JxCat veu la reforma del delicte de sedició com una «pastanaga» per aprovar els comptes de Sánchez

Artadi assegura que l'objectiu del govern espanyol és que els pressupostos siguin validats "a canvi de res" i reclama una solució política global per a l'independentisme

Elsa Artadi, aquest dilluns en roda de premsa.
Elsa Artadi, aquest dilluns en roda de premsa. | JxCat
21 de setembre del 2020
Actualitzat a les 14:34h
La proposta del govern espanyol per reformar el delicte de sedició abans que acabi el 2020, que podria comportar beneficis retroactius per als dirigents independentistes empresonats i exiliats, és a hores d'ara una "pastanaga" per tal que el govern espanyol liderar per Pedro Sánchez rebi el suport "a canvi de res" de l'independentisme als pressupostos generals de l'Estat. Aquesta és la percepció que té Junts per Catalunya (JxCat) de la iniciativa de la Moncloa, segons ha assenyaalt aquest dilluns la vicepresidenta i portaveu de la formació, Elsa Artadi, en roda de premsa.

Segons Artadi, la solució al conflicte ha de ser "democràtica" i global, és a dir, ha d'anar més enllà d'una reforma del codi penal que reformuli el precepte de sedició. Un tipus de delicte que hauria de ser "derogat", tal com ha detallat l'exconsellera de la Presidència. El primer que s'ha de posar damunt la taula és una solució democràtica. "Durant tres anys no hem sentit cap proposta política per part del govern espanyol que doni resposta als anhels de la societat catalana, i entenem que primer s'ha de començar per aquí", ha ressaltat la dirigent de JxCat, que ha criticat les paraules de Sánchez segons les quals és l'independentisme és el culpable de la judicialització de la política.

La portaveu del partit que lidera Carles Puigdemont ha assenyalat, a banda, que el PSOE s'ha dedicat a "bombardejar" -a diferència de la part catalana- la taula de diàleg, que encara no disposa d'una data per reunir-se per segona vegada. També ha criticat la ingerència del Tribunal Suprem, que en els propers dies ha de cedidir si inhabilita el president de la Generalitat, Quim Torra, per no haver despenjat la pancarta amb el llaç groc de Palau quan li ho va ordenar la Junta Electoral Central (JEC).