20
de setembre
del
2020
Actualitzat
el
21
de setembre
a les
11:45h
Han passat dues setmanes des de que el president Pedro Sánchez i el president Quim Torra es van emplaçar telefònicament a fixar una data per reprendre la taula de negociació. No hi ha hagut cap avenç. No tant per les agendes temporals, marcades per les cites judicials que afecten el president de la Generalitat, sinó pel conflicte d'interessos a l'hora de dissenyar quina ha de ser l'ordre del dia. Fins a quatre parts -PSOE, Podem, ERC i Junts per Catalunya- amb la seva pròpia recepta per abordar el conflicte intervenen en un intent de diàleg que fins ara s'ha predicat més que practicat i que té un calendari limitat per poder-se reprendre.
Les diferents diagnosis de la situació, el xoc d'estratègies i el context preelectoral entorpeixen l'acord sobre de què cal parlar i les cites judicials de Torra entorpeixen el quan. El context per fixar una trobada de la taula, que per ara es resumeix en una foto del passat mes de febrer, s'ha enverinat a l'espera que el Tribunal Suprem determini si inhabilita o no Torra per desobediència. A més, el president té una nova vista per la mateixa acusació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dimecres de la setmana que ve.
Malgrat que la intenció és que en aquesta segona reunió de la taula no hi acudeixin els presidents, l'acció dels tribunals pot determinar que la reunió s'acabi ajornant definitivament fins a després de les eleccions si Torra és inhabilitat en les pròximes setmanes. De fet, de portes endins, els socialistes catalans sostenen que difícilment la taula podrà donar fruits abans que se celebrin els comicis.
El calendari, doncs, és estret i l'escletxa d'entesa també. En la declaració institucional posterior a la vista de dijous a Madrid, el president de la Generalitat va deixar clar que no confia en la via del diàleg amb l'Estat, a qui acusa d'incloure'l en la llarga llista de la persecució judicial contra l'independentisme. En tot cas, Torra sí que ha fet una petició clara perquè es reuneixi la taula: que l'ordre del dia inclogui de forma explícita l'autodeterminació i l'amnistia com a punts a debatre.
Incloure l'amnistia i l'autodeterminació en l'ordre del dia
Es tracta d'una reclamació difícilment assumible per al govern espanyol. Els socialistes han reiterat per activa i per passiva que no accepten ni una cosa ni l'altra, i tot i que poden admetre que hi hagi una de les parts que ho defensi durant la reunió -es va acordar que s'hi podria parlar de tot- incloure-ho per escrit com a punt del debat és una condició que topa amb l'oposició de la Moncloa. De fet, ERC també fa bandera de l'autodeterminació i l'amnistia per resoldre el conflicte, però per als republicans és prioritari reprendre el diàleg al marge de l'embolcall de la reunió sempre i quan serveixi per avançar més enllà de la fotografia. La incògnita, apunten, continua sent quina és la proposta del govern espanyol per resoldre el conflicte.
Que Torra aposti per la "confrontació" i que els d'Oriol Junqueras s'aferrin al diàleg amb l'Estat és ja un dels principals esculls per harmonitzar la predisposició de l'independentisme a seure en una taula que corre el risc de convertir-se en un dels principals motius de la pugna entre els socis. ERC ja ha deixat caure que és JxCat qui l'entorpeix, mentre que JxCat assenyala ERC per negociar amb un govern que dona continuïtat a la repressió. Es dona per descomptat que aquests missatges creuats seran recurrents durant la pròxima campanya, que es preveu especialment dura si la Generalitat s'aboca a mesos d'interinatge si Torra és inhabilitat.
No és només, però, la disputa independentista la que dificulta quan es reuneix la taula i amb quina agenda, sinó que també hi ha diferents visions entre el PSOE i Podem sobre com s'ha d'afrontar el litigi. L'agenda de Sánchez per a Catalunya es resumeix en el llistat de 44 propostes de "retrobament" que va posar sobre la taula de Torra a la trobada del 6 de febrer al Palau de la Generalitat i que el PSOE vol que serveixi de pauta per al diàleg. Revisar el sistema de finançament, l'anul·lació del judici a Companys -previst en l'avantprojecte de la nova llei de memòria democràtica- i posar fi als xocs competencials legislatius formen part de l'estratègia del president del govern espanyol per rebaixar els decibels del conflicte català. Propostes com un nou Estatut, apuntada en alguna ocasió pel PSC, ha quedat constatat en reiterades enquestes que compta amb un suport molt minoritari de la societat catalana.
La reforma del delicte de sedició, clau per als pròxims mesos
Podem, per la seva banda, fia l'encarrilament de la resolució del conflicte a l'alliberament dels dirigents independentistes empresonats. La seva principal aposta és la reforma del delicte de sedició, propòsit en el qual s'ha implicat personalment Jaume Asens. Assumint que és menys lesiu per al govern que sigui una majoria del Congrés qui aprovi aquesta reforma que no pas que el consell de ministres assumeixi concedir un indult, el PSOE està en vies d'aprovar aquest canvi legal. Segons la vicepresidenta Carmen Calvo, el Ministeri de Justícia preveu tenir la reforma enllestida abans de finals d'any.
Conscients del fràgil equilibri que una mesura d'aquest calibre implica per a l'aliança de la Moncloa, Podem manté la discreció sobre l'evolució d'aquesta via, que transita al marge de l'evolució de la taula i que és un dels estendards que els comuns preveuen lluir en la campanya catalana. En tot cas, més enllà de desbloquejar la situació dels presos, el partit de Pablo Iglesias aposta per la celebració d'un referèndum no necessàriament binari ni específicament sobre la independència, però sí on se sotmeti a votació un nou estatus per a Catalunya. El plantejament no satisfà l'independentisme, que continua reivindicant que la solució ideal passa perquè els catalans escullin entre el sí o el no a una emancipació respecte l'Estat.
En definitiva, quatre agendes amb punts discordants per a una sola taula -fins ara parada, però amb les cadires buides- i un calendari que s'escurça per resoldre un conflicte que s'ha anat enquistant sota l'efecte bola de neu a cop de tribunals.
Les diferents diagnosis de la situació, el xoc d'estratègies i el context preelectoral entorpeixen l'acord sobre de què cal parlar i les cites judicials de Torra entorpeixen el quan. El context per fixar una trobada de la taula, que per ara es resumeix en una foto del passat mes de febrer, s'ha enverinat a l'espera que el Tribunal Suprem determini si inhabilita o no Torra per desobediència. A més, el president té una nova vista per la mateixa acusació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dimecres de la setmana que ve.
Malgrat que la intenció és que en aquesta segona reunió de la taula no hi acudeixin els presidents, l'acció dels tribunals pot determinar que la reunió s'acabi ajornant definitivament fins a després de les eleccions si Torra és inhabilitat en les pròximes setmanes. De fet, de portes endins, els socialistes catalans sostenen que difícilment la taula podrà donar fruits abans que se celebrin els comicis.
El calendari, doncs, és estret i l'escletxa d'entesa també. En la declaració institucional posterior a la vista de dijous a Madrid, el president de la Generalitat va deixar clar que no confia en la via del diàleg amb l'Estat, a qui acusa d'incloure'l en la llarga llista de la persecució judicial contra l'independentisme. En tot cas, Torra sí que ha fet una petició clara perquè es reuneixi la taula: que l'ordre del dia inclogui de forma explícita l'autodeterminació i l'amnistia com a punts a debatre.
Incloure l'amnistia i l'autodeterminació en l'ordre del dia
Es tracta d'una reclamació difícilment assumible per al govern espanyol. Els socialistes han reiterat per activa i per passiva que no accepten ni una cosa ni l'altra, i tot i que poden admetre que hi hagi una de les parts que ho defensi durant la reunió -es va acordar que s'hi podria parlar de tot- incloure-ho per escrit com a punt del debat és una condició que topa amb l'oposició de la Moncloa. De fet, ERC també fa bandera de l'autodeterminació i l'amnistia per resoldre el conflicte, però per als republicans és prioritari reprendre el diàleg al marge de l'embolcall de la reunió sempre i quan serveixi per avançar més enllà de la fotografia. La incògnita, apunten, continua sent quina és la proposta del govern espanyol per resoldre el conflicte.
Que Torra aposti per la "confrontació" i que els d'Oriol Junqueras s'aferrin al diàleg amb l'Estat és ja un dels principals esculls per harmonitzar la predisposició de l'independentisme a seure en una taula que corre el risc de convertir-se en un dels principals motius de la pugna entre els socis. ERC ja ha deixat caure que és JxCat qui l'entorpeix, mentre que JxCat assenyala ERC per negociar amb un govern que dona continuïtat a la repressió. Es dona per descomptat que aquests missatges creuats seran recurrents durant la pròxima campanya, que es preveu especialment dura si la Generalitat s'aboca a mesos d'interinatge si Torra és inhabilitat.
No és només, però, la disputa independentista la que dificulta quan es reuneix la taula i amb quina agenda, sinó que també hi ha diferents visions entre el PSOE i Podem sobre com s'ha d'afrontar el litigi. L'agenda de Sánchez per a Catalunya es resumeix en el llistat de 44 propostes de "retrobament" que va posar sobre la taula de Torra a la trobada del 6 de febrer al Palau de la Generalitat i que el PSOE vol que serveixi de pauta per al diàleg. Revisar el sistema de finançament, l'anul·lació del judici a Companys -previst en l'avantprojecte de la nova llei de memòria democràtica- i posar fi als xocs competencials legislatius formen part de l'estratègia del president del govern espanyol per rebaixar els decibels del conflicte català. Propostes com un nou Estatut, apuntada en alguna ocasió pel PSC, ha quedat constatat en reiterades enquestes que compta amb un suport molt minoritari de la societat catalana.
La reforma del delicte de sedició, clau per als pròxims mesos
Podem, per la seva banda, fia l'encarrilament de la resolució del conflicte a l'alliberament dels dirigents independentistes empresonats. La seva principal aposta és la reforma del delicte de sedició, propòsit en el qual s'ha implicat personalment Jaume Asens. Assumint que és menys lesiu per al govern que sigui una majoria del Congrés qui aprovi aquesta reforma que no pas que el consell de ministres assumeixi concedir un indult, el PSOE està en vies d'aprovar aquest canvi legal. Segons la vicepresidenta Carmen Calvo, el Ministeri de Justícia preveu tenir la reforma enllestida abans de finals d'any.
Conscients del fràgil equilibri que una mesura d'aquest calibre implica per a l'aliança de la Moncloa, Podem manté la discreció sobre l'evolució d'aquesta via, que transita al marge de l'evolució de la taula i que és un dels estendards que els comuns preveuen lluir en la campanya catalana. En tot cas, més enllà de desbloquejar la situació dels presos, el partit de Pablo Iglesias aposta per la celebració d'un referèndum no necessàriament binari ni específicament sobre la independència, però sí on se sotmeti a votació un nou estatus per a Catalunya. El plantejament no satisfà l'independentisme, que continua reivindicant que la solució ideal passa perquè els catalans escullin entre el sí o el no a una emancipació respecte l'Estat.
En definitiva, quatre agendes amb punts discordants per a una sola taula -fins ara parada, però amb les cadires buides- i un calendari que s'escurça per resoldre un conflicte que s'ha anat enquistant sota l'efecte bola de neu a cop de tribunals.