19
de setembre
del
2020
Actualitzat
el
21
de setembre
a les
11:24h
Com ja va passar amb la resposta a la sentència del Tribunal Suprem, l'independentisme es manté dividit sobre què fer quan arribi la inhabilitació en ferm de Quim Torra com a president de la Generalitat. Els contactes discrets que hi ha hagut durant la setmana entre les cúpules de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC han acabat sense entesa i es reprendran en les properes hores, tenint en compte que els càlculs passen perquè el Suprem es pronunciï sobre la condemna contra Torra abans que acabi el mes de setembre. Mentrestant, els socis de Govern ja es preparen per una cohabitació en temps d'interinatge amb la sensació d'estar més compartimentats que mai.
El president ha defensat públicament que l'executiu s'ha "cohesionat" per la gestió de la pandèmia, però en privat no han desaparegut les pugnes entre partits. La retirada de competències sobre les residències a la conselleria de Treball -depenen de Salut des de l'abril- o el nomenament de Josep Maria Argimon com a peça clau del departament que lidera Alba Vergés en són dos exemples, com també la "tensió" -així ho relaten fonts que van viure en directe la situació- existent en els moments previs al confinament del Segrià a principis de juliol. El pas del temps, pandèmia al marge, ha fet que JxCat i ERC hagin anat creant compartiments estancs dins l'executiu -reunions per separat incloses- que hauran de conviure uns mesos més.
L'anunci de Torra segons el qual no convocaria eleccions abans de ser inhabilitat pel Suprem ha acabat de confirmar que el calendari dels comicis s'allargarà fins al primer trimestre del 2021, amb el febrer com a mes probable. El president tindria marge per convocar-los -exercint les competències pròpies- fins que es publiqui el seu cessament al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Aquest cessament pot arribar dies més tard que la comunicació de la sentència, que la defensa recorrerà en primera instància al Tribunal Constitucional (TC) i després al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
Un dels arguments que l'entorn de Carles Puigdemont va traslladar a Torra -convençut al juliol que el millor era convocar eleccions per a l'octubre- és que, si certificava ell la fi de la legislatura, no es podria argumentar en instàncies superiors que el Suprem havia infringit un dany irreversible a les institucions catalanes. El calendari és ara en mans dels jutges del Suprem i l'independentisme -especialment JxCat i ERC, però també la CUP, que ha posat damunt la taula una proposta de presidència simbòlica i de pacte de la data dels comicis- disposa encara d'uns dies per trobar resposta.
La sensació existent entre els republicans és que els de Puigdemont no tenen intenció d'arribar a cap acord, o almenys no amb la mateixa intensitat que ells asseguren estar-ho intentant. Les possibilitats tècniques de resposta -ho recordava aquesta setmana Artur Mas- no van gaire més enllà de les eleccions -per bé que Torra no té intenció de convocar-les ni tan sols entre el període que vagi de la comunicació de la sentència fins a la publicació del cessament al BOE- o d'investir un candidat alternatiu. Una proposta que no només és rebutjada pel president i el seu antecessor, ara a Waterloo, sinó que també hauria de disposar de l'aval de la CUP o als comuns al Parlament.
Torrent, de nou al centre
La cambra catalana té tots els números per convertir-se de nou en l'epicentre de la disputa entre els socis governamentals. Divendres es va aprovar una proposta segons la qual es referma que només el Parlament pot "retirar" al confiança al president, però no s'hi concretava cap mesura destinada a protegir-lo un cop inhabilitat. Roger Torrent, president de la cambra, tornarà a estar al centre, com des que va decidir suspendre la investidura de Puigdemont el 30 de gener del 2018.
Es dona per fet que se celebrarà un ple un cop es comuniqui la sentència -per rebutjar-la-, i tothom està pendent de si el president voldrà continuar exercint de manera simbòlica el seu càrrec, com ha plantejat la CUP. Dijous, des de Madrid, va apuntar que no seria un "obstacle", i el cert és que mai ha tingut cap voluntat de perpetuar-se en el càrrec. Més aviat el contrari. Però Torra tampoc ha deixat clar si no voldrà jugar un paper que permeti la cohabitació amb Aragonès.
Això no vol dir, però, que l'escenari posterior a la inhabilitació no sigui aprofitat per JxCat com a via de desgast parlamentari a ERC, que afrontarà -si no hi ha canvis d'última hora- un període complex amb Pere Aragonès com a president en funcions amb les atribucions limitades -ni pressupostos nous, ni canvis al Govern- durant una fase que es preveu complicada de la pandèmia. Si fa uns mesos a JxCat consideraven lesiu que Aragonès, com a candidat in pectore d'ERC, assumís la presidència interina, ara consideren que en podrà treure poc rèdit, també en el cap econòmic i en el del diàleg amb l'Estat, enquistada com està la situació amb la taula de negociació.
En el rerefons, el debat substancial de la legislatura, que és d'estratègia: "confrontació" -ara adjectivada com a "intel·ligent" per part de JxCat i el nou pragmatisme dels republicans, teoritzat per Oriol Junqueras i Marta Rovira. I, si els socis ja han topat quan la legislatura seguia el curs normal -impregnat, això sí, pel "cercle perfecte" de la repressió que denunciava dimecres Torra al debat de política general-, res fa pensar que l'interinatge resolgui les discrepàncies. L'acceleració cap a les eleccions i les circumstàncies dels comicis -decidits al Suprem- faran més dura una campanya que es mourà entre l'excepcionalitat general i l'estanqueïtat a les conselleries.
El president ha defensat públicament que l'executiu s'ha "cohesionat" per la gestió de la pandèmia, però en privat no han desaparegut les pugnes entre partits. La retirada de competències sobre les residències a la conselleria de Treball -depenen de Salut des de l'abril- o el nomenament de Josep Maria Argimon com a peça clau del departament que lidera Alba Vergés en són dos exemples, com també la "tensió" -així ho relaten fonts que van viure en directe la situació- existent en els moments previs al confinament del Segrià a principis de juliol. El pas del temps, pandèmia al marge, ha fet que JxCat i ERC hagin anat creant compartiments estancs dins l'executiu -reunions per separat incloses- que hauran de conviure uns mesos més.
L'anunci de Torra segons el qual no convocaria eleccions abans de ser inhabilitat pel Suprem ha acabat de confirmar que el calendari dels comicis s'allargarà fins al primer trimestre del 2021, amb el febrer com a mes probable. El president tindria marge per convocar-los -exercint les competències pròpies- fins que es publiqui el seu cessament al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Aquest cessament pot arribar dies més tard que la comunicació de la sentència, que la defensa recorrerà en primera instància al Tribunal Constitucional (TC) i després al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
Un dels arguments que l'entorn de Carles Puigdemont va traslladar a Torra -convençut al juliol que el millor era convocar eleccions per a l'octubre- és que, si certificava ell la fi de la legislatura, no es podria argumentar en instàncies superiors que el Suprem havia infringit un dany irreversible a les institucions catalanes. El calendari és ara en mans dels jutges del Suprem i l'independentisme -especialment JxCat i ERC, però també la CUP, que ha posat damunt la taula una proposta de presidència simbòlica i de pacte de la data dels comicis- disposa encara d'uns dies per trobar resposta.
La sensació existent entre els republicans és que els de Puigdemont no tenen intenció d'arribar a cap acord, o almenys no amb la mateixa intensitat que ells asseguren estar-ho intentant. Les possibilitats tècniques de resposta -ho recordava aquesta setmana Artur Mas- no van gaire més enllà de les eleccions -per bé que Torra no té intenció de convocar-les ni tan sols entre el període que vagi de la comunicació de la sentència fins a la publicació del cessament al BOE- o d'investir un candidat alternatiu. Una proposta que no només és rebutjada pel president i el seu antecessor, ara a Waterloo, sinó que també hauria de disposar de l'aval de la CUP o als comuns al Parlament.
Torrent, de nou al centre
La cambra catalana té tots els números per convertir-se de nou en l'epicentre de la disputa entre els socis governamentals. Divendres es va aprovar una proposta segons la qual es referma que només el Parlament pot "retirar" al confiança al president, però no s'hi concretava cap mesura destinada a protegir-lo un cop inhabilitat. Roger Torrent, president de la cambra, tornarà a estar al centre, com des que va decidir suspendre la investidura de Puigdemont el 30 de gener del 2018.
Es dona per fet que se celebrarà un ple un cop es comuniqui la sentència -per rebutjar-la-, i tothom està pendent de si el president voldrà continuar exercint de manera simbòlica el seu càrrec, com ha plantejat la CUP. Dijous, des de Madrid, va apuntar que no seria un "obstacle", i el cert és que mai ha tingut cap voluntat de perpetuar-se en el càrrec. Més aviat el contrari. Però Torra tampoc ha deixat clar si no voldrà jugar un paper que permeti la cohabitació amb Aragonès.
Això no vol dir, però, que l'escenari posterior a la inhabilitació no sigui aprofitat per JxCat com a via de desgast parlamentari a ERC, que afrontarà -si no hi ha canvis d'última hora- un període complex amb Pere Aragonès com a president en funcions amb les atribucions limitades -ni pressupostos nous, ni canvis al Govern- durant una fase que es preveu complicada de la pandèmia. Si fa uns mesos a JxCat consideraven lesiu que Aragonès, com a candidat in pectore d'ERC, assumís la presidència interina, ara consideren que en podrà treure poc rèdit, també en el cap econòmic i en el del diàleg amb l'Estat, enquistada com està la situació amb la taula de negociació.
En el rerefons, el debat substancial de la legislatura, que és d'estratègia: "confrontació" -ara adjectivada com a "intel·ligent" per part de JxCat i el nou pragmatisme dels republicans, teoritzat per Oriol Junqueras i Marta Rovira. I, si els socis ja han topat quan la legislatura seguia el curs normal -impregnat, això sí, pel "cercle perfecte" de la repressió que denunciava dimecres Torra al debat de política general-, res fa pensar que l'interinatge resolgui les discrepàncies. L'acceleració cap a les eleccions i les circumstàncies dels comicis -decidits al Suprem- faran més dura una campanya que es mourà entre l'excepcionalitat general i l'estanqueïtat a les conselleries.