18
de setembre
del
2020
Actualitzat
a les
21:33h
Els directius de CaixaBank i Bankia han explicat aquest divendres els detalls de l'acord de fusió entre totes dues entitats financeres, una aliança que suposa la creació del primer banc espanyol. Del que implicarà aquesta unió se'n saben ja algunes coses. La suma de tots dos bancs aplega un total de 664.000 euros en actius, una plantilla de 51.000 treballadors i més de 6.600 sucursals.
L'entitat catalana tindrà el 74,2% del capital, mentre que el banc madrileny aportarà el 25,8% restant. Els consells d'administració de totes dues institucions van aprovar ahir un dels aspectes delicats de tota fusió, com ara l'equació de bescanvi, que serà de 0,6845 accions ordinàries noves de CaixaBank per cada acció de Bankia.
Però l'operació, molt ambiciosa i que no s'entén ense el procés de reestructuració bancària global, també obre molts interrogants de tot tipus, alguns dels quals han estat presents en la compareixença del president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, i del conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, aquest divendres a València.
Les preguntes s'amunteguen. Són qüestions com el futur de la catalanitat de CaixaBank, presentada sovint com "la" gran empresa del país, com queda la robustesa financera de Catalunya, les conseqüències de la fusió sobre els treballadors i els avantatges i problemes d'un banc tan gran en un moment d'enorme competitivitat i incertesa.
Per mirar d'aclarir-nos davant una fusió que trastoca molts equilibris dins del sistema financer espanyol i que tindrà implicacions en l'economia catalana, hem demanat l'ajuda de tres experts. Són Francesc Cabana, economista i profund coneixedor de la història de la banca; Modest Guinjoan, president de la comissió d'economia catalana del Col·legi d'Economistes; i Mònica Roca, empresària del sector tecnològic i vicepresidenta de la Cambra de Comerç. Els hem demanat que responguin aquests interrogants:
1. Per què la fusió i per què en aquests moments?
2. Enfortirà o afeblirà el poder financer català?
3. La fusió pot generar conflictivitat laboral?
4. Un superbanc estarà més preparat per competir en un mercat on han irromput les grans bigtech com Google, Amazon o Apple?
Francesc Cabana: "Estem anant cap a un oligopoli transnacional"
1. Això es pot contestar preguntant-se de qui va ser la iniciativa. No crec que fos de la Caixa, sinó de Madrid. En aquests moments, els bancs tindran problemes per presentar resultats una mica lluïts. Això afecta tant Bankia com Caixabank, però l'entitat de Madrid té tota una mala història al darrera. Fa uns anys, la Caixa ja va rebutjar una oferta semblant. Bankia és en mans de l'Estat. Vol dir que això no és perillós?
2. En teoria, podria enfortir el poder financer català, però crec que a la pràctica l'afeblirà. Qui manarà en una empresa d'aquest tipus amb participació del govern espanyol? No manarà qui tingui més accions. Tampoc entenc com Madrid pot renunciar al seu propi banc. Les entitats que tenia (Central, Popular, Hispanoamericano, Urquijo) se n'han anat en orris. Tampoc crec que es pugui mantenir el nom de CaixaBank. No veig com podran mantenir-ho.
3. El compte de resultats depèn d'una diferència d'interessos que ara no es dona. Una manera d'obtenir guanys en una operació d'aquest tipus és treure'n d'altres llocs, com s'ha fet a través de les comissions. L'altra via, en un procés com una fusió, és eliminar duplicitats, com són les oficines. Si jo treballés en una oficina d'aquestes, estaria tremolant. Hi haurà milers d'acomiadats i prejubilats.
4. Quan jo vaig entrar al món bancari, hi havia 108 bancs a l'estat espanyol. Ara passarem a un escenari amb només 3 o 4. Home! Estem anant cap a un oligopoli, que és un monopoli disfressat. És un procés que no veig clar perquè hi haurà un oligopoli transnacional. Quan jo dirigia la divisió internacional de Banca Catalana, si venia una gran empresa a demanar-nos un crèdit fort, nosaltres recorríem a tres o quatre bancs que aportaven diners. Això sempre s'ha fet, en banca. Per què ho ha de fer un únic banc? És possible que CaixaBank tingui problemes per presentar un bon compte de resultats, però no tenia cap problema de solvència.
Fa anys, vaig fer la biografia d'un dels fundadors de la Caixa, Francesc de Moragas, que sempre deia que vivia per dues coses: l'obra social i Catalunya. Isidre Fainé ja té una edat, no té un gran futur professional per davant. En mans de qui quedarà això? Dels noms rellevants que veig, l'únic català que veig és Jordi Gual, que no sé quin paper tindrà. Si fos ell, patiria. Suposo que mantindrà una posició, però imagino que deu tenir l'ambició de representar una institució potent.
Mònica Roca: "Ara ja tenen el control del banc català i, a més, del banc espanyol més gran. Jugada mestra"
1. Entenc que hi deu haver un plegat de raons. Començant pel fet que l'Estat està més endeutat que mai i té accions d'un negoci que no funciona, que és Bankia, que vol recuperar el que pugui de la inversió que va fer per salvar-lo, i per tant, per l'Estat, el millor negoci ara mateix és que algú el compri. Possibles compradors a l'estat espanyol no n'hi ha gaires, i deuen témer un comprador de fora. Si, a més, amb aquesta operació de salvar-se d'aquesta ruïna es carreguen un banc català, doncs amb un tret maten dos pardals. Ara ja tenen el control del banc català i, a més, del banc espanyol més gran. Jugada mestra.
2. El poder financer de CaixaBanc ja no era tant català com volíem, i així va quedar clar arran de l'1 d'octubre del 2017. Tot i això queda debilitat perquè serà l'equivalent a un café para todos. També afeblirà, sens dubte, el poder financer de cada català. Només cal veure el què ha suposat l'absorció d'Unnim (2013) i de CatalunyaCaixa (2016) per part del BBVA als nostres estalvis, que ja no serveixen per donar crèdit als agents econòmics de Catalunya, sinó per a la concessió de crèdit als agents econòmics de l'estat espanyol, i també per garantir l'aval dels bancs espanyols per a la construcció d'infraestructures públiques deficitàries, per exemple.
3. Evidentment, d'això no hi ha cap dubte. És clar que tota fusió comporta reducció de personal. Els sindicats hauran de treballar de valent perquè hi hagi molt bones condicions per a la gent que voldran acomiadar, i potser això ajudi a reduir acomiadaments innecessaris.
4. No, no necessàriament. Algú pot pensar que sí per un tema de dimensions. Però també comporta molta menys agilitat per adaptar-se, per no parlar de la reducció de la competitivitat pel fet de reduir la competència. Tanmateix, el model de banc actual està a prop de ser obsolet. La societat s'està digitalitzant més ràpid que l'economia i les finances, i això és només perquè hi ha interessos perquè no passi. Però no trigarem gaire a veure la revolució de les finances en termes de digitalització. Les tecnologies DLT (Decentralised Ledger Technology) com, per exemple, el blockchain, jugaran un paper important en aquesta transformació. I això i així és com estarem preparats per competir.
Modest Guinjoan: "La fusió afeblirà el poder financer català, si és que encara en queda"
1. La fusió ha vingut per una suma de pressions. D'una banda, la necessitat de culminar la reestructuració bancària, de l'altra la pressió del Banc Central Europeu (BCE), que considera una anomalia que l'Estat tingui un 60% d'una entitat tan gran com és Bankia. Altra cosa és que a Alemanya, per exemple, pugui haver algun banc amb participació dels lands, però Bankia és massa gran. I finalment hi ha la pressió dels directius. La dels de l'entitat madrilenya per no estar sota la tutela de l'Estat i la dels de CaixaBank per créixer.
2. Si és que encara en queda, la fusió afeblirà el poder financer català. Si en queda després de la reestructuració bancària. Hi ha el tema de les seus, que té una importància relativa. Però ara els equips directius se simplificaran, estaran entre Barcelona i Madrid, però amb tendència a estar més a la capital de l'Estat. El que és segur és que els empresaris tindran menys on triar dins d'una tendència oligopòlica clara.
3. No crec que es produeixi una gran conflictivitat. Les grans institucions econòmiques tenen prou potencial per garantir unes grans indemnitzacions i suposo que les reduccions de plantilla afectaran col·lectius concrets i de més edat.
4. CaixaBank ja era prou gran per competir en el mercat. Ara guanyarà volum, però també pot veure alentida la seva marxa. No crec que la fusió aporti molt quant a capacitat competitiva o tecnologia de gestió.
L'entitat catalana tindrà el 74,2% del capital, mentre que el banc madrileny aportarà el 25,8% restant. Els consells d'administració de totes dues institucions van aprovar ahir un dels aspectes delicats de tota fusió, com ara l'equació de bescanvi, que serà de 0,6845 accions ordinàries noves de CaixaBank per cada acció de Bankia.
Però l'operació, molt ambiciosa i que no s'entén ense el procés de reestructuració bancària global, també obre molts interrogants de tot tipus, alguns dels quals han estat presents en la compareixença del president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, i del conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, aquest divendres a València.
Les preguntes s'amunteguen. Són qüestions com el futur de la catalanitat de CaixaBank, presentada sovint com "la" gran empresa del país, com queda la robustesa financera de Catalunya, les conseqüències de la fusió sobre els treballadors i els avantatges i problemes d'un banc tan gran en un moment d'enorme competitivitat i incertesa.
Per mirar d'aclarir-nos davant una fusió que trastoca molts equilibris dins del sistema financer espanyol i que tindrà implicacions en l'economia catalana, hem demanat l'ajuda de tres experts. Són Francesc Cabana, economista i profund coneixedor de la història de la banca; Modest Guinjoan, president de la comissió d'economia catalana del Col·legi d'Economistes; i Mònica Roca, empresària del sector tecnològic i vicepresidenta de la Cambra de Comerç. Els hem demanat que responguin aquests interrogants:
1. Per què la fusió i per què en aquests moments?
2. Enfortirà o afeblirà el poder financer català?
3. La fusió pot generar conflictivitat laboral?
4. Un superbanc estarà més preparat per competir en un mercat on han irromput les grans bigtech com Google, Amazon o Apple?
Francesc Cabana, economista, entrevistat a NacióDigital. Foto: Adrià Costa
Francesc Cabana: "Estem anant cap a un oligopoli transnacional"
1. Això es pot contestar preguntant-se de qui va ser la iniciativa. No crec que fos de la Caixa, sinó de Madrid. En aquests moments, els bancs tindran problemes per presentar resultats una mica lluïts. Això afecta tant Bankia com Caixabank, però l'entitat de Madrid té tota una mala història al darrera. Fa uns anys, la Caixa ja va rebutjar una oferta semblant. Bankia és en mans de l'Estat. Vol dir que això no és perillós?
2. En teoria, podria enfortir el poder financer català, però crec que a la pràctica l'afeblirà. Qui manarà en una empresa d'aquest tipus amb participació del govern espanyol? No manarà qui tingui més accions. Tampoc entenc com Madrid pot renunciar al seu propi banc. Les entitats que tenia (Central, Popular, Hispanoamericano, Urquijo) se n'han anat en orris. Tampoc crec que es pugui mantenir el nom de CaixaBank. No veig com podran mantenir-ho.
3. El compte de resultats depèn d'una diferència d'interessos que ara no es dona. Una manera d'obtenir guanys en una operació d'aquest tipus és treure'n d'altres llocs, com s'ha fet a través de les comissions. L'altra via, en un procés com una fusió, és eliminar duplicitats, com són les oficines. Si jo treballés en una oficina d'aquestes, estaria tremolant. Hi haurà milers d'acomiadats i prejubilats.
Francesc Cabana: "Isidre Fainé ja té una edat, no té un gran futur professional per davant. En mans de qui quedarà això?"
4. Quan jo vaig entrar al món bancari, hi havia 108 bancs a l'estat espanyol. Ara passarem a un escenari amb només 3 o 4. Home! Estem anant cap a un oligopoli, que és un monopoli disfressat. És un procés que no veig clar perquè hi haurà un oligopoli transnacional. Quan jo dirigia la divisió internacional de Banca Catalana, si venia una gran empresa a demanar-nos un crèdit fort, nosaltres recorríem a tres o quatre bancs que aportaven diners. Això sempre s'ha fet, en banca. Per què ho ha de fer un únic banc? És possible que CaixaBank tingui problemes per presentar un bon compte de resultats, però no tenia cap problema de solvència.
Fa anys, vaig fer la biografia d'un dels fundadors de la Caixa, Francesc de Moragas, que sempre deia que vivia per dues coses: l'obra social i Catalunya. Isidre Fainé ja té una edat, no té un gran futur professional per davant. En mans de qui quedarà això? Dels noms rellevants que veig, l'únic català que veig és Jordi Gual, que no sé quin paper tindrà. Si fos ell, patiria. Suposo que mantindrà una posició, però imagino que deu tenir l'ambició de representar una institució potent.
Mònica Roca, vicepresidenta de la Cambra. Foto: Cambra de Comerç de Barcelona
Mònica Roca: "Ara ja tenen el control del banc català i, a més, del banc espanyol més gran. Jugada mestra"
1. Entenc que hi deu haver un plegat de raons. Començant pel fet que l'Estat està més endeutat que mai i té accions d'un negoci que no funciona, que és Bankia, que vol recuperar el que pugui de la inversió que va fer per salvar-lo, i per tant, per l'Estat, el millor negoci ara mateix és que algú el compri. Possibles compradors a l'estat espanyol no n'hi ha gaires, i deuen témer un comprador de fora. Si, a més, amb aquesta operació de salvar-se d'aquesta ruïna es carreguen un banc català, doncs amb un tret maten dos pardals. Ara ja tenen el control del banc català i, a més, del banc espanyol més gran. Jugada mestra.
2. El poder financer de CaixaBanc ja no era tant català com volíem, i així va quedar clar arran de l'1 d'octubre del 2017. Tot i això queda debilitat perquè serà l'equivalent a un café para todos. També afeblirà, sens dubte, el poder financer de cada català. Només cal veure el què ha suposat l'absorció d'Unnim (2013) i de CatalunyaCaixa (2016) per part del BBVA als nostres estalvis, que ja no serveixen per donar crèdit als agents econòmics de Catalunya, sinó per a la concessió de crèdit als agents econòmics de l'estat espanyol, i també per garantir l'aval dels bancs espanyols per a la construcció d'infraestructures públiques deficitàries, per exemple.
Mònica Roca: "Els sindicats hauran de treballar de valent perquè hi hagi molt bones condicions per a la gent que voldran acomiadar"
3. Evidentment, d'això no hi ha cap dubte. És clar que tota fusió comporta reducció de personal. Els sindicats hauran de treballar de valent perquè hi hagi molt bones condicions per a la gent que voldran acomiadar, i potser això ajudi a reduir acomiadaments innecessaris.
4. No, no necessàriament. Algú pot pensar que sí per un tema de dimensions. Però també comporta molta menys agilitat per adaptar-se, per no parlar de la reducció de la competitivitat pel fet de reduir la competència. Tanmateix, el model de banc actual està a prop de ser obsolet. La societat s'està digitalitzant més ràpid que l'economia i les finances, i això és només perquè hi ha interessos perquè no passi. Però no trigarem gaire a veure la revolució de les finances en termes de digitalització. Les tecnologies DLT (Decentralised Ledger Technology) com, per exemple, el blockchain, jugaran un paper important en aquesta transformació. I això i així és com estarem preparats per competir.
Modest Guinjoan, president de la comissió d'economia catalana del Col·legi d'Economistes. Foto: Mateu Salvat
Modest Guinjoan: "La fusió afeblirà el poder financer català, si és que encara en queda"
1. La fusió ha vingut per una suma de pressions. D'una banda, la necessitat de culminar la reestructuració bancària, de l'altra la pressió del Banc Central Europeu (BCE), que considera una anomalia que l'Estat tingui un 60% d'una entitat tan gran com és Bankia. Altra cosa és que a Alemanya, per exemple, pugui haver algun banc amb participació dels lands, però Bankia és massa gran. I finalment hi ha la pressió dels directius. La dels de l'entitat madrilenya per no estar sota la tutela de l'Estat i la dels de CaixaBank per créixer.
Modest Guinjoan: "Hi havia pressió per part dels directius: els de Bankia per no estar sota la tutela de l'Estat i els de CaixaBank per créixer"
2. Si és que encara en queda, la fusió afeblirà el poder financer català. Si en queda després de la reestructuració bancària. Hi ha el tema de les seus, que té una importància relativa. Però ara els equips directius se simplificaran, estaran entre Barcelona i Madrid, però amb tendència a estar més a la capital de l'Estat. El que és segur és que els empresaris tindran menys on triar dins d'una tendència oligopòlica clara.
3. No crec que es produeixi una gran conflictivitat. Les grans institucions econòmiques tenen prou potencial per garantir unes grans indemnitzacions i suposo que les reduccions de plantilla afectaran col·lectius concrets i de més edat.
4. CaixaBank ja era prou gran per competir en el mercat. Ara guanyarà volum, però també pot veure alentida la seva marxa. No crec que la fusió aporti molt quant a capacitat competitiva o tecnologia de gestió.