Crònica

Torra deixa la legislatura en mans del Suprem

El president descarta convocar eleccions i certifica que serà el tribunal qui provoqui una "cursa irresponsable"; la resposta de l'independentisme, condicionada pel calendari dels comicis

per Oriol March , 17 de setembre de 2020 a les 18:15 |

Els dos discursos més rellevants del mandat de Quim Torra com a president de la Generalitat estan íntimament relacionats amb causes judicials. El primer, del 18 de novembre de l'any passat, el va fer des del banc dels acusats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), quan va certificar que havia desobeït la Junta Electoral Central (JEC) a l'hora de no retirar -en el termini estipulat- la pancarta a favor de la llibertat dels presos i exiliats que lluïa a Palau abans de les penúltimes eleccions espanyoles. El segon, aquest dijous, l'ha fet a la delegació del Govern a Madrid després de la vista sobre la seva inhabilitació al Tribunal Suprem, última oportunitat per tombar-la. El missatge que n'ha sortit és nítid: no serà ell qui convoqui eleccions i, per tant, el calendari de la legislatura catalana ja és oficialment en mans dels jutges.


S'obre ara un termini perquè la sala encarregada d'avaluar el recurs -centenars de pàgines redactades per Gonzalo Boye i Isabel Elbal- deliberi i dictamini si pertoca donar la raó a la defensa o bé apartar el president, en la línia del "cercle perfecte de la repressió" vigent des del 2017. Els últims tres màxims dirigents del país -Artur Mas, Carles Puigdemont i Torra- han estat afectats per decisions judicials, però només l'actual inquilí de Palau ho haurà estat en exercici efectiu de la presidència. Per això el dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) no s'ha estalviat retrets quan, a les 13.40 i després de no haver intervingut davant dels jutges -tot i haver-los "mirat als ulls"-, ha arrencat la declaració institucional a la delegació catalana: "Els magistrats tenen a les seves mans la possibilitat de corregir un procés aberrant, esperpèntic, una prova més de la decadència galopant d'aquesta democràtica amb peus de fang".

A banda d'això, els cinc jutges tenen al seu abast decidir com i quan acaba una legislatura convulsa des de l'inici, marcada per les intervencions judicials i també per les pugnes intestines d'un independentisme que ha arribat a la vista al Suprem sense haver consensuat cap resposta unitària a la probable inhabilitació. La pressió que ERC -des del Govern i des del Parlament- i la CUP -en reunions aquesta mateixa setmana- han exercit sobre Torra perquè fixés la data de les eleccions i per no perdre el control del calendari. Una opció que també ha avalat en les últimes hores Carme Forcadell, expresidenta de la cambra catalana, i que no comptava amb simpaties dins de JxCat, especialment a Waterloo. La remodelació del Govern de fa dues setmanes exactes, per cert, ja anava en aquesta línia: els comicis es desplaçaven en el calendari. Ara depèn del Suprem que arrenqui una "cursa irresponsable" que "paralitzaria" l'administració.



És precisament el calendari el que ara revisen a la sala de màquines de totes les formacions. La inhabilitació de Torra serà ferma en el moment en què sigui publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), i el president ja ha fet saber que no serà "un obstacle" quan arribi el moment. Malgrat això, també ha advertit -un missatge dirigit a Roger Torrent, a qui a Palau situen com el principal culpable del desposseïment de l'acta de diputat del gener, poc després de la condemna del TSJC- que el Parlament no pot renunciar "ni un mil·límetre" a la seva sobirania. La resolució que aprovaran aquest divendres JxCat, ERC i la CUP al debat de política general sosté que només la cambra pot retirar la confiança a Torra, però les concrecions brillen per la seva absència.


El president ja ha demanat que no s'investeixi cap candidat alternatiu, com també ho ha fet Carles Puigdemont, de manera que això situa les eleccions a principis del 2021. Un cop sigui ferma la inhabilitació, Torrent té previst activar el compte enrere de dos mesos per escollir un nou president i, en cas que no passi, quan s'esgoti aquest termini es convocaran immediatament les eleccions, que serien al cap de 54 dies. Aquest no era el pla inicial de Torra -volia convocar els comicis per a principis d'octubre i anar al Suprem amb la feina feta-, però les múltiples pressions que va rebre -també de Waterloo, on també es pensa en clau de llançament de JxCat com a partit, pendent de veure si es pot reconduir el desacord (judicial i polític) amb el PDECat o bé fitxar-ne dirigents per les llistes- i l'evolució de la pandèmia el van obligar a desistir. Va aconseguir, això sí, remodelar un executiu on ja no hi ha els hereus de CDC ni Miquel Buch a Interior.

La unitat és (per ara) una fotografia

El principal gest unitari dels últims temps ha estat la fotografia de l'entrada de Torra al Suprem, acomboiat per la plana major de l'independentisme. Cada dirigent, però, representa una estratègia. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) d'Elisenda Paluzie defensa sense embuts la unilateralitat i reclama que Puigdemont i Oriol Junqueras encetin -de debò- el desgel en forma de full de ruta conjunt. Òmnium no té un plantejament polític concret sobre l'escenari actual, però no veu amb mals ulls la via Venturós que propugna la CUP -representada avui per Albert Botran, diputat a Madrid- i que es basa en una presidència simbòlica que convisqui amb una d'efectiva que lideraria Pere Aragonès, màxim dirigent d'ERC fora de la presó, com a president en funcions.

La imatge d'unitat en el seguici que acompanyava Torra abans de la vista no s'ha correspost, encara, amb l'acord per una resposta conjunta a la inhabilitació del president

Aragonès ha fet costat aquest dijous a Torra, però no ha participat en la reunió prèvia a la vista que s'ha fet a la delegació del Govern, on sí hi ha estat l'equip de confiança de Palau -Pere Cardús, Joan Ramon Casals, Jordi Moreso i la consellera Meritxell Budó-. De fet, el president va viatjar ahir i el vicepresident ho ha fet aquest matí. El dirigent d'ERC ha insistit els últims dies en pactar una estratègia conjunta per no allargar l'interinatge, via reforçada per Marta Rovira des de Ginebra, però no ho ha aconseguit. El retaule a la vora del Suprem l'han completat Laura Borràs -membre de la war room de Torra i que ha dictaminat que una inhabilitació seria "l'atropellament democràtic més gran d'Europa occidental"-, Sergi Miquel -PDECat- i Antoni Castellà -Demòcrates de Catalunya-.

Bona part dels qui formaven el seguici del president coneixen de primera mà com a finals de juliol es va insistir a Torra -amb missatges per via interposada també des de l'exili- que convocar eleccions seria contraproduent per què no es podria argumentar que el Suprem havia dinamitat la legislatura catalana. El president en va prendre nota, i va acabar modificant els plans inicials, argumentant també el pes de la pandèmia en el dia a dia. Torra s'ha compromès a dedicar "fins l'últim minut" al càrrec al benestar dels catalans en un context d'obertura d'escoles i de temuda segona onada, que tindrà impacte directe en una economia que caurà per sobre dels dos dígits.

Un ull a Europa

Dins la vista, les parts han pogut dedicar vint minuts a argumentar per què acceptar -o desestimar- el recurs. Gonzalo Boye, advocat de Torra, ha insistit en la necessitat d'elevar qüestions prejudicials a Europa -si s'accepten, la sentència hauria d'aturar-se fins que fossin resoltes-, i ha qüestionat tant la imparcialitat del tribunal com l'autoritat "superior o competent" de la JEC, que és qui va dictar l'ordre de retirar la pancarta. En aquest sentit, Boye ha reivindicat la desobediència a la Junta Electoral com un "acte polític" i, per tant, emparat en la llibertat d'expressió i també blindat per la "inviolabilitat" de Torra com a parlamentari. En aquell moment encara ho era.


Tant la Fiscalia com Vox han combatut els arguments de Boye, amb més vigor l'acusació particular d'extrema dreta que el ministeri públic. El magistrat Andrés Martínez Arrieta -un dels escuders de Manuel Marchena en el judici de l'1-O, celebrat a la mateixa sala que la vista d'aquest dijous- ha impedit a Boye fer consideracions finals i, com es preveia, Torra no ha intervingut. Ho ha fet després, en un discurs de 12 minuts en què ha comparat el funcionament actual de l'Estat amb el franquisme i ha carregat amb duresa contra el govern que formen el PSOE i Unides Podem a la Moncloa. "On podem trobar un bri d'esperança perquè tot això canviï? On són ara els aires de democràcia i justícia a Espanya que se suposaven d'un govern de coalició d'esquerres?", ha dit.

Paraules que també tenen ressò en la taula de diàleg -s'està intentant posar data a la nova reunió de la mesa de negociació entremig del calendari judicial que portarà Torra al TSJC la setmana vinent en la segona causa per desobediència- i en l'estratègia d'ERC, partidària d'aprofundir en el diàleg amb l'Estat. Divergència estratègica principal amb JxCat, que des de l'agost ha situat la "confrontació intel·ligent" al frontispici. La inhabilitació del president i la negativa a convocar eleccions forma part d'una cadena d'esdeveniments que, d'una manera o altra, acabarà duent els dos principals partits de l'independentisme a enfrontar-se a les urnes. I deixar la legislatura en mans del Suprem és, també, una manera d'escollir com es projectarà aquest xoc en els propers mesos.
 

Declaració de Torra després del Suprem by edicio naciodigital on Scribd



 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació