Anàlisi

El president, condemnat en ferm: i ara què?

De l'entrada en funcions del Govern a l'activació del rellotge cap a les eleccions, totes les conseqüències de la decisió del Suprem sobre la inhabilitació de Torra

per Bernat Surroca / Sara González , 28 de setembre de 2020 a les 13:25 |
Quim Torra arriba al Suprem amb Pere Aragonès i Meritxell Budó. | Govern
"És molt probable que aquest procés acabi amb la meva inhabilitació", constatava el president de la Generalitat, Quim Torra, al gener. El temps ha acabat donant-li la raó, tenint en compte que el Tribunal Suprem ha confirmat la condemna emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del mes de desembre i l'acabarà desposseint del càrrec. Quan el veredicte s'executi i es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), Torra deixarà de ser president. El dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) preveu continuar en el càrrec fins a l'últim moment, amb dedicació exclusiva a la gestió de l'emergència sanitària.

S'obren ara dues vies. La primera és la jurídica, basada en presentar recurs al Tribunal Constitucional (TC) abans de poder portar el cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). Boye, en una entrevista a NacióDigital, es mostrava convençut el dia de la vista que té la "raó jurídica" i que la justícia així ho reconeixerà, si no és aquí, serà a l'altra banda dels Pirineus. En tot cas, el tràmit del TC s'allargarà perquè l'alt tribunal bloquejarà el recurs d'empara durant mesos -potser anys- abans de resoldre'l i obrir a porta a Estrasburg. Aquests recursos no deixen, però, en suspens la sentència i, per tant, Torra serà apartat del càrrec. S'activarà una segona via, la política, que derivarà en eleccions al Parlament a principis de l'any vinent.


Després de setmanes evitant concretar-ho, Torra va descartar el dia de la vista la convocatòria d'eleccions abans de ser inhabilitat. Tota l'oposició demanava comicis, i també el seu soci de Govern -ERC- li ha demanat consensuar una estratègia conjunta que passi per evitar que sigui un tribunal espanyol qui liquidi la legislatura. El president considerava que la situació sanitària desaconsella "una cursa electoral irresponsable" que "paralitzaria l'administració". És el Suprem, doncs, qui indirectament ha activat els mecanismes. Segons els terminis establerts, això podria ser de cara al febrer, dos mesos més tard que si Torra convoqués abans de la sentència les eleccions.


Un cop es produeixi la notificació de la inhabilitació, és quan administrativament es posarà en marxa la publicació del cessament de forma simultània al BOE i al DOGC i el Govern passarà a estar en funcions. Això posarà en marxa dos processos més. Per una banda, s'activarà el termini de deu dies hàbils perquè el president del Parlament consulti amb els grups si hi ha un candidat a la investidura. I, per l'altra, el consell executiu es reunirà de forma extraordinària per aprovar el decret de substitució segons el qual Pere Aragonès passaria a ser "vicepresident substitut del president", un rol que no li permetria cessar o designar consellers ni dissoldre la legislatura ni convocar eleccions.

En tot cas, només tindrà facultats per "constatar" que la legislatura s'esgota de forma automàtica. Aragonès sí que assumiria les atribucions en representació de la Generalitat i també de l'Estat, cosa que implica la relació amb les autoritats de les institucions, autonomies i ens locals, la signatura de convenis de col·laboració i cooperació amb altres territoris, nomenar els membres del Consell de Garanties Estatutàries, presidir la junta de seguretat o bé promulgar els decrets legislatius, ordenar-ne la publicació i sol·licitar la col·laboració de les autoritats estatals. També recauria sobre ell la direcció de l'acció del Govern, tasca de representació i d'organització interna que, per acord polític, es buscarà repartir amb els membres de l'executiu de JxCat. 


En el cas de l'itinerari parlamentari, l'independentisme ja ha deixat clar que no proposaran cap candidat a la presidència i Ciutadans, que ha manifestat que explorarà una entesa amb les formacions unionistes, difícilment obtindrà prou suport per fer viable una alternativa. En aquest cas, en no haver-hi una investidura fallida per activar el rellotge de dos mesos abans de la convocatòria automàtica d'eleccions, el president del Parlament haurà de fer un acte "equivalent". L'informe s'acull a la doctrina del Consell d'Estat, segons la qual es podria celebrar un ple en què Torrent notificaria i argumentaria aquesta situació a la cambra.


Els terminis per anar a eleccions

"La data d’aquest ple del Parlament serà el dies a quo per començar el termini de dos mesos per la dissolució automàtica del Parlament si no hi ha cap candidat investit en aquest termini", fixen des del gabinet jurídic de la Generalitat. Això sí, el ple podria no celebrar-se en els deu dies preceptius, sinó que Torrent tindria uns dies de marge i podria convocar-lo pocs dies després de consumir-se aquest període. És amb aquesta escletxa de maniobra, "de dies", en cap cas de setmanes, que JxCat i ERC poden fer càlculs per assegurar que, consumits els dos mesos de termini més els 54 dies legals per a les eleccions automàtiques, les eleccions coincideixen en diumenge. Amb la calculadora a la mà, els comicis podrien situar-se entre finals de gener i mitjans de febrer.

Com funcionarà el Govern? Sobre el paper, la resposta a la pregunta té dues derivades. Per una banda, allò que estableix la pròpia llei, que delimita què pot fer i què no un executiu en funcions i que queda recollit en l'informe jurídic de la Generalitat. Per l'altra, l'acord entre JxCat i ERC per continuar convivint a Palau fins a la convocatòria automàtica de les eleccions. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació