Mapes interactius

MAPES El 80% de comarques i ciutats ja té risc elevat de rebrot

Consulta en mapes i taules quants contagis recents s'han detectat, a nivell local i comarcal, i on es concentren els focus de propagació més ràpida

per Roger Tugas Vilardell , 21 de setembre de 2020 a les 17:47 |
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre la incidència del coronavirus, els contagis detectats, els PCR fets o, en el cas de les comarques, les hospitalitzacions o les defuncions, tot amb dades d'entre l'11 i el 17 de setembre. L'Rt o velocitat de propagació mesura el nombre mitjà de persones infectades per cada persona infecciosa, mentre que el risc de rebrot es mesura per l'índex EPG, que combina l'Rt i la ràtio de positius recents. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.

Ja no es tracta de brots puntuals de coronavirus en determinades zones. Cap comarca se'n salva, ja que no en queda ni una amb risc baix de rebrot i vuit de cada deu el tenen elevat, amb dades de l'11 al 17 de setembre. I això que, en realitat, el risc de rebrot global de Catalunya ha baixat lleugerament respecte la setmana anterior (de 185,1 a 168,1), així com el nombre de contagis detectats (de 7.091 a 6.237). Això es deu a que algunes comarques amb situació complicada han millorat la situació, mentre que les que estaven millor l'han empitjorat.


Així ho apunten les dades del Departament de Salut i, pel que fa al risc de rebrot, responen als càlculs de l'índex EPG, el qual posa en relació la velocitat de propagació dels darrers set dies amb la incidència acumulada per 100.000 habitants de les últimes dues setmanes. Això permet saber si el risc de rebrot és baix (menys de 30), moderat (entre 30 i 70), moderat-alt (entre 70 i 100) o alt (més de 100). Les dades s'ofereixen per comarques i per als municipis de més de 20.000 habitants, a banda de set més d'especial atenció per haver patit brots recentment (Balaguer, Canovelles, les Franqueses del Vallès, Mollerussa, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes i Vilafant).

D'aquesta manera, 34 comarques i 55 dels municipis analitzats es troben en risc elevat de rebrot, i cinc comarques i vuit municipis més, en risc moderat-alt. Tres comarques i tres municipis tenen un risc moderat i tan sols tres municipi, baix. Tot això amb dades del 17 de setembre, per minimitzar l'impacte del retard en computar les xifres. La comarca en pitjor situació respecte el coronavirus és clarament la Cerdanya (índex EPG de 1.952,4), seguida molt de lluny d'Osona (431), el Gironès (418,9) i el Moianès (320,9), per bé que fins a 12 tenen un índex per sobre de 200.


No hi ha massa zones que se salvin de la complicada situació de la pandèmia, per bé que cal tenir en compte que algunes comarques presenten xifres dures sense una gran quantitat de positius detectats, atès que són poc poblades i pocs casos donen lloc a elevades ràtios. El risc de rebrot de quasi 2.000 punts a la Cerdanya (multiplicant per 20 el llindar per considerar-se alt) arriba amb 99 contagis setmanals, malgrat que, al Barcelonès, n'hi va haver 2.054 en el mateix període i, en canvi, el risc de rebrot hi supera per poc els 200 punts.

Igualment, altres comarques es troben en pitjor risc que el Barcelonès amb escassament deu positius, com l'Alta Ribagorça (n'ha detectat 3 en una setmana), l'Aran (7), el Priorat (9) o el Moianès (10). Sigui com sigui, les comarques amb menys risc de rebrot són el Montsià (índex EPG de 42,6), el Pallars Sobirà (55,1) i l'Alt Penedès (60), malgrat que, en cap d'elles, és baix.


Si es posa la lupa amb l'evolució setmanal, les comarques que han incrementat més el risc de rebrot són també la Cerdanya (+1.383,3) i Osona (+242,6). Com elles, 21 comarques més han empitjorat la situació, com l'Alta Ribagorça (+221,4) o la Ribera d'Ebre (+157,3), mentre que cinc s'han mantingut força estables i una quinzena estan ara en millor moment. Les que han controlat més la pandèmia, com es pot observar en el mapa inferior, són el Priorat (-221,3), el Pallars Sobirà (-197,4), l'Urgell (-184,6) i l'Alt Penedès (-125,4).
 

Si es posa el focus en els municipis en lloc de les comarques, sí que es detecta algun cas en què el risc de rebrot és baix. A les Franqueses del Vallès, per exemple, no s'ha detectat ni un positiu durant la setmana analitzada, per bé que aquest és un poble que, sense tenir més de 20.000 habitants, és analitzat perquè va patir un brot que, pel que sembla, ja està controlat. Entre els 62 municipis que superen aquest llindar de població, 50 es troben en risc elevat de rebrot o, el que és el mateix, vuit de cada deu -el mateix percentatge que en les comarques.


No és el cas d'Amposta i Olesa de Montserrat, els quals tenen índex EPG inferiors a 30 (14,3 i 28,4, respectivament), cosa que situa el risc de rebrot a un nivell baix. Els tres municipis que el tenen moderat són Vilafant (30,35), Esparreguera (31,2) i Sant Andreu de la Barca (64,9). En canvi, la ciutat amb major risc de rebrot és Manlleu (917,4), a molta distància de la segona, Girona (664,4), Sitges (498,4) o Vic (494,1). Les ciutats que empitjoren més l'índex EPG són també Manlleu (+546,7) i Girona (+279), tot i que, en aquest cas, seguides de Sant Just Desvern (+272,3), Salou (+267,3), Vilassar de Mar (+221,7) i Vic (+164,3).

En total, la pandèmia s'ha descontrolat durant l'última setmana a 29 dels municipis analitzats, a cinc no ha canviat massa i, en canvi, fins a 32 milloren la situació. En especial ho aconsegueixen Molins de Rei (-459,8 en el risc de rebrot), Salt (-361,8), Sant Feliu de Guíxols (-221,2), Vilafranca del Penedès (-200,7) o Esparreguera (-191,9). A Lleida, de fet, malgrat la situació tan complicada del juliol, el risc de rebrot ja no és alt, per poc, en situar-se en 96,4 en l'índex EPG.










 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació