L'enigma electoral

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Coneixem els fets. El president de la Generalitat col·loca una pancarta de suport als presos polítics al balcó de Palau en el context preelectoral dels comicis espanyols del 28 d'abril, i la Junta Electoral Central reacciona arran d'una denúncia de Ciutadans i exigeix que es retiri el lema perquè el considera un "símbol partidista". Quim Torra desobeeix l'ordre de l'ens electoral amb l'argument de la defensa d'un dret fonamental, la llibertat d'expressió -un missatge que és més polític que partidista-, però tres dies després retira la pancarta. Episodi de desobediència simbòlica sense estratègia de fons. La causa, però, ja està en marxa i arriba a judici. El TSJC dicta sentència: inhabilitació del president. El Suprem té l'última paraula.

Coneixem els fets. Torra es presenta al Suprem i els advocats sostenen en el recurs que hi ha desproporció en la causa i parcialitat del tribunal. El càstig és desproporcionat, cert, i el tribunal està marcat perquè ja va perpetrar la sentència de l'1-O. Però la defensa de Torra fa dies que ha convençut el president -aquest mateix agost- que reconsideri la decisió de convocar eleccions abans d'anar a Madrid perquè convé que, en el procés de recórrer la sentència a Europa -on espera obtenir la raó jurídica-, es consumi que és el Suprem qui l'ha expulsat de Palau.

Coneixem els fets. L'estratègia desplegada per Gonzalo Boye i Josep Costa convergeix amb els interessos de Carles Puigdemont, que prefereix frenar l'avançament electoral per completar la gestació de Junts. El missatge electoral que Waterloo perfila prendrà forma gràcies a Torra, que accepta no fer ús de la prerrogativa de convocar eleccions però remodela el Govern. És el Suprem qui treu presidents, es repetirà quan arribi la campanya a Catalunya, adob per a la via de la confrontació versus la del diàleg. Expresident i president, doncs, pacten com serà l'epíleg de la legislatura.

Coneixem els fets. Després de Mas i Puigdemont, Torra serà el tercer president consecutiu que pateix les turbulències de l'acció judicial. Però la gravetat dels fets no ha servit per consensuar una estratègia en l'independentisme. Torra no ha volgut pactar amb ERC i la CUP la data de les eleccions -tot i les crides a la unitat fetes al Parlament- i a Madrid desplega un discurs amb regust d'argumentari electoral que certifica el que ja s'intuïa: deixarà córrer el rellotge sense convocar comicis, no veu transitable la via del diàleg amb Espanya i fa culpable l'Estat de deixar Catalunya sense president en plena pandèmia. Manté que no serà un "obstacle", però no deixa clar com conviurà amb Pere Aragonès, que haurà de fer de president transitori. No és que no ho hagi aclarit a la ciutadania. Tampoc ho ha fet als seus socis al Govern.

Coneixem els fets. La legislatura va començar sense rumb compartit i conclourà sense unitat estratègica. En lloc d'unir l'independentisme, la retirada de l'escó a Torra va provocar l'enèsima picabaralla entre partits, i podria tornar a passar el mateix ara. El president, en un missatge dirigit a Roger Torrent, demana que el Parlament no renunciï "ni un mil·límetre" a la seva sobirania si arriba la inhabilitació. Però del que pugui fer la cambra no se'n divisa cap concreció, tampoc en la resolució conjunta que JxCat, ERC i la CUP aprovaran avui al debat de política general.

Coneixem els fets. Torra havia fet de la data de les eleccions un enigma, trencaclosques que no s'explica sense el factor de pugna que l'independentisme mantindrà a les urnes. Deia que la tenia clara, però que no la feia pública. Ara sosté que serà el Suprem qui cometrà la irresponsabilitat d'establir el calendari electoral. La pandèmia no permetia convocar comicis perquè calia un Govern que prengués decisions, repetia el president. Però si el Suprem l'inhabilita sense decret de convocatòria firmat, l'interinatge a Palau serà més llarg i amb un executiu amb atribucions més limitades.

Mentre la política catalana modela relats pensant en la batalla electoral, avui a València s'explicarà la fusió de CaixaBank i Bankia. En sorgirà el primer banc de l'Estat. L'operació certifica que la gran banca està una mica menys ancorada a Catalunya i, a la vegada, constata que la Generalitat fa temps que no té presència -ni influència- en decisions tan transcendents.
 

---

Avui no et perdis

»Torra deixa la legislatura en mans del Suprem; per Oriol March.

»Entrevista a Gonzalo Boye: «Tenim la raó jurídica i ens la reconeixeran aquí o a Estrasburg»; per Bernat Surroca.

» Els consells de CaixaBank i Bankia donen llum verda a la fusió; per Pep Martí.

»Salut flexibilitza les visites a les residències que presentin indicadors favorables; per Sara González.

»Quan no hi ha ocupes... Casado i Albiol se'ls inventen; per Andreu Merino.

» Espanya, líder europeu en contagis i a prop del primer en morts... però onzè en tests; per Roger Tugas.

»El PSOE creixeria i augmentaria el marge respecte el PP, segons el CIS; per Roger Tugas.

»Només un 36% de ciutadans defensa obrir les escoles i fer totes les classes presencials; per Roger Tugas.

»Cas Pedro Álvarez: última oportunitat per fer justícia?; per Andreu Merino.

»La moció contra Bartomeu aconsegueix 20.731 firmes; per Albert Vilanova.

» Opinió: «Cultura religiosa»; per Josep-Lluís Carod-Rovira
 

---

 El passadís

"Et preocupa la distància social? Prova l'ascens social". El lema correspon a una acció publicitària de la Grossa de Cap d'Any, emesa en cartells i xarxes socials durant el mes d'agost per promocionar la venda de bitllets del sorteig. L'allau de crítiques que va generar l'anunci, que vinculava l'ascens social a la compra de loteria -i, per tant, a l'atzar- va obligar la Generalitat a retirar de forma immediata el missatge. L'ordre la va donar personalment el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, que assumeix sota el paraigua d'Economia l'activitat de Loteries de Catalunya. NacióDigital ha pogut concretar ara que el cost d'aquell anunci va ser de 5.189 euros, amb IVA inclòs. La despesa incloïa tant la producció de la cartelleria per als punts de venda com la tasca de creativitat. Fonts d'Economia recorden que aquella va ser una acció "puntual" de promoció i no la campanya publicitària de la Grossa de Cap d'Any, que encara no s'ha posat en marxa. Les mateixes veus destaquen que la retirada del missatge polèmic es va fer amb la "màxima rapidesa". En concret, el 16 d'agost. 

Vist i llegit

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, no pot esgrimir que la seva gestió hagi permès als madrilenys combatre amb encert l'epidèmia. Les dades de contagi són preocupants i el govern espanyol ja ha demanat intervenir mentre es constata caos en la planificació. La resposta d'Ayuso davant l'alarma generada va ser atribuir a la "forma de vida dels immigrants" l'expansió del virus. Sobre el discurs de la dirigent del PP hi reflexiona Sarah Babiker a Elsaltodiario.com. Amb el títol "Ayuso o la cultura del apartheid neoliberal", Babiker recorda que, per molt que la presidenta madrilenya transmeti que no té una estratègia per combatre l'epidèmia, això no vol dir que no tingui estratègies polítiques: "Les té i estan funcionant: una és per repartir entre els seus els recursos que haurien de destinar-se a lluitar contra aquesta catàstrofe sanitària. L'altra té com a fi assentar les bases legitimadores de la desigualtat, que és el projecte polític que el PP desplega a Madrid". 

 El nom propi

Josep Maria Bartomeu va decidir aquest agost que, malgrat la crisi institucional que corcava el club, esgotaria el mandat. Convocar les eleccions a finals de març no suposava avançar els comicis sinó, simplement, complir amb els terminis que fixen els estatuts en any de traspàs electoral. El president necessitava endreçar els números abans de cedir el timó. Però la patacada de Lisboa i el cas Messi han acabat amb la paciència de molts socis, cansats de digerir amb resignació decisions erràtiques de la directiva -incomprensibles en termes econòmics i esportius- mentre s'encadenaven derrotes humiliants a Europa. El malestar col·lectiu ha cristal·litzat en una moció de censura gestada per col·lectius de base del barcelonisme. Contra tots els pronòstics i malgrat el silenci mediàtic dels mitjans afins al club, la plataforma Més que una Moció ha aconseguit recollir 20.687 firmes per forçar la votació que pot acabar amb el mandat de Bartomeu. El Barça és un club viu. Mai s'havien recollit tantes signatures per a una moció de censura. Ara el soci haurà de decidir si vol canviar de rumb de veritat.

 Els imperdibles

Jordi Amat és una dels articulistes de capçalera per a qui vol tenir una mirada calidoscòpica de la política catalana. Filòleg i escriptor d'obra prolífica -es prodiga a la premsa sense desatendre la producció editorial-, el seu últim treball no passarà desapercebut. Acaba de publicar El fill del xofer. Els fils secrets del poder: ascens i caiguda d'Alfons Quintà(Edicions 62), en versió catalana i castellana. El llibre és el retrat d'un personatge que es va saber moure en els racons tèrbols del poder i, alhora, també esdevé una radiografia d'aquest mateix poder. Periodista i advocat, Quintà va tenir càrrecs de responsabilitat a El País, TV3 i El Observador, va col·laborar amb Enciclopèdia Catalana i va ser columnista de l'Avui. Però la seva carrera, més enllà del focus que li van proporcionar les tribunes mediàtiques, va ser plena de maniobres, xantatges i excessos en l'ús de l'autoritat. L'autor s'endinsa en la foscor del personatge, el mateix Quintà que el 19 de desembre del 2016 va assassinar la seva dona i després es va suïcidar. Una lectura del tot recomanable, com totes les que porten la firma de Jordi Amat. Bon cap de setmana!

 ​