El despertador: 17 de setembre

La pancarta presidencial

El cas de Torra qüestiona els gestos simbòlics sense estratègia global i evidencia costos majors quan no són consensuats. Avui són notícia el Suprem, CaixaBank que es menja Bankia, els despatxos de Demòcrates, la batalla de Montjuïc i Tito Vilanova

per Ferran Casas , 17 de setembre de 2020 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El Suprem comença avui a resoldre el recurs de Quim Torra contra la seva inhabilitació per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Un president de la Generalitat, el que fa 131, pot ser apartat del càrrec només per no retirar una pancarta a les portes de la campanya de les espanyoles del 28-A. La va acabar traient de la façana de Palau, però no ho va fer a la primera. Es va resistir i, en primera instància, va desobeir la Junta Electoral Central.

És cert -i ell mateix ho va dir davant el TSJC- que va desobeir, però també ho és que va acabar acatant i que la resolució de la JEC era un abús: considerava "símbol partidista" una pancarta per la llibertat dels presos i exiliats i un llaç groc. El contingut era polític, és clar, però no es podia considerar partidista perquè en cas de demanar el vot en aquelles eleccions per algú que coincidís amb el missatge ho hauria fet per almenys per quatre partits: ERC, JxCat, els comuns i la CUP.

Però aquesta raó, o la de pensar que per aquesta regla de tres banderes dels refugiats o LGTBI també podrien ser considerades partidistes, tant fa. A l'hora de ser durs amb els independentistes, els membres de la JEC, els del Suprem o els fiscals saben que cap altre poder de l'Estat els picarà la cresta. I si ho fa la justícia europea anys després, miraran cap a una altra banda. D'exemples n'hi ha un niu.

Paradoxalment, el gest del Torra i la duresa de l'Estat han acabat desgastant l'independentisme. I no només perquè traurà de circulació política un president. Han posat el moviment davant el mirall de plantejar-se fins a quin punt tenen sentit els gestos simbòlics que no acompanyen una estratègia global -ni el Govern ni el Parlament han desobeït en res rellevant en una legislatura que ha convertit en retòrics el mandat de l'1-O i la restitució- i com s'incrementen els costos quan aquests no són consensuats. El clima d'enfrontament entre independentistes, que una resolució que tothom signa perquè no sigui dit no resoldrà, al ple del Parlament va ser ahir una bona prova

Els independentistes no es posen d'acord a l'hora de desafiar l'Estat i segueixen sense fer-ho per donar resposta a la repressió. ERC i la CUP fan propostes i JxCat les desestima i no ensenya les cartes. A Pedro Sánchez li surt barat i fins i tot pot negociar amb certa normalitat els pressupostos amb JxCat i ERC. El president de la Generalitat serà inhabilitat, es publicarà al Butlletí Oficial de l'Estat i perdrà la facultat de convocar les eleccions. Es convocaran gràcies a un dictamen del Consell d'Estat quan es constati que no hi ha candidat a la investidura i comenci a córrer el rellotge dels dos mesos per fer-ho automàticament.

El marge per les jugades mestres és escàs. Avui, Torra, que ben segur que es mereixia un final més a l'altura del seu patriotisme i generositat, mirarà de posar-hi èpica i raó, però el que veurem al Suprem no serà la millor cara de l'independentisme. Es podia fer millor, amb més generositat, solidaritat mútua i intel·ligència. Per part de tots.  

I mentre el Suprem decideix sobre Torra, avui es consumarà un moviment important al sector financer, fruit de la tendència a la concentració i la voluntat política del govern central. CaixaBank absorbirà Bankia. L'entitat nascuda a Catalunya, i amb seu a València des de la tardor de 2017, serà més gran però l'Estat, propietari del 60% de Bankia -hereva de Caja Madrid i nacionalitzada per la vergonyosa gestió de Rodrigo Rato i Miguel Blesa-, hi tindrà a dir. N'analitzarem les conseqüències.
 

Avui no et perdis

» Torra s'enfronta a la inhabilitació amb el futur de la legislatura en l'aire; per Bernat Surroca i Oriol March.

» L'independentisme aireja disputes abans de la cita al Suprem: l'1x1 d'un debat sense unitat; per Sara González, Oriol March i Joan Serra Carné.

» Fil directe: «Debat interromput al Parlament»; per Pep Martí.

» JxCat s'obre a negociar els pressupostos de l'Estat «sense línies vermelles prèvies»; per Roger Tugas Vilardell.

