treball

Un terç dels catalans podria teletreballar..., i deu dades més sobre el treball a distància

Aquesta forma d'ocupació pot incrementar la productivitat i comportar estalvis, però presenta problemàtiques associades i pot excloure els més precaris

per Roger Tugas Vilardell , 22 de setembre de 2020 a les 19:17 |
Quasi 1,2 milions de catalanes podrien fer treball a distància. | Estefania Escolà / ACN
El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts la llei del teletreball, després de pactar la normativa amb els principals agents socials. Una regulació que, segons la ministra de Treball, Yolanda Díaz, se situa en l'"avantguarda" en la matèria. Ara bé, el treball a distància té futur un cop es passi pàgina de la pandèmia? Se'n podria beneficiar tothom? Quines potencialitats té? I quins riscos? Responem a deu preguntes amb dades i informes.


1. Quanta gent feia teletreball fins ara?

Un 4,6% dels treballadors catalans en feia més de la meitat de les jornades i un 4%, ocasionalment, segons l'INE. Un percentatge similar al 8,3% que sumen les dues respostes al conjunt de l'Estat, però clarament per sota de la mitjana de la UE (16,1%) i, en especial, d'estats com els Països Baixos (37,1%) o Luxemburg (33,1%), capdavanters en aquesta metodologia de treball.


2. Quanta gent ha teletreballat durant el confinament?

Una enquesta de la Generalitat Valenciana i un estudi recent d'Eurofound coincideixen que prop del 30% dels empleats han fet treball a distància. Un percentatge que s'eleva al 54,4%, segons dades de la Cambra de Comerç espanyola, un percentatge que creix del 49,5% en les pimes de 6 a 9 treballadors fins al 80,6% en el cas de les empreses de 50 a 250 empleats. Per sectors, les activitats immobiliàries, telecomunicacions o finances serien les que s'haurien adaptat més, aconseguint mantenir força l'activitat.


3. Quanta gent podria treballar en circumstàncies normals?

Un estudi del Banc d'Espanya apunta que aproximadament un terç dels treballadors catalans (un 33,5%) podria passar a fer teletreball de forma estable o, el que és el mateix, quasi 1,2 milions de catalans. A nivell estatal, serien uns 6 milions de persones, el 30,6% dels treballadors. No és, però, l'única hipòtesi possible, ja que Randstad situa el percentatge estatal a només el 25,1% i CaixaBank l'eleva fins al 32,6%.

Un 37% dels empleats de l'Estat podrien fer teletreball, molt per sota que el 53,6% de Luxemburg o el 44,2% de Suècia, pel major pes de serveis d'elevat valor afegit

És un potencial, en tot cas, inferior a la mitjana europea, del 37%, i sobretot de països com Luxemburg (53,6%), Suècia (el 44,2%) o el Regne Unit (el 43,5%). Una diferència causada per la divergència de models productius, ja que aquests estats tenen més persones treballant en serveis d'elevat valor afegit i que poden executar-se a distància, mentre que Espanya, amb més pes de la construcció o el comerç minorista, evidentment no pot fer el mateix en aquests casos.

Pel que fa a l'opinió dels mateixos treballadors, fins a un 74% creu que la seva feina es podria fer de forma total o parcial a distància. Així ho detalla una enquesta de la Cambra de Comerç espanyola, per bé que es basa en només 600 enquestes, una xifra molt limitada per treure'n massa conclusions.

4. La gent voldria seguir teletreballant?

També hi ha disparitat de respostes a aquesta pregunta. El mateix sondeig de la Cambra de Comerç estatal situa en un 84% el percentatge de persones que voldrien teletreballar dos o tres dies a la setmana, mentre que, segons un estudi de la UPF Barcelona School of Management, el 55% de persones consideren que, durant el confinament, ha augmentat la seva disposició a treballar des de casa i el 66% està satisfet o molts satisfet de l'experiència. Segons una altra enquesta el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), un 61,4% de catalans voldria combinar presencialitat amb teletreball.

Ara bé, el CEO també detecta que un 55,3% admet, en major o menor mesura, que va treballar més hores a casa que quan ho feia presencialment i un 54,3%, que està tot el dia connectat a la feina. Per això, una enquesta de Funcas apunta que, en una escala de 0 al 10, els espanyols puntuen amb només 3,4 les ganes de seguir teletreballant. Un altre estudi d'Eada assenyala que tan sols un terç de les persones aspiren a seguir treballant a distància.

Algunes enquestes apunten a que l'experiència amb el teletreball ha estat positiva, però d'altres conclouen que només un terç voldria seguir-ne fent

La manca de preparació en els canvis de rutina podrien explicar part d'aquest desencís. Una anàlisi de NordVPN recollida a Forbes conclou que la jornada laboral es va allargar, de mitjana, dues hores diàries. Eada arriba a la mateixa conclusió, ja que un 80% d'enquestats li respon que va treballar més hores que de normal i un 48% tenia dificultats per separar vida professional i personal, a banda que percentatges rellevants lamenten que no tenien un espai adequat, patien interrupcions extralaborals o tenien dificultats de concentració.

5. És productiu el teletreball?

Yolanda Díaz ha assegurat que la nova regulació aconseguiria incrementar la productivitat i, de fet, la majoria d'estudis apunten en aquesta línia. Una prova feta el 2010 en una agència de viatges a la Xina va evidenciar un augment de la productivitat del 13% en les persones a qui van enviar a treballar a casa. Alguns experts, però, incrementen aquesta xifra fins al 22% en cas que el teletreball sigui voluntari i no imposat -com pretén la llei aprovada.

Els treballadors són més productius si fan teletreball voluntari i, a més, cau la rotació laboral i la despesa en edificis cau

A més de la major productivitat de l'empleat individual, però, altres elements poden augmentar la productivitat global al si de l'empresa. Els treballadors que teletreballen roten menys, cosa que redueix els costos de selecció i formació de nous empleats, així com la despesa de manteniment d'edificis es redueix, igual que cau el nombre de baixes per malaltia i la puntualitat augmenta. L'augment extra de productivitat global, segons els experts citats, podria ser del 20%-30%.

Malgrat tot, en aquest cas també hi ha matisos rellevants. Un estudi de la Harvard Business School limita al 4,4% l'increment de la productivitat en cas de teletreball. El Banc d'Espanya també apunta que la variació pot dependre del tipus de tasques que es facin, essent positiva en feines creatives, però arribant a ser negativa per a feines urgents i complexes.

6. És rendible el teletreball?

L'enquesta citada de la Cambra de Comerç espanyola assenyala que cada treballador podria arribar a estalviar entre 528 i 1.320 euros anuals en transport i fins a 1.232 euros en menjar. En total, per tant, prop de 2.500 euros més a la butxaca, en el millor dels casos, mentre que l'estalvi per a l'empresa seria de 1.350 euros per treballador, especialment pel que fa a necessitat d'espai.

Un estudi de La Caixa de 2008 xifrava en 57 minuts el temps mitjà per desplaçar-se al lloc de treball, amb una despesa de prop de 8 euros diaris. Estalviar-se aquestes quantitats, al llarg de l'any, equivaldria a un estalvi de prop del 3,5% del PIB, que no és poca cosa.

7. Quines altres potencialitats té?

Els enquestats partidaris del teletreball assenyalen que permet conciliar millor amb les responsabilitats familiars i amb el temps personal o gestionar millor el temps, tot i que també és cert que a d'altres els ho dificulta més. En tot cas, els beneficis ambientals són clar, a causa de la reducció dels trajectes amb vehicle privat o públic i, per tant, de la contaminació. Així mateix, el factor residència pesa menys en els processos de selecció de personal, obrint el ventall d'aspirants per a les empreses i facilitant als empleats viure en pobles lluny de la ciutat, un element que pot contribuir a evitar-ne el despoblament.

8. Millora la competitivitat de l'economia?

Segons conclouen experts de CaixaBank, l'adopció del teletreball de manera generalitzada pot incrementar la productivitat espanyola entre l’1,4% i el 6,2%. Un percentatge molt notable, ja que la productivitat va créixer només un 0,3% anual, entre el 2000 i el 2018. En tot cas, aquest procés d'implantar el treball a distància seria forçosament progressiu també.

9. Quins riscos i problemàtiques comporta?

Més enllà del possible eixamplament de la jornada laboral ja citat, el llistat de possibles aspectes negatius del teletreball és també llarg. La productivitat, de fet, pot arribar a caure a causa de la situació d'aïllament social i professional que se'n deriva. Grans i punteres empreses tecnològiques de Silicon Valley, per exemple, no haurien aplicat el teletreball perquè entenien que precisament la interacció i col·laboració entre treballadors és essencial per innovar.

Empreses de Silicon Valley no han optat pel teletreball perquè creuen que la interacció i col·laboració és essencial per a la innovació

Les noves tecnologies per a la comunicació a distància o l'arribada d'una generació de treballadors nadius digitals podria matisar aquest aspecte i no requerir tant un contacte personal estret, però algunes anàlisis també apunten a problemes per a la salut per aquest mateix aïllament i major propensió a patir estrès o depressió. Segons el professor de sociologia especialitzat en el mercat de treball de la Universitat de Tampere, Pasi Pyöriä, no és "sostenible a llarg termini" treballar des de casa tota la setmana i suggereix combinar dos o tres dies com a màxim de feina remota amb l'assistència a l'oficina la resta de dies.

Igualment, el pes de la presencialitat és elevat i encara s'associen les hores a l'oficina amb major compromís amb l'empresa, cosa que comporta que els treballadors presencials tinguin més opcions d'ascendir professionalment. Igualment, experts de la UOC alerten que un estudi publicat a GlobalWebIndex evidencia que els límits de l'horari laboral es difuminen, ja que revisen més el correu de feina fora de la jornada aquells que teletreballen, havent-se fins i tot detectat pics d'activitat entre mitjanit i les tres de la matinada que no eren freqüents abans de la pandèmia.

10. Se'n pot beneficiar tothom per igual?

No, i aquesta és una altra problemàtica. Fan més teletreball les persones més grans (9-10%, entre 40 i 64 anys; i un 2%, en menors de 25 anys), sobretot si tenen més fills, així com és més habitual en les persones amb estudis universitaris (19,3%) o de doctorat (31,6%) que entre els que tenien batxillerat o similar (6,2%). Igualment, és una pràctica més comuna en treballadors amb contracte indefinit i en major mesura en empreses de grandària mitjana (entre 50 i 250 empleats) que en pimes -més enllà dels autònoms que treballen a casa.

Alguns dels perfils dels que podrien fer teletreball són persones amb feina estable i ben remunerada, cosa que podria eixamplar encara més la diferència respecte els més precaris

La bretxa de gènere és més complexa, perquè a països com Irlanda o Finlàndia hi ha més percentatge d'homes fent teletreball que de dones (amb quatre punts de diferència), mentre que, a l'Europa Oriental, són les dones les que treballen més a casa, amb un diferencial similar. La variable clau, però, arriba amb el tipus d'ocupació, ja que podrien beneficiar-se més del teletreball sobretot els directius i gerents, els professionals i tècnics, els científics i intel·lectuals, o els treballadors d'oficina, segons el Banc d'Espanya.

D'aquesta manera, en termes generals, els perfils de potencials empleats que podrien fer treball a distància es tracten, segons moltes de les variables, de persones amb feines més estables, qualificades i, sobretot, ben remunerades. El cost de seguir anant a treballar a l'oficina o l'empresa, per tant, el seguirien assumint els més precaris, cosa que, com hem vist, pot suposar una llosa de fins a 2.500 euros anuals, a més del temps de desplaçament.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació