3 i Catalunya Ràdio, és l'ens bloquejat en què l'acord va estar més a prop. El desembre del 2018 JxCat, ERC, Cs i el PSC van acordar un llistat de noms per renovar l'organisme que gestiona els mitjans de comunicació de la Generalitat, però la marxa enrere de la formació taronja per la proximitat de les eleccions andaluses va dinamitar l'acord.
Els sis membres de l'ens tenen el mandat caducat, incloent-hi Núria Llorach, proposada per l'extinta CiU i presidenta en funcions de l'organisme des de la marxa a Interior de Brauli Duart, cessat pel nou conseller Miquel Sàmper, ara fa dos anys. De fet, dels sis membres del Consell només en queden quatre, ja que no s'ha substituït ni Duart ni Pep Vilar, proposat pel PSC i que va dimitir fa dos anys per reincorporar-se a TVE. Els comitès professionals i d'empresa de la ràdio i la televisió han reclamat amb insistència la renovació de l'ens que les governa i en tria els directors.
El bloqueig perpetua l'empat entre blocs al CAC
Sense deixar l'àmbit dels mitjans, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) és un altre dels organismes amb tots els consellers amb el mandat caducat. Carme Figueras, proposada pel PSC, fa quatre anys que té el mandat caducat, des del juliol del 2016. Dos anys després van sumar-se a la llista Daniel Sirera, exlíder del PP català; i Roger Loppacher, proposat per CiU. Salvador Alsius, proposat per ERC, va dimitir el passat mes de maig, just abans que vencés el seu mandat. Com a president de l'ens que fiscalitza els mitjans audiovisuals, Loppacher ha hagut d'emetre el seu vot de qualitat en diverses votacions per desempatar entre els representants de partits independentistes i unionistes.
Fonts properes al CAC consultades per NacióDigital lamenten la "pèrdua de legitimitat" de l'organisme per la manca de renovació i el "desinterès per part dels partits" per renovar aquest ens, on, com passa també a la CCMA, la majoria de formacions han incomplert l'esperit de la llei de creació en nomenar com a consellers càrrecs polítics en lloc de professionals vinculats al sector audiovisual.
Un dels càrrecs més longeus pendents de renovació és el del Síndic de Greuges. Rafael Ribó va ser triat per la cambra catalana fa 16 anys i des del 2019 té el mandat caducat. Per substituir l'encarregat d'atendre les queixes de la ciutadania per l'actuació de les administracions caldria una difícil majoria de tres cinquenes parts del Parlament. Ribó viu una situació similar a la del seu homòleg a escala estatal, Francisco Fernández Marugán, que espera la renovació des de fa tres anys. Per substituir-lo han circulat noms com l'exdiputada d'ERC Gemma Calvet, però no s'ha concretat res.
Legislatures curtes
La Sindicatura de Comptes, que fiscalitza la despesa pública de les administracions i entitats vinculades, no se salva tampoc del bloqueig i compta amb dues vacants sense cobrir i cinc membres amb el mandat caducat, entre els quals el president, Jaume Amat, que va ser promogut per Unió.
També està immers en la interinitat la composició del Consell de Garanties Estatutàries, que avalua la legalitat de les lleis que promouen el Govern i el Parlament i on els consellers tenen mandats de tres anys renovables per tres més. En aquest organisme, quatre dels sis membres que nomena el Parlament tenen el mandat caducat des del 2015 i Joan Ridao, va dimitir després de guanyar la plaça de lletrat al Parlament i encara no ha estat proveïda la vacant. Els altres tres els tria el Govern i són els únics amb mandat en vigor. El president de l'ens, Joan Egea, proposat per l'extinta CiU, va ser triat pel Parlament el 2009. Des de 2010 no s'esgota cap legislatura a Catalunya, fet que no ha ajudat tampoc a renovar aquests òrgans.
L'excepció del CoNCA o òrgans per estrenar
El bloqueig polític no només impedeix la renovació de càrrecs amb mandat superat. Fins i tot hi ha organismes nous dels quals encara no s'ha nomenat cap membre. És el cas del Consell Fiscal de Catalunya o de l'Agència Catalana de Protecció Social. En aquest context d'organismes amb la composició caducada destaca l'excepció del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA). En aquest cas el Parlament va aprovar el juliol del 2019 el llistat proposat pel president Torra de set membres per a aquest ens que assessora al Govern en polítiques culturals.
L'imminent final de la legislatura i la proximitat d'unes noves eleccions el 14 de febrer, que podrien alterar la distribució dels escons al Parlament, són dos factors que allunyen encara més la possibilitat que els grups a la cambra catalana pactin les designacions pendents. La interinitat en la composició dels organismes s'eternitza un cop més, més tenint en compte que, en la previsió més optimista, no hi haurà govern fins a la primavera. En el millor dels casos els organismes bloquejats es podrien renovar a l'estiu. En una situació similar estan, a Espanya, el Defensor del Poble i el Consell General del Poder Judicial, que el PP no vol renovar.
"En un context de polarització i fragmentació política la batalla es trasllada a aquests organismes, que haurien de ser tècnics i que en el passat eren vistos com a més neutrals", explica el politòleg Toni Rodon. En aquest sentit, assenyala, el principal problema és de "legitimitat", en cas que la composició dels òrgans no coincideixi amb l'aritmètica política actual.
El fet que els comicis s'aproximin, a més, pot generar incentius perquè els partits que esperen tenir pitjors resultats prefereixin que es mantingui la composició actual dels ens; mentre que les formacions amb expectatives de millorar resultats prefereixen esperar a passar per les urnes per pactar una renovació dels òrgans en què puguin proposar més representants.
La 'Corpo' només té quatre dels sis consellers i estan caducats
La CCMA, empresa pública que gestiona TV3 i Catalunya Ràdio, és l'ens bloquejat en què l'acord va estar més a prop. El desembre del 2018 JxCat, ERC, Cs i el PSC van acordar un llistat de noms per renovar l'organisme que gestiona els mitjans de comunicació de la Generalitat, però la marxa enrere de la formació taronja per la proximitat de les eleccions andaluses va dinamitar l'acord.
Els sis membres de l'ens tenen el mandat caducat, incloent-hi Núria Llorach, proposada per l'extinta CiU i presidenta en funcions de l'organisme des de la marxa a Interior de Brauli Duart, cessat pel nou conseller Miquel Sàmper, ara fa dos anys. De fet, dels sis membres del Consell només en queden quatre, ja que no s'ha substituït ni Duart ni Pep Vilar, proposat pel PSC i que va dimitir fa dos anys per reincorporar-se a TVE. Els comitès professionals i d'empresa de la ràdio i la televisió han reclamat amb insistència la renovació de l'ens que les governa i en tria els directors.
Núria Llorach és presidenta en funcions de la CCMA, on tots els membres tenen el mandat caducat. Foto: CCMA
El bloqueig perpetua l'empat entre blocs al CAC
Sense deixar l'àmbit dels mitjans, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) és un altre dels organismes amb tots els consellers amb el mandat caducat. Carme Figueras, proposada pel PSC, fa quatre anys que té el mandat caducat, des del juliol del 2016. Dos anys després van sumar-se a la llista Daniel Sirera, exlíder del PP català; i Roger Loppacher, proposat per CiU. Salvador Alsius, proposat per ERC, va dimitir el passat mes de maig, just abans que vencés el seu mandat. Com a president de l'ens que fiscalitza els mitjans audiovisuals, Loppacher ha hagut d'emetre el seu vot de qualitat en diverses votacions per desempatar entre els representants de partits independentistes i unionistes.
Fonts properes al CAC consultades per NacióDigital lamenten la "pèrdua de legitimitat" de l'organisme per la manca de renovació i el "desinterès per part dels partits" per renovar aquest ens, on, com passa també a la CCMA, la majoria de formacions han incomplert l'esperit de la llei de creació en nomenar com a consellers càrrecs polítics en lloc de professionals vinculats al sector audiovisual.
Un dels càrrecs més longeus pendents de renovació és el del Síndic de Greuges. Rafael Ribó va ser triat per la cambra catalana fa 16 anys i des del 2019 té el mandat caducat. Per substituir l'encarregat d'atendre les queixes de la ciutadania per l'actuació de les administracions caldria una difícil majoria de tres cinquenes parts del Parlament. Ribó viu una situació similar a la del seu homòleg a escala estatal, Francisco Fernández Marugán, que espera la renovació des de fa tres anys. Per substituir-lo han circulat noms com l'exdiputada d'ERC Gemma Calvet, però no s'ha concretat res.
Legislatures curtes
La Sindicatura de Comptes, que fiscalitza la despesa pública de les administracions i entitats vinculades, no se salva tampoc del bloqueig i compta amb dues vacants sense cobrir i cinc membres amb el mandat caducat, entre els quals el president, Jaume Amat, que va ser promogut per Unió.
Quim Torra, amb els membres del Consell de Garanties Estatutàries Foto: Govern
També està immers en la interinitat la composició del Consell de Garanties Estatutàries, que avalua la legalitat de les lleis que promouen el Govern i el Parlament i on els consellers tenen mandats de tres anys renovables per tres més. En aquest organisme, quatre dels sis membres que nomena el Parlament tenen el mandat caducat des del 2015 i Joan Ridao, va dimitir després de guanyar la plaça de lletrat al Parlament i encara no ha estat proveïda la vacant. Els altres tres els tria el Govern i són els únics amb mandat en vigor. El president de l'ens, Joan Egea, proposat per l'extinta CiU, va ser triat pel Parlament el 2009. Des de 2010 no s'esgota cap legislatura a Catalunya, fet que no ha ajudat tampoc a renovar aquests òrgans.
L'excepció del CoNCA o òrgans per estrenar
El bloqueig polític no només impedeix la renovació de càrrecs amb mandat superat. Fins i tot hi ha organismes nous dels quals encara no s'ha nomenat cap membre. És el cas del Consell Fiscal de Catalunya o de l'Agència Catalana de Protecció Social. En aquest context d'organismes amb la composició caducada destaca l'excepció del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA). En aquest cas el Parlament va aprovar el juliol del 2019 el llistat proposat pel president Torra de set membres per a aquest ens que assessora al Govern en polítiques culturals.