19
de setembre
del
2020
Actualitzat
a les
15:58h
Un total de 149 avisos de desnonament del 14 al 18 de setembre a Barcelona. És a dir, en només quatre dies. Aquesta és la xifra que ha denunciat el moviment per l'habitatge de la capital en la primera setmana de represa de l'activitat habitual de les comitives judicials. Alguns dels desallotjaments s'han pogut ajornar als jutjats, d'altres a la porta dels immobles i alguns s'han acabat executant. Les casuístiques són diferents però tots els grups i sindicats d'habitatge consultats coincideixen a assenyalar el mateix: és només el principi.
"La realitat que ens trobem ara tampoc ha canviat radicalment en comparació amb el que passava abans de l'epidèmia. Les comitives judicials continuen sent les mateixes però ara tenen l'agenda més apretada", diuen fonts del Grup d'Habitatge de Sants. Les mateixes fonts asseguren que ja abans del març es podia arribar a una mitjana de 20 o 30 avisos de desnonament al dia. Segons les dades fetes públiques pel Consell General del Poder Judicial, a Barcelona se'n van executar 2.125 durant tot el 2019.
Els grups i sindicats d'habitatge alerten des de fa mesos que la crisi derivada de la pandèmia pot convertir la nova onada de desnonaments en tsunami. "Això serà una bogeria", avisa Elena Martín, del Sindicat d'Habitatge de Raval. Un escenari al qual s'arriba per diversos motius. Els primers són estructurals, com l'increment dels preus de lloguer -la mitjana a la ciutat és de 980 euros al mes- o les més de 600 famílies que esperen un pis d'emergència.
A això s'hi sumen les conseqüències de la crisi, que han disparat les famílies que necessiten ajudes per cobrir les necessitats bàsiques. L'epidèmia ha provocat que els serveis socials atenguin gairebé 6.000 nous usuaris que tenen en l'habitatge una de les seves principals preocupacions.
Amb la declaració de l'estat d'alarma, el govern espanyol va decretar una suspensió de desnonaments. La mesura, però, no garanteix la cobertura a totes les famílies i, si el govern espanyol no l'amplia, caducarà el pròxim 2 d'octubre. "Les persones que no podien pagar a l'abril continuen sense poder pagar. La situació econòmica i material de la gent no ha millorat", apunta Itxaso Muñoz, del Sindicat de Barri del Poble Sec.
El Sindicat de Llogaters també fa setmanes que avisa que l'onada de desallotjaments s'anirà fent gran. Fonts del col·lectiu expliquen que fins ara la majoria de casos que els arribaven encara no estaven en fase de procés judicial per desnonar. L'epidèmia, però, ha canviat aquesta realitat. "Hi ha gent que no va poder pagar durant el confinament i ara els arribarà una demanda. Si a això li sumem els casos de no renovació que tractem habitualment, tenim una combinació explosiva", diuen.
Ocupar per necessitat
Els avisos de desnonament dels quals tenen coneixement les entitats són majoritàriament de lloguer i també d'ocupacions. Així ho assegura Lucía Delgado, de la PAH, i també Filiberto Bravo, de l'Associació de Veïns de Ciutat Meridiana. "Són famílies que han ocupat per necessitat. M'emprenya molt la campanya que s'està fent", diu Bravo. Delgado informa que la PAH ja té constància de 17 assenyalaments de desallotjament per aquest setembre, mentre que Bavo diu que ja n'estan gestionant 20 fins al desembre. "Ja ens ho esperàvem i preveiem una allau", avisa Delgado.
El Sindicat d'Habitatge de la Verneda ha rebut vuit casos previstos per a les pròximes setmanes i la immensa majoria també són ocupacions de pisos de grans propietaris. Des d'Horta-Guinardó, en canvi, parlen d'una majoria d'avisos provocats per impagament del lloguer.
"Estem vivint un nou marc. Per una banda, hi haurà més desnonaments i esperem que això serveixi per fer més xarxa", diuen les fonts del Grup d'Habitatge de Sants. "Nosaltres vam començar a treballar fa un any i, arran de l'epidèmia, ja hem vist com venia més gent a les assemblees", diuen les fonts consultades de la Verneda.
Els grups i sindicats també reclamen més col·laboració a l'Ajuntament. "Ens traspassen alguns casos però no és la norma. Aquesta setmana ens vam assabentar la nit abans per Twitter d'un avís desallotjament que el districte no havia pogut aturar", diuen des de Sants. "Hi ha molts més casos dels que ens arriben, necessitem més comunicació entre l'Ajuntament, els jutjats i els sindicats", diu Martín des del Raval.
La regidora d'Habitatge, Lucía Martín, ha rebutjat respondre les preguntes de NacióDigital. Al seu compte de Twitter Martín ha xifrat en 76 els desnonaments dels quals tenia constància aquesta setmana el consistori. La regidora també ha assegurat en una piulada que la unitat municipal d'atenció als desnonaments actua en tots els casos que arriben però que els jutjats no fan arribar tota la informació.
Canvi d'estratègia
Barcelona ja patia una situació estructural d'emergència habitacional. Ara, cal sumar-hi l'impacte de a crisi, la manca de solucions a la mala comunicació entre Ajuntament i els jutjats i els canvis en les actuacions policials. Tot plegat, obliga el moviment per l'habitatge a repensar estratègies per evitar desnonaments.
Aquesta setmana, Sants i el Carmel han estat escenaris d'amplis dispositius policials per facilitar l'execució d'un desnonament. Els antiavalots, a més, van arribar molt abans de l'hora prevista. Una tàctica que els Mossos d'Esquadra ja feien servir abans de l'epidèmia però que ara s'ha convertit en norma. "Si ells tenen noves estratègies, nosaltres haurem de respondre", apunten fonts del Sindicat d'Habitatge de Gràcia. "El nou sistema de treballar de la policia ens obliga a reflexionar", apunten des de la Xarxa d'Habitatge d'Horta-Guinardó.
Un nou sistema que impossibilita que els activistes puguin aturar el desnonament situant-se davant la porta de l'immoble. "Ja estem en un procés d'assemblees per trobar noves eines", explica Itxaso Muñoz, del Sindicat de Barri del Poble Sec. "No pot ser que els surti tan barat fer fora la gent", diuen des del Grup d'Habitatge de Sants.
Tots els grups i sindicats consultats es posen d'acord en una cosa: la necessitat de treballar conjuntament entre col·lectius i apostar per la incidència política per garantir el dret a l'habitatge. "S'ha de deixar de convertir els propietaris en privilegiats", resumeixen des de Gràcia. Entre altres demandes, el moviment per l'habitatge exigeix el compliment de la recentment aprovada llei catalana de regulació dels lloguers -el pacte del govern espanyol recull el compromís d'aplicar la regulació a tot l'Estat- i de l'últim decret antidesnonaments del Govern, que obliga els grans propietaris a oferir un lloguer social abans de desnonar. Els canvis d'estratègia i la pressió política són les eines del moviment per l'habitatge davant l'allau de desallotjaments prevista per als pròxims mesos.
"La realitat que ens trobem ara tampoc ha canviat radicalment en comparació amb el que passava abans de l'epidèmia. Les comitives judicials continuen sent les mateixes però ara tenen l'agenda més apretada", diuen fonts del Grup d'Habitatge de Sants. Les mateixes fonts asseguren que ja abans del març es podia arribar a una mitjana de 20 o 30 avisos de desnonament al dia. Segons les dades fetes públiques pel Consell General del Poder Judicial, a Barcelona se'n van executar 2.125 durant tot el 2019.
Els grups i sindicats d'habitatge alerten des de fa mesos que la crisi derivada de la pandèmia pot convertir la nova onada de desnonaments en tsunami. "Això serà una bogeria", avisa Elena Martín, del Sindicat d'Habitatge de Raval. Un escenari al qual s'arriba per diversos motius. Els primers són estructurals, com l'increment dels preus de lloguer -la mitjana a la ciutat és de 980 euros al mes- o les més de 600 famílies que esperen un pis d'emergència.
A això s'hi sumen les conseqüències de la crisi, que han disparat les famílies que necessiten ajudes per cobrir les necessitats bàsiques. L'epidèmia ha provocat que els serveis socials atenguin gairebé 6.000 nous usuaris que tenen en l'habitatge una de les seves principals preocupacions.
Amb la declaració de l'estat d'alarma, el govern espanyol va decretar una suspensió de desnonaments. La mesura, però, no garanteix la cobertura a totes les famílies i, si el govern espanyol no l'amplia, caducarà el pròxim 2 d'octubre. "Les persones que no podien pagar a l'abril continuen sense poder pagar. La situació econòmica i material de la gent no ha millorat", apunta Itxaso Muñoz, del Sindicat de Barri del Poble Sec.
El Sindicat de Llogaters també fa setmanes que avisa que l'onada de desallotjaments s'anirà fent gran. Fonts del col·lectiu expliquen que fins ara la majoria de casos que els arribaven encara no estaven en fase de procés judicial per desnonar. L'epidèmia, però, ha canviat aquesta realitat. "Hi ha gent que no va poder pagar durant el confinament i ara els arribarà una demanda. Si a això li sumem els casos de no renovació que tractem habitualment, tenim una combinació explosiva", diuen.
Ocupar per necessitat
Els avisos de desnonament dels quals tenen coneixement les entitats són majoritàriament de lloguer i també d'ocupacions. Així ho assegura Lucía Delgado, de la PAH, i també Filiberto Bravo, de l'Associació de Veïns de Ciutat Meridiana. "Són famílies que han ocupat per necessitat. M'emprenya molt la campanya que s'està fent", diu Bravo. Delgado informa que la PAH ja té constància de 17 assenyalaments de desallotjament per aquest setembre, mentre que Bavo diu que ja n'estan gestionant 20 fins al desembre. "Ja ens ho esperàvem i preveiem una allau", avisa Delgado.
El Sindicat d'Habitatge de la Verneda ha rebut vuit casos previstos per a les pròximes setmanes i la immensa majoria també són ocupacions de pisos de grans propietaris. Des d'Horta-Guinardó, en canvi, parlen d'una majoria d'avisos provocats per impagament del lloguer.
"Estem vivint un nou marc. Per una banda, hi haurà més desnonaments i esperem que això serveixi per fer més xarxa", diuen les fonts del Grup d'Habitatge de Sants. "Nosaltres vam començar a treballar fa un any i, arran de l'epidèmia, ja hem vist com venia més gent a les assemblees", diuen les fonts consultades de la Verneda.
Els grups i sindicats també reclamen més col·laboració a l'Ajuntament. "Ens traspassen alguns casos però no és la norma. Aquesta setmana ens vam assabentar la nit abans per Twitter d'un avís desallotjament que el districte no havia pogut aturar", diuen des de Sants. "Hi ha molts més casos dels que ens arriben, necessitem més comunicació entre l'Ajuntament, els jutjats i els sindicats", diu Martín des del Raval.
La regidora d'Habitatge, Lucía Martín, ha rebutjat respondre les preguntes de NacióDigital. Al seu compte de Twitter Martín ha xifrat en 76 els desnonaments dels quals tenia constància aquesta setmana el consistori. La regidora també ha assegurat en una piulada que la unitat municipal d'atenció als desnonaments actua en tots els casos que arriben però que els jutjats no fan arribar tota la informació.
Canvi d'estratègia
Barcelona ja patia una situació estructural d'emergència habitacional. Ara, cal sumar-hi l'impacte de a crisi, la manca de solucions a la mala comunicació entre Ajuntament i els jutjats i els canvis en les actuacions policials. Tot plegat, obliga el moviment per l'habitatge a repensar estratègies per evitar desnonaments.
Aquesta setmana, Sants i el Carmel han estat escenaris d'amplis dispositius policials per facilitar l'execució d'un desnonament. Els antiavalots, a més, van arribar molt abans de l'hora prevista. Una tàctica que els Mossos d'Esquadra ja feien servir abans de l'epidèmia però que ara s'ha convertit en norma. "Si ells tenen noves estratègies, nosaltres haurem de respondre", apunten fonts del Sindicat d'Habitatge de Gràcia. "El nou sistema de treballar de la policia ens obliga a reflexionar", apunten des de la Xarxa d'Habitatge d'Horta-Guinardó.
Un nou sistema que impossibilita que els activistes puguin aturar el desnonament situant-se davant la porta de l'immoble. "Ja estem en un procés d'assemblees per trobar noves eines", explica Itxaso Muñoz, del Sindicat de Barri del Poble Sec. "No pot ser que els surti tan barat fer fora la gent", diuen des del Grup d'Habitatge de Sants.
Tots els grups i sindicats consultats es posen d'acord en una cosa: la necessitat de treballar conjuntament entre col·lectius i apostar per la incidència política per garantir el dret a l'habitatge. "S'ha de deixar de convertir els propietaris en privilegiats", resumeixen des de Gràcia. Entre altres demandes, el moviment per l'habitatge exigeix el compliment de la recentment aprovada llei catalana de regulació dels lloguers -el pacte del govern espanyol recull el compromís d'aplicar la regulació a tot l'Estat- i de l'últim decret antidesnonaments del Govern, que obliga els grans propietaris a oferir un lloguer social abans de desnonar. Els canvis d'estratègia i la pressió política són les eines del moviment per l'habitatge davant l'allau de desallotjaments prevista per als pròxims mesos.