23
de setembre
del
2020
Actualitzat
a les
14:01h
El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha sacsejat l'hemicicle del Congrés anunciant aquest dimecres que la setmana que ve la Moncloa començarà a tramitar la petició d'indult dels presos independentistes. Es tracta d'una gestió obligatòria que tot govern ha de fer quan la sol·licitud s'ajusta a forma i que suposa el tret de sortida per resoldre en un termini que es pot allargar fins a sis mesos.
La resolució dels indults transitarà en paral·lel a la reforma del delicte de sedició que el govern espanyol vol aprovar abans de finals d'any i que, en funció del seu calibre i la seva aplicació retroactiva, podria suposar l'alliberament dels empresonats. Tot i això, l'independentisme continua reclamant l'amnistia com a solució global i no "parcial" al conflicte en un escenari marcat pel context preelectoral i la possible inhabilitació del president Quim Torra. A continuació, les claus per entendre l'impacte polític que pot tenir la deliberació sobre els indults.
1. La tramitació no és sinònim de concessió
La tramitació de les peticions d'indult no pressuposa que s'atorgui. De fet, el govern espanyol va concedir menys de l'1% dels indults sol·licitats els anys 2018 i 2019. En aquests moments, hi ha tres peticions registrades: la que va fer l'advocat Francesc Jufresa (que defensa posicions unionistes i és contrari a l'amnistia) el desembre de l'any passat per als 12 condemnats, la demanada per la UGT per a Dolors Bassa i la registrada pels tres expresidents del Parlament per a Carme Forcadell. Campo ja ha precisat que la tramitació es fa "perquè toca". Tot i que la llei no fixa termini de resolució, generalment les peticions triguen un any en rebre resposta.
La de Jufresa, doncs, seria la més urgent de resoldre, ja que la UGT la va registrar el 16 de juliol i els expresidents de la cambra el 24 d'agost. Amb tot, fonts coneixedores de la situació asseguren que el més probable és que siguin valorades totes les peticions alhora atenent, això sí, cas per cas ja que els expedients han de ser separarts per cada pres.
2. Una via que situa el pes en el consell de ministres
L'indult es tracta d'un perdó, una mesura de gràcia que pot concedir el govern espanyol i que en cap cas pot ser general. La Fiscalia i el tribunal sentenciador -en aquest cas el Suprem- hauran de fer informes al respecte que no són vinculants però sí que poden tenir efecte en la decisió que acabi prenent el govern espanyol. La tramitació correspon fer-la al Ministeri de Justícia.
Un indult podria ser total o parcial. El parcial pot consistir en la commutació per la pena per altres de menors mentre que el total suposa l'extinció de la responsabilitat penal del condemnat. El govern espanyol està obligat per llei a remetre semestralment al Congrés dels Diputats un informe sobre la concessió o denegació d'indults. En cas que el govern espanyol el concedís, el pres no podria negar-se a acceptar-lo.
Amb tot, el govern de Pedro Sánchez és conscient de l'impacte polític que tindria a escala estatal la concessió dels indults als presos independentistes. Especialment davant les tres dretes, que ja han advertit que denunciaran el que consideren una "amnistia" encoberta d'uns dirigents que no han renunciat al seu projecte. Fonts socialistes admeten que en els darrers mesos s'ha debatut internament sobre els indults i que hi havia predisposició a indultar almenys a Bassa i Forcadell perquè consideren que han demostrat un major penedimen, no han manifestat intenció de seguir la seva carrera política i han assegurat que acceptarien aquesta mesura de gràcia. Més difícil de justificar, asseguren, seria concedir-lo a qui diu que "ho tornarà a fer" com ara Jordi Cuixart o Oriol Junqueras, el pres amb la condemna més alta. Tot i això, aquestes fonts asseguren que seria difícil explicar a ulls de la ciutadania "per què uns sí i uns altres no".
3. L'aposta del govern espanyol és la reforma del delicte de sedició
Precisament pel cost polític que suposa assumir la concessió dels indults, la Moncloa aposta preferentment per la reforma dels delictes de rebel·lió i de sedició, que seria aprovada per una majoria del Congrés i no únicament pel consell de ministres. Campo ha confirmat aquest dimecres que la intenció és impulsar-la amb rapidesa per poder-la aprovar abans de finals d'any, un calendari que implicaria impulsar-la per la via única i saltant-se estadis com el debat en comissió.
La reforma de la sedició, delicte que s'ha mantingut immutable durant 200 anys, podria aplicar-se amb caràcter retroactiu als presos i, segons fonts socialistes, la intenció és que suposi la seva llibertat en un termini menor a un any. Es tracta d'una via que han abanderat especialment els comuns capitanejats per Jaume Asens i que el govern va assumir a principis de la legislatura. No ha estat, però, fins ara, quan el govern està embrancat en aglutinar les aliances de cara als pressupostos, quan s'ha accelerat.
Aquestes fonts socialistes apunten també que la reforma pot tenir doble vessant: per una banda, suposar la llibertat dels empresonats; i, per l'altra, facilitar l'extradició dels exiliats. Fins ara, totes les peticions d'extradició han topat amb la denegació europea perquè els delictes de rebel·lió i sedició no han trobat encaix en els ordenaments jurídics dels països receptors, motiu que ha al·legat l'executiu de Sánchez per reformar-los. En tot cas, la reforma del codi penal i la via de l'indult no són incompatibles i poden transitar en paral·lel.
4. L'independentisme continuarà exigint l'amnistia
L'independentisme ja ha deixat clar que continuarà reivindicant l'amnistia. Entenen que mesures com l'indult o la reforma de la sedició poden tenir un impacte important sobre la via dels presos -ERC va votar a favor i JxCat es va abstenir a la proposta de resolució dels comuns al Parlament-, però que no va més enllà d'una solució "parcial" a un conflicte que entenen que engloba a més de 2.800 represaliats per defensar la independència. Si el govern espanyol concedís els indults, els presos no es poden negar a beneficiar-se dels seus efectes, però alguns d'ells ja han deixat clar que el rebutgen frontalment perquè sostenen que no han comès cap delicte i que, per tant, han de ser absolts i no perdonats.
El mateix líder d'ERC, Oriol Junqueras, va deixar anar en una entrevista amb NacióDigital que el govern espanyol es podia "fotre l'indult per on l'hi càpiga". Tot i això, dirigents com Forcadell i Bassa han tingut una resposta diferent i han manifestat que acceptarien de bon grat aquesta via si serveix per accelerar la seva sortida de la presó. En aquests moments, es manté suspès per petició de la Fiscalia el tercer grau dels presos de Lledoners.
Tant JxCat com ERC han insistit que no donaran el seu braç a tòrcer. Desconfien de les intencions reals del govern espanyol de facilitar la sortida de la presó dels condemnats i vinculen propostes com la reforma penal a les necessitats d'estabilitat de Sánchez i als seus canvis d'opinió en els darrers mesos. De fet, la mesa de diàleg amb la Moncloa està encallada perquè Torra ha posat com a condició que en l'ordre del dia hi figuri explícitament la petició d'amnistia i autodeterminació que fa l'independentisme.
També l'Associació Amnistia i Llibertat ha posat en marxa una iniciativa per proposar una llei d'amnistia a través de l'ús del dret a petició que tenen els ciutadans. Amb tot, existeix discussió entre els juristes sobre si una llei d'amnistia tindria o no encaix en l'ordenament jurídic espanyol. En tot cas, la Moncloa la descarta per complet.
5. La distorsió de les eleccions i de les cites judicials
"En aquesta vida, tot es pot enverinar". Així reconeixien fonts socialistes aquesta mateixa setmana com una agenda política farcida d'obstacles pot canviar el rumb de les vies obertes per avançar en la resolució del conflicte. Aquest mateix dimarts, per exemple, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, reconeixia que la possible inhabilitació del president Quim Torra podria dificultar que la taula de diàleg amb la Moncloa es reunís. Quina sigui la resposta de l'independentisme a l'eventual sentència condemnatòria o si el president aposta per mantenir-se de forma simbòlica en el càrrec pot ser un escenari que impacti en els plans de la Moncloa.
A més, la previsió és que se celebrin les eleccions catalanes, a tot estirar, durant el primer trimestre de l'any que ve. L'actitud i el to bel·ligerant de la dreta, així com les possibles discrepàncies que puguin sorgir en les files socialistes per considerar que s'està "cedint" davant l'independentisme poden ser també elements de distorsió.
La resolució dels indults transitarà en paral·lel a la reforma del delicte de sedició que el govern espanyol vol aprovar abans de finals d'any i que, en funció del seu calibre i la seva aplicació retroactiva, podria suposar l'alliberament dels empresonats. Tot i això, l'independentisme continua reclamant l'amnistia com a solució global i no "parcial" al conflicte en un escenari marcat pel context preelectoral i la possible inhabilitació del president Quim Torra. A continuació, les claus per entendre l'impacte polític que pot tenir la deliberació sobre els indults.
1. La tramitació no és sinònim de concessió
La tramitació de les peticions d'indult no pressuposa que s'atorgui. De fet, el govern espanyol va concedir menys de l'1% dels indults sol·licitats els anys 2018 i 2019. En aquests moments, hi ha tres peticions registrades: la que va fer l'advocat Francesc Jufresa (que defensa posicions unionistes i és contrari a l'amnistia) el desembre de l'any passat per als 12 condemnats, la demanada per la UGT per a Dolors Bassa i la registrada pels tres expresidents del Parlament per a Carme Forcadell. Campo ja ha precisat que la tramitació es fa "perquè toca". Tot i que la llei no fixa termini de resolució, generalment les peticions triguen un any en rebre resposta.
La de Jufresa, doncs, seria la més urgent de resoldre, ja que la UGT la va registrar el 16 de juliol i els expresidents de la cambra el 24 d'agost. Amb tot, fonts coneixedores de la situació asseguren que el més probable és que siguin valorades totes les peticions alhora atenent, això sí, cas per cas ja que els expedients han de ser separarts per cada pres.
2. Una via que situa el pes en el consell de ministres
L'indult es tracta d'un perdó, una mesura de gràcia que pot concedir el govern espanyol i que en cap cas pot ser general. La Fiscalia i el tribunal sentenciador -en aquest cas el Suprem- hauran de fer informes al respecte que no són vinculants però sí que poden tenir efecte en la decisió que acabi prenent el govern espanyol. La tramitació correspon fer-la al Ministeri de Justícia.
Un indult podria ser total o parcial. El parcial pot consistir en la commutació per la pena per altres de menors mentre que el total suposa l'extinció de la responsabilitat penal del condemnat. El govern espanyol està obligat per llei a remetre semestralment al Congrés dels Diputats un informe sobre la concessió o denegació d'indults. En cas que el govern espanyol el concedís, el pres no podria negar-se a acceptar-lo.
Amb tot, el govern de Pedro Sánchez és conscient de l'impacte polític que tindria a escala estatal la concessió dels indults als presos independentistes. Especialment davant les tres dretes, que ja han advertit que denunciaran el que consideren una "amnistia" encoberta d'uns dirigents que no han renunciat al seu projecte. Fonts socialistes admeten que en els darrers mesos s'ha debatut internament sobre els indults i que hi havia predisposició a indultar almenys a Bassa i Forcadell perquè consideren que han demostrat un major penedimen, no han manifestat intenció de seguir la seva carrera política i han assegurat que acceptarien aquesta mesura de gràcia. Més difícil de justificar, asseguren, seria concedir-lo a qui diu que "ho tornarà a fer" com ara Jordi Cuixart o Oriol Junqueras, el pres amb la condemna més alta. Tot i això, aquestes fonts asseguren que seria difícil explicar a ulls de la ciutadania "per què uns sí i uns altres no".
3. L'aposta del govern espanyol és la reforma del delicte de sedició
Precisament pel cost polític que suposa assumir la concessió dels indults, la Moncloa aposta preferentment per la reforma dels delictes de rebel·lió i de sedició, que seria aprovada per una majoria del Congrés i no únicament pel consell de ministres. Campo ha confirmat aquest dimecres que la intenció és impulsar-la amb rapidesa per poder-la aprovar abans de finals d'any, un calendari que implicaria impulsar-la per la via única i saltant-se estadis com el debat en comissió.
La reforma de la sedició, delicte que s'ha mantingut immutable durant 200 anys, podria aplicar-se amb caràcter retroactiu als presos i, segons fonts socialistes, la intenció és que suposi la seva llibertat en un termini menor a un any. Es tracta d'una via que han abanderat especialment els comuns capitanejats per Jaume Asens i que el govern va assumir a principis de la legislatura. No ha estat, però, fins ara, quan el govern està embrancat en aglutinar les aliances de cara als pressupostos, quan s'ha accelerat.
Aquestes fonts socialistes apunten també que la reforma pot tenir doble vessant: per una banda, suposar la llibertat dels empresonats; i, per l'altra, facilitar l'extradició dels exiliats. Fins ara, totes les peticions d'extradició han topat amb la denegació europea perquè els delictes de rebel·lió i sedició no han trobat encaix en els ordenaments jurídics dels països receptors, motiu que ha al·legat l'executiu de Sánchez per reformar-los. En tot cas, la reforma del codi penal i la via de l'indult no són incompatibles i poden transitar en paral·lel.
4. L'independentisme continuarà exigint l'amnistia
L'independentisme ja ha deixat clar que continuarà reivindicant l'amnistia. Entenen que mesures com l'indult o la reforma de la sedició poden tenir un impacte important sobre la via dels presos -ERC va votar a favor i JxCat es va abstenir a la proposta de resolució dels comuns al Parlament-, però que no va més enllà d'una solució "parcial" a un conflicte que entenen que engloba a més de 2.800 represaliats per defensar la independència. Si el govern espanyol concedís els indults, els presos no es poden negar a beneficiar-se dels seus efectes, però alguns d'ells ja han deixat clar que el rebutgen frontalment perquè sostenen que no han comès cap delicte i que, per tant, han de ser absolts i no perdonats.
El mateix líder d'ERC, Oriol Junqueras, va deixar anar en una entrevista amb NacióDigital que el govern espanyol es podia "fotre l'indult per on l'hi càpiga". Tot i això, dirigents com Forcadell i Bassa han tingut una resposta diferent i han manifestat que acceptarien de bon grat aquesta via si serveix per accelerar la seva sortida de la presó. En aquests moments, es manté suspès per petició de la Fiscalia el tercer grau dels presos de Lledoners.
Tant JxCat com ERC han insistit que no donaran el seu braç a tòrcer. Desconfien de les intencions reals del govern espanyol de facilitar la sortida de la presó dels condemnats i vinculen propostes com la reforma penal a les necessitats d'estabilitat de Sánchez i als seus canvis d'opinió en els darrers mesos. De fet, la mesa de diàleg amb la Moncloa està encallada perquè Torra ha posat com a condició que en l'ordre del dia hi figuri explícitament la petició d'amnistia i autodeterminació que fa l'independentisme.
També l'Associació Amnistia i Llibertat ha posat en marxa una iniciativa per proposar una llei d'amnistia a través de l'ús del dret a petició que tenen els ciutadans. Amb tot, existeix discussió entre els juristes sobre si una llei d'amnistia tindria o no encaix en l'ordenament jurídic espanyol. En tot cas, la Moncloa la descarta per complet.
5. La distorsió de les eleccions i de les cites judicials
"En aquesta vida, tot es pot enverinar". Així reconeixien fonts socialistes aquesta mateixa setmana com una agenda política farcida d'obstacles pot canviar el rumb de les vies obertes per avançar en la resolució del conflicte. Aquest mateix dimarts, per exemple, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, reconeixia que la possible inhabilitació del president Quim Torra podria dificultar que la taula de diàleg amb la Moncloa es reunís. Quina sigui la resposta de l'independentisme a l'eventual sentència condemnatòria o si el president aposta per mantenir-se de forma simbòlica en el càrrec pot ser un escenari que impacti en els plans de la Moncloa.
A més, la previsió és que se celebrin les eleccions catalanes, a tot estirar, durant el primer trimestre de l'any que ve. L'actitud i el to bel·ligerant de la dreta, així com les possibles discrepàncies que puguin sorgir en les files socialistes per considerar que s'està "cedint" davant l'independentisme poden ser també elements de distorsió.