17
de setembre
del
2020
Actualitzat
a les
21:00h
Aquest dijous, els consells d'administració de CaixaBank i Bankia han aprovat la seva fusió després de setmanes d'un procés de negociacions no exemptes de tensions. La confluència de tots dos bancs aplega un total de 664.000 euros en actius, una plantilla de 51.000 treballadors (35.600 al banc català) i més de 6.600 sucursals, de les quals 4.400 són de CaixaBank. Això implica superar clarament el BBVA i el Banco Santander i convertir-se en el primer banc de l'estat espanyol.
Demà divendres, l'acord es presentarà públicament a València -on es va traslladar CaixaBank i que continuarà sent la seu social de l'entitat- i se'n coneixeran més dades. En unes setmanes, seran les juntes d'accionistes de les dues entitats les que hauran d'avalar la fusió, fruit d'un procés que s'ha desbloquejat els darrers dies.
Dues figures han estat crucials en l'operació. Una d'elles ha estat la vicepresidenta del govern i ministre d'Economia Nadia Calviño. Cal recordar que Bankia va ser rescatada pel govern a través del FROB (Fons de Restauració Ordenada Bancària) l'any 2012 i disposa del 61,8% del capital. L'Estat és el principal accionista de Bankia. L'altre interlocutor ha estat Isidre Fainé, president de Criteria i de la Fundació la Caixa, primer accionista de CaixaBank.
Una de les coses que s'havien de tancar per culminar el projecte era la composició del nou consell d'administració, que serà presidit per José Ignacio Goirigolzarri, fins ara president de Bankia, qui no tindrà funcions executives en el nou organigrama, amb Gonzalo Gortázar com a director general del nou banc. El directiu ho era fins ara de CaixaBank.
L'altre tema delicat és la quota de bescanvi entre les dues entitats. És a dir, l'intercanvi d'accions entre els dos bancs. Això determinarà el pes de cadascun en la nova institució financera. La xifra que fins ara ha aparegut als mitjans apunta a un 75% del control del nou banc per part de Caixabank.
Podria ser una mica més en el cas que el principal accionista del banc català, la Fundació la Caixa, es volgués assegurar un mínim d'un 30% en la nova entitat. Una possibilitat que ja hauria estat beneïda pel Banc Central Europeu, veritable guardià i segurament impulsor del procés de fusió.
Demà divendres, l'acord es presentarà públicament a València -on es va traslladar CaixaBank i que continuarà sent la seu social de l'entitat- i se'n coneixeran més dades. En unes setmanes, seran les juntes d'accionistes de les dues entitats les que hauran d'avalar la fusió, fruit d'un procés que s'ha desbloquejat els darrers dies.
Dues figures han estat crucials en l'operació. Una d'elles ha estat la vicepresidenta del govern i ministre d'Economia Nadia Calviño. Cal recordar que Bankia va ser rescatada pel govern a través del FROB (Fons de Restauració Ordenada Bancària) l'any 2012 i disposa del 61,8% del capital. L'Estat és el principal accionista de Bankia. L'altre interlocutor ha estat Isidre Fainé, president de Criteria i de la Fundació la Caixa, primer accionista de CaixaBank.
Una de les coses que s'havien de tancar per culminar el projecte era la composició del nou consell d'administració, que serà presidit per José Ignacio Goirigolzarri, fins ara president de Bankia, qui no tindrà funcions executives en el nou organigrama, amb Gonzalo Gortázar com a director general del nou banc. El directiu ho era fins ara de CaixaBank.
L'altre tema delicat és la quota de bescanvi entre les dues entitats. És a dir, l'intercanvi d'accions entre els dos bancs. Això determinarà el pes de cadascun en la nova institució financera. La xifra que fins ara ha aparegut als mitjans apunta a un 75% del control del nou banc per part de Caixabank.
Podria ser una mica més en el cas que el principal accionista del banc català, la Fundació la Caixa, es volgués assegurar un mínim d'un 30% en la nova entitat. Una possibilitat que ja hauria estat beneïda pel Banc Central Europeu, veritable guardià i segurament impulsor del procés de fusió.