»
Els retrats de família dels Jordis: Cuixart i Sànchez, per sorpresa a Vic; per Carles Fiter.

» Mapes | Pagues molt d'IBI? Això costa l'impost a cada municipi; per Roger Tugas Vilardell.

»
 Precarietat, infrahabitatge i pobresa: els esculls de fer tests massius al Raval; per Andreu Merino.

» Ciència en societat | L'altra derivada: l'escalfament i el canvi global; per Cristina Junyent.

»
Viure després de donar-lo per mort: el català que ha vençut tots els diagnòstics; per Aina Font Torra.
 

 El passadís

Demòcrates té dos diputats al Parlament, Antoni Castellà i Titon Laïlla. Formen part del grup d'ERC, amb qui es van presentar a les eleccions del 2017, però ara es dona per fet que compartiran llista amb Carles Puigdemont a les pròximes eleccions. Els diputats de l'antiga Unió han estat a cavall dels dos principals grups sobiranistes, que tenen relacions com a mínim difícils malgrat compartir Govern. De fet, Castellà i Laïlla tenen el despatx en una planta del Parlament diferent de la que ocupen la resta de diputats republicans i on hi ha els de JxCat. El despatx el compartien, sobre el paper, amb Toni Comín, diputat d'ERC fins que va convertir-se en eurodiputat de Junts. Castellà i Laïlla havien de reposar cada setmana el cartell amb el nom de l'exconseller de Salut perquè algú el treia de forma sistemàtica. Ara ja no cal.  

Vist i llegit

Als seus llibres Carles Puigdemont passa, de la mà de Xevi Xirgo, comptes amb Oriol Junqueras. També els toca rebre a altres companys de viatge, com ara el PDECat o la CUP. L'expresident també critica alguns articulistes de premsa, com ara el gironí Antoni Puigverd, que escriu a La Vanguardia. Li dedica versos i dona a conèixer intercanvis epistolars en els moments més crítics. Puigverd escrivia ahir al diari de Godó la columna "D'un 'cronista servil'", en referència als epítets del líder de Junts. "Encara que Puigdemont em menyspreï, seguirà mereixent el meu respecte i fraternitat. No, malgrat tot, la meva admiració", escrivia. La columna feia evident la distància política. En el to respectuós de Puigverd, això sí.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1705 els austriacistes guanyaven la Batalla de Montjuïc, estratègica en la Guerra de Successió i que marcaria la història de Catalunya. Les tropes comandades pel príncep alemany Jordi de Darmstadt, que va morir en el combat, es van imposar a les borbòniques i van aconseguir sotmetre la ciutat. Un any abans els austriacistes havien trobat en l'intent de conquerir-la menys complicitats de les previstes per revoltar-la, ja que inicialment l'aspirant Felip de Borbó havia jurat les constitucions. Aquest cop se'n van sortir i dies després de la batalla de Montjuïc, el virrei borbònic Velasco faria capitular la ciutat. El 22 d'octubre l'Arxiduc Carles, aspirant austriacista, va entrar triomfant a la capital i el 7 de novembre de 1705 va jurar les constitucions catalanes i coronar-se com a Carles III i establir-hi la cort. Aquí podeu saber més sobre Jordi de Darmstadt, heroi d'aquella batalla i conqueridor de Gibraltar per la causa dels Àustries.

 L'aniversari

El 17 de setembre de 1968, avui faria 52 anys, va néixer l'exfutbolista i entrenador Francesc Tito Vilanova, que va morir el 2014 d'un agressiu càncer de la glàndula paròtide que l'havia obligat uns mesos abans a deixar de ser el responsable del primer equip del Futbol Club Barcelona. Com a jugador, Vilanova va formar-se al futbol base del Barça però mai va arribar al primer equip i va passar pel Figueres, el Lleida, el Celta de Vigo o el Badajoz abans de retirar-se a la Gramenet. El 2007 va ser nomenat ajudant de Pep Guardiola al Barça B i allà es forjaria un tàndem fins que el de Santpedor va deixar el club el 2012. Vilanova va ser nomenat responsable del primer equip i va intentar mantenir l'elegant i ofensiu estil de joc de Guardiola, de qui personalment es va anar distanciant. Va guanyar la Lliga 2012-2013. Aquest és el vídeo d'homenatge que el club va emetre quan va morir.
 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació