sentència de l'1-O

La reforma de la sedició: una via per al retorn de Puigdemont?

Si s'acaba concretant, facilitaria l'alliberament dels presos polítics però seria d'aplicació més incerta en el cas dels líders de l'1-O que es troben fora d'Espanya

per Bernat Surroca , 24 de setembre de 2020 a les 20:10 |
Acte del Consell per la República a Perpinyà | Josep M Montaner
La reforma del codi penal i, concretament, del delicte de sedició va ser una de les propostes estrella dels comuns durant la campanya electoral de les eleccions espanyoles. Amb Podem a la Moncloa, ja fa mesos que el PSOE flirteja també amb aquesta opció, i abans que la pandèmia del coronavirus ho sacsegés tot, el govern espanyol estudiava una reforma exprés de la sedició amb l'objectiu d'aplicar-la a la primavera. L'emergència sanitària i el confinament ho van bloquejar i ara el govern espanyol torna a plantejar aquesta via amb la vista posada en els pressupostos i les eleccions catalanes que s'han de celebrar, si el president Quim Torra no les convoca abans, de cara a principis de l'any vinent. L'independentisme no veu clara la proposta i avisa que no renunciarà a l'amnistia. 

La reforma de la sedició està encara en una fase molt preliminar i transitaria en paral·lel a la tramitació dels indults, que començarà la setmana que ve. Jaume Asens, portaveu dels comuns al Congrés, és un dels grans valedors d'aquest opció i és optimista. Segons ell, una reforma del codi penal esquivaria el bloqueig -previsible- del Tribunal Constitucional (TC) i facilitaria l'alliberament dels presos. "S'aplicarà retroactivament i les penes més greus, que són les de sedició, desapareixeran", ha dit Asens aquests últims dies. Més incert és l'efecte sobre els exiliats. Segons el portaveu dels comuns, si tornessin a Espanya no podrien ser jutjats per sedició i només se'ls podria condemnar per malversació, amb penes de presó molt inferiors que, molt probablement, faria que no hi haguessin d'entrar. "Seria difícil de sostenir una presó preventiva només per malversació", ha argumentat també Asens. 


Què diuen els experts sobre aquesta opció? Consultats per NacióDigital, els penalistes Josep Maria Tamarit i Iñaki Rivera Beiras veuen amb bons ulls aquesta opció i consideren que seria positiva per als presos polítics i exiliats. Als presos, tant Tamarit com Rivera deixen clar que se'ls hauria d'aplicar d'ofici i de manera ràpida, mentre que per als exiliats l'escenari també seria beneficiós però més incert, perquè encara no han estat ni jutjats ni condemnats, i caldria veure què passa amb les ordres de detenció -algunes veus apunten que podria facilitar l'extradició- i amb la immunitat dels líders independentistes que són eurodiputats.


Retroactivitat per als presos polítics

Hi ha dos elements importants: la retroactivitat i el marge d'interpretació del Tribunal Suprem. Tamarit, catedràtic de Dret Penal a la Universitat de Lleida, argumenta que una reforma de la sedició favorable als presos independentistes seria d'aplicació immediata, perquè hi entra en joc el principi de retroactivitat. És a dir, si un intern està condemnat a una pena superior a la que preveu la nova llei, el tribunal ho ha de modificar i rebaixar-la. Rivera, professor de Dret Penal a la Universitat de Barcelona, aprofundeix en aquest aspecte i detalla que, en el supòsit que el delicte de sedició continués vigent però amb penes més baixes, el Suprem hauria d'actuar d'ofici, escoltar el condemnat, i procedir a la revisió i commutació de la pena antiga per la nova que estableix la llei. 


​De la mateixa manera, si la nova pena que contempla la llei ja ha estat complerta, els líders independentistes haurien de sortir en llibertat, i si ja s'ha superat la major part de la condemna, podrien sortir en llibertat condicional. Els presos polítics fa quasi tres anys que són a la presó i estan condemnats a penes que van dels nou anys de presó, en el cas dels Jordis, fins als 13, en el cas d'Oriol Junqueras.

Com que la reforma encara no ha estat plantejada, poden donar-se diversos supòsits, com ara que el delicte de sedició es mantingui amb una pena de presó més baixa; es mantingui sense pena privativa de llibertat; o desaparegui el delicte del codi penal. En tots els casos, s'aplicaria el principi de retroactivitat perquè la reforma beneficia l'intern, i qui hauria de revisar la sentència seria el tribunal sentenciador, és a dir, en el cas dels presos polítics, el Tribunal Suprem. "En el cas dels presos, la llibertat hauria de ser imminent i definitiva", sosté Rivera, que remarca, però, que el procediment no és del tot "automàtic" i que cal complir una sèrie de tràmits previs. 

La idea dels impulsors d'aquesta reforma és que, compaginada també amb un eventual indult, garantiria l'alliberament dels presos, perquè on no s'arribés amb la reforma de la sedició s'hi podria arribar amb el perdó. Sigui com sigui, encara poden passar mesos i els indults no estan ni molt menys garantits. De la mateixa manera, aquestes dues vies no afecten la resta de represaliats que esperen judici, com ara els membres de la Sindicatura de l'1-O o els processats al jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona, tots ells afectats per la repressió contra el referèndum. És per això que l'independentisme continua reclamant l'amnistia, una via complicada perquè no té el suport del PSOE. 

El marge de maniobra del Suprem

Un altre element important és també el marge que tingui el Suprem en el nou text legislatiu, perquè serà l'alt tribunal espanyol qui l'haurà d'aplicar. "Si algú ha estat condemnat a una pena superior al que preveu la nova llei, el tribunal ho ha de modificar i rebaixar-la. Si no només és qüestió de pena, sinó de definició del delicte, caldrà veure quin marge d'interpretació pot tenir el Suprem", resumeix Tamarit. Què vol dir això? Que serà determinant veure el redactat de la reforma i com queda el text articulat que aprovi finalment el Congrés dels Diputats. Rivera és taxatiu: el Suprem "no ha de tenir marge de maniobre" a l'hora d'aplicar la llei. Per què? Perquè el nou text legislatiu hauria de ser "clar i rotund". "Una reforma del codi penal hauria de fugir de la discrecionalitat i establir una penalitat clara, sense marge d'interpretació o arbitrarietat", sosté. 

En relació a l'indult, la responsabilitat cau en el consell de ministres i el paper del Suprem és rellevant però no vinculant. L'alt tribunal i la Fiscalia hauran d'emetre un informe sobre la viabilitat de concedir l'indult als líders de l'1-O, un pronunciament que no determina la resolució final però que sí que la pot condicionar. La tramitació de l'indult -un pas obligatori quan es presenta una petició- començarà la setmana vinent i es pot allargar entre quatre i sis mesos fins que no s'emet la decisió. Fonts jurídiques consultades per NacióDigital apunten que, "si s'hi posen", els terminis es podrien escurçar, però remarquen que la tramitació de l'indult no anticipa el sentit de la resolució ni garanteix en cap cas que s'acabi concedint. 

Com afecta els exiliats? 

La situació dels exiliats és més incerta i la reforma de la sedició pot tenir-hi efectes contradictoris. D'una banda, podria facilitar-ne l'extradició. Per dos motius: si es reforma el delicte de sedició -que ara mateix és "un reducte de temps passats", en paraules de Tamarit- i s'homologa als codis penals dels països europeus, això podria fer més fàcil una eventual decisió dels jutges en favor de l'extradició. Segon motiu: si la sedició cau i només es manté el delicte de malversació, el Suprem podria emetre una nova euroordre per aquest delicte i caldria veure quin impacte té això en la justícia belga. En cas que els exiliats tornessin a Espanya, se'ls hauria de jutjar d'acord a la nova legislació. 

En el cas concret de Carles Puigdemont, el Tribunal Suprem manté activa una ordre nacional de detenció -malgrat que el president a l'exili és eurodiputat i per tant té immunitat arreu d'Europa- i, si trepitgés territori espanyol, seria detingut i, molt probablement, enviat a la presó de manera preventiva. Segons Asens, però, seria difícil de justificar una presó preventiva només per un delicte de malversació i, un cop jutjats, les penes serien baixes. Ara bé, els precedents demostren que en el cas del procés i el Tribunal Suprem, les previsions més optimistes no acostumen a complir-se.

Iñaki Rivera admet que el cas dels exiliats és més complicat que el dels presos i sosté que, amb el canvi de la llei, totes les reclamacions per sedició haurien de caure i caldria emetre -si així es considera- noves ordres de detenció. "Els advocats estarien en condicions de demanar el cessament de la persecució penal i la retirada de les peticions d'extradició", apunta. Fins ara, totes les peticions d'extradició han topat amb la denegació europea perquè els delictes de rebel·lió i sedició no tenen homologació en els seus ordenaments jurídics, motiu que ha al·legat l'executiu de Sánchez per reformar-los. Paral·lelament a tot això hi ha la qüestió de la immunitat dels europarlamentaris independentistes, amb un suplicatori que continua aturat al Parlament Europeu. 

Tamarit considera que si Puigdemont i la resta d'exiliats tornen a Espanya se'ls podria detenir i jutjar, però remarca que s'hauria de fer "d'acord amb les noves penes". Fonts de la defensa de Puigdemont són partidàries d'una derogació del delicte i consideren que la simple modificació no serviria per als exiliats i difícilment per als presos polítics.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació