20
de setembre
del
2020
Actualitzat
el
26
de novembre
a les
18:44h
Hi ha tractaments que estiguin funcionant amb èxit per tractar pacients amb Covid-19? Es preveu que s’autoritzin nous medicaments aviat? Com afecta la malaltia les persones amb patologies cardiovasculars prèvies? Aquestes i altres preguntes són les que es plantejaran al debat ”la Caixa” Health In Sight, que es retransmetrà per streaming el 22 de setembre amb el títol “L’èxit dels tractaments ja disponibles per a pacients amb Covid-19”.
En aquest debat, metges i investigadors de referència que reben ajuts del Programa de Recerca de la Fundació ”la Caixa”, el Dr. Bonaventura Clotet i el Dr. Valentí Fuster, moderats pel periodista Josep Corbella, donaran les respostes (fins ara conegudes) als grans interrogants que planteja el major repte sanitari a què ens enfrontem a escala mundial. Per seguir el debat, t’hi pots inscriure aquí.
Ho faran en el marc d'Alma, una nova manera de parlar de la realitat social. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de la Fundació "la Caixa". Alma, la xarxa social social vol ser també un punt de trobada de les infinites realitats socials del nostre món.
Paraules com remdesivir, anticoagulants o dexametasona són més presents en el nostre vocabulari diari del que haguéssim imaginat. I és que qualsevol petit avenç per superar la pandèmia mundial en la qual ens ha submergit la Covid-19 es percep com un raig d’esperança.
No obstant això, com sempre diu qualsevol bon científica, s’avança més obrint interrogants que trobant respostes. I la pregunta, en aquest cas, està relacionada amb “L’èxit dels tractaments ja disponibles per a pacients amb Covid-19”. Així es titula el debat que ha organitzat la Fundació ”la Caixa”, que se celebrarà el dimarts 22, a partir de les 19.00, que es retransmetrà en directe pel canal de Youtube de la Fundació ”la Caixa” i al qual t’hi pots apuntar aquí. Hi participaran el doctor Bonaventura Clotet, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i director d’IrsiCaixa, i Valentí Fuster, director general del Centre Nacional de Recerques Cardiovasculars (CNIC) de Madrid i director de l’Institut Cardiovascular i Physician-in-Chief del Mount Sinai Medical Center de Nova York.
Ambdós experts coincideixen en què el factor temps és crucial, tant per desenvolupar una vacuna eficaç com per saber més coses sobre aquest virus i tractar-lo de forma més òptima gràcies als avenços de la recerca. Fuster, de fet, remarca que aquesta pandèmia és “una crida a la humilitat de la comunitat científica, perquè amb prou feines coneixem res sobre aquest virus”.
El prestigiós cardiòleg ho compara amb el coneixement que es té sobre el seu camp, la cardiologia, que ha demostrat ser un dels talons d’Aquil·les en pacients que presenten un quadre greu de la malaltia. “La Covid-19 és una patologia en la qual els coàguls de sang són molt importants. Hem fet observacions en més de 5.000 pacients als quals hem tractat amb un cert tipus d’anticoagulants que redueixen la mortalitat. Els resultats amb aquests tractaments són molt esperançadors”, comenta.
Els anticoagulants no són l’únic camp en què s’estan desenvolupant tractaments per frenar l’avenç de la malaltia, sobretot cap a estats més greus. “El remdesivir és un inhibidor de virus dins de la cèl·lula que s’ha demostrat eficaç en etapes inicials de la malaltia. I la dexametasona administrada precoçment també és molt eficaç per reduir la necessitat d’intubacions i la mortalitat”, explica el doctor Bonaventura Clotet.
El director d’IrsiCaixa afegeix que “la taxa de mortalitat es reduirà segur, perquè s’estan emprant tractaments de manera més eficaç i de forma més primerenca. A més, les persones es diagnostiquen en etapes més inicials. Aconseguirem reduir la mortalitat perquè el tractament és més precoç i eficaç”.
La gran pregunta, la que tothom es fa cada dia, és: “quan tindrem la vacuna?”. “Sobre la Covid-19 estem aprenent contínuament. I vencerem, amb temps i paciència. És cert que s’estan desenvolupant diferents vacunes, però pensar que serà la solució… Crec que encara n’estem lluny, perquè no sabem com poden ser els efectes secundaris d’aquestes vacunes. Hem d’estar esperançats, però sabem molt poc”, explica el doctor Fuster.
De la seva banda, Clotet confia plenament en una vacuna, tot i que sap que “no és senzill trobar la que funcioni en els diferents escenaris que pot presentar la COVID-19. El que s’està provant són vacunes que inclouen la proteïna S de virus i veurem quant de temps duren els anticossos neutralitzants i quantes dosis se n’hauran d’administrar. Les vacunes han erradicat moltes malalties que eren molt greus. I estan exemptes de riscos tot i que hi hagi moviments que les qüestionen”.
Clotet posa el focus en una altra eina, en aquest cas tecnològica, que ajudarà a frenar l’avenç de les noves onades d’infecció per SARS-CoV-2. “Estem treballant de forma conjunta amb el Mobile World Congress i la Generalitat de Catalunya per crear l’observatori epidemiològic. Aquest observatori permetrà preveure la difusió de nous brots i establir un control més adequat d’epidèmies com la que estem vivint en aquests moments”. La paraula clau en aquest compendi d’esforços és intel·ligència artificial, “una eina que ens serà molt útil per crear aquest observatori epidemiològic”, comenta Clotet.
I és que ja ens ho deien de petits, que val més prevenir que curar.
En aquest debat, metges i investigadors de referència que reben ajuts del Programa de Recerca de la Fundació ”la Caixa”, el Dr. Bonaventura Clotet i el Dr. Valentí Fuster, moderats pel periodista Josep Corbella, donaran les respostes (fins ara conegudes) als grans interrogants que planteja el major repte sanitari a què ens enfrontem a escala mundial. Per seguir el debat, t’hi pots inscriure aquí.
Ho faran en el marc d'Alma, una nova manera de parlar de la realitat social. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de la Fundació "la Caixa". Alma, la xarxa social social vol ser també un punt de trobada de les infinites realitats socials del nostre món.
Paraules com remdesivir, anticoagulants o dexametasona són més presents en el nostre vocabulari diari del que haguéssim imaginat. I és que qualsevol petit avenç per superar la pandèmia mundial en la qual ens ha submergit la Covid-19 es percep com un raig d’esperança.
No obstant això, com sempre diu qualsevol bon científica, s’avança més obrint interrogants que trobant respostes. I la pregunta, en aquest cas, està relacionada amb “L’èxit dels tractaments ja disponibles per a pacients amb Covid-19”. Així es titula el debat que ha organitzat la Fundació ”la Caixa”, que se celebrarà el dimarts 22, a partir de les 19.00, que es retransmetrà en directe pel canal de Youtube de la Fundació ”la Caixa” i al qual t’hi pots apuntar aquí. Hi participaran el doctor Bonaventura Clotet, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i director d’IrsiCaixa, i Valentí Fuster, director general del Centre Nacional de Recerques Cardiovasculars (CNIC) de Madrid i director de l’Institut Cardiovascular i Physician-in-Chief del Mount Sinai Medical Center de Nova York.
Ambdós experts coincideixen en què el factor temps és crucial, tant per desenvolupar una vacuna eficaç com per saber més coses sobre aquest virus i tractar-lo de forma més òptima gràcies als avenços de la recerca. Fuster, de fet, remarca que aquesta pandèmia és “una crida a la humilitat de la comunitat científica, perquè amb prou feines coneixem res sobre aquest virus”.
El remdesivir és un inhibidor de virus dins de la cèl·lula que s’ha demostrat eficaç en etapes inicials de la malaltia.
El prestigiós cardiòleg ho compara amb el coneixement que es té sobre el seu camp, la cardiologia, que ha demostrat ser un dels talons d’Aquil·les en pacients que presenten un quadre greu de la malaltia. “La Covid-19 és una patologia en la qual els coàguls de sang són molt importants. Hem fet observacions en més de 5.000 pacients als quals hem tractat amb un cert tipus d’anticoagulants que redueixen la mortalitat. Els resultats amb aquests tractaments són molt esperançadors”, comenta.
Els anticoagulants no són l’únic camp en què s’estan desenvolupant tractaments per frenar l’avenç de la malaltia, sobretot cap a estats més greus. “El remdesivir és un inhibidor de virus dins de la cèl·lula que s’ha demostrat eficaç en etapes inicials de la malaltia. I la dexametasona administrada precoçment també és molt eficaç per reduir la necessitat d’intubacions i la mortalitat”, explica el doctor Bonaventura Clotet.
El director d’IrsiCaixa afegeix que “la taxa de mortalitat es reduirà segur, perquè s’estan emprant tractaments de manera més eficaç i de forma més primerenca. A més, les persones es diagnostiquen en etapes més inicials. Aconseguirem reduir la mortalitat perquè el tractament és més precoç i eficaç”.
La gran pregunta, la que tothom es fa cada dia, és: “quan tindrem la vacuna?”. “Sobre la Covid-19 estem aprenent contínuament. I vencerem, amb temps i paciència. És cert que s’estan desenvolupant diferents vacunes, però pensar que serà la solució… Crec que encara n’estem lluny, perquè no sabem com poden ser els efectes secundaris d’aquestes vacunes. Hem d’estar esperançats, però sabem molt poc”, explica el doctor Fuster.
Crec que encara n’estem lluny, perquè no sabem com poden ser els efectes secundaris d’aquestes vacunes.
De la seva banda, Clotet confia plenament en una vacuna, tot i que sap que “no és senzill trobar la que funcioni en els diferents escenaris que pot presentar la COVID-19. El que s’està provant són vacunes que inclouen la proteïna S de virus i veurem quant de temps duren els anticossos neutralitzants i quantes dosis se n’hauran d’administrar. Les vacunes han erradicat moltes malalties que eren molt greus. I estan exemptes de riscos tot i que hi hagi moviments que les qüestionen”.
Clotet posa el focus en una altra eina, en aquest cas tecnològica, que ajudarà a frenar l’avenç de les noves onades d’infecció per SARS-CoV-2. “Estem treballant de forma conjunta amb el Mobile World Congress i la Generalitat de Catalunya per crear l’observatori epidemiològic. Aquest observatori permetrà preveure la difusió de nous brots i establir un control més adequat d’epidèmies com la que estem vivint en aquests moments”. La paraula clau en aquest compendi d’esforços és intel·ligència artificial, “una eina que ens serà molt útil per crear aquest observatori epidemiològic”, comenta Clotet.
I és que ja ens ho deien de petits, que val més prevenir que curar.