Acordar el final, recuperar la iniciativa

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Junts per Catalunya i ERC comencen a ser conscients que la irresponsabilitat de no posar-se d'acord sobre com acabar la legislatura de transició que li ha tocat presidir a Quim Torra pot portar-los algun sotrac electoral. La CUP o el PDECat -que ha estat abruptament expulsat del Govern- podrien treure rèdits del descontentament amb les dues principals forces de l'independentisme, que han protagonitzat una legislatura que, en clau de procés i sent molt generosos, es pot qualificar de transició i resistència.

ERC fa setmanes que, sense èxit, demana pactar la data de les eleccions i voldria que Torra convoqués abans de ser formalment inhabilitat per estalviar-se més de dos mesos d'interinatge a Palau. Fins ara Junts no ho volia i, en l'intent de preservar la seva tàctica electoral, s'escudava en el fet que ni el nou partit de Puigdemont ni Torra tenien perquè compartir res sobre les eleccions o el final de la legislatura. I que no tenien gens de pressa.

Fins i tot Elsa Artadi va acusar els seus socis de fer-los "xantatge" per exigir un acord, i ella i Josep Costa van encaixar de mala gana la petició que també van formular les entitats per treballar la unitat estratègica. Avui, però, us expliquem que les coses es mouen, que uns i altres han estovat les posicions i que s'imposa la lògica.

Així, i més enllà de la data d'eleccions, que pot acabar decidint el Suprem si notifica amb celeritat la inhabilitació de Torra, uns i altres ja treballen per pactar com serà el govern en funcions, la convivència al Parlament -principal camp de batalla-, punts compartits als programes electorals -aquí també serà important implicar-hi la CUP- i com s'afronten a Madrid tres temes en els quals anar junts serà el més rendible: sostre de despesa i pressupostos, reforma del delicte de sedició sense aparcar l'amnistia i el contingut de la pròxima reunió de la taula de diàleg.

Veurem fins on arriben. Avui estarem també pendents de Madrid, on el Consell de Ministres hauria d'aprovar la regulació del teletreball a l'empresa privada, que la pandèmia ha posat a l'ordre del dia i que en cap cas hauria de suposar una retallada de drets. 
 

---

Avui no et perdis

»JxCat i ERC negocien com serà l'epíleg de la legislatura; per Oriol March i Sara González.

»L'independentisme recela de la reforma de la sedició i prioritzarà l'amnistia; per Sara González i Oriol March.

» Opinió: «Política conservadora»; per Joan Manuel Tresserras.

»Dades | El 80% de comarques i ciutats ja té risc elevat de rebrot; per Roger Tugas.

»Experts reclamen invertir 5.000 milions a la sanitat catalana en cinc anys; per Andreu Merino.

» Opinió: «Educar per/en la incertesa»; per Marina Geli.

» Tot el que sabem sobre la Covid‑19 en gats: és greu? Poden contagiar als humans?

»«Schitt's Creek» i «Succession» triomfen als Emmys de la pandèmia; per Víctor Rodrigo.
 

---

 El passadís

El PP i la majoria de la premsa publicada a Madrid va posar el crit al cel quan, en els prolegòmens de la mesa de diàleg, Quim Torra es va reunir amb Pedro Sánchez a Pedralbes. La posada en escena, deien, era digna d'un cap d'estat i no d'un president autonòmic. El protocol va ser ahir similar ahir a la Casa de Correus de Madrid, seu del govern regional. Isabel Díaz Ayuso va rebre amb honors d'estat, i quasi com a estat, com a ciutat estat en el seu cas, el president espanyol. L'espai de la reunió, sobri i amb les banderes d'Espanya i la comunitat. A la roda de premsa dels dos mandataris, on la presidenta no va estalviar les referències patriòtiques, fins a 24 banderes, 12 espanyoles i 12 madrilenyes. Sánchez va signar el llibre d'honor i, durant la reunió, els dos caps de gabinets van poder intercanviar impressions. D'Iván Redondo, que ho és de Sánchez, i de Miguel Ángel Rodríguez, que ho és de Díaz Ayuso i ho va ser de José María Aznar, se n'ha escrit molt.  

Vist i llegit

L'historiador alacantí David Garrido escriu un interessant i documentat article a El Temps que fa evidents els vincles culturals i polítics que, en els darrers segles, han existit entre Catalunya i el País Valencià. Per ell, la realitat és "tossuda" i les comarques del sud també haurien de ser catalanes i assumir-ho amb plena normalitat. La realitat política i lingüística al País Valencià, però, s'ajusta poc al que hauria de ser coherent amb la seva història i llengua. Podeu llegir-lo aquí i trobareu opinions interessants d'intel·lectuals com Azorín.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1868 a Puerto Rico, que encara era una colònia espanyola, va esclatar un moviment insurreccional que l'exèrcit espanyol va reprimir. El moviment, a cavall de la revolta que, a l'Espanya peninsular va acabar provocant l'exili de la reina Isabel, reivindicava també més autonomia. A finals del segle XIX l'autonomia de l'illa es va ampliar, però van començar les ingerències americanes i, amb Cuba i Filipines, va ser la darrera colònia perduda per Espanya. Actualment és un estat lliure associat als Estats Units d'Amèrica. El 2017 va votar sobre el seu estatus polític i va guanyar integrar-se plenament als EUA però amb molt baixa participació pel boicot del partit majoritari, que avala seguir amb l'actual situació. En aquest vídeo de la BBC en castellà s'explica de forma didàctica el seu estatus. 

 L'aniversari

El 22 de setembre de 1948 va nàixer a Tànger, al Marroc, el polític i politòleg espanyol Jorge Verstrynge. Aquest professor de la Universitat Complutense és actualment un dels ideòlegs de Podem, però havia estat secretari general d'Aliança Popular (AP), partit que reivindicava l'herència franquista. Va entrar en política de la mà de Manuel Fraga i va ser diputat d'AP entre 1982 i 1989 i secretari general d'aquesta entre 1979 i 1986. El 1983 va ser candidat per la formació dretana a l'alcaldia de Madrid. Enfrontat amb Fraga, va deixar el partit i començar el seu gir a l'esquerra. Va dir que l'1-O hauria votat. Pel "no", però hi hauria anat.
 ​Fes clic aquí per rebre'l