Barcelona: habitatge

Nou desnonament dels Mossos a Barcelona: desallotjades dues veïnes amb menors a l'Eixample

Els sindicats d'habitatge de Gràcia i l'Eixample Esquerra no han pogut evitar el llançament

per Andreu Merino , 22 de setembre de 2020 a les 11:29 |
Dispositiu dels Mossos al carrer Còrsega | Andreu Merino
Els Mossos d'Esquadra han executat aquest dimarts el matí el desnonament de l'Ana María i la Yovanna, dues veïnes del número 178 del carrer Còrsega de Barcelona. El jutge havia dictat per avui la tercera ordre de desallotjament d'aquest pis, que les dues veïnes van ocupar el 31 de març del 2019 i hi vivien amb dues filles menors d'edat. La resistència del Sindicat d'Habitatge de Gràcia i de la Xarxa d'Habitatge de l'Esquerra de l'Eixample no ha pogut impedir que el desnonament s'acabés produint.
 

L'arribada de la comitiva judicial estava prevista per a dos quarts de deu del matí. Els Mossos d'Esquadra, però, han posat novament en pràctica una estratègia que s'ha convertit en habitual els darrers mesos. Diverses unitats antiavalots de l'Àrea de Recursos Operatius (ARRO) han arribat al carrer Còrsega a dos quarts de vuit, tallant el carrer a l'altura de la finca i impedint l'accés al portal. Amb tot, un grup d'una quarantena d'activistes s'ha avançat a la policia catalana i s'ha situat davant la porta de l'edifici.

Després de dues hores, els agents han començat a desallotjar un per un els activistes que s'havien assegut davant la porta, que després han estat identificats. Minuts després, la policia ha pogut entrar a l'edifici i ha facilitat l'accés a l'immoble a la comitiva judicial, que ha fet efectiu el desnonament.



La propietat de l'edifici és Inversions Caboet SA. Segons el Sindicat d'Habitatge de Gràcia, no ha volgut negociar cap lloguer social per a les dues veïnes. Ara, una de les veïnes es traslladarà a un altre pis ocupat pel moviment per l'habitatge de Barcelona, mentre que l'altra accedirà a una pensió oferta per l'Ajuntament de Barcelona com a allotjament temporal. 


El desnonament de la Yovanna i l'Ana María evidencia que el decret antidesnonaments aprovat pel Govern al febrer ha quedat en paper mullat. Segons la normativa, qualsevol gran propietari hauria d'oferir un lloguer social abans de desnonar, ja sigui un cas d'impagament d'hipoteca o lloguer i també una ocupació.

Els jutges, però, interpreten que la norma no els impedeix acceptar demandes de desnonament. Amb l'aplicació d'aquest criteri, l'única possibilitat que preveu la llei per evitar desnonaments és la negociació amb la propietat i, en última instància les sancions. 

El desnonament d'avui se suma a l'onada de desallotjaments que viu Barcelona des de la setmana passada. El moviment per l'habitatge ja ha reclamat al govern espanyol que allargui i ampliï la moratòria de desnonaments que acaba el 2 d'octubre. Una demanda a la qual també s'ha sumat l'Ajuntament de Barcelona. 

L'actuació policial d'aquest dimarts també obeeix a la decisió presa pel Parlament el novembre. La cambra va avalar l'ús de la força dels Mossos en desnonaments amb menors amb el vot a favor de JxCat i el PSC, els vots en contra de comuns, ERC i la CUP i l'abstenció de Ciutadans i el PP.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació