Procés català

La defensa de Torra reclama al Suprem que elevi el cas a Europa abans de dictar sentència

Boye remarca que la Junta Electoral no era "autoritat competent ni superior" per ordenar la retirada de la pancarta de la façana de Palau i que per això el president no va complir les instruccions

per Bernat Surroca / Oriol March , 17 de setembre de 2020 a les 12:20 |
Quim Torra arriba al Suprem amb Pere Aragonès i Meritxell Budó. | Govern
El president Quim Torra s'ha assegut aquest dijous minuts després de les dotze del migdia a la sala de plens del Tribunal Suprem per afrontar la vista que abordarà el recurs de la seva defensa contra la seva inhabilitació. El text elaborat per Gonzalo Boye, de més de 400 pàgines, denuncia nou vulneracions de drets i de principis legals per desacreditar la condemna dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 19 de desembre de l'any passat. Arran del veredicte, Torra va perdre la condició de diputat i, si el Suprem acaba descartant el recurs del president, té molts números de ser desposseït del càrrec en un termini que pot ser, com a molt, de tres setmanes. Pot trigar més si, com ha demanat l'advocat, la justícia europea s'hagi de pronunciar.

Boye ha arrencat al·legant que Torra no ha disposat d'un jutge imparcial en aquest procediment, i ha assegurat que estan "en joc" els drets de participació política. Pel que fa a les qüestions prejudicials que la defensa vol enviar a Europa, l'advocat ha assenyalat que el TSJC les va inadmetre sense seguir -segons ell- els procediments establerts. "Això és política de l'estruç", ha apuntat Boye, que ha reclamat al Suprem que elevi les prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Ha argumentat que, com que la inhabilitació també és per presentar-se a càrrecs públics europeus, la justícia comunitària s'ha de pronunciar al respecte.


"Fer això seria sa. El dret de la Unió és el nostre dret, i no podem viure-hi d'esquenes. El TSJC ho va ignorar", ha reflexionat el defensor del president de la Generalitat, que ha vist vius els "dubtes interpretatius" de la qüestió. Boye també ha considerat vulnerada la tutela judicial efectiva durant el procés contra el president. "Ningú comprendrà que un mateix fet tingui primer 3.000 euros de multa i després 30.000", ha apuntat l'advocat, segons el qual la sanció de la Junta Electoral Central (JEC) sobre la pancarta és de tipus penal, de manera que s'ha d'adaptar la normativa a aquesta circumstància.

Sobre la JEC, Boye ha assenyalat que la JEC no era "autoritat competent" en funció del que estableix, precisament, una sentència del Suprem, concretament de la sala tercera. La decisió de Torra de no acatar la Junta Electoral era raonada, ha apuntat, perquè es va assumir la doctrina del Suprem. "Per això no podem acceptar que l'ordre de la JEC s'adoptés en els temes que ho va fer", ha remarcat el defensor del president, que també ha insistit que el TSJC ja tenia preparada la sentència malgrat que la JEC no era ni "competent" ni "superior", conceptes que s'han "mesclat" de forma "aberrant".


Boye també ha volgut insistir en la "inviolabilitat" del president en el moment dels fets en tant que membre del Parlament. Una condició que va perdre de forma "il·legal", segons l'advocat, després de decisió de la JEC de principis de gener. "Està en joc la participació de minories nacionals. En tot moment, Torra ha defensat les paraules que hi havia a la pancarta", ha apuntat l'advocat, que ha citat una polèmica de Cayetana Álvarez de Toledo, exportaveu parlamentària del PP, que va acusar de "terrorista" el pare de Pablo Iglesias i no es van emprendre mesures legals contra ella.

L'independentisme ha acompanyat el president fins a les portes del Suprem per traslladar el seu suport unànime davant d'un "nou atac judicial". A la plaça Vila de Madrid, representants dels principals partits sobiranistes i de les entitats civils han denunciat la repressió de l'estat, que vol inhabilitar Torra per exercir el dret a la llibertat d'expressió. Laura Borràs, portaveu de JxCat al Congrés, ha advertit que per defensar un dret fonamental es pot desposseir Torra del càrrec. "Això és un atropellament democràtic", ha dit. Gabriel Rufián, portaveu d'ERC, ha denunciat un atemptat contra els drets més bàsics de Torra i ha fet una crida a "reforçar les institucions". 


Què diu el recurs?

Què argumenta el recurs dels advocats del president, que el tribunal ja ha llegit? La defensa del dirigent independentista raona que el Suprem no pot ser imparcial en la mesura que la pancarta que demanava l'alliberament dels presos polítics -finalment despenjada- anava dirigida, precisament, al tribunal que els mantenia privats de llibertat i que ara s'encarregarà de decidir sobre el futur del president. Boye, a banda, sosté que existeix la vulneració del dret a un procés amb les degudes garanties i del dret a a la tutela judicial efectiva, i manté que se'l "castiga" dues vegades pel mateix cas. Dimecres vinent, Torra ha de tornar al TSJC per la segona causa per desobediència.

"El judici oral no va constituir un veritable debat, perquè que el veredicte ja estava predeterminat", ressalta el recurs presentat, que denuncia la "intencionalitat política" d'un procediment pensat per apartar-lo de la presidència. El procés judicial, manté la defensa, té indicis de "constituir una palmària persecució política". En concret, el text es refereix als denunciants, que "actuaven a instàncies dels seus adversaris polítics" i a també al tribunal, "cridat a enjudiciar la causa". El procediment davant la Junta Electoral Central (JEC) va néixer arran d'una denúncia interposada per Ciutadans.


A partir d'aquí, tant el TSJC com el Suprem "no han pretès sinó apartar il·legal i il·legítimament" el president dels càrrecs que ostenta "democràticament". La defensa va presentar un escrit d'al·legacions demanant la recusació de deu magistrats per la seva vinculació amb la JEC, entre els quals Manuel Marchena, president de la Sala Segona del Tribunal Suprem i encarregat de sentenciar els presos amb el veredicte de l'1-O. Abans, la defensa ja havia protestat pel fet que es comuniqués la data de la vista als mitjans de comunicació abans que al propi interessat, com va passar l'11 de juny.

La vista d'aquest dijous al Suprem suposa un capítol més -potser el darrer- d'una legislatura condicionada de ple per la judicialització de la política. Torra ha desplegat un manual propi per donar-hi resposta, sovint sense consens amb els socis de Govern i, en algun cas, fins i tot sense informar-ne l'expresident Carles Puigdemont, com després de la sentència del Suprem contra l'1-O. Amb unes eleccions convocades per l'aplicació de l'article 155, el Tribunal Constitucional i el Suprem van maniobrar per bloquejar les investidures de Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull, i finalment va ser Torra qui va reunir els suports necessaris per desencallar la legislatura i evitar noves eleccions. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació