PODER JUDICIAL

L'escàndol del Poder Judicial: dos anys en funcions i triant a dit jutges

El CGPJ té una majoria conservadora i el PP el controla i bloqueja qualsevol acord amb el govern espanyol per facilitar-ne la renovació

per Bernat Surroca , 26 de setembre de 2020 a les 08:23 |
L'obertura de l'any judicial 2020. | Casa Reial
El poder judicial està més enfrontat que mai al govern de Pedro Sánchez. I ho fa amb la complicitat de Felip VI, que incomoda obertament l'ala esquerra del govern espanyol. I hi ha moviments importants a l'estament que poden determinar cap a quina banda es decantarà la balança a la justícia espanyola en els pròxims anys. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que exerceix com a govern dels jutges espanyols, preveu fer nous nomenaments de càrrecs en els principals tribunals. L'organisme vol adjudicar tretze alts magistrats més en el ple de dimecres, 30 de setembre. 

Quin és el problema? Que el mandat dels 21 membres del CGPJ, presidit per Carlos Lesmes que és alhora el president del Tribunal Suprem, ja fa dos anys que està caducat, des de desembre de 2018. I les majories que hi ha -de tarannà conservador i distanciades del govern central en temes com la resposta al procés- xoquen amb la composició de les Corts espanyoles, amb una majoria de diputats progressistes.  


Canvis a la sala del judici de l'1-O i Torra

Els nomenaments que es volen fer aquest dimecres són càrrecs de molta rellevància, i poden marcar -o consolidar- el perfil ideològic dels tribunals espanyols més importants. Entre les places que vol renovar el Poder Judicial hi ha tres llocs de la sala segona del Tribunal Suprem, la sala presidida per Manuel Marchena que va jutjar els líders de l'1-O i que pot inhabilitar el president de la Generalitat, Quim Torra, de manera imminent.


Aquesta sala -considerada per alguns la més polititzada de la judicatura espanyola- se situa a la cúpula de la jerarquia judicial i és la que veu en última instància la majoria de les causes penals a Espanya. Ha vist, a més de la causa del procés i del president Torra, el cas de la Manada, entre més causes mediàtiques.

A més, tal com va informar dijous en un comunicat, el CGPJ també vol renovar la presidència de set audiències provincials i de la sala social del Tribunal Superior de Justícia de les Illes. En aquest cas, el nomenament es podria allargar encara unes setmanes. Des que va caducar el seu mandat, el CGPJ ha nomenat 43 càrrecs dels principals tribunals d'Espanya, dels quals dotze són del Suprem (entre altres, s'ha renovat la presidència de Marchena a la sala segona de l'alt tribunal), dos de l'Audiència Nacional, 14 en tribunals superiors i 15 en audiències provincials, tal com costa al web de l'organisme. 


Una de les veus més crítiques per aquests moviments del CGPJ és Jaume Asens, president del grup d'Unides Podem al Congrés. En una entrevista a eldiario.es, Asens assegura que el PP s'ha "atrinxerat" en aquesta institució negant-se a pactar per renovar-la "per guanyar amb la justícia allò que ha perdut a les urnes". Si s'acaba produint aquesta votació i nomenament de jutges, diu el dirigent dels comuns, suposaria "un exercici de colpisme constitucional per part del PP", que utilitzaria la seva capacitat de bloqueig per "estendre els seus tentacles d'influència en la justícia i colonitzar els llocs més sensibles".

Renovació bloquejada des de fa dos anys

Però, com funciona el CGPJ? Aquest òrgan col·legiat exerceix les funcions de govern del Poder Judicial. Està format per 21 membres, que han de ser jutges o juristes "de prestigi", i ocupen el càrrec durant un mandat de cinc anys. Els integrants del CGPJ, que s'anomenen vocals, són designats pel Congrés (10) i el Senat (10), i escullen el seu president, que a dia d'avui és Lesmes. El president del CGPJ també és el president del Tribunal Suprem, el tribunal més alt en la jerarquia judicial espanyola. Ara, en el si del CGPJ hi ha majoria conservadora, perquè va ser el PP qui va poder designar la majoria de càrrecs. Sense anar més lluny, Carlos Lesmes, el president, va ser alt càrrec del Ministeri de Justícia durant el govern de José María Aznar.

El mandat del CGPJ va començar el 2013 i va caducar el 2018. Els vocals del govern dels jutges, però, van ser elegits durant l'onzena legislatura, amb el Congrés i el Senat controlats per la majoria absoluta del PP de Mariano Rajoy. Tot i que s'elegeixen per una majoria qualificada de tres cinquenes parts de les cambres, el CGPJ està integrat per una majoria de jutges i juristes de tarannà clarament conservador, que xoca amb la majoria que des de la moció de censura contra Rajoy, l'any 2018, predomina a les corts espanyoles.

Des d'aquell any, l'organisme està en funcions i PSOE i PP no es posen d'acord per renovar-lo. Mentrestant, la majoria conservadora continua fent nomenaments de càrrecs clau en la judicatura espanyola, una institució poc depurada durant la Transició i tradicionalment afí a les posicions polítiques més conservadores. 

El PP havia de controlar-lo amb Marchena

Per renovar els membres del CGPJ cal una majoria àmplia al Congrés i al Senat i el PP utilitza els seus 89 diputats per barrar el pas a un canvi que hauria d'haver arribat ja fa anys, si atenem a les majories que hi ha a les cambres espanyoles. Tot plegat, després que el novembre de 2018 es filtrés un missatge del portaveu del partit al Senat, Ignacio Cosidó, en què afirmava que amb el pacte amb el PSOE per renovar el CGPJ i el nomenament de Marchena com a president de l'organisme podrien controlar la sala segona "per darrere". 

Finalment, arran de l'escàndol que va provocar aquesta informació, Marchena va renunciar al càrrec i el pacte es va trencar. Des d'aleshores, la renovació està en stand by però el govern dels jutges continua nomenant els togats més importants d'Espanya. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació