24
de setembre
del
2020
Ningú n'ha quedat exempt: el panorama sobrevingut per la pandèmia del coronavirus ha obligat, absolutament tothom, a adaptar el seu dia a dia per complir amb les mesures de seguretat imposades per les autoritats.
Aquestes darreres setmanes, el focus mediàtic s'ha posat, essencialment, en les escoles, que el passat 14 de setembre van reobrir portes després de mig any tancades a l'alumnat. Accessos dividits i esglaonats per horaris, classes partides; protocols estrictes, i mascaretes obligatòries han estat algunes de les noves normes que s'han establert en el marc del que popularment ja es coneix amb el nom d'"el curs de la Covid".
La setmana passada, des de NacióDigital vam seguir l'arrencada del retorn a les aules ordinàries. Ara, i amb el benentès que el Bages compta amb una entitat com Ampans -que vetlla per la integració a la societat de persones amb discapacitats intel·lectuals- hem volgut viure de primera mà com ha estat l'inici de curs de l'Escola d'Educació Especial Jeroni de Moragas, un centre ubicat dintre del complex que Ampans té a Santpedor (on hi ha el Garden) i que atén prop de tres-cents alumnes d'entre 3 i 21 anys amb necessitats educatives especials.
L'escola Jeroni de Moragas ofereix als infants i joves itineraris educatius personalitzats i adaptats amb la voluntat de fomentar-ne l'autonomia personal, així com també la social i la laboral. La totalitat d'alumnes que el centre atén pateix algun tipus de discapacitat intel·lectual. Els perfils predominants són els d'infants i joves amb trastorns de conducta (que representen un 47% del total) i amb el Trastorn de l'Espectre Autista (TEA), que suposen un 25% del total.
Tot i anomenar-se "escola", la Jeroni de Moragas va molt més enllà del que socialment s'entén com a tal. En aquest sentit, Ampans no només se centra en l'educació infantil i primària, sinó que, d'una banda, hi inclou la secundària, i de l'altra, diversos itineraris formatius per entrar a formar part del món laboral i per fomentar la independència.
Dintre d'aquestes propostes de formació hi trobem diversos programes de Transició al Treball (PATT) i de Transició a la Vida Adulta (TVA), així com també un Itinerari Formatiu Específic (IFE) d'Auxiliar de vendes i atenció al públic. Tant la secundària com les ofertes de formació estan pensades per a persones d'entre 16 i 21 anys.
L'edat no defineix a quina aula s'ha d'anar
Si bé en una escola ordinària els cursos s'estructuren per edats, a la Jeroni de Moragas no segueixen aquest patró. "Hem de pensar que tenim alumnes amb necessitats i patologies molt diverses", explica la directora del centre, Alba Cortina, tot afegint que "no és l'edat el que defineix si un infant ha d'anar en una classe o en una altra, sinó que ens basem amb les habilitats cognitives de cadascú". En aquest sentit, doncs, en una mateixa aula pot haver-hi alumnes de 7 anys i de 10, per exemple.
No obstant, sí que és cert que la distribució física de l'escola propicia que els alumnes d'infantil estiguin en aules contigües; els de primària també, i els de secundària, igual (ara, per un moment, aparquem aquells que fan itineraris formatius). Dit d'una altra manera: l'edifici principal de la Jeroni de Moragas consta de tres blocs diferenciats. En el primer, situat en un dels passadissos de la planta baixa, hi trobem els nens i nenes més menuts (de 3 a 6 anys); en el segon, ubicat en un dels passadissos de la primera planta de l'escola, els infants d'edats compreses entre els 6 i els 12 anys, i en el tercer, que el trobem en un altre passadís del primer pis, els nois i noies de secundària (de 12 a 16 anys).
Cada passadís compta amb sis classes. A cada classe hi ha entre sis i deu alumnes. Cal dir que de les sis aules que comprenen el mòdul d'educació infantil, n'hi ha dues que estan destinades a acollir tots aquells infants i joves amb un grau molt elevat de discapacitat intel·lectual. Es tracta de persones amb una autonomia nul·la, que necessiten ajuda per fer-ho absolutament tot. En aquest cas, doncs, qui ocupa les aules en qüestió pot tenir des de 3 fins a 21 anys.
Un retorn a l'escola "amb molta il·lusió"
Igual que les escoles ordinàries, la d'Ampans va reobrir portes el passat 14 de setembre. "No sabíem quants alumnes ens vindrien, però el cas és que gairebé estem al cent per cent", celebra Cortina. Una altra de les incerteses que hi havia entre l'equip docent del centre quan encara no s'havia començat l'escola, era el fet de com hi arribaria l'alumnat: s'haurien acostumat a la nova situació? Tindrien clares les mesures de seguretat? Vindrien amb por? La resposta va ser gratament sorprenent: "Van arribar tots amb molta il·lusió i molt conscienciats", exposa la directora.
De fet, durant els mesos de confinament (de març a juny), els professionals de la Jeroni de Moragas van fer un seguiment exhaustiu als alumnes. "Vam tenir un contacte molt fluït amb les famílies", diu Cortina, mentre afegeix que "fins i tot molts docents van expressar que hi havia hagut més proximitat amb l'entorn familiar durant el confinament que en un curs normal". "Penso que la situació de pandèmia ha fet adonar de la importància del servei que ofereix la nostra escola; un servei essencial tenint en compte la dificultat que pot suposar conviure amb una persona amb discapacitat intel·lectual les vint-i-quatre hores del dia", reflexiona.
A banda, però, de l'alumnat que viu amb la família, s'ha de contemplar que a la Jeroni de Moragas també hi van nens i nenes que resideixen a les llars d'Ampans. En aquest cas, durant el confinament, els docents s'hi traslladaven personalment per fer-los el seguiment i ajudar-los amb el que calgués. "Aquest suport dels mestres ens va anar molt bé, sobretot quan algun dels treballadors de les llars havia d'agafar la baixa, ja fos perquè havia donat positiu de Covid-19 o perquè havia estat en contacte amb algú que ho era", ressalta Alba Cortina.
Noves rutines
Un dels objectius de l'escola Jeroni de Moragas d'Ampans és que l'alumnat estigui bé; que tingui estabilitat emocional, que se senti tranquil i que pugui desenvolupar-se al seu ritme, sense cap mena de pressió externa. Això, en part, s'aconsegueix mitjançant rutines: "Saber què faran en cada moment els genera molta tranquil·litat i fa que no oposin resistència", assenyala la directora.
Per tant, una de les primeres modificacions que va fer el personal docent del centre de cara a aquest nou curs va ser incorporar, en el programa curricular, activitats de conscienciació de la importància de dur mascareta, així com també d'higiene personal.
"L'equip d'educadors ens hem format àmpliament i hem estat molt estrictes en quines directrius havíem de seguir en cada moment; això ha facilitat que els alumnes s'acostumin a les noves rutines", exposa.
Un contacte humà essencial que s'ha hagut de suprimir
A banda d'establir rutines marcades, una característica que compleixen la major part de nenes i nenes que van a l'escola d'Ampans és que necessiten ímputs més enllà del llenguatge verbal. En aquest sentit, són molt comunes les carantoines i el contacte físic: "Ens ajuden a comunicar i a mostrar proximitat", apunta la directora. Ara, però, això s'ha hagut de suprimir, "i ens dol moltíssim": "si hi ha d'haver contacte, les educadores es posen la mascareta i una pantalla, per estar més protegides".
Una de les professionals del mòdul d'infantil explica en aquest diari que "de vegades, els infants ens treuen la mascareta; no acaben d'entendre per a què serveixen, i tenen ganes de veure'ns i tocar-nos la cara". També hi ha casos en què passa el contrari: "Hi ha un alumne que no es vol treure la mascareta per res del món, i un altre que ens recorda constantment que hem de desinfectar els objectes de l'aula", comenta una docent del passadís de primària.
Patis, menjador i arribada en autobús
Si alguna cosa té l'escola Jeroni de Moragas és pati. Abans de la pandèmia, l'alumnat podia sortir-hi a l'hora (amb els corresponents docents vetllant per cada grup), però arran de les mesures de seguretat, el centre s'ha vist obligat a dividir l'espai d'esbarjo en dues zones i a dissenyar una graella horària perquè l'alumnat no coincideixi a l'exterior.
"Per cada torn de pati surten dos grups bombolla, que sempre formen part del mateix mòdul i que no poden interactuar entre ells", exposa Eduard Mata, subdirector de l'escola. Pel que fa a l'hora de dinar, el centre ha habilitat aules perquè facin la funció de menjador i, així, "respectar tots els protocols marcats per les autoritats".
I l'arribada de l'alumnat, a primera hora del matí, com es gestiona? El primer que cal saber és que tots els infants de la Jeroni de Moragas arriben a l'escola en autobús. En total, n'hi ha set, que fan trajectes diferents segons el lloc de residència de cadascú. "Abans de pujar a l'autobús, es pren la temperatura de cada nena o nen, i aquest mateix procés es repeteix just abans d'entrar a l'aula", explica Cortina.
Amb la voluntat de no col·lapsar l'entrada al centre, el que s'ha decidit des de l'equip directiu és que els autobusos descarreguin un per un. Un cop l'alumnat del primer bus ja s'ha dirigit a la porta d'entrada que li pertoca, comença a descarregar el segon. "Tenim la sort que cada mòdul compta amb entrades i sortides pròpies, i això evita aglomeracions i ens facilita molt la feina", assegura la directora, que afegeix que un cop els infants es troben al passadís que els correspon, es tanquen les portes amb clau "perquè cap despistat surti o entri quan no toca".
Aquestes darreres setmanes, el focus mediàtic s'ha posat, essencialment, en les escoles, que el passat 14 de setembre van reobrir portes després de mig any tancades a l'alumnat. Accessos dividits i esglaonats per horaris, classes partides; protocols estrictes, i mascaretes obligatòries han estat algunes de les noves normes que s'han establert en el marc del que popularment ja es coneix amb el nom d'"el curs de la Covid".
La setmana passada, des de NacióDigital vam seguir l'arrencada del retorn a les aules ordinàries. Ara, i amb el benentès que el Bages compta amb una entitat com Ampans -que vetlla per la integració a la societat de persones amb discapacitats intel·lectuals- hem volgut viure de primera mà com ha estat l'inici de curs de l'Escola d'Educació Especial Jeroni de Moragas, un centre ubicat dintre del complex que Ampans té a Santpedor (on hi ha el Garden) i que atén prop de tres-cents alumnes d'entre 3 i 21 anys amb necessitats educatives especials.
L'escola Jeroni de Moragas ofereix als infants i joves itineraris educatius personalitzats i adaptats amb la voluntat de fomentar-ne l'autonomia personal, així com també la social i la laboral. La totalitat d'alumnes que el centre atén pateix algun tipus de discapacitat intel·lectual. Els perfils predominants són els d'infants i joves amb trastorns de conducta (que representen un 47% del total) i amb el Trastorn de l'Espectre Autista (TEA), que suposen un 25% del total.
Tot i anomenar-se "escola", la Jeroni de Moragas va molt més enllà del que socialment s'entén com a tal. En aquest sentit, Ampans no només se centra en l'educació infantil i primària, sinó que, d'una banda, hi inclou la secundària, i de l'altra, diversos itineraris formatius per entrar a formar part del món laboral i per fomentar la independència.
Dintre d'aquestes propostes de formació hi trobem diversos programes de Transició al Treball (PATT) i de Transició a la Vida Adulta (TVA), així com també un Itinerari Formatiu Específic (IFE) d'Auxiliar de vendes i atenció al públic. Tant la secundària com les ofertes de formació estan pensades per a persones d'entre 16 i 21 anys.
L'edat no defineix a quina aula s'ha d'anar
Si bé en una escola ordinària els cursos s'estructuren per edats, a la Jeroni de Moragas no segueixen aquest patró. "Hem de pensar que tenim alumnes amb necessitats i patologies molt diverses", explica la directora del centre, Alba Cortina, tot afegint que "no és l'edat el que defineix si un infant ha d'anar en una classe o en una altra, sinó que ens basem amb les habilitats cognitives de cadascú". En aquest sentit, doncs, en una mateixa aula pot haver-hi alumnes de 7 anys i de 10, per exemple.
No obstant, sí que és cert que la distribució física de l'escola propicia que els alumnes d'infantil estiguin en aules contigües; els de primària també, i els de secundària, igual (ara, per un moment, aparquem aquells que fan itineraris formatius). Dit d'una altra manera: l'edifici principal de la Jeroni de Moragas consta de tres blocs diferenciats. En el primer, situat en un dels passadissos de la planta baixa, hi trobem els nens i nenes més menuts (de 3 a 6 anys); en el segon, ubicat en un dels passadissos de la primera planta de l'escola, els infants d'edats compreses entre els 6 i els 12 anys, i en el tercer, que el trobem en un altre passadís del primer pis, els nois i noies de secundària (de 12 a 16 anys).
Cada passadís compta amb sis classes. A cada classe hi ha entre sis i deu alumnes. Cal dir que de les sis aules que comprenen el mòdul d'educació infantil, n'hi ha dues que estan destinades a acollir tots aquells infants i joves amb un grau molt elevat de discapacitat intel·lectual. Es tracta de persones amb una autonomia nul·la, que necessiten ajuda per fer-ho absolutament tot. En aquest cas, doncs, qui ocupa les aules en qüestió pot tenir des de 3 fins a 21 anys.
Dos alumnes de secundària de la Jeroni de Moragas jugant a escacs amb la mascareta posada. Foto: AFT
Un retorn a l'escola "amb molta il·lusió"
Igual que les escoles ordinàries, la d'Ampans va reobrir portes el passat 14 de setembre. "No sabíem quants alumnes ens vindrien, però el cas és que gairebé estem al cent per cent", celebra Cortina. Una altra de les incerteses que hi havia entre l'equip docent del centre quan encara no s'havia començat l'escola, era el fet de com hi arribaria l'alumnat: s'haurien acostumat a la nova situació? Tindrien clares les mesures de seguretat? Vindrien amb por? La resposta va ser gratament sorprenent: "Van arribar tots amb molta il·lusió i molt conscienciats", exposa la directora.
De fet, durant els mesos de confinament (de març a juny), els professionals de la Jeroni de Moragas van fer un seguiment exhaustiu als alumnes. "Vam tenir un contacte molt fluït amb les famílies", diu Cortina, mentre afegeix que "fins i tot molts docents van expressar que hi havia hagut més proximitat amb l'entorn familiar durant el confinament que en un curs normal". "Penso que la situació de pandèmia ha fet adonar de la importància del servei que ofereix la nostra escola; un servei essencial tenint en compte la dificultat que pot suposar conviure amb una persona amb discapacitat intel·lectual les vint-i-quatre hores del dia", reflexiona.
A banda, però, de l'alumnat que viu amb la família, s'ha de contemplar que a la Jeroni de Moragas també hi van nens i nenes que resideixen a les llars d'Ampans. En aquest cas, durant el confinament, els docents s'hi traslladaven personalment per fer-los el seguiment i ajudar-los amb el que calgués. "Aquest suport dels mestres ens va anar molt bé, sobretot quan algun dels treballadors de les llars havia d'agafar la baixa, ja fos perquè havia donat positiu de Covid-19 o perquè havia estat en contacte amb algú que ho era", ressalta Alba Cortina.
Noves rutines
Un dels objectius de l'escola Jeroni de Moragas d'Ampans és que l'alumnat estigui bé; que tingui estabilitat emocional, que se senti tranquil i que pugui desenvolupar-se al seu ritme, sense cap mena de pressió externa. Això, en part, s'aconsegueix mitjançant rutines: "Saber què faran en cada moment els genera molta tranquil·litat i fa que no oposin resistència", assenyala la directora.
Per tant, una de les primeres modificacions que va fer el personal docent del centre de cara a aquest nou curs va ser incorporar, en el programa curricular, activitats de conscienciació de la importància de dur mascareta, així com també d'higiene personal.
"L'equip d'educadors ens hem format àmpliament i hem estat molt estrictes en quines directrius havíem de seguir en cada moment; això ha facilitat que els alumnes s'acostumin a les noves rutines", exposa.
Un contacte humà essencial que s'ha hagut de suprimir
A banda d'establir rutines marcades, una característica que compleixen la major part de nenes i nenes que van a l'escola d'Ampans és que necessiten ímputs més enllà del llenguatge verbal. En aquest sentit, són molt comunes les carantoines i el contacte físic: "Ens ajuden a comunicar i a mostrar proximitat", apunta la directora. Ara, però, això s'ha hagut de suprimir, "i ens dol moltíssim": "si hi ha d'haver contacte, les educadores es posen la mascareta i una pantalla, per estar més protegides".
Una de les professionals del mòdul d'infantil explica en aquest diari que "de vegades, els infants ens treuen la mascareta; no acaben d'entendre per a què serveixen, i tenen ganes de veure'ns i tocar-nos la cara". També hi ha casos en què passa el contrari: "Hi ha un alumne que no es vol treure la mascareta per res del món, i un altre que ens recorda constantment que hem de desinfectar els objectes de l'aula", comenta una docent del passadís de primària.
Patis, menjador i arribada en autobús
Si alguna cosa té l'escola Jeroni de Moragas és pati. Abans de la pandèmia, l'alumnat podia sortir-hi a l'hora (amb els corresponents docents vetllant per cada grup), però arran de les mesures de seguretat, el centre s'ha vist obligat a dividir l'espai d'esbarjo en dues zones i a dissenyar una graella horària perquè l'alumnat no coincideixi a l'exterior.
"Per cada torn de pati surten dos grups bombolla, que sempre formen part del mateix mòdul i que no poden interactuar entre ells", exposa Eduard Mata, subdirector de l'escola. Pel que fa a l'hora de dinar, el centre ha habilitat aules perquè facin la funció de menjador i, així, "respectar tots els protocols marcats per les autoritats".
Dues educadores de l'escola Jeroni de Moragas observant els infants a qui els toca torn de pati. Foto: AFT
I l'arribada de l'alumnat, a primera hora del matí, com es gestiona? El primer que cal saber és que tots els infants de la Jeroni de Moragas arriben a l'escola en autobús. En total, n'hi ha set, que fan trajectes diferents segons el lloc de residència de cadascú. "Abans de pujar a l'autobús, es pren la temperatura de cada nena o nen, i aquest mateix procés es repeteix just abans d'entrar a l'aula", explica Cortina.
Amb la voluntat de no col·lapsar l'entrada al centre, el que s'ha decidit des de l'equip directiu és que els autobusos descarreguin un per un. Un cop l'alumnat del primer bus ja s'ha dirigit a la porta d'entrada que li pertoca, comença a descarregar el segon. "Tenim la sort que cada mòdul compta amb entrades i sortides pròpies, i això evita aglomeracions i ens facilita molt la feina", assegura la directora, que afegeix que un cop els infants es troben al passadís que els correspon, es tanquen les portes amb clau "perquè cap despistat surti o entri quan no toca".