21
de setembre
del
2020
Actualitzat
a les
14:34h
L'economia europa ha patit una contracció enorme en el segon trimestre de l'any, amb una pèrdua de l'11,4 inertrimestral a la Unió Europea i d'un 11,8 a la zona euro. La contracció, però, ha estat molt més acusada a l'economia espanyola. En termes intertrimestrals, la taxa de variació del PIB espanyol va passar del -5,2%, al primer trimestre fins al -18,5% al segon trimestre del 2020. En taxa interanual, la caiguda va ser del 22,1% davant la disminució del 4,1% del trimestre anterior.
Respecte a l'impacte de la crisi sanitària sobre l'ocupació, segons dades de l'OCDE, l'atur va créixer en 406.000 persones en la primera meitat de l'any, 197.000 de les quals a Espanya, el que suposa el 48% de la UE. Això sense comptar les persones afectades per ERTO.
Pel que fa a la zona euro, en el primer semestre la desocupació va créixer en 26.000 persones. Si es té en compte que a Espanya l'increment va ser de prop de 200.000 persones, l'atur espanyol va ser de 7,5 vegades superior al de la zona euro. També ha estat molt accentuat l'increment del dèficit públic, amb una despesa produïda per la Covid-19 d'uns 20.800 milions d'euros.
Aquestes dades impliquen una contracció de l'economia espanyola de 18 punts percentuals. Així ho plasma l'Informe de Conjuntura Econòmica de Foment del Treball. Valentí Pich, responsable de la comissió d'Economia de l'entitat, i Salvador Guillermo, cap del servei d'estudis, han presentat l'informe aquest dilluns. Foment ha fet una crida a "salvar les empreses per evitar una crisi social" i adverteix d'una recuperació més lenta del previst.
Totes aquestes dades s'inscriuen en un context global complex. Mentre el creixement de l'economia xinesa s'ha posicionat als nivells anteriors a la crisi pandèmica, l'economia europea ha patit un sotrac superior a l'esperat. L'informe recorda les previsions de la Comissió Europea, que espera que el PIB es redueixi un 8,8% en aquest any, amb un repunt del 6,0% per al 2021. Són unes previsions que empitjoren la perspectiva que s'havia creat a la primavera i que implicaria una recuperació de l'economia d'un 2% cap a finals del 2021, per sota dels nivells anteriors a la crisi.
Foment considera que un referent de política ràpida en resposta a la crisi és el Pla de Rellançament que ha engegat França, un pla elaborat amb vista a llarg termini, amb una participació molt dels agents econòmics i socials i una incidència en aspectes estratègics com la competitivitat, la transformació ecològica i la cohesió.
El turisme, sector colpejat
Un sector especialment afectat és el turístic. El sector turísitc té un pes de prop del 12% sobre el PIB espanyol i Catalunya suposa el 25% d'aquest sector a Espanya. Això suposa un fort impacte sobre les dues economies, la catalana i l'espanyola.
En els primers set mesos d'aquest any, la despesa total dels turistes internacionals va baixar un espectacular 72,6% respecte al mateix període del 2019, arribant als 14.291 milions d'euros a l'estat espanyol, enfront els 52.360 milions acumulats el juliol de l'any passat. Catalunya va representar el 19,3% del total de despesa, 2.758 milions, el que implica una caiguda del 77,7% en termes anuals. Fins al juliol, van arribar a Espanya uns 13,2 milions de persones, un 72,4% menys que en el mateix període del 2019. Catalunya, segona destinació turística de l'estat –amb 2,9 milions de visitants, representant el 21,2% del total– va registrar una disminució del 75,6% anual.
A Foment consideren que els 140.000 milions d'euros que han d'arrribar dels fons europeus són "una oportunitat única" i que s'han de canalitzar cap a l'enfortiment de la competitivitat. Reclamen un pla de rescat del sector turístic, amb uns ajuts a fons perdut de tipus variable en funció del nombres de treballadors de cada empresa, i amb noves línies de finançament amb avals públics del 90%; estendre els beneficis dels ERTO per força major fins a la Setmana Santa del 2021; reduccions de taxes municipals fins a un 50%, i reduccions al tipus mínim d'IVA, entre d'altres.
Malgrat el panorama, amb l'ombra dels efectes que poden tenir els rebrots pandèmics, a Foment volen ser optimistes. Salvador Guillermo ha incidit en la idea que "aquesta és una crisi temporal, hem baixat molt i pujarem, però ho farem de manera pausada".
Respecte a l'impacte de la crisi sanitària sobre l'ocupació, segons dades de l'OCDE, l'atur va créixer en 406.000 persones en la primera meitat de l'any, 197.000 de les quals a Espanya, el que suposa el 48% de la UE. Això sense comptar les persones afectades per ERTO.
Pel que fa a la zona euro, en el primer semestre la desocupació va créixer en 26.000 persones. Si es té en compte que a Espanya l'increment va ser de prop de 200.000 persones, l'atur espanyol va ser de 7,5 vegades superior al de la zona euro. També ha estat molt accentuat l'increment del dèficit públic, amb una despesa produïda per la Covid-19 d'uns 20.800 milions d'euros.
Aquestes dades impliquen una contracció de l'economia espanyola de 18 punts percentuals. Així ho plasma l'Informe de Conjuntura Econòmica de Foment del Treball. Valentí Pich, responsable de la comissió d'Economia de l'entitat, i Salvador Guillermo, cap del servei d'estudis, han presentat l'informe aquest dilluns. Foment ha fet una crida a "salvar les empreses per evitar una crisi social" i adverteix d'una recuperació més lenta del previst.
Totes aquestes dades s'inscriuen en un context global complex. Mentre el creixement de l'economia xinesa s'ha posicionat als nivells anteriors a la crisi pandèmica, l'economia europea ha patit un sotrac superior a l'esperat. L'informe recorda les previsions de la Comissió Europea, que espera que el PIB es redueixi un 8,8% en aquest any, amb un repunt del 6,0% per al 2021. Són unes previsions que empitjoren la perspectiva que s'havia creat a la primavera i que implicaria una recuperació de l'economia d'un 2% cap a finals del 2021, per sota dels nivells anteriors a la crisi.
Foment considera que un referent de política ràpida en resposta a la crisi és el Pla de Rellançament que ha engegat França, un pla elaborat amb vista a llarg termini, amb una participació molt dels agents econòmics i socials i una incidència en aspectes estratègics com la competitivitat, la transformació ecològica i la cohesió.
El turisme, sector colpejat
Un sector especialment afectat és el turístic. El sector turísitc té un pes de prop del 12% sobre el PIB espanyol i Catalunya suposa el 25% d'aquest sector a Espanya. Això suposa un fort impacte sobre les dues economies, la catalana i l'espanyola.
En els primers set mesos d'aquest any, la despesa total dels turistes internacionals va baixar un espectacular 72,6% respecte al mateix període del 2019, arribant als 14.291 milions d'euros a l'estat espanyol, enfront els 52.360 milions acumulats el juliol de l'any passat. Catalunya va representar el 19,3% del total de despesa, 2.758 milions, el que implica una caiguda del 77,7% en termes anuals. Fins al juliol, van arribar a Espanya uns 13,2 milions de persones, un 72,4% menys que en el mateix període del 2019. Catalunya, segona destinació turística de l'estat –amb 2,9 milions de visitants, representant el 21,2% del total– va registrar una disminució del 75,6% anual.
A Foment consideren que els 140.000 milions d'euros que han d'arrribar dels fons europeus són "una oportunitat única" i que s'han de canalitzar cap a l'enfortiment de la competitivitat. Reclamen un pla de rescat del sector turístic, amb uns ajuts a fons perdut de tipus variable en funció del nombres de treballadors de cada empresa, i amb noves línies de finançament amb avals públics del 90%; estendre els beneficis dels ERTO per força major fins a la Setmana Santa del 2021; reduccions de taxes municipals fins a un 50%, i reduccions al tipus mínim d'IVA, entre d'altres.
Malgrat el panorama, amb l'ombra dels efectes que poden tenir els rebrots pandèmics, a Foment volen ser optimistes. Salvador Guillermo ha incidit en la idea que "aquesta és una crisi temporal, hem baixat molt i pujarem, però ho farem de manera pausada".