Crònica

L'independentisme recela de la reforma de la sedició i prioritzarà l'amnistia

ERC, tot i les reserves, s'obre a escoltar la iniciativa del govern espanyol per modificar el codi penal i coincideix amb JxCat a l'hora de reclamar una solució política al conflicte

per Sara González / Oriol March , 21 de setembre de 2020 a les 20:25 |
Primera reunió de la taula de diàleg a la Moncloa. | Govern
Autodeterminació i amnistia formen el binomi indissociable que reclama l'independentisme per resoldre el conflicte amb l'Estat. Ni l'indult ni la reforma del delicte de sedició que en aquests moments estudia la Moncloa és assumit pel moviment com una alternativa. De fet, tant JxCat com ERC desconfien d'aquest canvi del codi penal que el govern espanyol ha accelerat amb la intenció d'aprovar-lo abans de finals d'any.

Primer, perquè consideren que la fi de la repressió ha d'implicar una absolució general de tots els encausats. I, segon, perquè desconfien dels canvis de posicionament que el PSOE ha exhibit sobre aquesta qüestió en els darrers mesos i que atribueixen a les seves pròpies necessitats per aprovar, per exemple, els pressupostos del 2021.


Els primers en apostar públicament per reformar el delicte de sedició van ser els comuns de la mà de Jaume Asens, que van explicar abastament la proposta durant la campanya de les eleccions generals. Inicialment, el PSOE la va acollir i assumir com a part dels compromisos del govern, però al juliol, en un moment en què els socialistes negociaven amb el PP la possibilitat de renovar la cúpula del poder judicial -caducada des de finals del 2018-, va ser el mateix ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, qui refredava les expectatives. Descartada ara qualsevol entesa amb els populars i amb l'assignatura pendent de garantir aliances amb partits com ERC per aprovar els pressupostos generals de l'Estat, Pedro Sánchez ha recuperat aquesta via a la seva agenda.

Per què la Moncloa torna a prioritzar la reforma del codi penal?


Fonts coneixedores de com el president espanyol ha tornat a reprioritzar la reforma de la sedició confirmen que el PSOE "no volia moure fitxa" fins a pactar amb els populars la renovació la cúpula del Consell General del Poder Judicial. Un cop el PP es descarta de l'equació, aquest hàndicap desapareix i coincideix en el temps amb l'ofensiva de Podem per foragitar Cs de l'aritmètica dels pressupostos i apostar per la majoria de la investidura, actitud que va obrir un nou esvoranc en el govern de coalició. Pablo Iglesias no només ha reiterat que és "incompatible" pactar amb el partit taronja, sinó que s'ha reunit amb ERC i amb Bildu per pressionar el PSOE. Per garantir-se l'estabilitat, el govern de Sánchez i Iglesias necessiten aprovar els comptes "sí o sí". 

Fonts del PSC coneixedores del pla del president espanyol sostenen, però, que l'aposta per reformar el delicte de sedició ja estava a l'agenda de la Moncloa amb independència de qüestions com els pressupostos o de les eleccions catalanes. De fet, neguen que hagin hagut de fer cap petició especial, com especulen entre les files independentistes assenyalant que el PSC busca un benefici electoral. Els socialistes catalans admeten que el debat es pot "enterbolir" per aquells que estan "interessats" a lligar la reforma als comptes com si fos un "mercadeig". Si no s'ha impulsat en els darrers mesos, argumenten, és perquè amb la pandèmia algunes qüestions es van haver de situar en un parèntesi. "Aquest és el camí que el govern contempla com a més factible i més útil i que des del principi ha estat a la cuina", subratllen. 


El pes sobre el Congrés i no sobre el consell de ministres

De fet, els socialistes consideren que és l'aposta més "transparent i clara" perquè la reforma l'haurà d'aprovar una majoria del Congrés i no el consell de ministres com és el cas de l'indult. La Moncloa és conscient que aquesta segona via, que inicialment havien contemplat alguns dirigents com Miquel Iceta i ministres socialistes, té un major cost polític per a un govern a qui la dreta no dona treva que no pas un canvi legal on intervé una majoria parlamentària. Sobre el fet que l'independentisme mantingui igualment la petició d'amnistia, les fonts consultades insisteixen que "no es produirà" i que l'aposta que resoldrà la situació dels presos i exiliats serà la reforma penal. 

Els comuns s'han afanyat a reivindicar la paternitat de la proposta, que han insistit que van abanderar en campanya de la mà d'Asens i que va ser assumida pel PSOE a partir de la seva insistència. "La reforma de la sedició i la nova reunió de la mesa de diàleg ens diuen que estem més a prop que ahir de trobar una solució política del conflicte amb Catalunya", ha defensat el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena.


Els comuns malden aquestes setmanes per atraure el vot d'ERC als pressupostos i foragitar de l'equació Ciutadans i treuen pit d'una proposta que esperen poder lluir a la campanya de les catalanes. Mena ha insistit que, si aquesta aposta està sobre la taula en termes reals malgrat els canvis de posicionament del PSOE en els darrers mesos és per la presència de Podem en la coalició de govern. La setmana passada, els de Jéssica Albiach van aconseguir que la majoria del Parlament votés a favor de la reforma del delicte de sedició durant el debat de política general. ERC hi va votar a favor, mentre que JxCat s'hi va abstenir, posició que podria replicar-se al Congrés.

Els posicionaments en la votació són un reflex de com encaixen cadascun dels partits una proposta que, en funció del seu calibre i de la interpretació del Tribunal Suprem, podria suposar la sortida dels líders empresonats en qüestió de mesos. Més dubtes hi ha sobre l'efecte que podria tenir sobre els dirigents exiliats. El vicepresident del Govern i coordinador nacional d'ERC, Pere Aragonès, ha afirmat a Ràdio 4 que el seu partit estudiarà la proposta quan sigui una realitat.

Un escenari a expenses de la possible inhabilitació de Torra

Tot i això, Aragonès ha subratllat, com també ho ha fet la portaveu i secretària general adjunta, Marta Vilalta, que es tracta només d'una solució "parcial" ja que només l'amnistia pot "acabar amb la repressió" i ser la base per abordar el conflicte. Més contundent ha estat la secretària general, Marta Rovira, des de Ginebra, que ha posat en dubte que la reforma es pugui fer ràpid. "L'única solució és l’amnistia. Modificar el delicte de sedició no garanteix posar fi a la repressió", ha assegurat.

De portes endins, però, els republicans admeten que el vot al Congrés haurà d'anar d'acord amb l'impacte que pugui tenir la reforma, que consideren que pot ser "democratitzadora" tenint present que la sedició és un delicte que no té encaix en els ordenaments jurídics europeus. Difícilment podran votar en contra si pot suposar, de forma efectiva, la llibertat dels presos en qüestió de mesos. 


Més reticent és encara JxCat, que considera que la reforma és una "pastanaga" per tal que el govern espanyol liderat per Pedro Sánchez rebi el suport "a canvi de res" de l'independentisme als pressupostos generals de l'Estat. Segons la portaveu de la formació, Elsa Artadi, la solució al conflicte ha de ser "democràtica" i global, és a dir, ha d'anar més enllà d'una reforma del codi penal. "Durant tres anys no hem sentit cap proposta política per part del govern espanyol que doni resposta als anhels de la societat catalana, i entenem que primer s'ha de començar per aquí", ha ressaltat la dirigent de JxCat, que també ha desconfiat de la taula de diàleg.

En tot cas, entre les files independentistes també apunten que, revisant l'historial de Sánchez, no és descartable que el president torni a frenar la reforma en funció de la conjuntura i de les pressions internes al PSOE però també externes de la dreta. A més, la conjuntura política és altament volàtil tenint present l'impacte que pot produir en les relacions la possible inhabilitació del president Quim Torra, situació que també entorpiria la represa de la mesa de negociació. Per contra, els socialistes també atribueixen a l'actitud que mantinguin els independentistes en els pròxims mesos la supervivència de la reforma. "En aquesta vida, tot es pot enverinar", conclouen. Fins i tot un projecte que, tot i no ser d'execució immediata, podria suposar un primer pas per desescalar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació