Procés català

Què argumenta la defensa de Torra per esquivar la inhabilitació del Suprem?

El recurs de Boye al·lega l'existència d'una "persecució política" per apartar el president del càrrec i denuncia nou vulneracions durant el procés judicial

per Bernat Surroca / Oriol March , 17 de setembre de 2020 a les 09:50 |
Torra arriba al Suprem envoltat d'una representació de l'independentisme. | ND
El president Quim Torra s'asseurà a partir de les dotze del migdia al Tribunal Suprem per afrontar la vista que abordarà el recurs de la seva defensa contra la seva inhabilitació. El text elaborat per Gonzalo Boye, de més de 400 pàgines, denuncia nou vulneracions de drets i de principis legals per desacreditar la condemna dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 19 de desembre de l'any passat. Arran del veredicte, Torra va perdre la condició de diputat i, si el Suprem acaba descartant el recurs del president, serà desposseït del càrrec en un termini que pot ser de tres setmanes.

L'independentisme ha acompanyat el president fins a les portes del Suprem per traslladar el seu suport unànime davant d'un "nou atac judicial". A la plaça Vila de Madrid, representants dels principals partits sobiranistes i de les entitats civils han denunciat la repressió de l'estat, que vol inhabilitar Torra per exercir el dret a la llibertat d'expressió. Laura Borràs, portaveu de JxCat al Congrés, ha advertit que per defensar un dret fonamental es pot desposseir Torra del càrrec. "Això és un atropellament democràtic", ha dit. Gabriel Rufián, portaveu d'ERC, ha denunciat un atemptat contra els drets més bàsics de Torra i ha fet una crida a "reforçar les institucions". 


Què argumentaran els advocats del president? La defensa del dirigent independentista raona que el Suprem no pot ser imparcial en la mesura que la pancarta que demanava l'alliberament dels presos polítics -finalment despenjada- anava dirigida, precisament, al tribunal que els mantenia privats de llibertat i que ara s'encarregarà de decidir sobre el futur del president. Boye, a banda, sosté que existeix la vulneració del dret a un procés amb les degudes garanties i del dret a a la tutela judicial efectiva, i manté que se'l "castiga" dues vegades pel mateix cas. Dimecres vinent, Torra ha de tornar al TSJC per la segona causa per desobediència.

"El judici oral no va constituir un veritable debat, perquè que el veredicte ja estava predeterminat", ressalta el recurs presentat, que denuncia la "intencionalitat política" d'un procediment pensat per apartar-lo de la presidència. El procés judicial, manté la defensa, té indicis de "constituir una palmària persecució política". En concret, el text es refereix als denunciants, que "actuaven a instàncies dels seus adversaris polítics" i a també al tribunal, "cridat a enjudiciar la causa". El procediment davant la Junta Electoral Central (JEC) va néixer arran d'una denúncia interposada per Ciutadans.



A partir d'aquí, tant el TSJC com el Suprem "no han pretès sinó apartar il·legal i il·legítimament" el president dels càrrecs que ostenta "democràticament". La defensa va presentar un escrit d'al·legacions demanant la recusació de deu magistrats per la seva vinculació amb la JEC, entre els quals Manuel Marchena, president de la Sala Segona del Tribunal Suprem i encarregat de sentenciar els presos amb el veredicte de l'1-O. Abans, la defensa ja havia protestat pel fet que es comuniqués la data de la vista als mitjans de comunicació abans que al propi interessat, com va passar l'11 de juny.


Intervindrà el president durant la vista? En teoria no està previst -la vista és per confrontar la posició de la defensa amb la de la Fiscalia i la de l'acusació-, però tampoc es descarta del tot. En el discurs que va fer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) -que el va condemnar el 19 de desembre a un any i mig d'inhabilitació-, Torra va defensar haver desobeït l'ordre de la JEC perquè era "il·legal". També aquell dia els seus advocats van demanar obrir qüestions prejudicials a Europa, sobre les quals el Suprem s'hauria de pronunciar aquest mateix dijous o bé hauria de descartar-les quan decideixi dictar sentència. En teoria, el tribunal només pot començar a deliberar des del precís instant que acabi la vista al Suprem, i no abans que se celebri.

La vista d'aquest dijous al Suprem suposa un capítol més -potser el darrer- d'una legislatura condicionada de ple per la judicialització de la política. Torra ha desplegat un manual propi per donar-hi resposta, sovint sense consens amb els socis de Govern i, en algun cas, fins i tot sense informar-ne l'expresident Carles Puigdemont, com després de la sentència del Suprem contra l'1-O. Amb unes eleccions convocades per l'aplicació de l'article 155, el Tribunal Constitucional i el Suprem van maniobrar per bloquejar les investidures de Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull, i finalment va ser Torra qui va reunir els suports necessaris per desencallar la legislatura i evitar noves eleccions. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació