JxCat s'obre a acordar el calendari electoral amb ERC davant la inhabilitació de Torra

Artadi defensa que la resposta a la decisió del Suprem sigui global i situa el Parlament al centre de l'estratègia

Quim Torra, després del primer discurs al debat de política general.
Quim Torra, després del primer discurs al debat de política general. | Junts per Catalunya
21 de setembre del 2020
Actualitzat a les 14:33h
Junts per Catalunya (JxCat) s'obre ara a acordar el calendari electoral davant la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra. Així ho ha expressat aquest dilluns la vicepresidenta i portaveu de la formació, Elsa Artadi, en roda de premsa. Segons Artadi, JxCat és partidària d'acordar un "recorregut" posterior a la inhabilitació de Torra que inclogui tant el calendari com l'estratègia a seguir, també en les properes eleccions, a les quals ha indicat que cal acudir amb un programa comú. En tot cas, l'exconsellera ha descartat el que demana ERC, que és convocar ja les eleccions.

Artadi no ha estat tan dura com va ser-ho fa tan sols nou dies, quan va respondre al vicepresident Pere Aragonès que no es podia fer "xantatge públic" amb les peticions d'unitat. El "pressing públic", deia la portaveu de JxCat el 12 de setembre, generava "desconcert" i "desorientació" entre els independentistes, i va demanar ser "més respectuosos" i "treballar plegats". En el debat de política general es van constatar les desavinences, mentre que en les reunions dels últims dies no s'ha pogut arribar a cap acord. Circusmtància que ara JxCat està disposada a canviar.

Està prevista, en aquest sentit, una reunió de tots els actors -inclosa la CUP- per abordar la inhabilitació de Torra, i ja s'estan intercanviant documents elaborats pel gabinet jurídic de la Generalitat i els advocats dels partits per tal d'abordar què passaria al Govern i al Parlament en cas d'inhabilitació. Pel que fa a un candidat alternatiu, Artadi no ho ha descartat del tot, però ha insistit en la necessitat de pactar un "recorregut" en el qual la cambra catalana i Roger Torrent, el seu president i dirigent d'ERC, tornarien a estar al centre després d'una legislatura marcada per les discrepàncies amb JxCat.

"No és la nostra voluntat anar a buscar un altre candidat, però voldríem pactar el calendari. Estem disposats a parlar de tot", ha ressaltat Artadi en el transcurs de la roda de premsa telemàtica. Pel que fa al paper d'Aragonès, que es convertiria en president en funcions en cas que la inhabilitació de Torra fos ferma, la portaveu de JxCat també ha remarcat que s'està debatent internament com es coordinaria l'executiu.

ERC, en tot cas, continua demanant eleccions, com també ho fa la CUP. Lluny de donar el seu braç a tòrcer, els republicans han deixat clar que seguiran demanant acordar la data de les eleccions "fins al darrer minut" en què el president tingui facultats per convocar-les. La dicotomia que planteja ERC és la següent: o el president convoca eleccions i es respon "políticament a la repressió" escurçant la provisionalitat o Torra estarà renunciant a "liderar el futur del país" i serà l'Estat qui controli els terminis.

Així ho ha plantejat aquest dilluns la secretària general adjunta del partit, Marta Vilalta, que ha admès que l'independentisme no està aconseguint posar-se d'acord o que això és precisament el que vol tant l'Estat com l'unionisme. La dirigent republicana ha insistit que Catalunya estarà abocada a les eleccions perquè si no les convoca el president ho farà el Suprem apartant Torra, amb la qual cosa ha demanat que es tingui en compte el temps de interinatge que s'instal·laria al Palau de la Generalitat.

Si és Torra qui convoca, ha insistit Vilalta, les eleccions serien al cap de 54 dies. En canvi, si el Suprem aparta el president -fet que ha considerat que seria una "barbaritat"-, s'activarien deu dies per triar un candidat alternatiu a la presidència. En cas de no arribar-se a cap acord -i, de fet, l'independentisme ja ha descartat nomenar un substitut-, es prorrogaria el termini dos mesos més i seria quan s'esgotés aquest calendari quan els comicis es convocarien al cap de 54 dies més. A la pràctica, quasi quatre mesos que, segons ERC, anirien en detriment de comptar amb un govern "fort, cohesionat i útil" per fer front a la pandèmia, que encara dista d'estar controlada.