22
de setembre
del
2020
Actualitzat
a les
17:36h
Sis espais urbans de Barcelona canviaran de nom per homenatjar sis dones activistes, sindicalistes i artistes. L'objectiu de l'Ajuntament és feminitzar el nomenclàtor i aquest és un pas més per homenatjar dones que han estat part activa de la història de la ciutat. Un d'aquests espais és l’actual carrer de l’Almirall Aixada, que passarà a dir-se Emília Llorca Martín. Es tracta d'una líder veïnal de la Barceloneta que va presidir l'Associació de Veïns de l'Òstia i que popularment era coneguda amb el sobrenom d'"Emiliona".
Llorca va morir el 2009 després d'una vida dedicada a l'activisme veïnal. Va ser la cara visible de mobilitzacions contra l'especulació immobiliària. Una de les batalles que no va poder guanyar va ser l'oposició a la construcció de l'Hotel Vela. Llorca també va formar part de la Comissió de Festes del carrer Pescadors, des d'on va treballar per la recuperació de festes populars que s’havien perdut, com la de l’Enterrament de la Sardina o la Castanyada. També va ser part activa de la recuperació de l'Escola Mediterrània.
Aquesta veïna de la Barceloneta no és l'única dona que donarà nom a espais de Barcelona a partir d'ara. La confluència dels carrers de Tamarit i del Comte Borrell, a la placeta urbanitzada amb la superilla de Sant Antoni, rebrà el nom de Conxa Pérez Collado. Nascuda a Les Corts, va ser sindicalista de la CNT i la FAI i va combatre contra el cop d'estat feixista al front i a la reraguàrdia com a miliciana i va dirigir una de les fàbriques col·lectivitzades a la ciutat.
Exiliada a França, va passar pel camp de concentració d’Argelès, i va tornar a Barcelona el 1942. Durant 50 anys va estar al capdavant d’una parada als Encants del mercat de Sant Antoni, on amagava companys, propaganda i material clandestí, i punt de trobada de militants anarquistes.
També rebrà un nou nom un dels miradors del Park Güell que fins ara estava sense batejar. La intersecció entre la baixada de la Glòria i de l’avinguda del Coll del Portell durà el nom de Consol Casals i Genover. Activista feminista, independentista, comunista, ecologista, pacifista i internacionalista. Va participar en diferents espais feministes, com les Jornades Catalanes de la Dona del 1976, la Coordinadora Feminista, Ca la Dona i el grup Dones Antimilitaristes, i també al Moviment de Defensa de la Terra.
La cantonada del passeig de Torras i Bages i el carrer Víctor Colomer, a Sant Andreu, també rep un nou nom. En aquest cas, el de Teresa Boronat i Fabra. Artista, actriu i ballarina de la primera meitat del segle XX, va guanyar fama a París els anys 20 del segle passat. Durant la Guerra Civil, es va significar a favor de la República i no va tornar a viure a Catalunya fins a la mort de Franco.
Al Bon Pastor, l’espai limitat pels carrers de Sant Adrià, Llinars del Vallès i el passeig d’Enric Sanchis homenatjarà Isabel Domínguez Paniagua, una activista del barri morta el 2005. Hi va viure des del 1969 i va prendre part en les mobilitzacions per reclamar l’arribada del servei d’autobús o la construcció d’un ambulatori.
El sisè nom de dona que a partir d'ara es podrà veure als carrers de Barcelona no fa referència a cap figura local. Entre el carrer d’Àlaba i els jardins d’Elisava, a sota de la plaça de les Glòries, hi haurà a partir d'ara el carrer d'Irena Sendler. Popularment és coneguda com l’Àngel del Gueto de Varsòvia, ja que aquesta infermera polonesa va aconseguir treure del gueto d'aquesta ciutat polonesa milers d'infants durant l'ocupació nazi de la Segona Guerra Mundial. Els proveïa de documentació falsa i refugi amb la col·laboració de famílies poloneses, orfenats i convents,
Llorca va morir el 2009 després d'una vida dedicada a l'activisme veïnal. Va ser la cara visible de mobilitzacions contra l'especulació immobiliària. Una de les batalles que no va poder guanyar va ser l'oposició a la construcció de l'Hotel Vela. Llorca també va formar part de la Comissió de Festes del carrer Pescadors, des d'on va treballar per la recuperació de festes populars que s’havien perdut, com la de l’Enterrament de la Sardina o la Castanyada. També va ser part activa de la recuperació de l'Escola Mediterrània.
Aquesta veïna de la Barceloneta no és l'única dona que donarà nom a espais de Barcelona a partir d'ara. La confluència dels carrers de Tamarit i del Comte Borrell, a la placeta urbanitzada amb la superilla de Sant Antoni, rebrà el nom de Conxa Pérez Collado. Nascuda a Les Corts, va ser sindicalista de la CNT i la FAI i va combatre contra el cop d'estat feixista al front i a la reraguàrdia com a miliciana i va dirigir una de les fàbriques col·lectivitzades a la ciutat.
Exiliada a França, va passar pel camp de concentració d’Argelès, i va tornar a Barcelona el 1942. Durant 50 anys va estar al capdavant d’una parada als Encants del mercat de Sant Antoni, on amagava companys, propaganda i material clandestí, i punt de trobada de militants anarquistes.
També rebrà un nou nom un dels miradors del Park Güell que fins ara estava sense batejar. La intersecció entre la baixada de la Glòria i de l’avinguda del Coll del Portell durà el nom de Consol Casals i Genover. Activista feminista, independentista, comunista, ecologista, pacifista i internacionalista. Va participar en diferents espais feministes, com les Jornades Catalanes de la Dona del 1976, la Coordinadora Feminista, Ca la Dona i el grup Dones Antimilitaristes, i també al Moviment de Defensa de la Terra.
La cantonada del passeig de Torras i Bages i el carrer Víctor Colomer, a Sant Andreu, també rep un nou nom. En aquest cas, el de Teresa Boronat i Fabra. Artista, actriu i ballarina de la primera meitat del segle XX, va guanyar fama a París els anys 20 del segle passat. Durant la Guerra Civil, es va significar a favor de la República i no va tornar a viure a Catalunya fins a la mort de Franco.
Al Bon Pastor, l’espai limitat pels carrers de Sant Adrià, Llinars del Vallès i el passeig d’Enric Sanchis homenatjarà Isabel Domínguez Paniagua, una activista del barri morta el 2005. Hi va viure des del 1969 i va prendre part en les mobilitzacions per reclamar l’arribada del servei d’autobús o la construcció d’un ambulatori.
El sisè nom de dona que a partir d'ara es podrà veure als carrers de Barcelona no fa referència a cap figura local. Entre el carrer d’Àlaba i els jardins d’Elisava, a sota de la plaça de les Glòries, hi haurà a partir d'ara el carrer d'Irena Sendler. Popularment és coneguda com l’Àngel del Gueto de Varsòvia, ja que aquesta infermera polonesa va aconseguir treure del gueto d'aquesta ciutat polonesa milers d'infants durant l'ocupació nazi de la Segona Guerra Mundial. Els proveïa de documentació falsa i refugi amb la col·laboració de famílies poloneses, orfenats i convents,