Catalunya endureix mesures per frenar els contagis en l'inici de la tardor

Les reunions es limitaran a un màxim de sis persones amb la mirada posada en reduir la corba d'infeccions de cara als pitjors mesos per al virus

Gent amb mascareta al centre de Barcelona
Gent amb mascareta al centre de Barcelona | Adrià Costa
Sara González / Bernat Surroca
22 de setembre del 2020
Actualitzat el 23 de setembre a les 10:49h
El risc de rebrot, enfilat -ara ja a quasi 187-; la velocitat de contagi, també en ascens -1,13-; i una tardor preludi dels mesos més complicats per a les malalties respiratòries. Aquest és el retrat de la situació de la pandèmia sobre el qual treballa la Generalitat de Catalunya, que ja preveu que les dades de les pròximes setmanes puguin empitjorar per l'augment de la mobilitat i de la interacció social derivats del retorn a la feina i a l'escola. És per això que el Govern està endurint ja les mesures per intentar frenar la temuda corba, que es tradueix també en una major pressió sobre l'atenció primària, la trinxera sobre la qual recau el pes de la detecció. La principal restricció que entrarà en vigor en els pròxims dies és la limitació de les reunions a un màxim de sis persones a tota Catalunya. 

L'objectiu és arribar als pitjors mesos per al virus en la millor situació possible i, aquesta vegada sí, anticipar-se per evitar escenaris com els viscuts els mesos anteriors o com el que ara afronta la Comunitat de Madrid. En el cas català, poc ha durat l'estabilització de la situació de la qual es parlava fa tot just una setmana. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ja va advertir dijous passat que el pronòstic era que les dades empitjoressin a finals de mes com a resultat de l'increment de l'activitat social amb el retorn de les vacances. Avui, però, ha reconegut que aquest empitjorament ha arribat abans del previst. El diagnòstic és clar: "el virus es multiplica" i les accions que es puguin fer "resten, no divideixen".

El resultat a hores d'ara és que el 80% de comarques i ciutats catalanes ja estan en un risc alt de rebrot. Pel que fa al retorn a les escoles, hi ha 348 centres amb aules confinades, sense perdre de vista, però, que el 93,6% tenen la totalitat dels seus grups en funcionament. Argimon ha puntualitzat que és en els moments de "socialització en entorns propers" on es produeixen la majoria de brots i ha demanat ser "igual d'exigents" en aquests espais de l'àmbit privat que, per exemple, a les escoles. 


És en la línia de reduir la interacció social que Salut plantejarà aquesta setmana al Procicat que les reunions que fins ara es limitaven a deu persones es restringeixen encara més, a només sis. La mesura podria aprovar-se aquest dimecres o el divendres, i Argimon ha precisat que, en cas de no mostrar-se efectiva, seria revisada. De fet, ha estat el president de la Generalitat, Quim Torra, qui en la reunió del Govern d'aquest dimarts ha encarregat als departaments de Salut i al d'Interior que s'extremin les precaucions i s'estudiïn noves accions per aturar l'increment de la corba de contagis. 

La reunió del consell executiu no ha estat exempta de tensió en aquesta matèria. Torra ha plantejat un confinament de la Cerdanya -que té un risc de rebrot disparat per sobre dels 2.000 i la velocitat de contagi per sobre del 2- i Salut s'hi ha negat. Posteriorment, Argimon ha explicat que no veu "tècnicament" necessari fer-ho. En tot cas, creu convenient aplicar mesures com les de Girona i Salt.

El plantejament d'endurir les mesures a tota Catalunya coincideix amb l'anunci de Salut de reduir les quarantenes de 14 a 10 dies a partir de la setmana vinent. Tot i que hi ha discrepàncies entre els experts, la decisió s'ha pres en considerar que un temps més curt pot assegurar un major compliment de l'aïllament estricte que han de fer tant els positius com els contactes estrets. Durant la compareixença d'aquesta tarda, Argimon ha argumentat els pros i els contres. "El més segur són 14 dies, en això hi ha consens", ha dit el doctor, que ha recordat que cal posar en una balança el que s'aconsegueix reduint la quarantena i el que es perd. Ha detallat que des del Departament pressuposen un risc d'un 1% (11 persones, de 1.000, per exemple) que no es detectarien.

A l'espera de quines mesures més es posaran en marxa, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha precisat que en la reunió que mantindran amb el gremi de la restauració es plantejarà més controls perquè els clients de bars i restaurants es posin la mascareta mentre no estan menjant o bevent. L'objectiu és reduir el temps d'exposició al virus sense mascareta. Altres plantejaments que, de moment, han quedat en l'aire és el tancament dels parcs que va apuntar Torra. De fet, hi ha experts que recorden que el major risc està en els espais tancats i no a l'exterior. 

Precisament, els mesos que venen són els més proclius, per qüestions climatològiques, a fer vida a interior dels edificis i no tant a l'exterior. A més, els mesos de més fred són els que van més associats a les malalties i infeccions respiratòries, motiu pel qual el repte de les administracions és frenar ara la corba per estar en una millor posició de partida per fer front a l'hivern. L'atenció primària ja ha llançat un crit d'alerta sobre les limitacions amb les quals estan carregant sobre les seves esquenes la tasca de detecció.

El Consell General de Col·legis Oficials de Metges d'Espanya han advertit del desbordament i el col·lapse que estan patint alguns centres per haver de fer front al volum de proves de pacients amb símptomes de Covid-19 i, al mateix temps, garantir els serveis habituals, alguns dels quals, en alguns centres, s'han hagut de deixar de prestar.

Tot plegat, a les portes del pont de la Mercè, que es tradueix tradicionalment en nivells alts de mobilitat, especialment des de l'àrea de Barcelona cap a les segones residències. "Mobilitat responsable", ha receptat Argimon de cara als propers dies. La petició del Govern és que la gent reflexioni sobre si és "estrictament necessari" moure's de lloc. Si consideren que sí, cal extremar les precaucions al lloc de destinació. En tot cas, ha demanat Argimon, "si és possible, cal evitar la mobilitat". 

Arxivat a