Guanyar la tardor... i el futur

Ara caldrà extremar precaucions i més mitjans, però també mirada llarga per enfortir el sistema sanitari, especialment la primària. Avui també són notícia Torra al TSJC, un any de l'operació Judes, Marc Ramentol, les Brigades Internacionals i Bruce Springsteen

23 de setembre del 2020
Actualitzat a les 6:34h

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Ja som a la tardor. L'estació més temuda pels epidemiòlegs i les autoritats. Hi arribem sense vacuna, amb la situació desbordada a Madrid i amb un risc de rebrot molt alt a casa nostra, singularment a comarques com ara la Cerdanya o municipis com Manlleu. I això que encara no hem començat a notar els efectes de la tornada a l'escola, que en teoria haurien d'augmentar els contagis.

El Govern intenta, però, prendre mesures amb celeritat després que la situació hagi empitjorat abans del que es preveia i per evitar una tardor fatídica. S'han fet algunes actuacions, com ara relaxar les quarantenes però limitar els grups, que passaran de deu a sis persones. 

És necessari ser, a partir dels protocols que s'han establert després d'haver endreçat l'estructura del Departament de Salut, escrupolosos i calcular bé el que es fa i com perquè pot deixar tocats de mort sectors productius o posar en risc la salut col·lectiva. De nou, l'equilibri és clau i reduir a la mínima expressió les contradiccions. I els rampells i la por no són bons consellers. 

Aquesta tardor caldrà extremar precaucions, dotar-se dels mitjans necessaris i mantenir l'alerta en tots els fronts. Però cal també la mirada llarga. El context ambiental fa preveure noves pandèmies i no sabem quan tindrem aquest coronavirus sota control. I reforçar l'atenció primària i no desatendre pressupostàriament el sistema és clau. Atenem al que diu la comissió d'experts que reclama invertir en cinc anys 5.000 milions d'euros en el sistema català -és molt més que els 1.500 milions que va retallar el govern d'Artur Mas- i reforçar el sistema de rastrejos, tests massius i confinaments locals a més de controlar millor els pacients crònics.

Ho explicava Rafael Bengoa, tota una autoritat a l'hora de marcar el camí al sistema sanitari, en aquesta entrevista que li vam fer a NacióDigital i cal tenir-ho molt en compte. 
 

Avui no et perdis

»Catalunya endureix mesures per frenar els contagis en l'inici de la tardor; per Sara González i Bernat Surroca.

»Mapa | On són els 348 centres amb aules confinades a causa del coronavirus?; per Roger Tugas.

»Un terç dels catalans podria teletreballar..., i deu dades més sobre el treball a distància; per Roger Tugas.

» Torra afronta la segona causa per desobediència pendent de la inhabilitació del Suprem; per Bernat Surroca.

» Opinió «La separació (convergent)»; per Joan Foguet.

» Operació contra els CDR: un any d'investigació sense poder acreditar el terrorisme; per Bernat Surroca i Andreu Merino.

» Del comando Dixan a la persecució d'anarquistes: les altres operacions Judes; per Bernat Surroca i Andreu Merino.

» Fil directe: «L'Estat i el fil de Navajas»; per Pep Martí.

»Un senyor de Barcelona: ​Criminalitzar el ciclista?; per Toni Vall.

»Els sis espais de Barcelona que estrenen nom de dona.

» Els 10 imperdibles de la Mercè més atípica; per Andreu Merino.

»Europa podria quedar-se sense servei de Facebook i Instagram.

» Opinió: «Solitud»; per Francesc Viadel.
 

 El passadís

Fa uns dies Marc Ramentol, fins aleshores director general de Professionals de la Salut, va ser nomenat secretari general del departament per la consellera Alba Vergés. Ramentol és ara el número dos de la conselleria però també metge de professió i durant el pic de la pandèmia va decidir, discretament i sense que transcendís, tornar a l'hospital, concretament al servei d'urgències de la Vall d'Hebron. Va compaginar l'atenció als pacients en un context de màxim estrès del servei amb la gestió. D'aquella experiència personal, i del que hem après de la pandèmia, n'ha escrit un llibre, que repassa els episodis més complicats per comprar el material, la relació amb el ministeri o el tracte amb els pacients de més edat. Li ha posat -està justificat- Vocació de metge (Rosa dels Vents) i a partir d'avui es troba a les llibreries. 

Vist i llegit

El teletreball, que comença a endreçar-se, les restriccions, el canvi d'hàbits socials... i també una crisi econòmica que no sabem quin abast tindrà. Això i més coses ha canviat la Covid. El consultor Genís Roca escrivia ahir un article a ViaEmpresa plantejant si ara és quan, realment, estem entrant al segle XXI i començant a veure el món en el qual viurem. "Ningú va dir mai que la paraula futur fos sinònim de felicitat, ni que estigués exempt d’amenaces, problemes i riscos. El futur sempre és un repte, però a diferència del passat és el nostre destí. Hola segle XXI", escrivia.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1938 es produeix la retirada de les Brigades Internacionals de la Guerra Civil, un dels episodis més vergonyosos d'aquell conflicte bèl·lic que va acabar amb el triomf del feixisme. Els brigadistes, voluntaris d'organitzacions d'esquerres que havien arribat de molts països europeus i americans, es van retirar per les pressions de l'anomenat Comitè de No-intervenció, format per països que en teoria vetllaven per la no intervenció a la Guerra Civil. Un principi que no van respectar els règims feixistes d'Alemanya i Itàlia ni tampoc la URSS. El president espanyol Negrín va demanar davant la Societat de Nacions la retirada d'aquests 60.000 homes, que van lluitar a les principals batalles.

Ernest Hemingway, Truman Capote o Robert Capa van simpatitzar amb la causa republicana i visitar Espanya per seguir les Brigades. En formaren part noms com George Orwell o els que acabarien sent presidents d'Alemanya Federal o Iugoslàvia, Willy Brandt i Tito respectivament. D'aquest últim, que sempre va amagar la seva participació per la tasca de comissariat comunista que hi hauria dut a terme, hi ha indicis que va passar per pobles de les Garrigues. Així es va explicar a les sales de cinema angleses el seu adeu a Barcelona.  

 L'aniversari

El 23 de setembre de l'any 1949, avui fa 71 anys, va néixer a Nova Jersey, als Estats Units, el cantant, guitarrista i compositor de rock Bruce Springsteen. És una autèntica estrella del rock, popular al seu país i a tot el món des que a mitjans dels 80 va publicar el seu gran èxit Born in the USA. Se'n van vendre 15 milions de còpies i des d'aleshores va acumular nominacions als Grammy i va guanyar el de millor cançó i millor àlbum. Aquí podeu escoltar aquella cançó, considerada de protesta, en el seu clip oficial, que ja acumula gairebé 50 milions de reproduccions. Aquí podeu saber més sobre la controvertida cançó. El cantant s'ha mostrat molt crític amb el govern de Trump.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l